procés català

Per què Llarena vol jutjar Puigdemont i els exiliats al marge dels presos?

El jutge del Tribunal Suprem planteja un judici a dues velocitats amb l'objectiu que els tribunals europeus no influeixin en la causa i per evitar la nul·litat per vulneració del dret a la defensa

per Aida Morales, 17 de maig de 2018 a les 07:10 |
Carles Puigdemont i Toni Comín, en una imatge d'arxiu a Brussel·les | ACN
Un procés judicial amb dues velocitats. Així és com finalment Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem, treballarà la causa general contra l'independentisme -amb 25 dirigents polítics encausats, 13 dels quals per rebel·lió-, segons va anunciar l'11 de maig. El magistrat va fer pública aquesta decisió a través d'una interlocutòria en la qual va precisar com es cursaria aquest procés per a les persones que es troben a disposició de l'alt tribunal, i com es gestionaria en el cas dels exiliats. 

Els 18 processats per rebel·lió, malversació o desobediència que es troben en territori estatal -empresonats o en llibertat-, seran els primers que s'asseuran al banc dels acusats. La previsió és que el judici es pugui celebrar a la tardor. Per altra banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la resta de dirigents polítics desplaçats a Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia seguiran un altre curs judicial. Això és el que volia la Fiscalia i el que, finalment, Llarena ha acceptat. Per què ha canviat l'estratègia?


Canvi de criteri

La decisió de Llarena contrasta amb la que va prendre a principis de desembre, quan va deixar sense efecte l'euroordre contra Puigdemont i els consellers que es trobaven a Bèlgica. En aquell moment, el magistrat va retirar les ordres de detenció europees de Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí -que no havia marxat encara a Escòcia-, amb l'objectiu de garantir la "unitat jurídica" en el cas. 

La possible vulneració del dret a la defensa és un dels motius pel qual Llarena ha decidit dividir la causa en dues peces separades

Per tant, el magistrat no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers exiliats i els atribuís un delicte menor. És per a això que al·legava que els fets que s'investigaven tenien una naturalesa "plurisubjectiva", és a dir, que es portaven a terme de manera "concertada" per diverses persones. Això vol dir que tots els investigats s'havien de sotmetre a un mateix tribunal per donar una "resposta unitària". Llarena evitava així que els investigats fossin lliurats per delictes que, entre ells, no coincidissin.


El canvi de criteri es llegeix ara en el marc d'una nova situació política. Puigdemont i els exiliats no es plantegen, de moment, tornar a Catalunya, i hi ha altres processats -com Marta Rovira i Anna Gabriel- que també s'hauran de citar als tribunals -en el seu cas, als de Ginebra. Això fa que el procediment cap al judici es pugui allargar més del previst.
 
El 9 de març, el magistrat del Suprem va fer pública una nova interlocutòria, que representa l'enèsim intent d'accelerar el procés. Allà hi donava per comunicat el processament -és a dir, els delictes pels quals es portarà a judici els acusats-, i tombava els recursos d'alguns dels dirigents polítics a l'exili, com el que havia presentat el lletrat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas. La seva representació processal al·legava que Puigdemont no es donava per personat i que, per tant, no se li podia comunicar el processament. Una decisió pendent d'un altre recurs que resoldrà la sala d'apel·lacions del Suprem.

Vulneració de drets dels processats

La possible vulneració del dret a la defensa és un dels motius pel qual Llarena ha decidit dividir la causa en dues peces separades. Les interpretacions sobre si els acusats han oficialitzat el seu personament per rebre el processament podria generar la nul·litat del conjunt d'aquesta. De fet, el magistrat ja destaca aquesta dualitat d'interpretacions en una interlocutòria del 9 de març, fent referència a la doctrina del Tribunal Constitucional, concretament a la sentència 24/2018 del 5 de març.

En aquesta sentència -aliena al procés català- es va declarar que s'havia vulnerat el dret del demandant en relació a la defensa i l'assistència lletrada, i es declarava la nul·litat de la causa des del moment de la instrucció. Aquest és l'escenari que, precisament, vol evitar Llarena.

Els exiliats aprofiten la possibilitat d'"eludir la capacitat d'actuació de la jurisdicció espanyola" per al·legar "restricció defensiva", argumenta Llarena

En aquest cas, argumenta el jutge, els exiliats aprofiten la possibilitat d'"eludir la capacitat d'actuació de la jurisdicció espanyola" per al·legar "restricció defensiva". Un fet que Llarena "desestima" perquè considera que ja va donar prou temps als acusats perquè aquests es personessin "precisament per la rellevància que té el dret de defensa en la configuració del procés just". El jutge, doncs, no creu que el cas dels líders independentistes pugui comparar-se amb que cita la jurisprudència del Constitucional. 

No obstant això, es cura en salut i divideix la causa. Si se n'acordés la nul·litat per vulneració de drets fonamentals, doncs, només afectaria la peça separada dels exiliats, mentre que la principal continuaria endavant. 
 

Els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, després de conèixer la decisió del jutge. Foto: ACN


La negativa d'extradició de Bèlgica

La negativa de Bèlgica d'extradir els exiliats -així com la posició d'Alemanya en relació al cas Puigdemont- són noves traves que permeten a Llarena defensar la decisió de dividir la causa. A Europa les coses no li surten com s'esperava, i el tribunal germànic ja va donar-li una primera mostra d'això quan va descartar extradir Puigdemont per rebel·lió. Ara els magistrats belgues ho han confirmat en els casos de Comín, Serret i Puig

La causa general, però, podrà continuar sense que les decisions dels tribunals europeus l'afectin. El judici s'espera que sigui a la tardor, amb una previsible imposició de pena per a les persones empresonades i encausades. El cas d'Europa anirà diferent. Els exiliats podrien quedar lliures i sense càrrecs fora de l'estat espanyol, si no es tramita un nou procediment d'euroordre. La seva pena, per tant, seria la de no poder tornar a casa. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació