14
de maig
del
2018
Actualitzat
el
15
de maig
a les
18:12h
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix, en un escrit remès al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que "fins el moment" no hi ha informació que justifiqui que l'1 d'octubre es va pagar amb fons públics, i que tampoc s'ha assumit la manutenció a Bèlgica del president a l'exili, Carles Puigdemont.
De fet, Hisenda ja ha enviat cinc escrits al jutge, després Llarena li ho requerís a Montoro, que va fer unes declaracions polèmiques en una entrevista al diari El Mundo, on assegurava que no s'havia destinat "ni un euro" al referèndum. Aquestes paraules podien suposar fer caure l'acusació de malversació per la qual es processa diversos dirigents polítics.
Montoro, però, explica a Llarena que aquestes declaracions no suposen contradir "els mitjans de prova practicats pel tribunal", i ho argumenta amb la nombrosa informació també enviada al Tribunal de Comptes, on consta el control pressupostari desplegat i les gestions fetes davant la Fiscalia General. Sobre l'entrevista, li diu que s'ha d'entendre en un "context periodístic", i ha reafirmat que, gràcies a l'actuació d'Hisenda emmarcada en el 155, "no existeix la instrumentalització del pressupost públic" a Catalunya.
Problemes per justificar la malversació
Llarena, però, continua tenint problemes per justificar el delicte de malversació, sobretot de cara als tribunals alemanys, que ho demanen per analitzar la possible extradició de Puigdemont. La malversació, segons l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, no es pot acreditar "de manera definitiva", i malgrat que el jutge espanyol ha intentat argumentar-ho amb contractes i factures, el tribunal alemany no veu prou material provatori sobre els suposats pagaments per al referèndum.
“No pot [el magistrat instructor] informar d’una manera definitiva sobre aquest aspecte, ja que no s’ha rebut encara l’informe del ministeri d’Hisenda. En tot cas, mentre la incompatibilitat no s’evidenciï, aquest instructor reconeix la força dels indicis en els quals se sustenta el processament per un delicte de malversació”, diu el tribunal alemany.
De fet, Hisenda ja ha enviat cinc escrits al jutge, després Llarena li ho requerís a Montoro, que va fer unes declaracions polèmiques en una entrevista al diari El Mundo, on assegurava que no s'havia destinat "ni un euro" al referèndum. Aquestes paraules podien suposar fer caure l'acusació de malversació per la qual es processa diversos dirigents polítics.
Montoro, però, explica a Llarena que aquestes declaracions no suposen contradir "els mitjans de prova practicats pel tribunal", i ho argumenta amb la nombrosa informació també enviada al Tribunal de Comptes, on consta el control pressupostari desplegat i les gestions fetes davant la Fiscalia General. Sobre l'entrevista, li diu que s'ha d'entendre en un "context periodístic", i ha reafirmat que, gràcies a l'actuació d'Hisenda emmarcada en el 155, "no existeix la instrumentalització del pressupost públic" a Catalunya.
Problemes per justificar la malversació
Llarena, però, continua tenint problemes per justificar el delicte de malversació, sobretot de cara als tribunals alemanys, que ho demanen per analitzar la possible extradició de Puigdemont. La malversació, segons l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, no es pot acreditar "de manera definitiva", i malgrat que el jutge espanyol ha intentat argumentar-ho amb contractes i factures, el tribunal alemany no veu prou material provatori sobre els suposats pagaments per al referèndum.
“No pot [el magistrat instructor] informar d’una manera definitiva sobre aquest aspecte, ja que no s’ha rebut encara l’informe del ministeri d’Hisenda. En tot cas, mentre la incompatibilitat no s’evidenciï, aquest instructor reconeix la força dels indicis en els quals se sustenta el processament per un delicte de malversació”, diu el tribunal alemany.
Informe de Montoro a Llarena sobre la possible malversació per l'1-O by naciodigital on Scribd