Barcelona: sensesostre

​Colau exigeix al nou Govern un «pla de país» per combatre el fenomen dels sensesostre

Tenir feina ja no és garantia d'un lloc on viure: el nombre de persones sense llar ateses malgrat tenir un lloc de treball ja representen el 15% del total

per Jordi Bes, Barcelona, 14 de maig de 2018 a les 14:48 |
Un home dormint al carrer, al centre de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern d'Ada Colau ja ha posat els primers deures al nou Govern que presideix Quim Torra. La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha reclamat a l'executiu català que posi els sensesostre entre les seves prioritats i elabori un "pla de país" per combatre la pobresa severa. Ortiz considera que es tracta d'una qüestió "no estrictament barcelonina", però a hores d'ara una pràctica habitual és que d'altres municipis es derivin les persones sense llar perquè siguin ateses a Barcelona perquè la ciutat disposa de recursos d'atenció. Per aquest motiu també ha reclamat la corresponsabilitat dels ajuntaments.

A parer de l'equip de Colau, això ho demostra el fet que el 40% dels atesos en els tres centres de primera acollida de la ciutat en el darrer trimestre del 2017 portaven menys de tres mesos a la capital catalana. En el primer trimestre d'aquest any aquesta proporció ja era del 47%. És per això que una de les peticions a la Generalitat és que s'elabori un catàleg sobre els serveis existents per a sensesostre d'arreu de Catalunya, i que ara bàsicament s'ofereixen a les capitals de província.


Fins i tot a les grans ciutats metropolitanes més enllà de Barcelona són molt limitats, sosté el govern municipal. Segons el responsable municipal del pla dels sensesostre 2016-20, Albert Sales, a la resta de Catalunya hi ha "molt pocs serveis, mal distribuïts i concentrats a les capitals de província". L'executiu de Colau reivindica, a més, que ha elevat la inversió anual per combatre el fenomen de les persones sense llar dels 26 milions d'euros als 35 milions, però només rep una ajuda anual de la Generalitat de 120.000 euros per destinar-los a aquest àmbit.

Recompte de sensesostre aquest dimecres a la nit

El consistori ho ha exposat en una sessió amb periodistes dos dies abans que es realitzi una nova edició del recompte de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), la iniciativa que anualment pentina tota la ciutat per saber quantes persones dormen al carrer. El maig de l'any passat es va superar per primer cop el miler i se'n van comptabilitzar 1.026. La xarxa ha fet una darrera crida per demanar voluntaris que ajudin a fer el recompte aquest dimecres a la nit, i arribar així al miler. Per ara hi ha uns 800. A més, la qüestió dels sensesostre es tractarà a la Comissió de Drets Socials d'aquest dimarts: el PDECat reclama un pla de xoc i Cs, diverses mesures per millorar l'atenció.

El nombre de sense llar d'atesos en els recursos municipals va a la baixa i va ser de 3.027 persones l'any passat. No obstant això, es van disparar les contactades pels equips de carrer del Servei d'Inserció Social (SIS). Si bé entre el 2009 i el 2016 rondaven les 1.600 anuals, en el darrer any van ser 2.278. L'Ajuntament conclou que tenen una forta mobilitat, i subratlla que, malgrat que la situació s'està tornant més complexa, 467 van iniciar itineraris per sortir del carrer, com entrar en un allotjament, en un centre de salut mental o sociosanitari, o tornar al país d'origen (el 2015 van ser 219 amb els mateixos resultats).

 

Campament d'un sensesostre a la Barceloneta. Foto: Adrià Costa


Ja no n'hi ha prou amb treballar per tenir casa

L'Ajuntament ha alertat que tenir una feina ja no és garantia d'un sostre. En els serveis de la XAPSLL, que agrupa 32 entitats més el consistori, el nombre d'atesos malgrat treballar ja representa el 15% del total d'usuaris, segons dades del 2017. Cinc anys abans eren el 5%. Aquesta tendència es deu a les dificultats creixents per accedir a un habitatge i a la precarietat laboral. "Gairebé un 80% de la pobresa a Barcelona té a veure amb l'accés a l'habitatge", ha subratllat Ortiz, la qual ha tornat a defensar la necessitat de controlar les pujades desproporcionades dels preus del lloguer.

Tot plegat encara té un altre efecte: l'increment del temps d'estada mitjà als equipaments. L'any passat la mitjana de nits d'allotjament per persona va ser de 143 dies (acostant-se als cinc mesos), mentre que en el 2016 eren 129,8 dies i en el 2015, 103 dies. També va disminuir la mitjana d'edat de les persones contactades que pernocten al carrer, i el 2017 ja se situava en els 43 anys. En els albergs de primera acollida també es produeix la mateixa situació.

El 6 d'abril, per exemple, s'hi allotjaven 30 joves d'entre 18 i 21 anys, dels quals 11 eren extutelats de l'administració en alguna comunitat autònoma i només quatre manifestaven haver residit a Barcelona abans d'arribar-hi. A més, l'any passat van augmentar les dones que dormen al ras: van passar a representar el 15% del total. Respecte a les nacionalitats, la proporció d'espanyols va seguir situada en el 30%. Va pujar la dels originaris de la resta de països de la Unió Europea, i ja fregava la meitat (49%), mentre que el 21% restant eren els no comunitaris.

El Housing First "no soluciona" el fenomen

El consistori té previstes diverses reformes en els equipaments destinats als sense sostre. A la tardor pensa iniciar les obres per reformar dos centres de primera acollida, un projecte al qual destinarà 11 milions d'euros: el del número 20 del carrer Císter i el del número 9 del carrer 60. També entre finals d'any i el vinent s'obriran unes 50 places d'allotjaments per a famílies, parelles i persones soles. A més, enguany ja ha instal·lat consignes diürnes i punts de càrrega per telèfons mòbils en una desena de centres, i s'ha obert un centre per a joves extutelats.

Aquest 2017 es van assolir les 1.343 places per a persones sense llar en equipaments municipals o finançades per l'Ajuntament, 141 més que l'any anterior, i van arribar fins a les 2.200 si s'afegeixen les que assumeixen les entitats pel seu compte. El principal increment en el darrer any va ser el de les compromeses en hotels i pensions, que es va duplicar, i va passar de 100 a 200. Sales ha avisat el programa Housing First, que implica proporcionar un habitatge a un sense sostre perquè es considera que primer cal una llar per deixar el carrer, "no soluciona" el fenomen. Defensa que ara cal prioritzar el manteniment de les places (65) abans d'ampliar-les. Com que els pisos estan subjectes als preus del mercat, aquí la pujada dels lloguers també estan suposant un tràngol per al consistori.

 
Primer pas per atendre els gossos dels sensesostre
Alguns sensesostre són inseparables del seu gos, però es dona la circumstància que no poden entrar a cap centre d'atenció a persones sense llar acompanyats de la seva mascota. L'Ajuntament ha detectat que 45 dels sensesostre que va contactar l'any passat tenia algun animal de companyia, i en total en sumaven 55. Per ara seguiran sense poder entrar amb els cans, però de moment s'ha fet un primer pas.

Consisteix a fer que una entitat s'encarregui de les tasques veterinàries bàsiques que necessiten aquests gossos, com vacunar-los, desparasitar-los i posar-los un xip. El responsable municipal del pla dels sensesostre, Albert Sales, creu que cal començar per garantir les condicions sanitàries, i ha afegit que més endavant faran alguna prova pilot en un equipament, si bé admet que això no és la prioritat perquè als equipaments ja estan "sobrepassats" per atendre les persones.
 

Un sense sostre dormint amb els seus gossos, al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació