Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 14 de maig

El mandat Torra

El president que s'investeix avui arriba envoltat d'un aire de provisionalitat que ell accepta però que en debilita la posició i el marge de maniobra. També són notícia el Suprem i la presó provisional, els 2,89 milions d'usuaris únics de NacióDigital, la Trinca, la mala bava al Cercle del Liceu, la independència d'Israel i Ferran Adrià

per Ferran Casas, 14 de maig de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cinc mesos després de les eleccions el Parlament investirà aquest migdia un nou president de la Generalitat. Serà Quim Torra un cop que la CUP va acordar, no sense un intens debat (el va explicar en aquesta crònica des de Cervera Àlvar Llobet), mantenir la seva abstenció per permetre-ho. El discurs de Torra els va agradar més que el de Turull, però en els dos mesos que han passat entre un debat i l'altre les relacions s'han deteriorat i tothom hi té una part de culpa, òbviament. Sobre com s'ha gestat l'arribada del 131è president a Palau, especialment els darrers quinze dies, hem elaborat un extens reportatge que retrata intrigues, moviments a la rebotiga dels partits, dubtes i recels però també la necessària generositat i capacitat d'assumir riscos. L'hem fet en equip durant els darrers dies amb Joan Serra, Oriol March, Sara González i Roger Tugas. El podeu llegir aquí i obtindreu respostes a algunes preguntes.

Torra arriba envoltat d'un aire de provisionalitat que ell mateix accepta i que s'encarreguen de recordar constantment Carles Puigdemont i els seus afins en un intent de mantenir-se en primera línia i alimentar el retorn. Això debilita, d'entrada, la posició del nou president. Haurà de triar si deixa que la legislatura s'instal·li en l'accidentalitat o afronta els reptes polítics del seu mandat, que no són pocs tal com recordava en aquesta opinió. Torra ha ser hàbil per sumar noves complicitats (sap que el 47,5% "pesa com una llosa") malgrat que l'oposició no sembla per ara disposada a jutjar-lo ni pel que hagi de fer com a president ni pel que ha exhibit com a candidat. Més aviat el valora (severament) pel que va escriure, piular o per quins personatges, per més polièdrics que siguin, admira o ha estudiat. Sobre això podeu llegir l'opinió de Germà Capdevila.


Tot plegat una actitud bastant impròpia de partits que s'esgargamellen dient que toca refer ponts i diàleg. En el cas d'Inés Arrimadas i Albert Rivera tenen molt clar que sense bronca a Catalunya no guanyaran al PP o ho faran per menys del que esperen. Ho explica en aquest reportatge Pep Martí. Del mateix autor, per cert, us aconsello aquesta entrevista a Pilar Rahola, on una de les líders d'opinió del país, especialment influent a l'espai de JxCat, es mulla -com sempre- sobre tot.


Entre reixes. El Tribunal Suprem decideix avui si Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell segueixen en presó preventiva després de sentir el passat dimecres les seves al·legacions en contra. Hi ha molt poques esperances en que la seva situació es reverteixi encara que la instrucció de Pablo Llarena estigui cada cop més qüestionada. Són conscients que a la presó s'hi estaran temps. Les defenses tampoc tenen pressa per fer el judici perquè es veuen amb cor de desmuntar les acusacions de rebel·lió.

El Far-West llunyà? Finalment, ni investir Puigdemont i fer república ja, ni eleccions i fracàs. Terme mig però amb un president que és independentista de pedra picada i que promet no aturar-se. Potser per això Pili Solé ens aconsella arrencar la setmana amb Com el Far-West no hi ha res, un dels temes més mítics (i, com sempre, rabiosament vigent) de La Trinca. "Aquesta tribu quan es rifen garrotades tenen tots els bitllets [...] no volen que fem l'indio i amenacen cada dia que vindrà si no estem quiets el set de cavalleria", diuen els de Canet. El podeu escoltar i veure aquí. Us quadra eh? Recordeu que cada setmana la comencem amb una cançó, si pot ser relacionada amb l'actualitat. En podeu proposar a eldespertador@naciodigital.cat o contestant aquest correu.

Els més llegits. Per cert que a NacióDigital la setmana l'encetem ben contents i agraïts. L'OJD d'abril ha certificat, de nou, el nostre lideratge amb 2,89 milions d'usuaris únics i un temps mitjà de lectura de més de set minuts. Podeu veure aquí les nostres dades i les dels nostres competidors. Gràcies per ser-hi i confiar en el nostre periodisme, que intentem fer cada dia des de l'honradesa i el rigor i amb una línia editorial clara i compromesa que no exclogui a qui no la comparteix. És un equilibri difícil en l'actual context, però les dades en fan ser optimistes.  




Vist i llegit

El personatge del dia, i segurament del mes, és Torra. Sobre ell, i del que es pensa i ha escrit, se n'han fet córrer aquests dies rius de tinta. No sempre amables. Us aconsello llegir el perfil que en feia ahir, sense estalviar alguna crítica, l'escriptor Jordi Amat a La Vanguardia relligant la seva trajectòria intel·lectual, personal i política. El presentava com un home cultivat però també amb ambició i una molt bona entrada i connexions amb la cúpula del procés. Torra, president pel procés, titulava el retrat.  


 El passadís

Aquest dimecres hi ha unes renyides eleccions al Cercle del Liceu en què s'enfronten dues candidatures. L'ambient està molt caldejat en un club on tot semblava transcórrer de forma plàcida. Els números no acaben de sortir a l'entitat, que arrossega anys de pèrdues des del 2011. Aquests dies molts socis critiquen la gestió de la junta de govern, presidida per Ignacio García-Nieto. Ell no repetirà i dona suport a la llista de Francisco Gaudier, on hi ha, entre d'altres noms, Javier Godó. La comptadora de la casa és Àngels Vallvé, presidenta del broker borsari GVC Gaesco, especialitzat en gestió de patrimoni i compra-venda de valors i que va traslladar la seu social a Madrid la tardor passada. D'ella, experta en temes comptables, en recorden constantment que havia format part del Patronat del Palau de la Música durant el mandat de Fèlix Millet. Mala bava a dojo als salons nobles.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1948, fa exactament 70 anys, es va declarar, en una sala del Museu d'Art de Tel Aviv, la independència de l'estat d'Israel. Arribava després de la fi de la Segona Guerra Mundial (marcada per l'holocaust als jueus) i un cop s'acabava el mandat dels britànics sobre Palestina. Les Nacions Unides van acordar partir-la en dos estats, un per als israelians i un altre per als palestins, que no ho van acceptar i van obrir unes hostilitats que encara duren i que han fet que els territoris que administren vagin minvant. La proclamació la va fer David Ben Gurion i els israelians la celebren cada any en un dia diferent d'acord amb el seu calendari. És l'anomenat Yom Ha'atzmaut, que aquest 2018 es va escaure el 19 d'abril. Si teniu temps us aconsello veure Èxode, la pel·lícula protagonitzada per Paul Newman i dirigda per Otto Preminger el 1960 i basada en el llibre de Leon Uris que retrata aquell moment històric. Ho podeu fer aquí.


 L'aniversari

El 14 de maig de 1962, avui fa 56 anys, va nàixer a l'Hospitalet de Llobregat el cuiner Ferran Adrià, que va ser considerat el millor del món. El seu restaurant, el Bulli, que va tancar el 2011 per dedicar-se a la recerca i la innovació, era a la cala Montjoi de Roses i tenia tres estrelles Michelin. Se'l presenta com l'alquimista de la cuina per haver introduït tècniques com la desconstrucció i l'esfericació dels aliments. En aquest Sense ficció de TV3 es recorda el funcionament del mític (i car, és clar) restaurant. Podeu recuperar-lo aquí

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació