Procés català: Reportatge

Així es va cuinar l'elecció de Torra: quinze dies d'intriga entre Berlín i Barcelona

El pla D es concreta dimarts però en la reunió de JxCat a Alemanya ja es van descartar eleccions | Puigdemont va trucar Torrent dijous minuts abans de fer públic el nom que feia setmanes que tenia al cap i amb la intenció d'informar ERC, que anava a les palpentes

per F. Casas / J. Serra Carné / S. González / R. Tugas / O. March, 13 de maig de 2018 a les 18:28 |
Quim Torra, en un moment del debat d'investidura de dissabte | Adrià Costa
"Potser és el moment de noves eleccions". La frase és de Quim Torra. La pronuncia l'1 de maig a la tarda, en el transcurs de la manifestació de la Intersindical-CSC a Barcelona, programada amb un lema inequívoc, Per la República dels drets socials. Torra se sent còmode amb la reivindicació que piloten el sindicat independentista i l'ANC. Falten nou dies perquè Carles Puigdemont el proposi com el candidat a 131è president però ell encara veu possible que l'atzucac acabi en nous comicis. De fet, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio aquell mateix dia verbalitza que "no hi ha un pla D" i que Puigdemont "sap què toca fer". Però el seu nom ja feia dies que era al cap del president a l'exili.

L'escenari de comicis li ha escoltat al mateix Puigdemont, que sempre juga amb diversos escenaris. De fet, en diverses converses mantingudes els darrers mesos, a Brussel·les i Berlín, no ha amagat la possibilitat última de la nova cita amb les urnes, sempre que no hi hagi entesa de la majoria independentista o que l'Estat -per la via judicial- segueixi frustrant els plans parlamentaris. Com que l'escenari és emboirat, Torra manifesta el que veu i ha escoltat en les trobades amb el líder de Junts per Catalunya (JxCat). 


"Potser és el moment de noves eleccions". La frase és de Quim Torra. La pronuncia l'1 de maig a la tarda. Nou dies després és proposat formalment com candidat

Aquell 1 de maig, una desena de diputats d'ERC visiten Brussel·les per tenir una sessió de treball amb Toni Comín i Meritxell Serret. Comín insisteix amb un missatge que ja havia reiterat en altres ocasions: que vol exercir com a conseller a distància i que, com Puigdemont, no té intenció de renunciar a l'escó. Això posa en alerta ERC conforme cal forçar la investidura abans del 16 de maig, quan el conseller torna a comparèixer davant el jutge belga, que pot denegar l'extradició. Aquest desenllaç podria posar en perill la delegació del vot.

Fins aquell moment, la primera data límit per trobar un candidat havia estat el 23 d'abril, però el revés de la justícia alemanya a l'euroordre de Pablo Llarena i la resolució de l'ONU avalant els drets polítics de Jordi Sànchez va deixar l'acord de JxCat i ERC en paper mullat.

2 de maig: ERC mou fitxa per sacsejar el debat


Com que JxCat no planteja encara alternatives a Puigdemont, un grup de dirigents d'ERC acorda forçar el ball de noms posant sobre la taula noms de possibles presidents "efectius". Aquell dimecres, l'adjunt a la presidència dels republicans, Pere Aragonès, concedeix una entrevista a Catalunya Ràdio i s'allarga lloant Elsa Artadi com a presidenciable. El d'Artadi és un dels noms que sectors del partit han decidit propulsar, pel fet de ser dona, jove i haver treballat bé amb Aragonès en l'anterior Govern. L'ara cap de files d'ERC recull el guant de Jordi Sànchez, que aquell dia també l'havia postulada en una entrevista manuscrita a l'ACN.
 

Elsa Artadi, durant el ple del Parlament del 4 de maig Foto: Adrià Costa


Artadi, mesurada en cada conversa i continguda en les declaracions, no veu clar figurar al capdavant. Tot i que a ERC sempre l'han considerada el pla original de l'entorn de Puigdemont, veus a l'òrbita de la candidatura insisteixen que el seu nom respon només a una "operació mediàtica".

Un dels noms en els quals ERC no insisteix en aquelles dates és el d'Ernest Maragall, que havia sonat en el ball de candidats. Dirigents republicans sostenen que ni ell mateix n'estava al cas i que els rumors no sortien del partit, tot i que a la seu del carrer Calàbria tampoc no s'esforçaven en negar-los. Maragall acaba d'anunciar que s'afilia a ERC, per reforçar l'estructura republicana en moments de dificultats, per l'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira.

3 de maig: Puigdemont i l'ANC mantenen l'aposta per fer República

Puigdemont controla la gestió del temps de la investidura. Aquell dijous té programada una reunió transcendent. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, es desplaça a Alemanya. Tots dos coincideixen en la necessitat de "refermar" el mandat de l'1-O i en "fer efectiva la República" -un missatge calcat al que es pronunciarà el 12 de maig en la primera sessió d'un debat d'investidura que aquell dijous encara sembla llunyà. Tant Puigdemont com Paluzie entenen que el discurs que comparteixen és l'única "garantia per superar la repressió i l'autoritarisme de l'Estat".
 

Carles Puigdemont i Elisenda Paluzie, a Berlín Foto: ANC


La trobada, feta pública per l'ANC i confirmada posteriorment per l'oficina del Govern a l'exili, serveix per abordar el calendari de la investidura. El missatge difós és que el president i Paluzie comparteixen que "el compromís amb la República catalana ha de ser irrenunciable". L'entitat sobiranista intenta forçar l'elecció de Puigdemont. No es divisa encara el pla D.

4 de maig: l'últim gest del Parlament per investir Puigdemont

El ple del Parlament debat la reforma de la llei de la Presidència, que obre la porta a la investidura a distància, pensant en atendre la legitimitat de Puigdemont. Serà l'últim gest de complicitat amb el president a l'exili a la cambra. L'informe del Consell de Garanties, però, ja adverteix que la reforma contravindria l'Estatut i la Constitució.

Albert Batet, que ara és un dels diputats de la màxima confiança de Puigdemont, defensa la reforma a l'hemicicle. Ho fa amb poca vehemència, conscient que tindrà poc recorregut i que el seu grup ja ha avançat que no desobeirà el Tribunal Constitucional (TC). El govern espanyol inicia els tràmits per tombar la norma poc després que l'hemicicle es buidi. Sense sorpresa, el TC barrarà la via Puigdemont dies després. Abans, però, els diputats de JxCat viatgen a Berlín per, liderats per Puigdemont, buscar una sortida al laberint. Aquell dissabte, tot i el missatge que s'acabarà verbalitzant, es començarà a desencallar el pla D.

5 de maig: la reunió de JxCat descarta eleccions

Puigdemont, al llarg de les últimes setmanes, es resisteix a descartar eleccions. Considera que és un últim recurs que no s'ha de menystenir. Assegura tenir a les mans una enquesta
que li és favorable. Alguns dels seus col·laboradors més estrets, de fet, dinen als voltants del Parlament amb un militant del PDECat avesat a interpretar enquestes el 3 de maig per valorar els escenaris. No és fins el dissabte 5 de maig que, en la reunió de JxCat celebrada a Berlín, aquesta opció es descarta completament. Així s'encarreguen de comunicar-ho diputats del PDECat a la direcció del partit. Una altra de les decisions que es prenen és posar en marxa un comissionat per avaluar el 155 un cop arrenqui el Govern.
 

Reunió de Junts per Catalunya a Berlín Foto: ACN


Durant la tarda del 4 de maig, quan el govern espanyol anuncia el recurs contra la llei de la Presidència, els moviments a l'entorn de Puigdemont ja s'han precipitat per posar data al pla D. A Berlín es pacta que el 14 de maig hi hagi un president investit per acabar amb el bloqueig, per bé que s'insisteixi -formalment- amb la investidura del president a l'exili. Tothom té ja al cap que no se'l podrà escollir i que el pla D s'haurà de posar en marxa en qüestió d'hores. En una compareixença que no acaba de ser diàfana, Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, anuncia la voluntat d'investir Puigdemont amb la reforma de la llei de la Presidència. És l'últim alè de vida d'una candidatura liquidada per l'Estat.

En la reunió de JxCat a Berlín, Puigdemont talla els missatges que proposen eleccions. Torra encara no és encara designat, però comença a desencallar-se el pla D

A la reunió de Berlín, que s'allarga gairebé quatre hores, s'han succeït les intervencions. Batet, que seu a la dreta de Puigdemont, apunta que cal anar a eleccions. El mateix president frena aquests missatges. En les darreres setmanes ha pres consciència que provocar comicis el pot perjudicar, d'entrada perquè no podria repetir com a candidat.

Uns minuts abans que Pujol comparegui per reiterar l'aposta en la via Puigdemont -almenys fins al 14 de maig-, Elsa Artadi truca Josep Maria Jové, una de les persones de confiança de Junqueras. El canal de comunicació Artadi-Jové és el més nítid entre JxCat i ERC -un altre interlocutor habitual és Pere Aragonès. La portaveu, que també s'ha reunit en privat amb Puigdemont, comunica la conclusió de la reunió de grup. ERC s'espera a escoltar Pujol. Minuts després, l'enuig creix.  

6 de maig: el missatge de Pujol no té recorregut, ERC s'enfada

La insistència en explorar l'opció Puigdemont demora la investidura -ERC comptava desencallar-la la segona setmana de maig- i la situació no agrada els socis republicans. A JxCat tampoc hi ha unanimitat per considerar afortunada la compareixença de Pujol. De fet, un dels ideòlegs de la llista del president, Agustí Colomines, corregeix el portaveu a Twitter i aclareix el missatge que vol transmetre la llista de Puigdemont. A ERC, el tuit de Colomines no passa desapercebut. 
 
Aquell diumenge, la majoria dels diputats i l'equip tècnic de JxCat torna a Barcelona amb un vol de Vueling, que s'enlairarà amb retard. Un petit grup de diputats, però, es queda a Berlín. Continuaran conversant amb el president i veuran junts el Barça-Madrid des d'un cèntric local de la capital alemanya -Kino Zukunft-, acompanyats pels membres de la Penya Barcelonista Berlín Culer. Puigdemont, Quim Torra, Laura Borràs, Albert Batet, Josep Costa i Francesc de Dalmases celebren els gols -el president s'abraça a Batet i Torra- i qüestionen l'actuació pèssima de l'àrbitre. Tampoc falten els crits d'"independència", en sintonia amb el que s'escolta al Camp Nou, en una jornada reivindicativa a l'estadi.
 
Aquella mateixa tarda-vespre els diputats comproven que el missatge verbalitzat dissabte no ha tingut recorregut. ERC és a punt de tornar a moure fitxa i esmenar públicament els sus socis. No vol demorar més la investidura i reclama conèixer de primera mà els plans de Puigdemont i el seu cercle de confiança. Quim Torra encara no sap del cert que serà el candidat, però Puigdemont fa dies que té el seu nom al cap i el pla D ja s'enfila. 

7 de maig: crítiques a les tertúlies i avís públic d'ERC

La setmana comença agitada. El pla que s'ha transmès des de Berlín no ha estat rebut amb entusiasme en els cercles independentistes. Això traspua a les tertúlies. I ERC decideix fer un pas endavant. Com a cada permanent dels republicans des de fa setmanes -i en les reunions de grup dels dimarts-, els negociadors -i molts especialment Pere Aragonès, que lidera el diàleg amb Puigdemont amb Josep Maria Jové, també de confiança de Junqueras i Rovira- anuncien que estan pendents que Puigdemont plantegi un nom alternatiu per votar-hi a favor i formar Govern.
 
La sensació que realment no s'informa ERC és notable, però a la cúpula eviten proposar obertament candidats propis davant la inacció perquè l'acord programàtic i d'estructura de Govern amb JxCat és absolut. A ERC ningú vol posar en perill aquesta entesa, però sí que pretenen moure fitxa. Reclamen obertament una reunió amb JxCat -que es produirà aquell mateix dilluns a la tarda- i afegeixen pressió a l'entorn de Puigdemont. No passa desapercebut un altre fet: els mitjans del Grupo Godó són els primers que difonen que, un cop el TC tombi la llei de la Presidència, el pla D es posarà en marxa.

L'entorn de Puigdemont coneix les dades de l'últim baròmetre del CEO abans que es facin públiques. No són bones; les eleccions estan descartades

"Se n'adonen que s’estan rostint", expressen a ERC per il·lustrar la tardança en enfocar el pla D i el moviment de JxCat. El grup parlamentari de Puigdemont -també el PDECat- disposa ja de les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que divendres es faran públiques. L'enquesta indica que les perspectives electorals de la llista del president empitjoren. Conduir el país a eleccions per no oferir una alternativa a Puigdemont podria aguditzar la tendència que indica el baròmetre i només enfortiria la CUP. [Un cop publicada aquesta informació des del CEO i el Departament de la Presidència han negat la possibilitat que es pogués haver filtrat alguna dada, cosa que difereix de les diverses fonts consultades pels periodistes de NacióDigital].

8 de maig: Torra és l'escollit

En una reunió a tres bandes entre JxCat, ERC i la CUP, els anticapitalistes reclamen obrir el meló de la negociació programàtica i demanen saber el nom del president i dels consellers -i de les línies d'actuació dels departaments-, però els altres partits són hermètics; el silenci cap a la CUP de les darreres setmanes i també dels darrers dies contribueix a alimentar el malestar de les bases. De fet, la reunió de dimarts, tot i vendre's públicament com una negociació sobre la legislatura a partir del moment en què surt a la llum -i en un moment en què tot semblava trencat i sense rumb, amb la CUP pressionant per abordar de nou la negociació-, no era tampoc per a això, sinó per coordinar estratègies antirrepressives.

Poques hores abans, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Elsa Artadi insisteix que tots els diputats de JxCat estan "a disposició" de Puigdemont, però recalca que no hi ha cap decisió presa. El seu nom sona amb insistència des del mes de novembre, quan el president a l'exili l'ungeix com a cap de campanya i el corrent Moment Zero, integrat dins del PDECat, la converteix en el seu estendard: té una relació -com ells- dolenta amb Marta Pascal. "Ells tenen la Marta, nosaltres l'Elsa: aviam qui guanya", es pot escoltar en converses de cafè durant la campanya. En tot cas, Artadi no encaixa en el relat de provisionalitat que pretén insuflar el líder de JxCat en una legislatura que es preveu curta.
 

Quim Torra, durant el debat d'investidura Foto: Adrià Costa


També la perjudica, segons les fonts consultades, la complicitat del Grupo Godó, així com el fet que escollir-la a ella hauria obert una autèntica guerra amb el PDECat -la portaveu parlamentària va estripar el carnet abans de començar la campanya del 21-D- de molt difícil resolució en un moment d'efervescència interna. En ella hi pesa l'assumpte de gènere -no es vol que la primera presidenta tingui aquest rol provisional, com adverteix també en privat Mireia Boya, de la CUP- i el fet que el seu perfil liberal, com a deixeble de Mas-Colell, generi anticossos tant entre els anticapitalistes com entre els comuns.

El nomenament de Torra se li comunica dimarts -en una cita molt restringida de JxCat i en connexió amb Berlín- i dimecres i dijous als diputats, alguns dels quals ja ho sospitaven pel seu "canvi d'actitud" en les últimes hores

A Torra, en canvi, no se'l pot associar amb cap sector del PDECat, és innocu. El nomenament se li comunica dimarts -en una cita molt restringida de JxCat i en connexió amb Berlín- i es va traslladant entre dimecres i dijous als diputats, alguns dels quals ja sospitaven que seria ell per un "canvi d'actitud" en les últimes hores. Artadi és l'encarregada d'informar-ne.

El dia 8 també serveix per oficialitzar, en reunions privades, la voluntat de JxCat de situar consellers empresonats o bé a l'exili com a membres del futur Govern. Josep Rull -Territori-, Jordi Turull -Presidència- i Lluís Puig -Cultura- són els noms que apareixen en l'horitzó, mentre que el de Toni Comín -Salut- va perdent pistonada amb el pas dels dies malgrat la seva voluntat  de repetir. Les relacions entre el conseller i la cúpula d'ERC no sempre han estat fluïdes al llarg dels últims mesos.

9 de maig: la discreció de Torra en les hores prèvies a l'anunci  

Mariano Rajoy reuneix els ministres a les 11 del matí amb un únic punt a l'ordre del dia: portar al TC la reforma de la llei de la Presidència. Ja té l'aval del Consell d'Estat, que per unanimitat ha fet costat al govern espanyol per dur la iniciativa al Constitucional, i només cal el tràmit del consell de ministres. "No pot ser investit un candidat que no estigui present a la cambra", assegura el portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo.
 

Reunió del consell de ministres. Foto: @desdelamoncloa


En aquell moment es desfermen les especulacions: quin dia Puigdemont anunciarà el successor? Qui serà? Quin format es farà servir per l'anunci? L'escollit ja és a Berlín, allunyat dels focus, a l'espera que caigui el teló i es reveli el secret més ben guardat? El cert és que, en aquell moment, Torra i el nucli dur de JxCat -format per Artadi, Albert Batet i Josep Rius, cap de gabinet de Puigdemont a Palau- ja coneixen el desenllaç de la història.

Artur Mas i Marta Pascal tenen una conversa telefònica per avaluar la situació. En aquell moment encara estan en dansa altres noms, com ara el de Josep Costa i el de la mateixa Artadi, però la decisió ja està presa. "Em consta que la decisió que prendrà Puigdemont serà amb ple sentit de país", ressalta Mas des de Madrid.

A l'expresident de la Generalitat i del PDECat no sempre li han agradat les giragonses del líder de JxCat, amb qui es va veure a Berlín a principis d'abril i amb qui la relació és cada cop més difícil. La situació que afronta Puigdemont té paral·lelismes amb el "pas al costat" de Mas del 2016, quan va anar quedant sol davant del veto de la CUP. "I no hem d'oblidar que alguns van preferir no defensar-lo i quedar-se amb el despatx a Palau", sosté, encara, un alt dirigent del PDECat que va viure la situació en primera fila.

Malgrat que Puigdemont tenia clar el nom de Torra, els noms de Dalmases o Morral es van posar damunt la taula. Ell va fer circular de "llebre" el de Batet i el PDECat el de Madrenas

És cert que la tria de Torra porta el segell de Puigdemont, però el nom és avalat pel seu entorn. El ball de candidats ha afectat un terç dels diputats de JxCat, entre els quals Francesc de Dalmases -a qui el president a l'exili arriba a valorar com a "factor sorpresa" per la seva bona interlocució amb la CUP- o bé Antoni Morral, que fa d'enllaç amb Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real. Morral s'arriba a considerar com a tapat, però no reuneix la transversalitat necessària. Diverses fonts atribueixen a Puigdemont haver fet circular, quan ja tenia decidit el de Torra, "com a llebre" el nom de Batet i al PDECat haver posat damunt la taula el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en un intent de contraposar-la a Artadi per desactivar-la. El mateix president a l'exili hauria persuadit la seva successora de postular-se.

En tot cas, tots els consultats indiquen que no hi ha hagut cap procés de deliberació interna per escollir substitut, i no falten diputats que assenyalen que el funcionament del grup parlamentari "no és precisament assembleari".

Torra manté discreció en els dies i hores prèvies a l'anunci que Puigdemont farà des de Berlín, dies de molta feina per al futur candidat. Tanta discreció i volum de treball que esquiva missatges que se li acumulen al telèfon mòbil. I escull amb prudència les paraules quan li pertoca respondre. "No puc dir res". És un dels missatges que envia el dia abans que el seu nom brolli a les xarxes com el futur 131è president. Repeteix aquesta frase en unes quantes ocasions abans de dijous al vespre, quan Puigdemont confirma que és l'escollit. Conscient de l'agitació que ve, aprofita per complir compromisos programats.

Torra aprofita les últimes hores abans de ser proposat per complir compromisos programats, com ara una conferència sobre Pompeu Fabra a Terrassa

Dimecres al vespre pronuncia una conferència a Terrassa per aprofundir en la figura de Pompeu Fabra, en el marc de l'any dedicat al filòleg capdavanter de la normativa moderna de la llengua catalana. Una setantena de persones l'escolten al Centre Excursionista, en un acte promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat i el Consorci de Normalització Lingüística. A la ciutat vallesana, Torra mostra la seva faceta d'historiador i editor, de republicà apassionat, que està a punt de quedar solapada per la condició de president. Cap dels assistents sospita que aquell és l'últim acte públic que afrontarà el diputat abans de sotmetre's a la investidura.

10 de maig: Puigdemont truca Torrent per anunciar el nom

No es descarta que la designació sigui dissabte, però el nom de Torra comença a circular amb força i cal prémer l'accelerador. Feia dies que hi havia convocada a Berlín una reunió entre Puigdemont i la cúpula del PDECat, representada per Neus Munté, Marta Pascal i Mercè Conesa, de manera que les tres dirigents tenen agafats els bitllets per sortir dijous cap allà.

Abans de pujar a l'avió, però, sona el telèfon de Pascal: el president l'exili li comunica que Torra és l'escollit. També té la deferència de comunicar-li-ho a Mas. Uns tècnics ja són a la capital alemanya per enregistrar les imatges de Puigdemont amb Torra i Artadi en una sala on destaca la presència d'una verge de Montserrat damunt d'una taula. Les imatges es prenen aquell mateix dijous, segons fonts oficials de JxCat.

El missatge a YouTube del president a l'exili, de 9 minuts i 52 segons, s'emet a un quart de nou del vespre, quan ja estan informats els consellers exiliats i els familiars dels presos i resolts els problemes tècnics per emetre'l. Els diputats i dirigents d'ERC coneixen el nom de Quim Torra tres minuts abans que comencés a ser públic, a través d'un grup de WhatsApp que comparteixen. La valoració és moderadament positiva i els comentaris apunten que era una de les opcions bones (o menys dolentes per a ells ja que també hi ha qui apunta a la seva falta de transversalitat), per bé que sobretot pesa la satisfacció perquè es desencalla el tràmit. Roger Torrent és l'encarregat d'avisar Marta Rovira.
 
El president del Parlament rep una trucada de Puigdemont a tres quarts de nou del vespre. Falten 30 minuts perquè el vídeo del president a l'exili proposant Torra es propagui a les xarxes. És Torrent qui ho comunica a ERC, que aquells dies va a les palpentes. "No en tenim cap pista", expressen en privat en les hores prèvies a l'anunci. De fet, els republicans havien treballat amb l'esquema que el missatge de Puigdemont arribaria divendres al migdia -entre les 11.00 i les 12.00 hores-, just després de la reunió amb el PDECat.
 

Roger Torrent Foto: Adrià Costa


Junqueras havia estat connectat durant les converses, a través de visites quasi diàries i trucades, però no pot saber abans el nom de Torra perquè ERC el coneix just abans que es faci públic. De fet, com que ha passat l'horari de trucades a la presó -previ al servei de sopar-, Junqueras acaba coneixent pels mitjans de comunicació que Torra serà el candidat. L'endemà, en una visita de la diputada al Congrés Ester Capella n'obtindrà més detalls.

Torrent detalla a ERC el que li ha explicat Puigdemont just abans de l'anunci. Els republicans no són a temps de parlar amb Junqueras, que se n’assabenta pels mitjans

JxCat defensa celebrar el ple dilluns -amb segona sessió dimecres-, però a ERC volen evitar qualsevol perill amb la situació judicial de Comín, per mínim que sigui. Un cop saben el nom, tenen clar que el ple ha de començar el cap de setmana. Tanmateix, en públic i en privat Josep Costa -vicepresident primer de la mesa- afirma aquella nit que dilluns seria una bona data. Torrent tira pel dret: començarà dissabte. La CUP coneix el nom de Torra abans que es faci públic -cinc minuts abans concretament-, per una trucada d'un membre de JxCat a Albert Botran, qui al secretariat gestiona les negociacions parlamentàries amb els altres grups.

11 de maig: "President, president"

A primeríssima hora del matí, Torra respon missatges de whatsapp de felicitació. Li agrada acabar-los amb un inequívoc: "Per la República". Continuarà fent el mateix en els dies posteriors, sempre amb el mateixa lema al final del text de resposta. Els diputats de JxCat l'esperen a la sala de grups del Parlament, on ja hi ha preparada la connexió amb Berlín a través de videoconferència. Al candidat el reben amb crits de "president, president", tot i que a la pantalla hi ha qui, precisament, consideren el "legítim". En aquest cas, acompanyat per Munté, Conesa i Pascal, que intervé breument. La reunió entre Puigdemont i la cúpula del PDECat serveix per recosir algunes de les ferides dels últims mesos.
 
Un cop acaba la cita del grup parlamentari, Torra es desplaça als estudis de TV3. Es compromet amb el mandat de l'1-O, avança que demanarà una reunió a Mariano Rajoy i una altra a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i no concreta si ocuparà el despatx de president de la Generalitat que el 155 va deixar vacant. De fet, tot i que alguns portaveus ho neguin, a Palau els treballadors han observat com els espais que ocupava Puigdemont s'han tancat amb un argument estrany: "S'han de fer obres". Torra destina bona part de la tarda a preparar el discurs i el debat que tindrà amb els grups.

Els moviments de base de la CUP es materialitzen divendres, quan tres assemblees territorials properes a Endavant forcen la celebració d'un consell polític per definir el sentit del vot en segona volta, quan les abstencions poden facilitar la investidura, i Arran es mulla públicament pel no.

L'hermetisme de JxCat i ERC, el gir estratègic dels republicans o les facilitats de l'Estat -no impugnant els vots delegats- inquieten les bases. La direcció de la CUP no volia obrir el meló, tot i que, conscients dels moviments, ja havia debatut dijous si calia tractar aquesta qüestió aprofitant l'assemblea nacional de diumenge, una opció que no van tenir més remei que fer finalment.


12 de maig: A l'espera de la CUP

Torra puja al faristol a les 12 del matí. Ha treballat el discurs amb el nucli dur de JxCat, però li ha intentat aportar un toc personal. Un dels seus punts forts, sostenen al grup parlamentari, és el component "intel·lectual". Parla de República, de procés constituent, es fa seu el programa de govern de Jordi Turull i reconeix sense embuts la legitimitat de Puigdemont.

Aquest és, precisament, un dels arguments de l'oposició per desacreditar-lo. "Vostè ha vingut a dirigir un CDR, no un Govern", li retreu Inés Arrimadas, de Ciutadans. La CUP, per la banda contrària, considera que plantejar una alternativa a Puigdemont és un acte de "vassallatge" cap a l'Estat i cap a Felip VI, que és qui ha de sancionar el nomenament, previsiblement dimarts vinent. El pas previ a la presa de possessió i formar Govern, el qual es podria reunir per primer cop a Berlín. A banda de les seves opinions sobre els espanyols també se l'ataca per acceptar la "provisionalitat" -la ressalten col·laboradors de Puigdemont com el seu director de comunicació Joan Maria Piqué- amb una data de caducitat que apunta el mateix president a l'exili en una entrevista a La Stampa.
 
La legislatura està en mans, com ja va passar en l'anterior, dels anticapitalistes, que citen el consell polític per a l'endemà a Cervera. Hi haurà tres opcions damunt la taula: sí a Torra, mantenir l'abstenció o bé moure's cap al no. L'entorn de Puigdemont, que manté bona relació amb sectors destacats de la CUP, assegura que està tot lligat. Al PDECat, més temerosos, es pregunten si els anticapitalistes "la liaran". Fer pronòstics amb la CUP, admeten de portes endins, sempre és arriscat.
 

Quim Torra, durant el debat d'investidura Foto: Adrià Costa


13 de maig: l'abstenció (definitiva) de la CUP

El consell polític de la CUP, reunit a Cervera, decideix mantenir les quatre abstencions i, per tant, permetre la investidura de Torra. Els anticapitalistes, tot i descartar el "no", en la línia del que preveia i volia la seva direcció, carreguen els neulers contra JxCat i ERC per la seva "reculada" en relació a la República, i remarquen que ja no facilitaran la governabilitat. Els anticapitalistes veuen amb bons ulls el discurs de Torra com a punt de partida, encara que l'insten a anar "més enllà" i passar als fets per desbordar el marc autonòmic.

Amb la decisió del consell polític de la CUP, màxim organisme entre assemblees, es tanquen quinze dies d'intrigues, incerteses, travesses, filtracions, reunions, vols a Berlín, trucades i mirades de reüll entre tots els actors que han estat el colofó a cinc mesos de bloqueig. Quim Torra, si no falla res a última hora, serà investit aquest dilluns al migdia president de la Generalitat. Serà el número 131 i tindrà molts deures per a un president que es presenta com a provisional: revertir el 155, impulsar el procés constituent, gestionar el dia a dia, arribar a acords amplis i conviure amb la legitimitat exterior que projecta -i projectarà- Puigdemont.
 

La CUP s'ha reunit aquest diumenge a Cervera Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació