11
de maig
del
2018
Actualitzat
el
12
de maig
a les
15:01h
Les esperances de Valtònyc per evitar la presó s'esfumen. Aquest divendres, el Tribunal Constitucional ha tombat l'últim recurs que el raper mallorquí Josep Miquel Arenas havia presentat contra la sentència del Tribunal Suprem, que el condemnava a tres anys i mig per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme, a més d'amenaces pel contingut de les seves cançons. De fet, l'alt tribunal espanyol ni tan sols ha debatut el seu recurs, sinó que d'entrada ha refusat admetre a tràmit el seu al·legat.
Aquesta situació torna a redireccionar el cas cap al Tribunal Suprem, que a partir de dilluns podria dictar el seu ingrés a la presó. En el seu recurs, l'artista apel·lava a la llibertat d'expressió, mentre que la condemna
A una passa de la presó
Ara, Valtònyc ja només ha d'esperar què dictaminarà el Suprem dilluns que ve sobre la seva entrada a la presó, que havia de produir-se durant aquesta setmana, però que es va demorar a l'espera del recurs del Tribunal Constitucional. De fet, fa pocs dies ja va afirmar en unes jornades a Vic que no s'hi presentaria "pel seu propi peu". "No m'hi presentaré; em quedaré a casa meva i, si volen venir-me a buscar, que vinguin, que facin el ridícul i em treguin de casa meva per haver fet unes cançons", va dir.
A més, també va assegurar que no plantejava entregar-se, ni tampoc exiliar-se, com han fet diversos dirigents independentistes catalans. "L'exili no el puc practicar", va dir.
Un Estat "persecutor"
L'artista ha denunciat en diverses ocasions el règim jurídic i polític de l'Estat. Sobre el primer, va indicar que derivava del "tribunal de Franco", mentre que el segon, que era un Estat que es dedicava a "perseguir la resistència cultural". "No dubteu que la màquina repressora de l'estat espanyol està molt ben engreixada", va recordar, i va sentenciar: "Ens estan utilitzant d'emissaris per a la resta de societat, però no claudicarem".
Valtònyc, doncs, desobeeix i assumeix -sota la bandera de la llibertat d'expressió- totes les conseqüències. "Aquesta justícia no és justa, no hi ha una justícia independent de l'Estat", va afirmar. I per això, va argumentar que no es presentaria als tribunals, ni posaria facilitats per entrar a la presó: "Jo no faig apologia del terrorisme, i amenaçar de mort, menys, perquè qui et vol amenaçar, no et fa una cançó".
Aquesta situació torna a redireccionar el cas cap al Tribunal Suprem, que a partir de dilluns podria dictar el seu ingrés a la presó. En el seu recurs, l'artista apel·lava a la llibertat d'expressió, mentre que la condemna
A una passa de la presó
Ara, Valtònyc ja només ha d'esperar què dictaminarà el Suprem dilluns que ve sobre la seva entrada a la presó, que havia de produir-se durant aquesta setmana, però que es va demorar a l'espera del recurs del Tribunal Constitucional. De fet, fa pocs dies ja va afirmar en unes jornades a Vic que no s'hi presentaria "pel seu propi peu". "No m'hi presentaré; em quedaré a casa meva i, si volen venir-me a buscar, que vinguin, que facin el ridícul i em treguin de casa meva per haver fet unes cançons", va dir.
A més, també va assegurar que no plantejava entregar-se, ni tampoc exiliar-se, com han fet diversos dirigents independentistes catalans. "L'exili no el puc practicar", va dir.
Un Estat "persecutor"
L'artista ha denunciat en diverses ocasions el règim jurídic i polític de l'Estat. Sobre el primer, va indicar que derivava del "tribunal de Franco", mentre que el segon, que era un Estat que es dedicava a "perseguir la resistència cultural". "No dubteu que la màquina repressora de l'estat espanyol està molt ben engreixada", va recordar, i va sentenciar: "Ens estan utilitzant d'emissaris per a la resta de societat, però no claudicarem".
Valtònyc, doncs, desobeeix i assumeix -sota la bandera de la llibertat d'expressió- totes les conseqüències. "Aquesta justícia no és justa, no hi ha una justícia independent de l'Estat", va afirmar. I per això, va argumentar que no es presentaria als tribunals, ni posaria facilitats per entrar a la presó: "Jo no faig apologia del terrorisme, i amenaçar de mort, menys, perquè qui et vol amenaçar, no et fa una cançó".