Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

Procés constituent, revertir el 155 i llibertat dels presos: Torra desplega el pla de Govern

El candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat se sotmet a la investidura a l'espera de saber si la CUP manté l'abstenció que permeti escollir-lo dilluns en segona volta

per Sara González / Oriol March, 12 de maig de 2018 a les 07:30 |
Quim Torra, al Parlament, seguit dels diputats de la CUP | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan l'1 de març Quim Torra intervenia per primera vegada com a diputat del Parlament per defensar una proposta de resolució sobre la restitució de les institucions catalanes i pensada per reconèixer Carles Puigdemont, no s'imaginava que dos mesos després seria ell qui tindria l'encàrrec de pilotar-ho. Aquest dissabte, qui anava al lloc número 11 de la llista de Junts per Catalunya (JxCat) pujarà al faristol com a candidat a la presidència de la Generalitat i amb la principal responsabilitat de desgranar quin serà el pla de Govern d'una complexa legislatura marcada per la repressió de l'Estat.

Quines seran les prioritats ja les ha esbossades a la seva primera entrevista aquest divendres a TV3 La urgència de recuperar l'autogovern, ara arrabassat pel 155, n'és una. Probablement, la que s'afrontarà més a curt termini. Però Torra també ha fet referència a la necessitat d'internacionalitzar encara més el conflicte, al procés constituent i al mandat de l'1-O. Per reforçar el flanc exterior, ja ha apuntat que no només demanarà trobar-se amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sinó amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.


La primera reunió del Govern podria celebrar-se a Berlín

El fet que els dirigents a l'exili tinguin un paper complementari a l'acció del futur Govern també pretén contribuir a aquest objectiu, que vindrà reforçat per les decisions de les justícies belgues, alemanya, escocesa i suïssa sobre les peticions d'extradició. El desplegament de polítiques públiques forma part també del trident de prioritats. Tot plegat es tractarà quan estigui format l'executiu, que podria celebrar la primera reunió formal a Berlín, al costat de Puigdemont.


L'oposició batallarà contra el relat de la bicefàlia

Tot plegat, però, seguint el fil del mandat de l'1 d'octubre i tenint ben present la República que va ser declara "políticament" el 27 d'octubre, la pauta que ha fixat també Puigdemont en el discurs en què va designar Torra per rellevar-lo durant una etapa que ell considera de "provisionalitat". Precisament, és aquest intent de fer quallar un relat de bicefàlia -Torra com a president a Catalunya i Puigdemont com a president legítim a l'exili- un dels cavalls de batalla de l'oposició. Els grups constitucionalistes veuen en Torra un "radical nacionalista" que serà "obedient" a les ordres de Puigdemont.


Tres són els requisits que demanen els grups constitucionalistes al futur president de cara al discurs d'investidura: que demani perdó per uns missatges publicats fa sis anys que consideren ofensius per als espanyols -s'ha disculpat ja durant la primera entrevista com a candidat-, que deixi clar que no se supeditarà a Puigdemont -per ara ha dit que "obeirà el Parlament"- i que compleixi la llei. El candidat ja ha deixat ben clara la seva voluntat d'impulsar el procés constituent i recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, dues de les exigències que també fa la CUP.
 

Inés Arrimadas i Miquel Iceta, a l'hemicicle Foto: Adrià Costa


De nou, a l'espera de la CUP

De fet, els quatre vots dels cupaires seran clau en la investidura de Torra, que no serà escollit en primera volta, quan els quatre diputats anticapitalistes s'abstindran. De cara a la segona volta, el posicionament de la CUP és cabdal. Si es tornen a abstenir, Torra serà investit president de la Generalitat gràcies als 66 vots que sumen JxCat i ERC -amb els vots delegats de Puigdemont i Toni Comín-. Però si la CUP decideix emetre un vot en contra, la investidura podria embarrancar. La deliberació dels anticapitalistes es produirà en el consell polític del diumenge, que es preveu d'alt voltatge perquè hi ha un sector que considera que, si no s'investeix Puigdemont, és millor tornar a anar a eleccions.

Unes hores d'incertesa que es viuran, paradoxalment, amb el disseny del Govern pràcticament enllestit. Aquest divendres al matí, Torra s'ha reunit amb la direcció del PDECat, en representació del qual van viatjar ahir a Berlín la coordinadora general, Marta Pascal; la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa; i la presidenta del partit, Neus Munté. Segons les fonts consultades per NacióDigital, hi ha hagut "sintonia i respecte mutu". Els quatre alts responsables sobiranistes han abordat la formació del nou Govern, en el qual hi haurà destacats dirigents del partit -és el cas de Miquel Buch, Marc Solsona i Albert Batet, molt probablement-, i també el nomenament de consellers destituïts pel 155 com ara Jordi Turull (Presidència) i Josep Rull (Territori).

Puigdemont llima asprors amb el PDECat

La relació entre la cúpula del PDECat i Puigdemont no ha estat sempre fluïda en els últims mesos, però en la trobada d'aquest divendres el bon to ha estat generalitzat. "Ell sap que ha situat un dels seus [a la presidència de la Generalitat]", assenyalava aquesta tarda un dirigent consultat. Torra, neòfit en les dinàmiques de partit, també tindrà un paper a l'hora de triar els consellers, i es reunirà amb les direccions dels partits que l'integraran per escoltar i escollir uns perfils que ja estan molt definits des de fa setmanes. Els responsables del PDECat van marxar de Berlín amb la sensació que Puigdemont deixaria fer canvis als plantejaments inicials de disseny si aquesta era la voluntat del nou president.

El dirigent a l'exili, per bé que alimentarà el relat de "provisionalitat" que revestirà la Generalitat -autonòmica- durant la legislatura, no té intenció d'estar completament pendent del dia a dia rutinari de l'administració. Les properes batalles que haurà de lliurar seran judicials, començant per la demanda d'extradició -no pot trigar a resoldre's- i per la peça separada que ha obert el jutge Pablo Llarena, així com també una hipotètica inhabilitació per "ocultació de béns" que està promovent el ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro.

Una de les carpetes obertes entre Puigdemont i el PDECat és el del finançament de Junts per Catalunya

Sobre la reunió també hi ha sobrevolat, segons les fonts consultades, la situació interna del PDECat, immers en el període precongressual. Els sectors crítics amb Pascal, encapçalats per Miquel Buch -favorit per ser conseller d'Interior i exalcalde de Premià de Mar-, es van reunir la setmana passada a Rubí i han fet una defensa encesa de la investidura -al preu que fos- de Puigdemont, així com també la necessitat d'integrar-se de manera més diàfana amb JxCat. La qüestió no s'ha tractat obertament en la reunió i, al llarg dels propers dies, el coordinador d'organització del PDECat, David Bonvehí, es reunirà a Berlín amb Puigdemont per tancar una sèrie de carpetes. Una de les que encara està oberta, per cert, és el finançament del grup parlamentari.
 

Puigdemont s'ha reunit amb Marta Pascal, Mercè Conesa i Neus Munté a Berlín Foto: PDECat


Un disseny de Govern molt avançat

El pes de l'executiu recaurà en Pere Aragonès, que es perfila com a vicepresident i conseller d'Economia, i Elsa Artadi -que podria arrencar a Empresa perquè per a Presidència hi ha l'opció de restituir, encara que sigui temporalment i simbòlica, l'empresonat Jordi Turull-. A banda de Buch, Solsona i Batet, també ha guanyat força el nom de l'eurodiputat Ramon Tremosa per a Empresa -si Artadi acaba a Presidència- i de Laura Borràs per a Cultura.

Salut, Ensenyament, Afers Socials i Famílies, Justícia i Agricultura serien, a més d'Economia i vicepresidència, les carteres que quedarien en mans d'ERC. Ester Capella i Teresa Jordà estan pràcticament confirmades a Justícia i Agricultura. Per a Salut l'escollit és Joan Ignasi Elena -si bé David Elvira ha fet moviments per no caure de la cursa- i els republicans podrien recuperar per a Ensenyament Josep Bargalló, que ja va ser conseller del ram al primer tripartit. A la conselleria de Treball, Benestar Social i Família els republicans no han decidit, com els passa a Exteriors. Per la primera es podria confiar el càrrec aldiputat Chakir el Homrani, però el nom de Laura Pelay, del mateix sindicat i militant d'ERC, també és damunt la taula. També es valoren, però, els perfils d'alts càrrecs durant el mandat de Dolors Bassa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació