Les 10 coses que potser no sabies de Quim Torra

De la nevada de 1962, quan va néixer, a la seva designació com a candidat a la presidència

Quim Torra, candidat a 131è president de la Generalitat.
Quim Torra, candidat a 131è president de la Generalitat. | Adrià Costa
11 de maig del 2018
Actualitzat a les 12:53h
Quim Torra és el pla D de la majoria sobiranista per desbloquejar la situació política sorgida de les eleccions del 21-D i l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. El president del parlament, Roger Torrent, el proposarà formalment aquest divendres com a candidat a 131è president de la Generalitat. Però què sabem de Quim Torra? Quins són els aspectes més rellevants de la seva trajectòria? Què pensa? Us en donem algunes claus.

1.- Va néixer un dia abans que Puigdemont

Ja és casualitat. Qui té tots els números per esdevenir el 131è president de la Generalitat va néixer un dia abans que el 130è. Quim Torra va venir al món el 28 de desembre de 1962. Carles Puigdemont va néixer l'endemà. I tots dos ho van fer a casa. Va ser el moment de la gran nevada del 62, com un senyal que en el futur també havien de lluitar contra els elements.  

2.- Un home de l'empresa privada

Torra trenca amb la imatge del polític clàssic, forjat en estructures de partit. Durant prop de vint anys, ha estat treballant a l'empresa privada, concretament a Winterthur, una multinacional d'assegurances.

3.- La influència helvètica

Durant dos anys va viure per motius de feina a Suïssa, al cantó de Zuric, al cor de la Suïssa de parla alemanya. Hi ha en ell molt de la petjada helvètica i la seva voluntat de fer les coses amb rigor i honestedat. El funcionament de la societat suïssa i del seu sistema polític, profundament respectuós de les diverses identitats culturals i lingüístiques, l'ha influït molt.  

4.- Un president a contravent

Després de treballar a l'empresa privada, de retorn a Catalunya, va crear la seva pròpia empresa: l'editorial A Contravent, amb voluntat de recuperar el millor de la cultura catalana oblidada, especialment de tota la generació perduda amb el triomf franquista.

5.- La seducció per la Catalunya anterior a la guerra

Torra, amant de la història, s'ha sentit sempre atret per la Catalunya anterior a la trencadissa que va suposar la Guerra Civil. S'hi ha capbussat, tot recuperant figures del periodisme que van quedar enclotades enmig de l'esclat de 1936. D'aquí que escriptors i periodistes com Eugeni Xammar o Just Cabot hagin estat objecte dels seus estudis.   

6.- L'home que veia el Born com "la nostra zona zero"

Va dirigir el Born Centre Cultural entre el 2012 i el 2015, i va convertir la institució en un dels focus culturals més dinàmics de la ciutat de Barcelona. Van crear una forta polèmica unes declaracions en què va dir: "El Born és la nostra zona zero". Torra considera el Born i el que suposa el 1714 com l'inici del trajecte cap a la independència.  

7.- Víctima politica d'Ada Colau

Amb la victòria d'Ada Colau en les eleccions municipals de barcelona, es va decidir donar una nova orientació al Born. El setembre del 2015, Quim Torra va ser rellevat.

8.- Un home pont entre sobiranistes

En el seu cas, no és retòric. Quim Torra ha estat de les personalitats -potser de les poques- que s'ha mogut sempre completament al marge de les estructures orgàniques dels partits. Com a president d'Òmnium, li va tocar gestionar l'etapa entre Muriel Casals i Jordi Cuixart. I ho va fer pilotant l'entitat a gust de totes les sensibilitats. Ara ho haurà de tornar a fer des de Palau.

9.- Amant de les xarxes socials

Aquesta és una altra de les similituds amb Carles Puigdemont. Torra és un home que se sap moure bé per les xarxes i és molt actiu des del seu compte de twitter. Ha fet 17.500 tuits i disposa de més de 49.000 seguidors, que seran molts més ben aviat.

10.- Testimoni de tot el procés

Quim Torra està en el secret. Ha estat en el rovell de l'ou de totes les escenes del procés i ha contemplat des de primera fila tots els "misteris" del sobiranisme. Va viure de prop l'inici de la legislatura del 27-S i el camí que va dur a la renúncia d'Artur Mas, les difícils negociacions amb la CUP i les tensions entre ERC i PDECat. En la seva actitud sempre, en la seva discreció, malgrat la tafaneria periodística, s'amaguen moltes respostes que expliquen que hagi estat ell, finalment, el designat.