Torra deu lleialtat a Puigdemont, és cert. I és coherent que així sigui i que el president a l'exili mantingui un paper rellevant. Però l'editor ha de ser, mentre ocupi el càrrec, un president amb tots els ets i uts i capaç de fer compatible la feina dels exiliats amb una acció de govern enèrgica i emancipada. Com més es repeteixi la cantarella del "president provisional" més se sentirà, tant des de l'oposició com des d'alguns mitjans, l'apel·latiu de "titella". I això no l'ajudarà.
Torra afronta reptes importants. Ha de recuperar un autogovern malmès, construir un context en el qual cada atac tingui rèdit polític per al republicanisme, crear un clima de confiança entre partits, evitar els desajustament entre l'exili i la presó i el seu govern, i ser eficaç en la gestió. Això, i estendre ponts amb els comuns -el van rebre malament- en el procés constituent que ell jutja clau (m'ho explicava fa dos mesos en aquesta entrevista al Born CC amb les llums llargues sobre el full de ruta) i explorar fins on arriba l'oferiment de diàleg de Rajoy.
El futur president, que per cert era articulista setmanal de NacióDigital fins que va fer el salt a la política, serà triat la setmana que ve en segona volta. Sara González us explica el periple de Roger Torrent i el Parlament per investir president. Torra ja té a punt el Govern, que els darrers mesos han pactat JxCat i ERC amb Elsa Artadi i Pere Aragonès com a puntals. Oriol March us explica tot el que en sabem fins ara, com ara que Josep Bargalló serà conseller d'Ensenyament. Queden incògnites per resoldre. Sobre el paper del president us aconsello La Veu de Nació de Joan Serra Carné.
No serà de precampanya però donarà pistes. No hi haurà eleccions i l'enquesta (amb vot) que aquest matí presenta el CEO ha perdut interès, però servirà per veure qui ha sortit més desgastat d'aquests mesos i on apunten les tendències pensant en els equilibris al futur Govern, el rumb per fer república i les eleccions municipals. També per mesurar si Ciutadans amplia la seva hegemonia al bloc unionista o si la via del diàleg del PSC aconsegueix, per fi, obrir-se camí. Us ho explicarem en detall.
Cançó per al president. Dilluns Catalunya tindrà candidat a president i començarà el debat per escollir-lo. Amb quina música ho acompanyaríeu? Ja sabeu que cada dilluns comencem la setmana amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Envieu-me propostes a [email protected] o contestant aquest correu. Passeu un bon cap de setmana ara que les coses estan més clares i sembla que farà bo!
Vist i llegit
Els del Grups de Defensa i Resistència són la darrera creació de l'unionisme per plantar cara als carrers als independentistes. Dilluns al vespre, a la zona alta de Barcelona, van organitzar una operació de neteja de llaços grocs. La Directa es va infiltrar entre els coordinadors dels GDR amb càmera oculta per saber com són realment aquest grup, on militants de formacions ultres tenen un gran protagonisme. Aquí ho podeu llegir i veure.
El passadís
Joan Tardà és un polític que no se'n calla ni una i, a vegades, això incomoda fins i tot als seus companys. Darrerament ha afirmat, en la línia d'Oriol Junqueras, que l'independentisme ha de sortir de la seva zona de confort i ampliar la base. Això li ha costat moltes crítiques a Twitter i algunes veus afirmaven, fins i tot, que Tardà ja generava rebuig entre els votants d'ERC malgrat les seves intervencions contundents al Congrés. Les dades del CIS d'abril, però, ho deixen en simple llegenda urbana. L'enquesta, la més àmplia que es fa, preguntava sobre els líders parlamentaris. Tardà sortia, lògicament, mal parat entre el conjunt dels enquestats amb un 2,6, just per sota de Pablo Iglesias i una mica per damunt de Mariano Rajoy. Però és molt revelador com el valoren els votants d'ERC: li posen un 8. El següent líder més estimat pels seus votants és Alberto Garzón, d'Units Podem, amb un 6,6, seguit d'Albert Rivera amb un 6,1. Els dos molt pel darrera del portaveu republicà.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1717 s'inaugurava la Universitat de Cervera. El triomf dels Borbons a la Guerra de Successió va suposar suprimir les set universitats de Catalunya. D'acord amb el cànon francès, se'n va fer una de nova i, d'entre totes les ciutats que van ser fidels a la nova dinastia, Cervera era la que reunia millors condicions. La llegenda, malèvola, deia que Felip V va concedir als cerverins la universitat, que d'entrada van gestionar els jesuïtes, per instruir-los després que aquests els demanessin un port de mar per correspondre la seva lleialtat. La universitat va ser sempre un baluard ideològic de l'absolutisme i font d'oposició als corrents liberals. A mitjan segle XIX es va incorporar a la Universitat de Barcelona i ara el seu majestuós edifici central, d'estil barroc, és una de les seus de la UNED.
L'aniversari
L'11 de maig de l'any 1904, avui fa 114 anys, va nàixer a Figueres el pintor Salvador Dalí. "El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història". Són paraules de Dalí, que va morir el 23 de gener de 1989, a l'edat de 84 anys. Està considerat un dels principals representants del surrealisme i va formar part de la genial generació del 27. Les seves habilitats artístiques es vinculen moltes vegades a la influència i admiració per l'art renaixentista. Aquí podeu veure un dels seus xous surrealistes. El museu Dalí de Figueres és molt recomanable. Dalí va ser desenterrat fa poc arran d'una demanda de paternitat que va resultar falsa.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi