10
de maig
del
2018
Actualitzat
el
11
de maig
a les
0:25h
[L'ENTREVISTA ES VA PUBLICAR EL 12 DE MARÇ EN EL MARC DEL DEBAT REPUBLICÀ]
Quim Torra (Blanes, 1962) és un dels millors lletristes del procés. En els darrers anys ha estat, a través de l'articulisme en premsa (també al nostre diari), dels llibres, de la direcció de la Revista de Catalunya i de la seva participació en les direccions d'Òmnium i l'ANC, una de les veus més escoltades i contundents del moviment sobiranista. A les darreres eleccions va fer el salt a la política institucional integrant-se a la llista de Junts per Catalunya. Ara aquest editor i advocat és diputat al Parlament i ha passat setmanes amunt i avall formant part del pinyol negociador del full de ruta.
Al marge del repartiment de cadires i d'una investidura per la qual ha circulat fins i tot el seu nom davant la situació de bloqueig existent, hem volgut parlar amb ell sobre quina estratègia ha de seguir l'independentisme per sortir de l'atzucac polític i fer valdre la victòria del 21-D. Aquest joc d'equilibris més enllà de l'escuma diària també l'abordarem en profunditat i buscant la mirada llarga amb Pere Aragonès, d'ERC, i Albert Botran, de la CUP, els altres dos actors en joc per arrencar la legislatura.
- El referèndum de l'1 d'octubre es va presentar com a vinculant. A dia d'avui encara sosté que ho era?
- Ens vincula a tirar endavant la república, i per tant ho és. Partim de l'1-O, que és el que dona la legitimitat a poder parlar de república i tirar endavant aquesta idea. Sense l'1-O no seríem aquí, és el que dona sentit a tot plegat.
- Si es van fer i aprovar unes lleis de desconnexió, organitzar un referèndum vinculant i proclamar una república el 27 d'octubre, per què no és efectiva i som en aquest bloqueig?
- Perquè es declara públicament, després ens apliquen el 155 i és impossible executar-la. I a les eleccions del 21-D tots hi participem en un context d'exili i presó. Hem d'escapar-nos d'octubre de 2017, ja no hi som. Han passat coses molt greus en aquests mesos i hem de tornar a trobar la manera de com enfoquem de nou l'objectiu.
- Entén que hi hagi gent desanimada?
- Sí, ho entenc perfectament.
- Diverses veus han constatat certa dificultat de discrepar, un enrariment de l'ambient. Troba que hi ha una part de l'independentisme que potser no vol escoltar les coses com són, sinó com voldrien que fossin?
- És un ambient no massa diferent del que es vivia el 2009 i el 2010 després del fracàs de l'operació de l'Estatut. Ja era clar que amb l'autonomia no n'hi havia prou. Els grans partits veuen l'onada i s'obren i agafen embranzida per construir un moment, que és el referèndum de l'1-O. Si mirem com hi arribem, ens va costar molt trobar un objectiu comú de país. Això sempre és difícil i ara hem de tornar-lo a crear.
- S'ha d'assumir l'octubre, el plens del 10 i el 27 sobre tot, com una derrota?
- La paraula derrota... Hi ha coses que es fan bé i altres malament. És complicat qualificar-lo de forma taxativa com a derrota o victòria. El 14 d'abril del 31 què va ser? No vam tenir República catalana, però sí Generalitat malgrat que havia acusacions de traïció. L'1-O és una victòria, el 10 d'octubre el mateix Puigdemont ha dit que es va cometre un error... El 27 d'octubre jo penso que hauríem d'haver defensat la República que havíem proclamat. Però de què val ara mirar a l'octubre i flagel·lar-nos? Ja ho faran els historiadors. Som al març de 2018 i tenim un repte pendent de construir el moment.
- Fa més de dos mesos de les eleccions i encara no hi ha acord per arrencar la legislatura. Això fa que es posin damunt la taula unes noves eleccions. Serien un fracàs o la oportunitat d'una nova embranzida amb nous líders?
- La providència ens va donar una segona oportunitat amb els resultats del 21-D malgrat les condicions. I va ser extraordinari. Anar a unes eleccions té molt risc perquè no serien fruit de cap imposició sinó del nostre desacord. Tampoc ens han de fer por, però no les voldria perquè serien fruit de la desunió. Ara hem de posar-nos d'acord per seguir parlant de bloc republicà.
- Tornant a octubre. Què s'hauria d'haver fet diferent? Hi ha per exemple una autocrítica, sobre tot per part d'ERC, lamentant cert paternalisme. Ho comparteix?
- Penso que hi ha errades de comunicació. Entenc el moment, que era d'enorme complexitat. Ens va costar molt arribar-hi. Hi ha una combinació de factors: de paternalisme malgrat que el país havia fet coses que el situaven al capdavant de tot de la seva potencialitat, i de no acceptar que aquell era un moment de revolta. I a una revolta no se li hauria hagut de posar límits. Es va voler fer i aquest és un dels factors que impedeix que triomfi.
- S'ha parlat de l'independentisme màgic i de veure el got sempre mig ple i mai mig buit. S'ha pecat massa d'això?
- A mi això em posa molt nerviós. És com si els preguntéssim als nostres pares, quan defensaven com podien el català durant el franquisme, que eren una colla d'ingenus i hiperventilats perquè es dedicaven a parlar en català. A vegades penso que devem molt als que han defensat la independència en uns moments en que semblava impossible i han aconseguit sumar complicitats.
- El relat màgic, en qualsevol cas, acaba el 21-D. S'hi va sabent que la Caixa i el Sabadell traslladen seus, que la resposta a l'1-O eren les porres, que la UE no s'immuta i que la resposta de l'estat és en forma de presó...
- Sí. Les cartes són damunt la taula i els anomenats costos de transició se saben. I si la gent continua fent costat a l'independentisme, com fa, és perquè fa un vot molt conscient de la complexitat de tot plegat, també del nostre context sociopolític. Però més greu que tot això és que veiem ara com està amenaçada la llibertat de pensament.
- El 47,5% que vota república contrasta amb un 19% que, segons el darrer CEO, avala la via unilateral.
- No he acabat d'entendre aquesta darrera enquesta... a veure la propera. El debat de la unilateralitat no em sembla el més pertinent ara. El que cal plantejar-nos és si continuem o no en un procés d'independència, si som en un moment de conflicte amb l'estat sí o no, i si cal o no que ens hi oposem. I si la resposta a les tres és que sí, tenim una resposta i una via. És com ho veig.
- Renunciar a la unilateralitat és deixar la sortida a l'estat propi definitivament en mans del govern espanyol?
- Jo no renuncio a res. Malauradament, la posició del govern espanyol no canviarà. A nosaltres ara ens passa que ens pesa com una llosa no haver superat el 47,5% dels vots. És un objectiu claríssim eixamplar aquesta base. Però a pesar que estem en unes condicions que són d'estretor, penso que si som capaços de treure el millor podem convertir debilitats en fortaleses. Tenir gent a l'exili sembla una debilitat, però ens n'adonem que cada moviment que fan internacionalitza el procés. I aquí hem d'eixamplar la base amb un procés constituent i de debò. Sense jugar més amb les paraules perquè la ciutadania no es mereix que hi juguem més. Si diem fer república ho fem, i si no, no ho diem. I amb el procés constituent igual, perquè sinó tornarem a caure en paternalismes i en la trampa del neollenguatge.
- No sembla però que un eixamplament de la base independentista hagi d'estovar les majories polítiques a l'estat, més aviat anem a un procés d'involució de la mà de Ciutadans. Hi ha encara una altra Espanya possible?
- Malauradament penso que no hi és. I que la història és bastant tossuda. En els darrers cent anys ho hem provat tot i hem tingut presidents a la presó i l'exili. El dret a decidir no hi té cabuda en un diàleg amb l'Estat. Però no ens hem de rendir i això vol dir internacionalització, eixamplar la base amb un procés constituent i unes eleccions municipals on Barcelona és vital per sumar. Sense la capital del país ens costarà molt més. Del 1714 ens en recordem de Casanova, que era l'alcalde de Barcelona. Quanta menys força tens, més legitimació necessites, i nosaltres hem renunciat a l'ús de la força. Necessitem crear un gran moment com va ser l'1-O.
- I quina és la proposta per crear-lo?
- La nostra proposta és una legislatura que passa per tres vies: Brussel·les, el Parlament i el Govern i la gent. Anar de la restitució a la Constitució. Si tot això funciona en tots els àmbits i al Parlament hi ha un debat potent sobre els grans debats de país i amb llibertat i la gent hi participa crearem una oportunitat.
- Però fer aquest debat constituent al Parlament té límits. La comissió de procés constituent és una de les causes d'investigació de l'anterior mesa per part del Suprem.
- El procés constituent ha d'anar de baix a dalt. És la ciutadania la que s'ha d'organitzar, com va passar amb el Congrés de Cultura Catalana i encara en bevem. El procés constituent ha d'arrencar a Brussel·les amb les estructures que creem, aterrar a la ciutadania i el Parlament ha de participar-hi. Només faltaria que no poguéssim fer el debat sobre el país que volem!
- Però pot passar que el Constitucional no ho permeti...
- Al Parlament hem de poder plantejar quines noves polítiques volem en tots els àmbits. Com a diputats ens sentim empoderats per poder fer els debats lliurement sobre el país. No renunciem a convertir-lo en una àgora republicana.
- Com es fa compatible la distància de Brussel·les amb un procés constituent de baix a dalt i ciutadà en que s'hi ha d'implicar gent més enllà de l'independentisme estricte?
- Mai ha estat ni la intenció ni la idea fer-lo a Brussel·les el procés constituent, és una bogeria. I si s'ha entès així, no ens hem explicat bé. Si creem una institució a l'exili aquesta ha de conèixer què passa i pot ajudar. Ningú vol treure les coses d'on toca. Aquest procés, i d'això en sap molt la CUP, s'ha de fer amb multiconsultes i a través de fòrums socials.
- Però aquesta feina no es va fer ja amb els divuit informes del Consell Assessor de la Transició Nacional entre 2012 i 2014?
- En van parlar, sí, però ara no és un debat de savis. Es tracta que el debat el faci la ciutadania i decideixi. Jo crec que aquell és el millor treball sobre un país que vol ser independent, però ara cal aterrar-lo i que el faci la gent. I ha d'anar més enllà de les entitats sobiranistes. No m'agrada en això la paraula eixamplar, perquè és a costa d'un altre. Com diu sempre en Jordi Cuixart crec que es tracta de compartir, de buscar punts en comú. No es tracta d'anar a predicar, es tracta de viure les coses amb la gent, com feien els jesuïtes de la teoria de l'alliberament. L'independentisme no naixerà predicant, sinó practicant i a través de les polítiques públiques.
- Per a que tot això funcioni, i especialment l'estructura de Brussel·les, cal que passin coses a Barcelona. Entén que, del contrari, pot acabar en anècdota folklòrica?
- Absolutament. I si el que es fa no té conseqüències en el país, també. Entenem que al costat del procés constituent cal un pla de govern clar. Primer cal reconstruir, després organitzar un front comú contra la repressió i una feina d'anàlisi, i el pla de govern clàssic ha de centrar-se en les polítiques públiques contra l'intent de fractura social que intenta l'espanyolisme en temes com ensenyament, sanitat, habitatge... frenar l'atac als grans consensos i als nostres valors. L'altre eix han de ser les polítiques de prosperitat centrades en l'economia. Tot això amb un Parlament que s'ha de sentir lliure i alçar la veu a l'hora d'abordar el procés constituent. El contrari no passa en cap parlament del món.
- Esclar, en parlament d'estats sobirans. I potser el català és més a prop del de Múrcia o del Vèneto que del de Portugal o Dinamarca...
- El Parlament ha d'expressar la voluntat dels catalans. Potser és cert el que dius, però els que som diputats tenim la mateixa inviolabilitat que en qualsevol parlament del món. Per tant, agafem-ho i no ens autocensurem i caiguem en el clima de terror que ens volen imposar. Han fet la fórmula independentista igual a culpable i no pot ser.
- Aquests tres espais (Brussel·les, Govern i Parlament) es podran compassar al ritme dels partits?
- Ja sabem que cadascú té els seus ritmes i aquest és el punt de trobada que nosaltres hem volgut plantejar a la CUP, ens sembla que pot ser un punt d'entesa a l'entorn d'un projecte. És la visió del president Puigdemont que nosaltres intentem explicar. Cal repensar l'estratègia, i això ho hem de fer al marge del repartiment de les àrees de l'executiu. Cada peça és superimportant i el Govern ha de gestionar les polítiques públiques per arribar a més gent. Vostè ho fa bé, no és corrupte, és transparent? Doncs m'interessa! Això és el que hem de buscar fent jugar procés constituent i polítiques. Des de 2010 anem saltant i no hem reculat en cap moment en vots.
- Hi ha dos grans actors, Junts per Catalunya, hereu de l'espai de l'antiga CiU, i ERC. Les relacions s'han tibat molt. Quin significat ha de tenir la unitat?
- Ens hem de posar d'acord en una visió de legislatura per trobar el punt d'arrencada. Però sense la CUP aquest projecte no s'aguanta. Per mi unitat és compartir la visió i en això hem de treballar. M'ha sorprès, però, que després de dos anys de legislatura tan intensa i de compartir tant no hi hagi llaços més estrets entre els dos espais pels que preguntes.
- I amb els comuns i el PSC hi ha possibilitats?
- A mi m'interessen els votants, la gent que porta els fills a l'escola, va a la salut pública i participarà en debats... Creixem sempre per aquí, per la gent. No s'han sumat actors polítics nous, s'ha sumat gent. Es tracta de compartir, en el que comentàvem d'en Cuixart. És actuant com farem que la gent pugi al carro.
- I com ha d'acabar la legislatura?
- Haurem de fer el procés constituent i una fase intermèdia de multiconsulta. I això caldrà fer-ho per tenir les bases de la Constitució que vagin a parar a una assemblea de representants per la República que ens ajudi a bastir un gran objectiu compartit. - Tot això volen que ho munti la societat civil i no les institucions?
- Hi haurà un òrgan tècnic per donar suport logístic a tot el procés i el Parlament ha de participar del debat. Però el 155 o el codi penal ens el poden aplicar en qualsevol cas i per moltes coses. Estem en un moment catastròfic per la democràcia a l'estat.
- Abans s'hi ha referit: darrerament hem vist atacs a l'escola en català, el bolet de Tabàrnia... L'unionisme intenta que la unitat civil sigui un dels costos del procés. Més enllà de les polítiques socials, com cal donar-hi resposta? Aquesta tensió és inevitable amb una part de la societat mentre duri el procés?
- És en tots aquests àmbits sensibles que hem d'enfocar les polítiques públiques. El de la divisió és un perill real i la millor forma de combatre'ls és fent política. Sempre hem tingut grans consensos i per exemple amb el PSC no ha desaparegut en el tema de l'escola malgrat la tensió. Això ho hem de valorar i preservar, però hem d'acceptar que una part de la societat sempre hi estarà en contra. Igual que els espanyols han de gestionar que nosaltres no reculem i els toca conviure-hi. Nosaltres hem dit que sempre ho farem per la via política i no ens mourem d'aquí. Entenem que vivim a Occident i hi ha una sèrie de principis democràtics compartits. I pensàvem que Espanya els tenia assumits. Ja sabem que hi ha aquest conflicte i contra això ens hi hem d'enfrontar, no tenim altra sortida.
- I fins on està disposada a arribar la gent a l'hora de confrontar-hi?
- Depèn també de fins on arribi l'Estat. No sé si per ells és massa suportable que per ser independentista et converteixis en sospitós. Hi ha línies vermelles que s'han trepitjat. Nosaltres acompanyarem la voluntat de la gent i hem de saber escoltar els seus missatges. Hem de reflexionar sobre fins on estem disposats a arribar.
- Òmnium i l'ANC han hagut d'assumir el rol de moviment antirepressiu els darrers mesos. S'hauria de separar l'acció política de la via antirepressiva?
- Aquest diumenge l'ANC ha convocat [l'entrevista es va fer a finals de la setmana passada] una manifestació de clar contingut polític donant-nos un toc d'atenció sever. Potser aquests mesos hem hagut de ressituar-nos tots, i mentre aquestes dues entitats ho han fet han aparegut els CDR i apareixeran nous actors, també polítics. La gent fa confiança a qui li sembla que en cada moment és capaç de representar el que vol.
- Quin rol han de tenir els presos? Es bo que estiguin en primera línia, com és el cas de Sànchez o Junqueras?
- Són ostatges, i per tant... En Cuixart em va dir "feu, nosaltres som ostatges". Potser és la millor resposta. Em sembla bé que se sentin lliures per estar en primera línia arribat el cas. El que ells creuen que poden fer des de la presó, que ho facin.
Quim Torra (Blanes, 1962) és un dels millors lletristes del procés. En els darrers anys ha estat, a través de l'articulisme en premsa (també al nostre diari), dels llibres, de la direcció de la Revista de Catalunya i de la seva participació en les direccions d'Òmnium i l'ANC, una de les veus més escoltades i contundents del moviment sobiranista. A les darreres eleccions va fer el salt a la política institucional integrant-se a la llista de Junts per Catalunya. Ara aquest editor i advocat és diputat al Parlament i ha passat setmanes amunt i avall formant part del pinyol negociador del full de ruta.
Al marge del repartiment de cadires i d'una investidura per la qual ha circulat fins i tot el seu nom davant la situació de bloqueig existent, hem volgut parlar amb ell sobre quina estratègia ha de seguir l'independentisme per sortir de l'atzucac polític i fer valdre la victòria del 21-D. Aquest joc d'equilibris més enllà de l'escuma diària també l'abordarem en profunditat i buscant la mirada llarga amb Pere Aragonès, d'ERC, i Albert Botran, de la CUP, els altres dos actors en joc per arrencar la legislatura.
- El referèndum de l'1 d'octubre es va presentar com a vinculant. A dia d'avui encara sosté que ho era?
- Ens vincula a tirar endavant la república, i per tant ho és. Partim de l'1-O, que és el que dona la legitimitat a poder parlar de república i tirar endavant aquesta idea. Sense l'1-O no seríem aquí, és el que dona sentit a tot plegat.
- Si es van fer i aprovar unes lleis de desconnexió, organitzar un referèndum vinculant i proclamar una república el 27 d'octubre, per què no és efectiva i som en aquest bloqueig?
- Perquè es declara públicament, després ens apliquen el 155 i és impossible executar-la. I a les eleccions del 21-D tots hi participem en un context d'exili i presó. Hem d'escapar-nos d'octubre de 2017, ja no hi som. Han passat coses molt greus en aquests mesos i hem de tornar a trobar la manera de com enfoquem de nou l'objectiu.
- Entén que hi hagi gent desanimada?
- Sí, ho entenc perfectament.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- Diverses veus han constatat certa dificultat de discrepar, un enrariment de l'ambient. Troba que hi ha una part de l'independentisme que potser no vol escoltar les coses com són, sinó com voldrien que fossin?
- És un ambient no massa diferent del que es vivia el 2009 i el 2010 després del fracàs de l'operació de l'Estatut. Ja era clar que amb l'autonomia no n'hi havia prou. Els grans partits veuen l'onada i s'obren i agafen embranzida per construir un moment, que és el referèndum de l'1-O. Si mirem com hi arribem, ens va costar molt trobar un objectiu comú de país. Això sempre és difícil i ara hem de tornar-lo a crear.
- S'ha d'assumir l'octubre, el plens del 10 i el 27 sobre tot, com una derrota?
- La paraula derrota... Hi ha coses que es fan bé i altres malament. És complicat qualificar-lo de forma taxativa com a derrota o victòria. El 14 d'abril del 31 què va ser? No vam tenir República catalana, però sí Generalitat malgrat que havia acusacions de traïció. L'1-O és una victòria, el 10 d'octubre el mateix Puigdemont ha dit que es va cometre un error... El 27 d'octubre jo penso que hauríem d'haver defensat la República que havíem proclamat. Però de què val ara mirar a l'octubre i flagel·lar-nos? Ja ho faran els historiadors. Som al març de 2018 i tenim un repte pendent de construir el moment.
"Entenc que la gent estigui desanimada. Han passat coses molt greus i hem d'enfocar de nou l'objectiu"
- Fa més de dos mesos de les eleccions i encara no hi ha acord per arrencar la legislatura. Això fa que es posin damunt la taula unes noves eleccions. Serien un fracàs o la oportunitat d'una nova embranzida amb nous líders?
- La providència ens va donar una segona oportunitat amb els resultats del 21-D malgrat les condicions. I va ser extraordinari. Anar a unes eleccions té molt risc perquè no serien fruit de cap imposició sinó del nostre desacord. Tampoc ens han de fer por, però no les voldria perquè serien fruit de la desunió. Ara hem de posar-nos d'acord per seguir parlant de bloc republicà.
- Tornant a octubre. Què s'hauria d'haver fet diferent? Hi ha per exemple una autocrítica, sobre tot per part d'ERC, lamentant cert paternalisme. Ho comparteix?
- Penso que hi ha errades de comunicació. Entenc el moment, que era d'enorme complexitat. Ens va costar molt arribar-hi. Hi ha una combinació de factors: de paternalisme malgrat que el país havia fet coses que el situaven al capdavant de tot de la seva potencialitat, i de no acceptar que aquell era un moment de revolta. I a una revolta no se li hauria hagut de posar límits. Es va voler fer i aquest és un dels factors que impedeix que triomfi.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- S'ha parlat de l'independentisme màgic i de veure el got sempre mig ple i mai mig buit. S'ha pecat massa d'això?
- A mi això em posa molt nerviós. És com si els preguntéssim als nostres pares, quan defensaven com podien el català durant el franquisme, que eren una colla d'ingenus i hiperventilats perquè es dedicaven a parlar en català. A vegades penso que devem molt als que han defensat la independència en uns moments en que semblava impossible i han aconseguit sumar complicitats.
- El relat màgic, en qualsevol cas, acaba el 21-D. S'hi va sabent que la Caixa i el Sabadell traslladen seus, que la resposta a l'1-O eren les porres, que la UE no s'immuta i que la resposta de l'estat és en forma de presó...
- Sí. Les cartes són damunt la taula i els anomenats costos de transició se saben. I si la gent continua fent costat a l'independentisme, com fa, és perquè fa un vot molt conscient de la complexitat de tot plegat, també del nostre context sociopolític. Però més greu que tot això és que veiem ara com està amenaçada la llibertat de pensament.
- El 47,5% que vota república contrasta amb un 19% que, segons el darrer CEO, avala la via unilateral.
- No he acabat d'entendre aquesta darrera enquesta... a veure la propera. El debat de la unilateralitat no em sembla el més pertinent ara. El que cal plantejar-nos és si continuem o no en un procés d'independència, si som en un moment de conflicte amb l'estat sí o no, i si cal o no que ens hi oposem. I si la resposta a les tres és que sí, tenim una resposta i una via. És com ho veig.
"Si diem fer república la fem, i si no, no. I amb el procés constituent igual, perquè sinó tornarem a caure en paternalismes i en la trampa del neollenguatge"
- Renunciar a la unilateralitat és deixar la sortida a l'estat propi definitivament en mans del govern espanyol?
- Jo no renuncio a res. Malauradament, la posició del govern espanyol no canviarà. A nosaltres ara ens passa que ens pesa com una llosa no haver superat el 47,5% dels vots. És un objectiu claríssim eixamplar aquesta base. Però a pesar que estem en unes condicions que són d'estretor, penso que si som capaços de treure el millor podem convertir debilitats en fortaleses. Tenir gent a l'exili sembla una debilitat, però ens n'adonem que cada moviment que fan internacionalitza el procés. I aquí hem d'eixamplar la base amb un procés constituent i de debò. Sense jugar més amb les paraules perquè la ciutadania no es mereix que hi juguem més. Si diem fer república ho fem, i si no, no ho diem. I amb el procés constituent igual, perquè sinó tornarem a caure en paternalismes i en la trampa del neollenguatge.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- No sembla però que un eixamplament de la base independentista hagi d'estovar les majories polítiques a l'estat, més aviat anem a un procés d'involució de la mà de Ciutadans. Hi ha encara una altra Espanya possible?
- Malauradament penso que no hi és. I que la història és bastant tossuda. En els darrers cent anys ho hem provat tot i hem tingut presidents a la presó i l'exili. El dret a decidir no hi té cabuda en un diàleg amb l'Estat. Però no ens hem de rendir i això vol dir internacionalització, eixamplar la base amb un procés constituent i unes eleccions municipals on Barcelona és vital per sumar. Sense la capital del país ens costarà molt més. Del 1714 ens en recordem de Casanova, que era l'alcalde de Barcelona. Quanta menys força tens, més legitimació necessites, i nosaltres hem renunciat a l'ús de la força. Necessitem crear un gran moment com va ser l'1-O.
- I quina és la proposta per crear-lo?
- La nostra proposta és una legislatura que passa per tres vies: Brussel·les, el Parlament i el Govern i la gent. Anar de la restitució a la Constitució. Si tot això funciona en tots els àmbits i al Parlament hi ha un debat potent sobre els grans debats de país i amb llibertat i la gent hi participa crearem una oportunitat.
"No rendir-nos vol dir internacionalització, eixamplar la base amb un procés constituent i unes municipals on Barcelona és vital
- Però fer aquest debat constituent al Parlament té límits. La comissió de procés constituent és una de les causes d'investigació de l'anterior mesa per part del Suprem.
- El procés constituent ha d'anar de baix a dalt. És la ciutadania la que s'ha d'organitzar, com va passar amb el Congrés de Cultura Catalana i encara en bevem. El procés constituent ha d'arrencar a Brussel·les amb les estructures que creem, aterrar a la ciutadania i el Parlament ha de participar-hi. Només faltaria que no poguéssim fer el debat sobre el país que volem!
- Però pot passar que el Constitucional no ho permeti...
- Al Parlament hem de poder plantejar quines noves polítiques volem en tots els àmbits. Com a diputats ens sentim empoderats per poder fer els debats lliurement sobre el país. No renunciem a convertir-lo en una àgora republicana.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- Com es fa compatible la distància de Brussel·les amb un procés constituent de baix a dalt i ciutadà en que s'hi ha d'implicar gent més enllà de l'independentisme estricte?
- Mai ha estat ni la intenció ni la idea fer-lo a Brussel·les el procés constituent, és una bogeria. I si s'ha entès així, no ens hem explicat bé. Si creem una institució a l'exili aquesta ha de conèixer què passa i pot ajudar. Ningú vol treure les coses d'on toca. Aquest procés, i d'això en sap molt la CUP, s'ha de fer amb multiconsultes i a través de fòrums socials.
- Però aquesta feina no es va fer ja amb els divuit informes del Consell Assessor de la Transició Nacional entre 2012 i 2014?
- En van parlar, sí, però ara no és un debat de savis. Es tracta que el debat el faci la ciutadania i decideixi. Jo crec que aquell és el millor treball sobre un país que vol ser independent, però ara cal aterrar-lo i que el faci la gent. I ha d'anar més enllà de les entitats sobiranistes. No m'agrada en això la paraula eixamplar, perquè és a costa d'un altre. Com diu sempre en Jordi Cuixart crec que es tracta de compartir, de buscar punts en comú. No es tracta d'anar a predicar, es tracta de viure les coses amb la gent, com feien els jesuïtes de la teoria de l'alliberament. L'independentisme no naixerà predicant, sinó practicant i a través de les polítiques públiques.
"Quanta menys força tens, més legitimació necessites, i nosaltres hem renunciat a l'ús de la força. Ens cal crear un gran moment com l'1-O"
- Per a que tot això funcioni, i especialment l'estructura de Brussel·les, cal que passin coses a Barcelona. Entén que, del contrari, pot acabar en anècdota folklòrica?
- Absolutament. I si el que es fa no té conseqüències en el país, també. Entenem que al costat del procés constituent cal un pla de govern clar. Primer cal reconstruir, després organitzar un front comú contra la repressió i una feina d'anàlisi, i el pla de govern clàssic ha de centrar-se en les polítiques públiques contra l'intent de fractura social que intenta l'espanyolisme en temes com ensenyament, sanitat, habitatge... frenar l'atac als grans consensos i als nostres valors. L'altre eix han de ser les polítiques de prosperitat centrades en l'economia. Tot això amb un Parlament que s'ha de sentir lliure i alçar la veu a l'hora d'abordar el procés constituent. El contrari no passa en cap parlament del món.
- Esclar, en parlament d'estats sobirans. I potser el català és més a prop del de Múrcia o del Vèneto que del de Portugal o Dinamarca...
- El Parlament ha d'expressar la voluntat dels catalans. Potser és cert el que dius, però els que som diputats tenim la mateixa inviolabilitat que en qualsevol parlament del món. Per tant, agafem-ho i no ens autocensurem i caiguem en el clima de terror que ens volen imposar. Han fet la fórmula independentista igual a culpable i no pot ser.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- Aquests tres espais (Brussel·les, Govern i Parlament) es podran compassar al ritme dels partits?
- Ja sabem que cadascú té els seus ritmes i aquest és el punt de trobada que nosaltres hem volgut plantejar a la CUP, ens sembla que pot ser un punt d'entesa a l'entorn d'un projecte. És la visió del president Puigdemont que nosaltres intentem explicar. Cal repensar l'estratègia, i això ho hem de fer al marge del repartiment de les àrees de l'executiu. Cada peça és superimportant i el Govern ha de gestionar les polítiques públiques per arribar a més gent. Vostè ho fa bé, no és corrupte, és transparent? Doncs m'interessa! Això és el que hem de buscar fent jugar procés constituent i polítiques. Des de 2010 anem saltant i no hem reculat en cap moment en vots.
"M'ha sorprès que després de dos anys de legislatura tan intensa i de compartir tant no hi hagi llaços més estrets entre Junts per Catalunya i ERC"
- Hi ha dos grans actors, Junts per Catalunya, hereu de l'espai de l'antiga CiU, i ERC. Les relacions s'han tibat molt. Quin significat ha de tenir la unitat?
- Ens hem de posar d'acord en una visió de legislatura per trobar el punt d'arrencada. Però sense la CUP aquest projecte no s'aguanta. Per mi unitat és compartir la visió i en això hem de treballar. M'ha sorprès, però, que després de dos anys de legislatura tan intensa i de compartir tant no hi hagi llaços més estrets entre els dos espais pels que preguntes.
- I amb els comuns i el PSC hi ha possibilitats?
- A mi m'interessen els votants, la gent que porta els fills a l'escola, va a la salut pública i participarà en debats... Creixem sempre per aquí, per la gent. No s'han sumat actors polítics nous, s'ha sumat gent. Es tracta de compartir, en el que comentàvem d'en Cuixart. És actuant com farem que la gent pugi al carro.
"Sense la CUP aquest projecte no s'aguanta"
- I com ha d'acabar la legislatura?
- Haurem de fer el procés constituent i una fase intermèdia de multiconsulta. I això caldrà fer-ho per tenir les bases de la Constitució que vagin a parar a una assemblea de representants per la República que ens ajudi a bastir un gran objectiu compartit.
- Hi haurà un òrgan tècnic per donar suport logístic a tot el procés i el Parlament ha de participar del debat. Però el 155 o el codi penal ens el poden aplicar en qualsevol cas i per moltes coses. Estem en un moment catastròfic per la democràcia a l'estat.
Quim Torra Foto: Adrià Costa
- Abans s'hi ha referit: darrerament hem vist atacs a l'escola en català, el bolet de Tabàrnia... L'unionisme intenta que la unitat civil sigui un dels costos del procés. Més enllà de les polítiques socials, com cal donar-hi resposta? Aquesta tensió és inevitable amb una part de la societat mentre duri el procés?
- És en tots aquests àmbits sensibles que hem d'enfocar les polítiques públiques. El de la divisió és un perill real i la millor forma de combatre'ls és fent política. Sempre hem tingut grans consensos i per exemple amb el PSC no ha desaparegut en el tema de l'escola malgrat la tensió. Això ho hem de valorar i preservar, però hem d'acceptar que una part de la societat sempre hi estarà en contra. Igual que els espanyols han de gestionar que nosaltres no reculem i els toca conviure-hi. Nosaltres hem dit que sempre ho farem per la via política i no ens mourem d'aquí. Entenem que vivim a Occident i hi ha una sèrie de principis democràtics compartits. I pensàvem que Espanya els tenia assumits. Ja sabem que hi ha aquest conflicte i contra això ens hi hem d'enfrontar, no tenim altra sortida.
"Sabem que hi ha principis democràtics no assumits a Espanya, però ens hi hem d'enfrontar i reflexionar sobre fins on estem disposats a arribar"
- I fins on està disposada a arribar la gent a l'hora de confrontar-hi?
- Depèn també de fins on arribi l'Estat. No sé si per ells és massa suportable que per ser independentista et converteixis en sospitós. Hi ha línies vermelles que s'han trepitjat. Nosaltres acompanyarem la voluntat de la gent i hem de saber escoltar els seus missatges. Hem de reflexionar sobre fins on estem disposats a arribar.
- Òmnium i l'ANC han hagut d'assumir el rol de moviment antirepressiu els darrers mesos. S'hauria de separar l'acció política de la via antirepressiva?
- Aquest diumenge l'ANC ha convocat [l'entrevista es va fer a finals de la setmana passada] una manifestació de clar contingut polític donant-nos un toc d'atenció sever. Potser aquests mesos hem hagut de ressituar-nos tots, i mentre aquestes dues entitats ho han fet han aparegut els CDR i apareixeran nous actors, també polítics. La gent fa confiança a qui li sembla que en cada moment és capaç de representar el que vol.
"Tots ens hem ressituat, i mentre Òmnium i ANC ho feien han fet han aparegut els CDR i vindran nous actors, també polítics".
- Quin rol han de tenir els presos? Es bo que estiguin en primera línia, com és el cas de Sànchez o Junqueras?
- Són ostatges, i per tant... En Cuixart em va dir "feu, nosaltres som ostatges". Potser és la millor resposta. Em sembla bé que se sentin lliures per estar en primera línia arribat el cas. El que ells creuen que poden fer des de la presó, que ho facin.
Quim Torra Foto: Adrià Costa