sanitat

La mortalitat d'immigrants irregulars es dispara després que l'Estat els retiri la sanitat

La mesura del govern espanyol ha fet retornar un mínim de 873.000 targetes sanitàries i ha provocat que la mortalitat dels "sense papers" fos el 2015 un 22,6% superior a quan tenien accés a la salut pública

per Redacció , 10 de maig de 2018 a les 19:11 |
Un voluntari de Creu Roja atenen una noia immigrant, en una imatge d'arxiu. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mortalitat dels immigrants irregulars ha crescut un 15% després del reial decret del 2012 pel qual el govern espanyol expulsava els immigrants irregulars de la sanitat pública, segons ha mostrat l'estudi "Els efectes mortals de perdre la cobertura sanitària", realitzat per investigadors de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CRES-UPF).

El treball ha analitzat l'evolució en la mortalitat de la població que resideix a Espanya de manera irregular i dels habitants amb accés garantit a la sanitat entre 2009 i 2015, i ha comprovat que la llei de 2012 va suposar fins a 70 morts més a l'any que les que es produïen en el període anterior. La Generalitat va intentar frenar l'impacte d'aquesta mesura del govern espanyol aprovant una llei que garantia a tothom l'accés sanitari universal, però recentment el Tribunal Constitucional l'ha suspesa a instàncies de l'executiu central -tal com ha passat al País Valencià, on es va impulsar una iniciativa similar-.


Així mateix, i tot i que la reforma sanitària es va posar en funcionament amb la intenció d'"estalviar recursos i dissuadir el turisme sanitari", l'informe ha evidenciat que va acabar "restringint" l'accés a la salut pública dels immigrants en situació irregular, "canviant així la naturalesa universal del sistema". De fet, un any després de la reforma, Espanya havia retirat un mínim de 873.000 targetes sanitàries a persones que no havien pogut certificar la seva residència a l'estat, la qual cosa suposa un 13,87% dels immigrants a Espanya i un 1,86% del total de la població.

La reforma no afecta als que tenen papers


A més, l'estudi ha posat de manifest que la mortalitat entre 2009 i 2012 va decréixer al mateix ritme tant entre la població nativa com entre els "sense papers". "L'aprovació de la reforma no va tenir conseqüències en l'estadística per als documentats, mentre que l'efecte sobre la gràfica de la població que va quedar exclosa de la sanitat va ser immediat", ha postil·lat.

En concret, la mortalitat mensual dels immigrants irregulars durant els tres anys després de l'aplicació de la llei va augmentar en 0,66 morts per cada 100.000 persones, cosa que suposa un increment mitjana del 15% respecte als ràtios anteriors al 2012.


Els efectes van a més

Les dades mostren també com els efectes de la reforma sanitària van a més amb el pas del temps, de manera que, el 2015, la mortalitat entre els "sense papers" ja era un 22,6% superior a la qual es registrava abans de la reforma sanitària. Una progressió que l'informe ha atribuït majoritàriament a dos efectes: la interrupció de tractaments de malalties mortals i la no detecció precoç de malalties amb un alt risc de mortalitat.

Finalment, l'estudi també ha desgranat els resultats segons l'edat i la nacionalitat dels afectats. Així, ha mostrat que la població més jove (fins els 19 anys) no es va veure afectada per la reforma i, per tant, va mantenir l'accés a la sanitat, i que, per a aquest grup de població, la mortalitat no va augmentar, la qual cosa evidencia que els efectes estimats són efectivament deguts a la pèrdua d'accés al sistema de salut públic. La mortalitat va créixer de manera més pronunciada per a la població d'origen asiàtic, seguida de la d'Amèrica Central i del Sud i, finalment, l'africana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació