La pressió policial es multiplica per posar fre al maldecap dels narcopisos

Els narcopisos són un dels maldecaps enquistats a Barcelona, a cavall entre el govern d'Ada Colau i el Departament d'Interior. Espais obscurs, sovint amagats entre edificis del Raval, que alimenten la droga i el conjunt de les addiccions. En alguns casos es tracta de pisos només de venda, tot i que en altres, s'ofereix també un espai per dormir amb màrfegues o servei de prostitució. Molts s'enfoquen als addictes de carrer -a vegades sensesostre-, tot i que els narcopisos també donen resposta al turisme de drogues i a tot tipus d'addiccions. Els veïns fa mesos que estan fortament mobilitzats per reclamar que s'actuï.

Aquests espais retroalimenten una roda d'il·legalitat que enganxa i també preocupa els veïns, que ho critiquen i demanen explicacions. Droga tallada amb substàncies qüestionables i persones que es prostitueixen a canvi de dosis que enfonsen més en el pou. L'addicció mana, mentre que les màfies controlen aquests espais, ja sigui des de dins o amb ulls als carrers que els rodegen. La situació, però, ha arribat a un límit que ha forçat l'Ajuntament de Barcelona a una actuació immediata. Per això, des de fa uns mesos s'ha viscut, sobretot al Raval, un increment destacat de les actuacions policials. 

Mossos i Guàrdia Urbana, en un treball conjunt

Des de principis d'any, les actuacions de Mossos i Guàrdia Urbana abocades a punts de venda de drogues són habituals. L'última es va produir aquest dimecres, amb dues entrades i registres en dos establiments a Ciutat Vella, tres detinguts, i la intervenció de diversos grams d'heroïna, cocaïna, marihuana i més de 1.000 euros en metàl·lic. Els dispositius es despleguen, segons la policia catalana, després de realitzar dispositius de vigilància i seguiments de sospitosos. 

Aquest any ja s'han realitzat un total de 26 entrades en narcopisos i s'han detingut 36 persones al Raval, segons la policia catalana

Precisament, que la policia intervingui ha estat una de les reivindicacions més reiterades dels veïns, que es mobilitzen des de fa gairebé un any. Segons dades facilitades pels Mossos a NacióDigital, aquest any ja s'han realitzat un total de 26 entrades en narcopisos i s'han detingut 36 persones. Unes dades que s'acosten considerablement -quan no ha passat ni mig any- a les totals del 2017, quan es van produir 36 registres a domicilis relacionats amb drogues al Raval, amb 48 detinguts, 8 investigats i 3 persones a la presó. 
 
Segons l'informe de la Comissió de seguiment de la problemàtica de drogues al Raval, a data d'abril del 2018, es detecta, a més, una altra problemàtica. El nombre de xeringues recuperades al carrer mostra un augment de la tendència amb l'arribada del bon temps, i un repunt a partir del 2016.

Els pisos buits, un handicap

L'informe també detecta una dificultat en la lluita contra la droga al Raval. Les organitzacions criminals utilitzen pisos buits o ocupats per al tràfic, espais on els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Urbana no poden entrar sense efectuar els complicats tràmits d'aconseguir ordres judicials. "Es requereix un període intens d'acumulació de càrrega de prova per aconseguir aquesta autorització, amb manifestacions dels compradors i identificació dels autors dels fets", indica. 

Gala Pin considera que la "xacra" dels pisos buits al Raval prolonga la problemàtica dels narcopisos

També ho veu així la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, que considera que "la xacra dels pisos buits dóna cobertura als traficants". Per això, ha afirmat en una piulada a Twitter, des del consistori s'intenta contactar amb els propietaris de pisos buits -la majoria de fons d'inversió i voltors- perquè "es facin càrrec de les seves propietats". "No ens podem permetre ni un pis buit més a la ciutat, ni al Raval", ha declarat, perquè "prolonga la problemàtica dels narcopisos". Per tant, ha dit, cal que l'estat espanyol legisli en matèria d'habitatge perquè es "penalitzi l'especulació".
 

Avui @mossos i @barcelona_GUB han fet dues noves entrades a pisos. Si no hagués habitatges buits, amb el ritme d'entrades que portem, fa mesos que s'hauria acabat el problema.

Feina ingent dels cosos de seguretat. https://t.co/sMjA4dEovdpic.twitter.com/Qe69iVsecF

— Gala Pin (@galapita) 9 de maig de 2018

Tot plegat s'inclou en el marc d'un Pla de xoc específic i integral que es va començar a aplicar a mitjans del 2017, que busca reforçar les actuacions en el camp de l'habitatge, l'espai públic, la prevenció i la seguretat, i que preveu allargar-se fins desembre del 2018 amb un pressupost de més d'1,8 milions d'euros. Les accions són millorar la relació amb els jutjats, fer més efectives les activitats de prevenció i dissuasió dels educadors socials, tapiar pisos intervinguts per evitar noves ocupacions i elaborar un cens de pisos buits. 

 

Un problema endèmic

El fenomen dels narcopisos s'ha fet conegut en els darrers mesos, però ja fa temps que dura. El dispositiu municipal d'atenció assegura que a l'estiu del 2016 ja es donava una situació similar a la que ara denuncien els veïns del Raval, però la diferència és que llavors no es van unir per queixar-se com ara. Les primeres mobilitzacions van començar a finals de juny del 2017, quan van lliurar a l'Ajuntament i la Generalitat un document per exigir solucions amb unes 70 firmes. Després van venir les cassolades. Van començar al carrer d'en Roig, on durant mesos hi va haver un dels narcopisos més actius, i es van estendre a altres punts, com al carrer d'en Gil i Sant Vicenç. Aquests veïns –agrupats ara sota l'associació Illa RPR Robadors-Picalquers-Roig)- van col·laborar amb les administracions i propietaris, i fins i tot van tapiar algun pis pel seu compte perquè, després de les operacions policials, quedaven oberts. Aquest febrer van promoure un narcotour amb periodistes per mostrar el Raval de la droga. Cansats de la manca de solucions, a la tardor van proliferar les "ocupacions veïnals" que van promoure els veïns de carrers com el de Reina Amàlia. S'ocupaven habitatges per evitar que acabessin com a narcopis, o fins i tot per fer fora els traficants. Ara la preocupació s'ha estès també entre els veïns del Gòtic, que han vist com els pisos de la droga s'han començat a instal·lar al barri fugint de la pressió policial del Raval. El conflicte ja li ha passat factura al govern de Colau, i el darrer ple de l'abril li ha reprovat la gestió dels narcopisos.