Puigdemont se la juga en la tria

El president busca, sota pressió però en solitari, una figura provisional, fidel en el terreny personal i polític i que acompanyi el relat que es fa des de l'exili. Avui també són notícia la possible moció de censura del 155 a Badalona, la fi d'ETA, Madrenas i el Manchester City, la Capella Sixtina i Teresa Forcades

10 de maig del 2018
Actualitzat a les 6:18h
Carles Puigdemont no serà investit president de la Generalitat pel Parlament. El Tribunal Constitucional va acordar ahir al vespre per unanimitat suspendre la llei de la Presidència que preveu la investidura a distància. Ni Junts per Catalunya ni ERC volen desobeir la resolució perquè, en el cas que això passés, Puigdemont tampoc ha mostrat cap disposició a tornar a Catalunya i fer efectiva d'immediat la República que es va proclamar però no implementar el 27 d'octubre. I els uns i els altres, encara que ho expliquin amb accents diferents, tampoc veuen prou majoria per fer-ho assumint de forma coherent els costos de la unilateralitat. Puigdemont ha de triar el famós pla D i el podria anunciar divendres o dissabte. El ple del Parlament, per tant, se celebraria la setmana que ve. Busca una figura provisional, fidel en el terreny personal i polític i que acompanyi el relat que es fa des de l'exili. Segurament serà independent i Quim Torra, Elsa Artadi i Josep Costa apareixen hores d'ara com els més ben situats. 

Pablo Llarena segueix avançant en el procés judicial mentre l'independentisme decideix com encara la legislatura. La CUP ha garantit l'abstenció que facilitarà la investidura. Dins la formació anticapitalista alguns sectors són partidaris de passar al no, però l'ambient general no està, segons que ens expliquen, per forçar noves eleccions malgrat que, segurament, millorarien en molt el resultat del 21-D. Sobre la posició dels anticapitalistes us aconsello la informació de Sara González i Roger Tugas i sobre el procés -molt solitari i sota pressió- de presa de decisió de Puigdemont (i les diferències amb la tria de Mas i la d'ell mateix) aquesta anàlisi d'Oriol March. També l'opinió de Germà Capdevila sobre el rol que ha de tenir el pla D.


El 155 i Badalona. A Xavier García Albiol se'l veu més aviat poc pel Parlament. De fet, si hi hagués noves eleccions no seria candidat dels populars. Per això mira de recuperar terreny a Badalona. L'alcaldessa Dolors Sabater, que governa amb suport de la CUP, els comuns i ERC, va perdre dilluns la moció de confiança i ara el PP, que és qui té més regidors al ple, intenta recuperar terreny. Avui es reuneix amb Cs per pressionar al PSC perquè se sumi a un front del 155 que, a un anys de les eleccions, canviï el govern d'una ciutat que s'ha convertit en una de les icones de l'esquerra catalana. Sabater ha tingut dificultats, com tots els alcaldes amb majories precàries, però la ciutat és molt més acollidora i propera als valors democràtics que quan la "netejava" Albiol. 

La cimera de la victòria. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha convocat aquest migdia els partits per "valorar la importància de la unitat dels demòcrates en la derrota de la banda terrorista ETA". A la trobada hi ha convidat també els responsables policials de la lluita contra el terrorisme. Ni la dissolució de l'organització armada ha fet que es mogui ni un mil·límetre de la seva posició repressiva. L'acostament dels presos segueix pendent i la reconciliació a Euskadi també. Però això, pel que sembla, importa poc. Es tracta només de posar-se la medalla i fer pinya entre constitucionalistes. Us aconsello recuperar l'anàlisi de Joan Rusiñol


Vist i llegit

TVE està en el punt de mira. Les redactores de l'emissora denuncien la manipulació constant dels seus informatius i diversos ens internacionals han emparat les crítiques dels seus treballadors per manca de pluralitat. Sobre la situació de TVE escrivia ahir a eldiario.es el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo. L'article afirmava que l'única època en què es va intentar despolititzar la televisió va ser en els anys de Zapatero. Veurem, per cert, què dona de si el nou informatiu per joves que preparen a la cadena pública espanyola i, sobretot, si entra en temes de política i opta per tractar els joves com ignorants, tal com pretendria l'unionisme quan carrega contra l'InfoK.


 El passadís

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no va ser dissabte a la reunió a Berlín en la que els diputat de Junts per Catalunya van fer confiança a Puigdemont per decidir el pla D. Ella figura en alguns travesses malgrat que pretén repetir a la capital de l'Onyar i, com a primera regidora, tenia un "viatge oficial". Acompanyada del president del Girona, l'exfutbolista Delfí Geli, va viatjar a Manchester per conèixer el model d'interacció entre el Manchester City, accionista de referència del club català, i la ciutat, autèntica capital del futbol britànic. Madrenas va ser fins i tot a la festa de celebració de la Premier dels citizens, que entrena Josep Guardiola, i hi va poder conversar animadament.  


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1508, i per ordre del papa Juli II, l'artista Miquel Àngel Buonarroti va començar a decorar i pintar la volta (1.100 metres quadrats) de la Capella Sixtina, un dels tresors més importants del Vaticà, construïda entre 1471 i 1484. A l'artista no li va agradar l'encàrrec perquè creia que només responia als deliris de grandesa del sant pare. Tanmateix, avui els frescos de la volta i especialment El judici Final, sobre l'altar major, són considerats com les seves millors pintures. És la capella més admirada per pintors i apassionats de l'art i té la xemeneia més famosa del món, que emet fum blanc o negre en funció de si als conclaves de cardenals hi ha acord. Els seus frescos han estat, doncs, testimonis des de fa segles de l'elecció del successor de sant Pere. Cinc segles després, la tecnologia ens permet visitar la Capella Sixtina sense necessitat d'entrar al Vaticà i gaudir-la en tres dimensions.


 L'aniversari

I sense moure'ns de l'Església, tot i que en una dimensió molt allunyada de la majestuositat de la Capella Sixtina, el 10 de maig de l'any 1966, avui fa 52 anys, naixia a Barcelona la monja benedictina Teresa Forcades. La religiosa ha saltat a la fama per les seves crítiques a les vacunes i les farmacèutiques i les idees feministes i d'esquerres, que la van dur a impulsar el Procés Constituent. La formació va aconseguir d'entrada un gran ressò, però va veure frenades les seves expectatives en no confluir ni amb la CUP ni amb els comuns. Forcades va ser la convidada d'Albert Om (ho podeu veure aquí) i fa poc més d'un any la vam entrevistar a NacióDigital.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi