Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

Puigdemont cou en solitari un pla D que condicionarà el seu futur polític

Els independents Torra, Costa i Artadi apareixen destacats en les travesses i el nom es farà públic divendres o dissabte des de Berlín un cop ho sàpiguen els implicats

per Oriol March, 9 de maig de 2018 a les 22:45 |
Carles Puigdemont, durant una reunió del grup parlamentari a Berlín | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tot és molt hermètic". Aquest és el diagnòstic que fa un alt responsable de Junts per Catalunya (JxCat) a l'hora de respondre sobre un pla D imminent que definirà, a banda del futur president o presidenta de la Generalitat, el futur polític de Carles Puigdemont. El màxim dirigent del país a l'exili cou, des de fa dies, una alternativa a la seva investidura -del tot descartada després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès la reforma de la llei de la Presidència- llargament esperada per tots els actors de l'independentisme.

El calendari colla, com també passava el 2016 quan la CUP mantenia el veto a Artur Mas i l'aleshores president es debatia entre el "pas al costat" o bé anar a noves eleccions. La situació guarda certs paral·lelismes i, al mateix temps, diferències.


En el cas de Mas, per exemple, tenia clar que si escollia successor havia de ser algú del seu partit -en aquell moment encara existia Convergència, a qui quedaven uns vuit mesos d'existència-, i que l'única manera de no obrir un debat fratricida era prendre la decisió final quan quedessin unes poques hores per no anar a noves eleccions. Puigdemont, segons les fonts consultades per NacióDigital, no té intenció de nomenar algú orgànic -és a dir, amb carnet del PDECat-, sinó un independent enquadrat dins les files de JxCat. Els més ben posicionats són Quim Torra i Josep Costa, mentre que dirigents de la candidatura no descarten que a última hora sigui presidenta Elsa Artadi.

El perfil que esculli marcarà el seu rol des de l'exili; el líder de JxCat dotarà de caràcter "provisional" el nou ocupant de la Generalitat perquè es resisteix a abandonar l'opció de ser investit durant la legislatura

El perfil triat, en tot cas, marcarà el rol que tindrà Puigdemont des de l'exili -ara a Berlín, després a Brussel·les si la justícia alemanya el deixa en llibertat i el deixa sortir del país- i quin tipus de presidència de la Generalitat s'exercirà. En el cas de Torra, segons indica un responsable de JxCat, es destaca el seu coneixement "teòric", la capacitat de conèixer la història del país, la voluntat de fer discursos "inequívocament republicans" i el compromís de "no fer ombra" a Puigdemont. "Per ell seria un servei al país", recalca. En el cas de Costa, dirigents que estan en contacte amb el president a l'exili destaquen que s'ha convertit en un "home de la màxima confiança" jurídica i política. "Podria ser el tapat", recalquen des del PDECat, que observa amb certa distància el nomenament.

Pel que fa a Artadi, és independent en la mesura que va estripar el carnet del partit nacionalista abans de començar la campanya electoral. Tot i que ella s'ha autodescartat de portes endins i que sembla tenir un lloc reservat al futur Govern -ja sigui a Empresa o bé a Presidència-, hi ha dirigents que no descarten que a última hora aparegui com a solució. "Si això passa, serà la culminació d'un pla que està dissenyat des del novembre, quan es basteix JxCat", recalca un alt responsable consultat. Artadi, juntament amb Costa, és possiblement una de les dirigents que més s'ha reunit amb Puigdemont al llarg dels últims mesos, i ja li va dirigir la campanya electoral.


De Mas al pla D

El relat del president a l'exili, en tot cas, passa per instaurar a la Generalitat un dirigent "provisional" a l'espera que les circumstàncies permetin un hipotètic retorn al país. "No podem renunciar-hi", recalcava aquest matí Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i diputada, en una entrevista a La Xarxa. Madrenas, que en algun moment havia arribat a sonar com a substituta de Puigdemont, insistia en la importància de mantenir viva la legitimitat del líder de JxCat des de l'estranger.

Des d'allà aspira a seguir incidint en els aspectes rellevants de l'acció de Govern, mentre que el successor hauria d'estar centrat en les tasques de gestió del dia a dia. Fonts de la negociació han especulat al llarg de les últimes setmanes amb la possibilitat que el futur president -autonòmic- no podria disposar del despatx habitual ni del saló Verge de Montserrat.

Fa dos anys i mig, quan Puigdemont va ser designat per Mas com a successor un dissabte al migdia, la intenció de l'expresident del PDECat era disposar d'algú a la Generalitat sobre el qual tenir influència. En els primers compassos del mandat, Mas assistia amb regularitat a Palau, però amb el pas dels mesos Puigdemont es va anar emancipant. La primera decisió plenament autònoma que va prendre va ser la qüestió de confiança -després de la negativa de la CUP a tramitar els primers pressupostos d'Oriol Junqueras-, i la segona va ser l'aposta pel referèndum vinculant, inicialment mal vista pel PDECat i que sectors del partit -i del Govern- veien amb escepticisme fins i tot quan es va encarar la recta final cap a la votació de l'1 d'octubre.

Quan Puigdemont va prendre possessió com a president, Artur Mas apareixia sovint al Palau de la Generalitat, però amb el pas del temps va anar perdent influència sobre el successor

Una de les crítiques internes, sempre efectuada en privat, que se li fan a Puigdemont aquests dies des del seu partit és que la designació del successor s'està fent de manera "personalista". Els més crítics ho titllen, per exemple, de "cesarista", i recorden que "ni tan sols Jordi Pujol" havia pres una decisió d'aquesta transcendència pràcticament en solitari. Aquesta circumstància contrasta amb la voluntat que expressava Puigdemont l'any passat, quan assenyalava que no volia ser candidat a la presidència de la Generalitat i indicava que els militants del PDECat "es mereixien" triar-lo directament. De fet, el partit preparava un reglament perquè fos així, però les circumstàncies han provocat que hagi quedat guardat en un calaix.

La designació del pla D, per tant, no sorgirà -com tampoc va passar el 2016- d'un procés de participació intern. Mas es va reunir amb Puigdemont el 12 d'abril, un cop el president a l'exili va quedar en llibertat, i en aquella cita es van tractar diversos assumptes, entre els quals un repartiment dels recursos econòmics obtinguts en les eleccions del 21 de desembre. Són pocs els dirigents del PDECat que han traslladat directament a Puigdemont les opinions sobre la investidura, ja sigui en la recta final o bé a finals de gener, quan se'l pressionava perquè deixés pas a Jordi Sànchez.

Calendari imminent

Un cop suspesa la reforma de la llei de Presidència, la previsió és que Puigdemont anunciï des de Berlín el nom del successor. Abans ho haurà comunicat als diputats de JxCat i a la cúpula del PDECat, i no es descarta que el cap de setmana hi hagi algun tipus d'acte "participatiu" conjunt des de la capital alemanya. La idea és arrencar el ple d'investidura dilluns i que dimecres, en segona votació -la CUP no té intenció, de moment, de moure's de l'abstenció-, ja hi hagi nou president. Hauria de prendre possessió divendres i un dels primers gestos que podria fer és el de viatjar per reunir-se amb Puigdemont. La formació de Govern serà ràpida, perquè l'estructura està definida des de fa mesos. Ensenyament i Salut seran, per exemple, per a ERC. 

Al llarg dels propers dies caldrà acabar de definir els noms que integren l'executiu, tenint en compte que JxCat aposta per restituir consellers com Josep Rull i Jordi Turull en els càrrecs que ocupaven abans de ser destituïts pel 155. Una de les novetats serà la creació d'un comissionat que avaluarà els efectes de la intervenció de l'autonomia. I, des de l'estranger, Puigdemont aspira a posar les bases d'una República que a l'octubre no va acabar de néixer i que se superposarà a l'acció quotidiana de Govern. Una acció que, des de Barcelona, liderarà algú nomenat expressament pel seu predecessor.
 

Reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació