09
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:58h
L'Ajuntament de Barcelona s'ha personat com a acusació popular en la causa oberta pels atacs perpetrats en els darrers mesos contra un oratori islàmic del carrer Japó, a Nou Barris, i ha celebrat l'ordre dictada pel jutjat d'instrucció número 21 que prohibeix a set membres de la formació ultra Democracia Nacional apropar-s'hi a menys de 300 metres mentre duri la instrucció i fins que no hi hagi sentència ferma.
El consistori, ja com a acusació popular, es va adherir la setmana passada a la petició d'aquesta mesura cautelar per part de la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi. El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, considera que l'ordre d'allunyament marca un "punt d'inflexió important" perquè "desemmascara uns grups d'extrema dreta que volien camuflar-se sota la protesta veïnal".
Asens ha volgut donar un missatge de "tranquil·litat" als veïns musulmans de Nou Barris: "Després d'un any, estem més a prop que mai per acabar amb aquest focus d'intolerància". El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania s'ha mostrat "preocupat" pel "fenomen creixent de l'extrema dreta" a la ciutat, "no tan vinculat a la qüestió religiosa sinó a la política en general i a atacs de caràcter racista".
Asens ha aprofitat una compareixença aquest dimecres al migdia per valorar l'ordre d'allunyament per explicar que l'Ajuntament de Barcelona es va personar com a acusació popular en la causa que investiga els atacs a l'oratori islàmic del carrer Japó. El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania ha assenyalat que volen unir-se a la Fiscalia en la funció acusadora, tenir accés a l'expedient i "protegir els veïns musulmans que viuen a Nou Barris".
Asens ha revelat que ell "personalment" va parlar amb el fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, per demanar-li que s'acordés una mesura d'allunyament per a les persones que fossin identificades en el transcurs de la investigació. Quan la Fiscalia la va sol·licitar, l'Ajuntament s'hi va adherir com a acusació popular.
El tinent d'alcaldia ha assenyalat que aquesta ordre "posa les coses al seu lloc" i dona la raó al consistori "quan dèiem que aquestes persones pertanyien a grups d'extrema dreta i que estaven incorrent en possibles delictes". També ha explicat que els membres investigats tenen "precedents" en atacs de l'extrema dreta i que un es troba fins i tot a la presó. Asens ha assegurat que es mantindran "ferms" davant qualsevol acte d'islamofòbia a la ciutat i en aquest sentit ha recordat que el consistori també va personar-se en l'agressió a una dona embarassada que portava nicab, l'estiu del 2016 al Districte de Ciutat Vella.
Segons Asens, hi ha vint atestats dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona que documenten els atacs a l'oratori, com pintades, silicona al pany o embotits de porc a la porta per impedir que obrís. Aquests set membres o simpatitzants de Democracia Nacional estan investigats per presumptes delictes de coaccions, d'incitació a l'odi i a la discriminació i de danys.
A part dels set investigats, la comissionada d'Immigració, interculturalitat i diversitat, Lola López, ha admès que encara hi ha un "petit grup de veïns" simpatitzants amb Democracia Nacional que no estan d'acord amb l'obertura del centre de culte. López ha subratllat que es tracta ara d'un nombre molt reduït i que el Servei de Gestió de Conflictes de l'Ajuntament de Barcelona va visitar casa per casa els veïns del carrer Japó per donar respostes a possibles inquietuds que podien tenir per l'obertura de l'oratori. També ha assenyalat que hi ha espais de relació entre la comunitat islàmica i la resta de veïns que "funcionen bé".
Agraïment per la "unitat" dels veïns i dels grups polítics
López ha agraït la "unitat" entre els veïns de Nou Barris, associacions, entitats, la Parròquia de Santa Engràcia i els partits polítics del districte davant els atacs al centre de culte islàmic. També ha destacat la "paciència" dels veïns davant les protestes per l'obertura d'un oratori que "sempre ha complert la normativa". "El problema va començar amb l'extrema dreta i no amb els veïns musulmans", ha afirmat la comissionada d'Immigració.
En aquesta línia, Asens ha valorat la "unitat" entre els grups municipals, malgrat la "lluita partidista per la proximitat de les eleccions", i que aquests atacs no fossin "utilitzats políticament". El tinent d'alcaldia també s'ha mostrat "satisfet" de l'"esforç" dels veïns, el teixit associatiu i la coordinació de la Guàrdia Urbana i Mossos.
Preocupació per atacs de l'extrema dreta
Asens ha afirmat que tot i el "focus" d'islamofòbia dels atacs a l'oratori de Nou Barris, que van començar el març del 2017, no tenen constància en aquests moments de "cap element preocupant" que aquesta formi d'odi es doni en altres punts de la ciutat, tot i l'augment de la xenofòbia en alguns països europeus dels darrers anys. El tinent d'alcaldia ha ressaltat que aquest focus islamofòbic de Nou Barris havia sorgit abans dels atemptats terroristes que va patir Catalunya a l'agost i que, si bé els contraris a l'oratori van intentar utilitzar-los per atiar l'odi, no els va funcionar.
Ara bé, Asens ha afirmat que a l'Ajuntament sí que li preocupen els atacs de l'extrema dreta a Barcelona per raons polítiques, sobretot per la situació que viu Catalunya, o bé de motivació racista. En aquest sentit, ha recordat l'incendi que va arrasar l'Ateneu Popular de Sarrià el març i que tot apunta que va ser un atac feixista, ja que a dins hi van aparèixer pintades nazis, entre altres motius.
El consistori, ja com a acusació popular, es va adherir la setmana passada a la petició d'aquesta mesura cautelar per part de la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi. El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, considera que l'ordre d'allunyament marca un "punt d'inflexió important" perquè "desemmascara uns grups d'extrema dreta que volien camuflar-se sota la protesta veïnal".
Asens ha volgut donar un missatge de "tranquil·litat" als veïns musulmans de Nou Barris: "Després d'un any, estem més a prop que mai per acabar amb aquest focus d'intolerància". El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania s'ha mostrat "preocupat" pel "fenomen creixent de l'extrema dreta" a la ciutat, "no tan vinculat a la qüestió religiosa sinó a la política en general i a atacs de caràcter racista".
Asens ha aprofitat una compareixença aquest dimecres al migdia per valorar l'ordre d'allunyament per explicar que l'Ajuntament de Barcelona es va personar com a acusació popular en la causa que investiga els atacs a l'oratori islàmic del carrer Japó. El tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania ha assenyalat que volen unir-se a la Fiscalia en la funció acusadora, tenir accés a l'expedient i "protegir els veïns musulmans que viuen a Nou Barris".
Asens ha revelat que ell "personalment" va parlar amb el fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, per demanar-li que s'acordés una mesura d'allunyament per a les persones que fossin identificades en el transcurs de la investigació. Quan la Fiscalia la va sol·licitar, l'Ajuntament s'hi va adherir com a acusació popular.
El tinent d'alcaldia ha assenyalat que aquesta ordre "posa les coses al seu lloc" i dona la raó al consistori "quan dèiem que aquestes persones pertanyien a grups d'extrema dreta i que estaven incorrent en possibles delictes". També ha explicat que els membres investigats tenen "precedents" en atacs de l'extrema dreta i que un es troba fins i tot a la presó. Asens ha assegurat que es mantindran "ferms" davant qualsevol acte d'islamofòbia a la ciutat i en aquest sentit ha recordat que el consistori també va personar-se en l'agressió a una dona embarassada que portava nicab, l'estiu del 2016 al Districte de Ciutat Vella.
Segons Asens, hi ha vint atestats dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona que documenten els atacs a l'oratori, com pintades, silicona al pany o embotits de porc a la porta per impedir que obrís. Aquests set membres o simpatitzants de Democracia Nacional estan investigats per presumptes delictes de coaccions, d'incitació a l'odi i a la discriminació i de danys.
A part dels set investigats, la comissionada d'Immigració, interculturalitat i diversitat, Lola López, ha admès que encara hi ha un "petit grup de veïns" simpatitzants amb Democracia Nacional que no estan d'acord amb l'obertura del centre de culte. López ha subratllat que es tracta ara d'un nombre molt reduït i que el Servei de Gestió de Conflictes de l'Ajuntament de Barcelona va visitar casa per casa els veïns del carrer Japó per donar respostes a possibles inquietuds que podien tenir per l'obertura de l'oratori. També ha assenyalat que hi ha espais de relació entre la comunitat islàmica i la resta de veïns que "funcionen bé".
Agraïment per la "unitat" dels veïns i dels grups polítics
López ha agraït la "unitat" entre els veïns de Nou Barris, associacions, entitats, la Parròquia de Santa Engràcia i els partits polítics del districte davant els atacs al centre de culte islàmic. També ha destacat la "paciència" dels veïns davant les protestes per l'obertura d'un oratori que "sempre ha complert la normativa". "El problema va començar amb l'extrema dreta i no amb els veïns musulmans", ha afirmat la comissionada d'Immigració.
En aquesta línia, Asens ha valorat la "unitat" entre els grups municipals, malgrat la "lluita partidista per la proximitat de les eleccions", i que aquests atacs no fossin "utilitzats políticament". El tinent d'alcaldia també s'ha mostrat "satisfet" de l'"esforç" dels veïns, el teixit associatiu i la coordinació de la Guàrdia Urbana i Mossos.
Preocupació per atacs de l'extrema dreta
Asens ha afirmat que tot i el "focus" d'islamofòbia dels atacs a l'oratori de Nou Barris, que van començar el març del 2017, no tenen constància en aquests moments de "cap element preocupant" que aquesta formi d'odi es doni en altres punts de la ciutat, tot i l'augment de la xenofòbia en alguns països europeus dels darrers anys. El tinent d'alcaldia ha ressaltat que aquest focus islamofòbic de Nou Barris havia sorgit abans dels atemptats terroristes que va patir Catalunya a l'agost i que, si bé els contraris a l'oratori van intentar utilitzar-los per atiar l'odi, no els va funcionar.
Ara bé, Asens ha afirmat que a l'Ajuntament sí que li preocupen els atacs de l'extrema dreta a Barcelona per raons polítiques, sobretot per la situació que viu Catalunya, o bé de motivació racista. En aquest sentit, ha recordat l'incendi que va arrasar l'Ateneu Popular de Sarrià el març i que tot apunta que va ser un atac feixista, ja que a dins hi van aparèixer pintades nazis, entre altres motius.