Procés català

Puigdemont tria Quim Torra com a 131è president de la Generalitat

El líder de JxCat anuncia el nom de l'historiador després de la suspensió de la investidura a distància i accelera la formació d'un Govern que tindrà en Artadi i Aragonès els puntals

per Joan Serra Carné / Oriol March, 10 de maig de 2018 a les 20:17 |
Carles Puigdemont, amb Quim Torra i Elsa Artadi a Berlín | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Puigdemont ja ha pres una decisió: Quim Torra serà el nou president de la Generalitat. La intenció és que se l'investeixi en segona volta el 16 de maig, dimecres vinent, i que prengui possessió al cap de dos dies, tot i que el calendari es pot accelerar si el debat parlamentari es mou a dissabte, una possibilitat encara no descartable. Un dels primers gestos que farà el nou màxim dirigent del país -al qual Puigdemont li vol atorgar un rol "provisional" perquè no renuncia a ser investit al llarg de la legislatura- és viatjar a Berlín per reunir-se amb el president a l'exili. L'elecció del pla D acaba amb el bloqueig de la legislatura, marcada per la judicialització del procés i per les discrepàncies dins del bloc independentista. El mateix Puigdemont ha anunciat el nom proposat des del seu compte de Twitter i en un missatge enregistrat.
  En el missatge en el qual ha proposat candidat, Puigdemont ha dirigit dards a l'Estat per no permetre la seva investidura i ha encomanat responsabilitats a Torra, de qui desitja "amb esperança que reculli el número de vots suficients" per a la investidura. "L'Estat continua sense respectar-nos i deixar que el Parlament prengui les seves pròpies decisions", ha afirmat Puigdemont, que ha recordat que Espanya ha actuat "fins i tot contra el criteri de l'ONU". "Davant el món ha quedat clara la seva intolerància. Continuen ocupant les nostres institucions", ha afegit.

Puigdemont no ha esperat la reunió que tenia amb la cúpula del PDECat per anunciar el nom del candidat des de Berlín

El president a l'exili, que no ha esperat a la reunió amb la cúpula de PDECat per fer l'anunci, ha reclamat al candidat que sigui fidel al mandat de l'1 d'octubre. "En ell hi caldrà el govern interior i la defensa de les nostres competències i recursos. Haurà de garantir el respecte al mandat de l'1-O", ha expressat Puigdemont. "Cal que doni suport als presos i aclareixi les responsabilitats a qui no ha respectat els nostres drets", ha reblat, abans de detallar que la nova etapa "ha de venir marcada per un canvi en l'actitud del govern espanyol".

"Període de provisionalitat"

Des de l'entorn de Puigdemont han subratllat en les darreres setmanes el caràcter "provisional" que hauria de tenir el nou inquilí de Palau. Aquest dijous Puigdemont s'hi ha tornar a referir. Empeltar de provisionalitat la presidència -fins i tot de manera formal, deixant lliure el despatx de Sant Jaume- també facilita que Puigdemont no desaparegui com a opció a mig termini, tenint en compte el líder de JxCat que es resisteix a abandonar l'opció de ser investit durant la legislatura.

Anunciat el nom, el president del Parlament, Roger Torrent, ja podrà iniciar una ronda de contactes amb els grups prèvia a la convocatòria d'un ple d'investidura. La ronda de contactes es farà aquest mateix divendres. Dilluns és el dia escollit per celebrar-lo, de manera que, com que les abstencions de la CUP impedeixen la tria en primera votació, el candidat no serà escollit fins dimecres. Tot i que s'havia especulat amb l'opció d'una primera sessió diumenge, fonts de JxCat asseguren que la millor opció és dilluns.
 

Quim Torra Foto: Adrià Costa


Complint aquest supòsit, divendres que ve seria la data assenyalada per a la presa de possessió i, molt possiblement, un dels primers gestos -en paral·lel a la formació de Govern- que tindrà el nou president serà viatjar a Berlín per reunir-se amb Puigdemont. El president a l'exili, sempre i quan no sigui extradit, tindrà una presència destacada al llarg de la legislatura.

El pla D s'ha precipitat per l'acció del govern espanyol, que ha recorregut al Tribunal Constitucional  la reforma de la llei de la Presidència que permetria la investidura a distància

El pla D s'ha precipitat per l'acció del govern espanyol, que ha recorregut al Tribunal Constitucional (TC) la reforma de la llei de la Presidència que permetria la investidura a distància de Puigdemont. Un dels acords que es van prendre en la reunió de Junts per Catalunya de dissabte passat a Berlín és que l'alternativa al president a l'exili s'activaria abans del 14 de maig, per tal d'arrencar aquest precís dia el debat d'investidura. Es tanca, d'aquesta manera, un període que va néixer amb les eleccions del 21 de desembre i que s'ha allargat com mai en el cas d'una investidura.

Govern en marxa

Un cop desbloquejat el pla D i amb l'horitzó clar de la investidura, Puigdemont i Torra acceleraran la formació d'un executiu que tindrà dues persones clau: Elsa Artadi (JxCat) i Pere Aragonès (ERC). Artadi es perfila com a consellera de la Presidència, mentre que l'actual secretari d'Economia liderarà vicepresidència i la conselleria que abans estava en mans d'Oriol Junqueras. La confecció de l'executiu inclou tretze departaments, set per a ERC i sis per a JxCat, que en aquest cas perdrà Ensenyament.
 

Albert Batet, sortint a defensar la modificació legislativa. Foto: Adrià Costa


Encara és una incògnita qui ocuparà aquesta cartera, però hi ha altres noms que ja es donen per fets. Es tracta d'Ester Capella (Justícia) i Teresa Jordà (Agricultura), que han estat oficialment confirmades pels republicans. Miquel Buch es perfila com a titular d'Interior, mentre que es dona per fet que Laura Borràs ocuparà Cultura. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, i Albert Batet, alcalde de Valls, tenen opcions d'anar a Governació i a Territori o bé a Empresa, departament pel qual també ha sonat Ramon Tremosa.

Mig any del 21-D

Des de les eleccions del mes de desembre, convocades per Mariano Rajoy amb l'article 155 sota el braç, hi ha hagut una sèrie d'investidures fallides. El primer candidat va ser Puigdemont, la investidura del qual estava programada pel 30 de gener, però que finalment es va descartar arran de les mesures cautelars imposades pel TC. Un cop el president a l'exili va constatar que no hi havia opció de ser investit a distància, va assenyalar Jordi Sànchez com a pla B, però el jutge Pablo Llarena li va impedir la sortida de la presó de Soto del Real per sotmetre's al debat parlamentari.

El fracàs de la via Sànchez va portar a l'intent d'escollir Jordi Turull, conseller de la Presidència. Llarena, però, el va enviar a la presó entre la primera i la segona votació. La CUP, amb la seva abstenció, va impedir que se'l nomenés abans de ser processat per rebel·lió. L'empresonament de Turull i les mesures cautelars imposades per l'ONU van fer revifar l'opció de Sànchez, però el jutge ni tan sols li va permetre participar de manera telemàtica en la investidura. Puigdemont va tornar a primera fila després de quedar en llibertat a Alemanya i de l'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència, però el recurs del govern espanyol al TC ha estroncat totes les opcions.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació