procés català

El Suprem torna a denegar la llibertat dels consellers i Forcadell

El magistrat considera que existeix risc de fuga i de reiteració delictiva

per Aida Morales, 17 de maig de 2018 a les 13:10 |
La furgoneta que trasllada Forcadell i Turull al Suprem. | ACN
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit mantenir en presó provisional els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, després de la vista que es va fer la setmana passata, en què s'havia de debatre el recurs que aquests havien presentat. En aquest, els processats pretenien defensar -per boca dels seus lletrats- la seva posada en llibertat, que es va veure truncada per segona vegada el 23 de març del 2018, per ordre del magistrat del Suprem Pablo Llarena. 

Segons el tribunal, es nega la llibertat de Forcadell i els consellers perquè existeix risc de reiteració delictiva i risc de fuga. Aquest últim, derivat dels indicis delictius que recauen sobre ells i que consten en el processament. De fet, els magistrats consideren que no s'ha d'obviar "l'estructura organitzativa" que els dona suport des de Catalunya, així com la seva consistència econòmica i els contactes internacionals. Uns elements, segons el tribunal, que "ja han permès a qui ja s'ha fugat, mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya". 


Dubtes en la "confiança" a la UE

L'alt tribunal també dubta de la "confiança" que mereixen els sistemes de cooperació de la justícia internacional. Malgrat que tenen la finalitat de portar a terme l'actuació de les autoritats judicials dels socis de la Unió Europea, la justícia espanyola hi està tenint "evidents dificultats". D'aquesta manera, afegeixen, els polítics a l'exili poden viure en altres països europeus "malgrat ser reclamats per les autoritats judicials espanyoles per delictes molt greus que, fins i tot, podrien afectar" l'estructura política d'Espanya i, en última instància, avisen "els valors de la Unió". L'exili d'altres persones vinculades a la causa, doncs, és la principal explicació que donen els jutges per negar la llibertat dels empresonats. 

Pel que fa al risc de reiteració delictiva, els magistrats engloben la seva "actitud" en un conjunt d'accions realitzades com a membres del Govern i del Parlament des del 2015. Això demostra, segons el tribunal, una "desobediència frontal" a les resolucions del Tribunal Constitucional, l'Estatut i el conjunt de l'ordenament jurídic. A més, reafirma el Suprem, el seu "pla" va continuar "fins i tot després dels episodis de violència i tumult del 20 de setembre", quan es va insistir en la convocatòria popular per anar a votar l'1 d'octubre. 

A tot això, continua el tribunal, si s'atorgués la llibertat dels processats, aquests podrien contribuir a la pervivència del pla independentista. "No existeixen indicis que s'hagi abandonat de forma clara i definitiva la idea de forçar al col·lisió amb l'Estat amb la finalitat de declarar la independència", consideren. 


Un moment excepcional, la resposta a Turull

L'auto també argumenta una resposta a les al·legacions de Jordi Turull sobre el fet que no hi hagi precedents en la història europea que un diputat proposat com a candidat a la presidència hagi estat privat de llibertat durant el procés d'investidura. A tot això, els jutges coincideixen amb aquesta excepcionalitat, però asseguren que, efectivament, allò més excepcional és que un govern, un parlament i associacions ciutadanes -aprofitant la capacitat de mobilització popular- s'hagin "alçat contra la Constitució". 

Així mateix, el Suprem també fa una al·lusió al recurs de Forcadell sobre la resposta d'Alemanya a l'ordre de detenció de Puigdemont. En aquesta, reitera que els tribunals alemanys només poden referir-se a la configuració del delicte d'altra traïció, segons el seu codi penal, i no als requisits que s'exigeixen per apreciar un delicte de rebel·lió. 

La Fiscalia va demanar continuar amb la presó

La vista va començar dimecres 10 de maig a les 11.40 amb les defenses dels processats per rebel·lió, i amb la presència, només, de Forcadell i Turull. Pel que fa a la resta, havien demanat al tribunal que no haguessin de comparèixer. En aquesta, la Fiscalia i les acusacions van demanar continuar amb l'empresonament preventiu dels processaments, mentre que les seves defenses van sol·licitar la seva posada en llibertat. El jutge, però, ha tardat uns dies a informar sobre la decisió.

Els principals motius pels quals Llarena va demanar la presó provisional com a mesura cautelar en la causa general contra l'independentisme era evitar la reiteració delictiva, el risc de fuga i la destrucció de proves. El jutge ja va empresonar en primera instància els consellers i l'expresidenta, i posteriorment els va deixar en llibertat. Llarena va tardar pocs dies, però, en tornar-los a posar entre reixes, just el dia en què va anunciar el processament per rebel·lió als 13 líders independentistes. 

En l'interlocutòria de presó que s'ha revisat, indicava la gravetat dels delictes de rebel·lió pels quals se'ls processa, i els acusava de seguir el pla independentista iniciat el 2012 i que consta en el Llibre Blanc de la Transició Nacional elaborat durant l'última legislatura d'Artur Mas. A més a més, i sense perjudici que Bassa o Forcadell hagin renunciat a la seva acta de diputades, el jutge també destacava que tots havien "compartit la determinació d'arribar a la independència". 

Una decisió en la línia 

La denegació de la llibertat del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va ser la primera que la sala d'apel·lacions va tombar el 5 de gener. També ho va fer el passat 22 de març, en referència al conseller d'Interior, Joaquim Forn, i a l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. Respecte del primer, el tribunal fins i tot va desatendre la petició del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que havia intervingut per boca del ministeri públic a la vista, i havia demanat que es deixés sortir Forn de la presó per qüestions "humanitàries", a causa dels símptomes de tuberculina detectats al pres. 
 
Cap de les dues peticions va prosperar, i en tots els casos, la sala va acabar donant la raó a Llarena, que es mostra convençut que l'alliberament dels presos podria comportar una alteració de l'ordre establert, amb nombrosos "indicis" -ja no només "sospites"- de la seva implicació en els fets. La situació, però, no deixa de sobtar els penalistes, que veuen elements d'incoherència procedimental en l'actuació del jutge instructor.
 

Auto del Suprem sobre la desestimació dels recursos de Foradell i els consellers a la presó by naciodigital on Scribd

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació