Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

El govern espanyol posa punt i final a la investidura de Puigdemont

L'executiu de Rajoy presenta el recurs al Tribunal Constitucional que suspendrà automàticament la reforma de la llei de la Presidència

per Sara González / Roger Tugas, 9 de maig de 2018 a les 13:06 |
El consell de ministres extraordinari | Twitter: @marianorajoy
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La d'aquest dimecres era la crònica d'un recurs llargament anunciat. Tal i com estava previst, el govern de Mariano Rajoy ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional per suspendre la reforma de la llei de la Presidència aprovada pel Parlament divendres passat. El tribunal es reunirà aquesta mateixa tarda per analitzar la seva admissió a tràmit. L'acció posa punt i final a la via legal perquè Carles Puigdemont pugui ser investit president de la Generalitat i accelera el pla D de l'independentisme per triar un candidat.

"No pot ser investit un candidat que no estigui present a la cambra", ha assegurat el portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, després de la reunió extraordinària del consell de ministres. La simple admissió a tràmit del recurs per part del TC ja suposarà la suspensió immediata de la reforma legislativa. El tribunal haurà de ratificar aquesta suspensió o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos, amb la qual cosa com a mínim durant tot aquest temps és impossible la investidura de Puigdemont, fet que aboca l'independentisme a buscar un president alternatiu si vol impedir que, a partir del 22 de maig, es convoquin unes noves eleccions.


Méndez de Vigo ha argumentat que l'acció del govern espanyol respon a la voluntat d'"impedir qualsevol vulneració o frau de llei". Ha explicat que es recorre la possibilitat d'investir de forma telemàtica un candidat i que els òrgans de govern es puguin reunir a l'exterior per impedir la participació dels dirigents que estan a l'exili en el futur Govern de la Generalitat.
 

Una llei pensada per a Puigdemont

La reforma de la llei de la presidència, que obria la porta a la investidura a distància, estava pensada per atendre la legitimitat de Puigdemont de ser president i era el primer capítol del trajecte final per fer possible una investidura efectiva i formar Govern. Junts per Catalunya ja va assegurar dissabte després de la reunió de Berlín que, si Puigdemont no podia ser investit -descarten contravenir les ordres del TC-, s'activaria el pla D amb la data del 14 de maig ben fixada en el calendari per celebrar el ple.


Amb la suspensió de la reforma, es preveu que Puigdemont faci públic qui serà el seu relleu aquesta mateixa setmana. La investidura hauria d'estar resolta abans del dimecres que ve i el futur Govern hauria de prendre possessió a finals de la setmana que ve.

26 recursos contra el procés

Pel que fa a la pugna entre Rajoy i el líder de Cs, Albert Rivera, qui ha retret al govern espanyol no haver estat prou dur contra el procés, Méndez de Vigo ha justificat que el govern espanyol va gestionar els fets posteriors al referèndum "amb responsabilitat, sabent que el moment era greu i exigia política d'estat". "Vam voler comptar amb altres partits, buscant aquest consens constitucional que ens semblava i ens sembla important", ha explicat, encara que ja tenien majoria al Senat i l'entesa comportava "determinades condicions".

Tot i això, ha subratllat que, amb el recurs al TC contra la reforma de la llei de la presidència, ja s'han impugnat 26 iniciatives de la Generalitat sobre el procés, motiu pel qual "ningú té cap dubte de la voluntat del govern pel restabliment de l'ordre constitucional i estatutari". És el moment, ha seguit, d'actuar amb "lleialtat, responsabilitat i actuar amb maduresa" i s'ha mostrat confiat que "els espanyols ho valoraran".

Recorda l'acord per als pressupostos

Pel que fa al clima d'entesa general amb Cs, el portaveu de l'executiu central ha afirmat que aquest "sempre ha buscat el consens i una part important del consens són els pressupostos generals de l'Estat i han estat pactats amb Cs". Així, després d'haver superat "situacions difícils i compromeses, com la crisi econòmica", ha alertat Rivera del cost que pot tenir trencar el pacte: "Qui no vulgui treballar amb nosaltres ha d'explicar als espanyols perquè volen perjudicar aquesta senda d'estabilitat i creixement".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació