Procés català

L'independentisme planteja tornar a nomenar consellers empresonats i exiliats

La iniciativa, que tindria un caràcter simbòlic, ja s'ha debatut en reunions entre JxCat i ERC a l'espera que es desbloquegi un pla D imminent | Puigdemont espera a la suspensió de la investidura a distància per anunciar públicament el successor, que prendria possessió la setmana vinent

per Oriol March, 8 de maig de 2018 a les 22:20 |
L'última reunió del consell executiu de la legislatura passada | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La investidura d'un candidat alternatiu a Carles Puigdemont és imminent. El president a l'exili anunciarà el seu relleu aquesta setmana, un cop la maquinària de l'Estat -el govern espanyol i el Tribunal Constitucional (TC)- tombin la reforma de la llei de la Presidència, i l'única incògnita és saber qui ocuparà el Palau de la Generalitat durant els propers anys. En paral·lel, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC mantenen reunions per acabar de definir l'estructura i els integrants del futur Govern, que hauria de prendre possessió a finals de la setmana vinent. Una de les qüestions que es troben damunt la taula, segons fonts de JxCat consultades per NacióDigital, és el nomenament de consellers empresonats i exiliats un cop el nou president hagi pres possessió

Es tractaria d'un gest amb més càrrega simbòlica i política que no pas efectiva, perquè fonts de la negociació insisteixen que bona part dels empresonats i processats per rebel·lió -Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras, entre d'altres- poden ser suspesos a principis de juny. Qualsevol nomenament, en tot cas, no es duria a terme sense el vist-i-plau explícit dels implicats. Les mateixes fonts insisteixen que ERC no acaba de veure clara la maniobra, per bé que hi ha membres del Govern legítim com Toni Comín -exiliat a Brussel·les- que veurien bé la iniciativa. Els republicans reclamen des fa mesos la necessitat de constituir un Govern efectiu el més aviat possible. Es visualitzaria així la impossibilitat que tindrien de prendre possessió efectiva a Palau. Hores o dies després de que el nou president els nomenés serien substituïts per consellers efectius.


El calendari de JxCat passa per fer la primera sessió del debat d'investidura el dilluns 14 de maig, poder investir el candidat el dimecres 16 i que prengui possessió el divendres 18; un dels primers gestos seria anar a Berlín

El calendari que dissenya la majoria independentista -inclosa la CUP, que ahir es va citar amb JxCat i ERC- passa perquè la primera sessió del debat d'investidura se celebri dilluns vinent, 14 de maig, i que la segona volta -en la qual només es necessita la majoria simple del Parlament- del dimecres 16 pugui materialitzar la investidura del nou president de la Generalitat. Això faria que el candidat designat per Puigdemont prengués possessió el divendres 18 i que el Govern ho fes en els propers dies. Fonts de la negociació recalquen l'alta probabilitat que un dels primers gestos del futur president sigui el de viatjar a Berlín per reunir-se amb Puigdemont, i tampoc és descartable que ho faci l'executiu. Una de les claus de la legislatura serà manteir viva la flama de l'exili.

L'esquema de restitució promès en campanya per JxCat, en cas que s'acabessin nomenant consellers empresonats i exiliats, es compliria almenys provisionalment. Malgrat això, a la rebotiga de les negociacions hi ha molt definides les persones que acabaran ocupant els departaments. En el cas de Miquel Buch, per exemple, es tracta del favorit per liderar la conselleria d'Interior, mentre que Laura Borràs té números de quedar-se amb la cartera de Cultura. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat, apareix en les travesses per gestionar Governació, mentre que Elsa Artadi -si no és presidenta- acabaria a Presidència o a Empresa. En el cas de Territori, Damià Calvet -un dels negociadors clau de JxCat- podria agafar el relleu de Josep Rull.

Batet entra a les travesses


L'única certesa absoluta que hi ha sobre el pla D és que la decisió depèn pràcticament en exclusiva per part de Puigdemont. "Ni Jordi Pujol ni Artur Mas van tenir mai aquesta capacitat de manar en una qüestió tan transcendental com aquesta", ressalta, amb una certa ironia, un alt dirigent consultat. Un dels últims dirigents que s'han incorporat a les travesses és Albert Batet, alcalde de Valls i molt proper a Puigdemont, especialment des que es va posar en marxa JxCat. El nom d'Artadi -assenyalada com a substituta del president a l'exili per sectors de la candidatura des del mes de novembre de l'any passat- ha anat perdent cos durant els últims dies, tot i que ha estat avalada públicament pel PDECat, per ERC i per Jordi Sànchez, número dos de Puigdemont.

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, també ha anat veient minvades les seves opcions amb el pas de les setmanes. En canvi, Josep Costa -vicepresident primer del Parlament i un dels estrategs jurídics de referència del líder de la candidatura- apareix com a "tapat" en les converses privades que mantenen els diputats. I el mateix passa amb Quim Torra, a qui diversos dels consultats apunten com a solució d'última hora. Torra comptaria amb el vist-i-plau de la CUP, amb qui ha negociat bona part de la legislatura per tirar endavant la tria d'un president i el pla de legislatura.

Josep Costa i Quim Torra segueixen dins la llista reduïda de presidenciables, en la qual Marta Madrenas i Elsa Artadi han anat perdent posicions al llarg dels últims dies

Els anticapitalistes insisteixen que cal un acte de sobirania basat en escollir Puigdemont, però aquesta possibilitat està descartada. JxCat el va tornar a situar com a candidat en la reunió de Berlín, però al mateix temps es va pactar internament que l'alternativa -un cop suspesa la investidura a distància- es posaria damunt la taula abans del 14 de maig. El consell de ministres es reuneix aquest dimecres de manera extraordinària per elevar un recurs contra la reforma de la llei de la Presidència al TC, que previsiblement l'admetrà a tràmit i suspendrà la iniciativa.

El Constitucional, en canvi, ha decidit mantenir -per ara- la delegació de vot de Puigdemont i Comín, que ja l'han exercit en els últims plens. Mantenir-los és fonamental per garantir la investidura la setmana vinent, perquè sense ells dos l'independentisme no disposa de majoria. "Encara no hem esvaït del tot el perill d'anar a noves eleccions per accident", ressalta un alt dirigent del PDECat consultat. La clau és, de nou, en mans del president a l'exili. Un cop anunciat el pla D, la maquinària es posarà ràpidament en marxa per escollir nou màxim dirigent de la Generalitat -en clau provisional, per desig de Puigdemont- i els membres del Govern que l'acompanyaran.
 

Albert Batet, sortint a defensar la investidura a distància. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació