procés català

La Fiscalia i les acusacions demanen mantenir en presó els consellers i Forcadell

La sala d'apel·lacions posa sobre la taula els recursos presentats per Turull, Rull, Romeva, Bassa i l'expresidenta del Parlament contra l'ordre del jutge Llarena de tornar-los a privar de llibertat

per Aida Morales , 9 de maig de 2018 a les 13:45 |
Manifestació contra la repressió de l'Estat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va ser el 23 de març del 2018 quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va prendre una decisió controvertida i plena de repercussions. Després de processar per rebel·lió 13 líders independentistes, va tornar a dictar presó provisional contra els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Aquesta mesura cautelar es prenia, de forma excepcional, per evitar la reiteració delictiva, el risc de fuga i la destrucció de proves.

Aquesta resolució és la que aquest dimecres s'ha revisat a la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem en una vista per tractar el recurs d'apel·lació que han presentat contra la decisió de Llarena. Aquesta ha començat a les 11.40 amb els advocats dels processats, que han defensat els motius per la seva llibertat, entre els quals que sempre que se'ls ha citat s'hi han presentat, o bé que les mesures cautelars d'empresonament preventiu s'han de prendre de forma individualitzada, sense tenir en compte el fet que altres acusats en la mateixa causa s'hagin exiliat. 


Davant del tribunal, la Fiscalia i les acusacions han demanat mantenir els consellers i Forcadell en presó provisional, mentre que les defenses han incidit en els arguments per deixar-los en llibertat.

Llarena va empresonar en primera instància, i posteriorment deixar en llibertat, els consellers i Forcadell. Mesos després, però, va tornar a decretar presó provisional per als dirigents polítics, una qüestió "poc habitual", segons experts consultats per NacióDigital. L'advocat penalista Lluís Batlló va assegurar a aquest diari que la decisió del jutge instructor no tenia "sentit", ja que res justificava el canvi d'opinió i sempre havien contestat favorablement a les citacions del jutge.


Pronunciament final

Els advocats dels processats han estat els encarregats de defensar la seva llibertat davant dels magistrats de la sala Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge. Forcadell i Turull han estat presents en la vista, mentre que les defenses de Bassa, Romeva i Rull ja han demanat que els seus clients no hagin de comparèixer. 

 

Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, al Suprem el passat 22 de març. Foto: ACN


En l'interlocutòria de presó que s'ha revisat s'hi destacava la gravetat dels delictes de rebel·lió pels quals se'ls processa, i els acusava de seguir el pla independentista iniciat el 2012 i que consta en el Llibre Blanc de la Transició Nacional elaborat durant l'última legislatura d'Artur Mas. A més a més, i sense perjudici que Bassa o Forcadell hagin renunciat a la seva acta de diputades, el jutge també destacava que tots havien "compartit la determinació d'arribar a la independència". 

L'esperança de la llibertat

La incògnita principal és si en aquest cas, i de forma totalment sorprenent, el tribunal d'apel·lacions contradirà Llarena i, tenint en compte les consideracions dels advocats dels processats, els deixarà en llibertat. Aquesta situació contribuiria a rebaixar la tensió judicial, tot i que les decisions prèvies d'aquest tribunal no apunten a una resolució favorable pels presos.

Josep Rull, un dels consellers empresonats, ja va confirmar ahir a la nit que no assistiria aquest matí al Suprem. A través d'una dura piulada, Rull va explicar que el recurs d'apel·lació presentat era "per anar amb més arguments a Estrasburg". "La meva confiança en la justícia que pugui impartir el Suprem és perfectament descriptible. Avui, tot fa pensar que el TS i justícia és un oxímoron", va reblar el conseller de Territori.  
La denegació de la llibertat del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va ser la primera que la sala d'apel·lacions va tombar el 5 de gener. També ho va fer el passat 22 de març, en referència al conseller d'Interior, Joaquim Forn, i a l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. Respecte del primer, el tribunal fins i tot va desatendre la petició del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que havia intervingut per boca del ministeri públic a la vista, i havia demanat que es deixés sortir Forn de la presó per qüestions "humanitàries", a causa dels símptomes de tuberculina detectats al pres. 
 
Cap de les dues peticions va prosperar, i en tots els casos, la sala va acabar donant la raó a Llarena, que es mostra convençut que l'alliberament dels presos podria comportar una alteració de l'ordre establert, amb nombrosos "indicis" -ja no només "sospites"- de la seva implicació en els fets. La situació, però, no deixa de sobtar els penalistes, que veuen elements d'incoherència procedimental en l'actuació del jutge instructor. L'esperança, però, segueix sent pels presos l'últim que es perdrà. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació