Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

El Constitucional anul·la la declaració d'independència

Així ho ha notificat el tribunal al PSC, que va presentar un recurs d'empara contra el text aprovat i contra la resolució que donava el tret de sortida al procés constituent

per Oriol March, Parlament de Catalunya, 8 de maig de 2018 a les 13:40 |
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell, després de la proclamació de la República | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La declaració d'independència del 27 d'octubre ha estat definitivament anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). Així li ha estat notificat aquest dimarts al PSC, que va presentar un recurs d'empara contra l'aprovació del text aprovat amb els vots de Junts pel Sí i de la CUP. La sentència també deixa sense efectes la proposta de resolució sobre el procés constituent, impulsada per la majoria independentista. "S'ha vulnerat els drets dels diputats a exercir les funcions representatives dins dels requisits que assenyalen les lleis", ressalta la sentència, avançada per la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, encarregada de fer pública la decisió notificada pel Constitucional.

Aquella declaració del 27-O, que el Govern i l'estat major del procés van decidir no desplegar, va motivar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre, que van culminar -de nou- amb majoria dels partits independentistes. La decisió del TC també anul·la l'admissió a tràmit de les propostes de resolució per part de la mesa del Parlament d'aquell moment, els membres de la qual estan encausats al Tribunal Suprem.


Què implicava la DUI?

La primera resolució aprovada regulava els efectes per implantar la independència i desplegar la llei de transitorietat jurídica, s'insta al Govern a negociar amb Espanya un tractat sobre la doble nacionalitat a fer entrar en vigor aquelles normes catalanes suspeses al llarg dels últims anys pel Tribunal Constitucional (TC) en matèria social. El text reclamava a l'executiu que posés en marxa els mecanismes per integrar els funcionaris estatals a l'administració catalana, i insistia en qüestions especialment rellevants, com ara les finances i les duanes. "[Instem a] acordar tot allò que sigui precedent, així com adoptar les mesures necessàries per a l'exercici de l'autoritat fiscal, de la seguretat social, duanera i cadastral [...] establint, si és el cas, els períodes de traspàs entre administracions necessaris pera un adequat servei públic", detallava.

La resolució també insistia que calia procedir al repartiment d'actius i passius, a banda de fer un inventari dels béns de titularitat espanyola. El Govern també havia d'avaluar quins són els tractats internacionals -més de 3.000- que té aprovats Espanya i que Catalunya hauria de destriar. No es posava cap termini de negociació de totes aquestes qüestions, que s'haurien d'haver tirat endavant en un moment en què ja estava en vigor l'article 155 de la Constitució. S'encomanava al Parlament crear una comissió d'investigació sobre les responsabilitats de l'Estat en la "vulneració de drets fonamentals, individuals i col·lectius per evitar l'exercici del dret a vot" en l'1-O.

El segon text feia referència al procés constituent i detallava que en els propers quinze dies cal constituir el Consell Assessor per al Procés Constituent, procedir a la creació del Fòrum Constituent i, quan acabessin totes aquestes fases, convocar unes eleccions també de caràcter constituent. Així mateix, en el termini d'un mes s'hauria hagut de constituir el pacte nacional pel procés constituent, amb agents cívics i socials, i en 15 dies s'hauria de crear la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent, a banda que s'encoratja els ajuntaments a promocionar i facilitar la celebració de debats constituent en un àmbit local. L'assemblea que se'n conformés de les eleccions constituents hauria de redactar la Constitució catalana en base als resultats de la fase de debat ciutadà prèvia. Tot plegat va quedar estroncat.


Nou recurs d'empara

Eva Granados ha tret pit per l'efectivitat del PSC davant del TC, que també ha notificat aquest dimarts al grup parlamentari la nul·litat de l'acord de la mesa segons el qual calia celebrar un ple el 4 d'octubre per parlar dels resultats de l'1-O. Aquella convocatòria es va acabar descartant, i Puigdemont va comparèixer el dia 10 per deixar en suspens la declaració de la independència. Els socialistes presentaran ara un nou recurs d'empara contra la reforma de la llei de la Presidència aprovada divendres passat.
 

Eva Granados, al costat de Miquel Iceta en un ple del Parlament Foto: Adrià Costa


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació