08
de maig
del
2018
"Només ell sap fins on arribarà". Amb aquesta frase, un membre de l'Església de Barcelona defineix el procés de renovació del govern de l'arxidiòcesi que prepara l'arquebisbe Juan José Omella. El procés porta mesos cuinant-se, però ara ha arribat al moment final. Hi ha nervis al Palau Episcopal i entre les forces vives de la diòcesi, que esperen una de les més àmplies remodelacions de l'executiu episcopal. Cinc vicaris territorials i set delegats episcopals (responsables d'àrees de gestió, des de l'economia als mitjans de comunicació) estan ballant en aquests dies finals, abans no es facin públic els noms dels nous designats.
Cada sensibilitat de la diòcesi de Barcelona mesura forces i entorn de Palau hi ha un pols subtil per intentar incidir en el nou cartipàs episcopal. L'equip que sorgeixi serà el veritable govern d'Omella, que va prendre possessió de l'arquebisbat de Barcelona el 26 de desembre del 2015. Fins ara, pocs canvis s'han fet, a banda de la designació de Sergi Gordo i Antoni Vadell com a bisbes auxiliars. Dues persones de perfil suau i tarannà moderat. Aquests són alguns dels canvis que es poden produir i que fa que les forces vives de l'arxidiòcesi estiguin amb l'ai al cor.
L'esquerra eclesial es fa amb el territori?
En breu se sabrà el nom dels "capitans" territorials, els vicaris que dirigiran les cinc zones pastorals que formen l'arquebisbat. Però una de les grans incògnites és qui serà el vicari de l'anomenada zona pastoral 1, que és el centre de Barcelona (amb autoritat sobre punts neuràlgics com la catedral, Sagrada Família, la parròquia de la Concepció i de les Rambles). El nom que més ha circulat és el del sacerdot Xavier Moretó, considerat de línia progressista. Moretó és rector de l'església de Sant Ignasi i és objectiu a abatre dels sectors més conservadors des que va deixar que l'Assemblea Nacional Catalana es reunís en unes dependències parroquials. El vicariat de la zona pastoral 1 és important.
La continuïtat (o no) d'Antoni Matabosch
Pels seus detractors, Antoni Matabosch és "l'Andreotti" de la diòcesi. Pels seus amics, un teòleg brillant. Però ningú li nega talent. Als seus 83 anys, ha sobreviscut a tots els canvis i ha servit els diferents arquebisbes des de Narcís Jubany, estant sempre al rovell de l'ou. Dirigeix la delegació d'Economia però té un vessant intel·lectual i és figura rellevant de la Fundació Joan Maragall. Molts donen per feta la seva sortida per motius d'edat. Però Omella valora molt el seu perfil. És un nom del que l'ala conservadora qualifica de "nacional progressisme". Si abandona les finances de la diòcesi, probablement ho deixi en mans del seu braç dret, Ramon Batlle.
La incògnita d'Ensenyament
Caldrà veure si els canvis afecten la delegació d'Ensenyament, una de les més rellevants. L'actual titular és Ramon Corts, rector de la Concepció. Clergue de matís conservador, hàbil i subtil, és també un historiador molt prestigiós i especialista en les relacions entre Catalunya i el Vaticà.
Continuïitat a Mitjans de Comunicació
En principi, la major part de fonts diocesanes consideren que Ramon Ollé, delegat de Mitjans de Comunicació, és dels pocs vicaris que té garantida la seva continuïtat en el nucli dur de la direcció. Res es pot descartar, però aquest diaca que prové de l'empresa privada i té una imatge d'executiu agressiu, sembla que agrada Omella.
Dos anys i mig de mandat
Omella porta dos anys i mig al capdavant de l'arquebisbat. Els seus passos han estat prudents i ha evitat alinear-se amb cap de les famílies diocesanes. Considerat un home proper al Papa Francesc -que el va fer cardenal l'any passat-, els sectors més progressistes i sobiranistes l'han criticat per mantenir una posició distant envers el procés i no mostrar complicitat amb el catalanisme malgrat que va intentar una mediació en els moments més crítics.
Però Omella ha estat pragmàtic i ha subratllat el discurs social de l'Església. En el si de l'episcopat espanyol, ha sumat forces amb Ricardo Blázquez, presdient de la Conferència Episcopal, i amb l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, "centristes" com ell i oposats al líder de la dreta catòlica espanyola, el cardenal emèrit Antonio María Rouco.
A hores d'ara, l'expectació és màxima entre tots els qui es mouen en l'entorn del Palau Episcopal. El secretisme és quasi absolut, cosa que no fa més que incrementar el nerviosisme general. En aquests moments, sembla que ni els dos bisbes auxiliars saben encara com quedarà definitivament l'organigrama. "Només ho sap ell" però s'intueix una gran revolució.
Sergi Gordo i Antoni Vadell, els dos bisbes auxiliars de Barcelona. Foto: arquebisbat de Barcelona
Cada sensibilitat de la diòcesi de Barcelona mesura forces i entorn de Palau hi ha un pols subtil per intentar incidir en el nou cartipàs episcopal. L'equip que sorgeixi serà el veritable govern d'Omella, que va prendre possessió de l'arquebisbat de Barcelona el 26 de desembre del 2015. Fins ara, pocs canvis s'han fet, a banda de la designació de Sergi Gordo i Antoni Vadell com a bisbes auxiliars. Dues persones de perfil suau i tarannà moderat. Aquests són alguns dels canvis que es poden produir i que fa que les forces vives de l'arxidiòcesi estiguin amb l'ai al cor.
L'esquerra eclesial es fa amb el territori?
En breu se sabrà el nom dels "capitans" territorials, els vicaris que dirigiran les cinc zones pastorals que formen l'arquebisbat. Però una de les grans incògnites és qui serà el vicari de l'anomenada zona pastoral 1, que és el centre de Barcelona (amb autoritat sobre punts neuràlgics com la catedral, Sagrada Família, la parròquia de la Concepció i de les Rambles). El nom que més ha circulat és el del sacerdot Xavier Moretó, considerat de línia progressista. Moretó és rector de l'església de Sant Ignasi i és objectiu a abatre dels sectors més conservadors des que va deixar que l'Assemblea Nacional Catalana es reunís en unes dependències parroquials. El vicariat de la zona pastoral 1 és important.
La continuïtat (o no) d'Antoni Matabosch
Pels seus detractors, Antoni Matabosch és "l'Andreotti" de la diòcesi. Pels seus amics, un teòleg brillant. Però ningú li nega talent. Als seus 83 anys, ha sobreviscut a tots els canvis i ha servit els diferents arquebisbes des de Narcís Jubany, estant sempre al rovell de l'ou. Dirigeix la delegació d'Economia però té un vessant intel·lectual i és figura rellevant de la Fundació Joan Maragall. Molts donen per feta la seva sortida per motius d'edat. Però Omella valora molt el seu perfil. És un nom del que l'ala conservadora qualifica de "nacional progressisme". Si abandona les finances de la diòcesi, probablement ho deixi en mans del seu braç dret, Ramon Batlle.
La incògnita d'Ensenyament
Caldrà veure si els canvis afecten la delegació d'Ensenyament, una de les més rellevants. L'actual titular és Ramon Corts, rector de la Concepció. Clergue de matís conservador, hàbil i subtil, és també un historiador molt prestigiós i especialista en les relacions entre Catalunya i el Vaticà.
Continuïitat a Mitjans de Comunicació
En principi, la major part de fonts diocesanes consideren que Ramon Ollé, delegat de Mitjans de Comunicació, és dels pocs vicaris que té garantida la seva continuïtat en el nucli dur de la direcció. Res es pot descartar, però aquest diaca que prové de l'empresa privada i té una imatge d'executiu agressiu, sembla que agrada Omella.
Dos anys i mig de mandat
Omella porta dos anys i mig al capdavant de l'arquebisbat. Els seus passos han estat prudents i ha evitat alinear-se amb cap de les famílies diocesanes. Considerat un home proper al Papa Francesc -que el va fer cardenal l'any passat-, els sectors més progressistes i sobiranistes l'han criticat per mantenir una posició distant envers el procés i no mostrar complicitat amb el catalanisme malgrat que va intentar una mediació en els moments més crítics.
Però Omella ha estat pragmàtic i ha subratllat el discurs social de l'Església. En el si de l'episcopat espanyol, ha sumat forces amb Ricardo Blázquez, presdient de la Conferència Episcopal, i amb l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, "centristes" com ell i oposats al líder de la dreta catòlica espanyola, el cardenal emèrit Antonio María Rouco.
A hores d'ara, l'expectació és màxima entre tots els qui es mouen en l'entorn del Palau Episcopal. El secretisme és quasi absolut, cosa que no fa més que incrementar el nerviosisme general. En aquests moments, sembla que ni els dos bisbes auxiliars saben encara com quedarà definitivament l'organigrama. "Només ho sap ell" però s'intueix una gran revolució.