07
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
17:03h
"Catalunya ja té estructures d'estat, i són aquestes", ha assegurat aquest dilluns a la tarda el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, tot assenyalant una pantalla en què apareixien les ramificacions que té l'aparell de l'executiu estatal a tot el país. Ha estat la manera d'introduir una compareixença en la qual ha fet balanç de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i s'ha referit al calendari de la investidura, marcat ara per hipotètica investidura a distància de Carles Puigdemont.
Millo ha assenyalat que la Generalitat no va atendre la voluntat de diàleg "lleial" de l'executiu espanyol i que això va impedir, també, "corregir la deriva il·legal de la Generalitat". El 2017 va culminar amb la "derogació del marc constitucional i estatutari de l'autogovern els dies 6 i 7 de setembre", mitjançant les aprovacions de la llei del referèndum i de la de transitorietat. El "simulacre" de votació "il·legal", juntament amb la deeclaració de la independència, van dur a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per "restablir" l'autogovern al país. La Generalitat s'ha "reactivat", ha apuntat, perquè estava "parcialment aturada" pel procés català.
Segons Millo, la voluntat era "recuperar" l'autonomia i restablir "la Constitució i l'Estatut de tots", "restablir la democràcia i donar veu als catalans amb la convocatòria d'unes eleccions plurals, transparents i amb garanties"; i reobrir el Parlament. Una cambra, segons el text, "que havia estat aturat pel procés i el referèndum".
Pagament de factures
La documentació de la delegació del govern espanyol insisteix que el 155 s'ha aplicat "amb prudència i sentit comú, complint amb els compromisos assumits com a executiu al Senat". Entre els mesos de setembre i desembre, per exemple, es van pagar 1.100 milions d'euros per als municipis catalans, i s'han abonat fins a 1.500 milions d'euros a proveïdors, petites i mitjanes empreses, amb especial èmfasi en l'àmbit sanitari.
Durant el primer setembre del 2018 s'aprovarà per a Catalunya el pagament de 5.830 milions d'euros a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Això fa que el país sigui l'autonomia "més afavorida en el repartiment realitzat per Hisenda". "La suma d'aquests nous fons amb els ja rebuts durant els cinc anys anteriors suposa que Catalunya ha rebut des del 2012 un total de 76.802 milions d'euros", ha indicat.
Els objectius, segons Millo, s'ha complert "amb bona nota". "Els compromisos adquirits s'han complert", ha recalcat el dirigent del PP, que s'havia proposat una "major visualització" de l'executiu de Mariano Rajoy a Catalunya i "defensar la legalitat i la democràcia constitucional i estatutària". Segons ell, hi ha hagut una presència molt destacada de visites de Rajoy i ministres al país: 160 en tota, una cada dos dies. Hi va haver deu reunions amb el Govern, almenys fins que va ser destituït.
Millo ha assenyalat que la Generalitat no va atendre la voluntat de diàleg "lleial" de l'executiu espanyol i que això va impedir, també, "corregir la deriva il·legal de la Generalitat". El 2017 va culminar amb la "derogació del marc constitucional i estatutari de l'autogovern els dies 6 i 7 de setembre", mitjançant les aprovacions de la llei del referèndum i de la de transitorietat. El "simulacre" de votació "il·legal", juntament amb la deeclaració de la independència, van dur a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per "restablir" l'autogovern al país. La Generalitat s'ha "reactivat", ha apuntat, perquè estava "parcialment aturada" pel procés català.
Segons Millo, la voluntat era "recuperar" l'autonomia i restablir "la Constitució i l'Estatut de tots", "restablir la democràcia i donar veu als catalans amb la convocatòria d'unes eleccions plurals, transparents i amb garanties"; i reobrir el Parlament. Una cambra, segons el text, "que havia estat aturat pel procés i el referèndum".
Pagament de factures
La documentació de la delegació del govern espanyol insisteix que el 155 s'ha aplicat "amb prudència i sentit comú, complint amb els compromisos assumits com a executiu al Senat". Entre els mesos de setembre i desembre, per exemple, es van pagar 1.100 milions d'euros per als municipis catalans, i s'han abonat fins a 1.500 milions d'euros a proveïdors, petites i mitjanes empreses, amb especial èmfasi en l'àmbit sanitari.
Durant el primer setembre del 2018 s'aprovarà per a Catalunya el pagament de 5.830 milions d'euros a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Això fa que el país sigui l'autonomia "més afavorida en el repartiment realitzat per Hisenda". "La suma d'aquests nous fons amb els ja rebuts durant els cinc anys anteriors suposa que Catalunya ha rebut des del 2012 un total de 76.802 milions d'euros", ha indicat.
Els objectius, segons Millo, s'ha complert "amb bona nota". "Els compromisos adquirits s'han complert", ha recalcat el dirigent del PP, que s'havia proposat una "major visualització" de l'executiu de Mariano Rajoy a Catalunya i "defensar la legalitat i la democràcia constitucional i estatutària". Segons ell, hi ha hagut una presència molt destacada de visites de Rajoy i ministres al país: 160 en tota, una cada dos dies. Hi va haver deu reunions amb el Govern, almenys fins que va ser destituït.