07
de maig
del
2018
Actualitzat
el
09
de maig
a les
10:10h
Els efectes devastadors de l'aplicació de l'article 155 es noten arreu. La Fira de Barcelona és una altra de les víctimes. Ja fa més d'un any que s'havia d'iniciar el procés per substituir Josep Lluís Bonet, president de Freixinet, que ha complert tres períodes al capdavant del consorci. Però el bloqueig polític primer, i la intervenció de la Generalitat després, han deixat la Fira en una situació de punt mort. El president de la institució ha de sortir del consens entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç.
L'elecció de president de la Fira exigeix un acord ampli. El candidat ha de ser elegit pel consell general del consorci, presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i constituït per quinze membres, cinc per cada una de les institucions que el constitueixen. És el president de la Cambra qui fa la primera proposta, que ha de ser avalada per l'Ajuntament i pel Govern. En un primer moment, va semblar que Miquel Valls, president de la Cambra, havia trobat el candidat ideal: l'empresari Miquel Martí (Moventia, del sector de concessionaris i transports), de línia catalanista però amb un fort perfil professional. La filtració del nom -sembla que va trobar reticències en l'entorn de l'alcaldessa- va ser l'inici d'un any de rumors, intrigues i noms cremats.
Després de Miquel Martí, van circular amb força les opcions de Kim Faura (director general de Telefònica), i Helena Guardans, una directiva amb bones relacions amb els cercles socialistes i que per la seva condició de dona tenia bona entrada a prop de Colau. Fonts econòmiques han explicat a NacióDigital que dos noms nous s'han afegit a la travessa: Joaquim Coello i Joan Majó.
Expresident de la Fundació Carulla, Joaquim Coello és home avesat a equilibris delicats. Va tenir un paper en els intents de la tardor passada d'establir ponts entre la Generalitat i Moncloa. Se l'etiqueta de catalanista ferm i alhora sempre pactista, que no amaga l'atracció que li genera la figura de Nelson Mandela. En tot cas, trobar un president per a la Fira no ha de ser tan complicat com va ser portar la pau a Àfrica del Sud, però es fa esperar.
Un nom que ha pres volada les darreres setmanes és el de l'exministre d'Indústria Joan Majó. Militant durant dècades del PSC, catalanista, amb una trajectòria empresarial destacada, Majó pot ser ben vist tant en àmbits de la Cambra com en sectors sobiranistes. Per Colau, també podria ser un nom acceptable.
De la maternitat de Colau al 155
La maternitat d'Ada Colau va dificultar que el tema es resolgués la primavera passada. L'alcaldessa va voler controlar directament el procés de designació de nou president de la Fira i la seva baixa per maternitat va ajornar les decisions finals. Després, va ser la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat la que va torpedinar el consens necessari per elegir el substitut de Josep Lluís Bonet. Amb el Govern a la presó o a l'exili, Colau va decidir aturar el procés i la sensació d'impàs es va evidenciar. Consensuar el nom del responsable de la Fira amb les autoritats espanyoles suposaria legitimar la intervenció de l'autonomia.
A la Cambra i en els ambients empresarials catalans s'espera amb candeletes la fi del règim del 155, i es confia que la formació d'un nou Govern posarà fi a la interinitat, ja molt llarga, en un consorci que és cabdal per preservar el potencial econòmic de Barcelona. També a l'Ajuntament volen normalitzar l'abans millor la situació a la Fira quan s'ha entrat en el darrer any de mandat de l'alcaldessa Colau i les eleccions municipals ja són un horitzó a la vista.
L'elecció de president de la Fira exigeix un acord ampli. El candidat ha de ser elegit pel consell general del consorci, presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i constituït per quinze membres, cinc per cada una de les institucions que el constitueixen. És el president de la Cambra qui fa la primera proposta, que ha de ser avalada per l'Ajuntament i pel Govern. En un primer moment, va semblar que Miquel Valls, president de la Cambra, havia trobat el candidat ideal: l'empresari Miquel Martí (Moventia, del sector de concessionaris i transports), de línia catalanista però amb un fort perfil professional. La filtració del nom -sembla que va trobar reticències en l'entorn de l'alcaldessa- va ser l'inici d'un any de rumors, intrigues i noms cremats.
Després de Miquel Martí, van circular amb força les opcions de Kim Faura (director general de Telefònica), i Helena Guardans, una directiva amb bones relacions amb els cercles socialistes i que per la seva condició de dona tenia bona entrada a prop de Colau. Fonts econòmiques han explicat a NacióDigital que dos noms nous s'han afegit a la travessa: Joaquim Coello i Joan Majó.
Expresident de la Fundació Carulla, Joaquim Coello és home avesat a equilibris delicats. Va tenir un paper en els intents de la tardor passada d'establir ponts entre la Generalitat i Moncloa. Se l'etiqueta de catalanista ferm i alhora sempre pactista, que no amaga l'atracció que li genera la figura de Nelson Mandela. En tot cas, trobar un president per a la Fira no ha de ser tan complicat com va ser portar la pau a Àfrica del Sud, però es fa esperar.
Joan Majó Foto: Adrià Costa
Un nom que ha pres volada les darreres setmanes és el de l'exministre d'Indústria Joan Majó. Militant durant dècades del PSC, catalanista, amb una trajectòria empresarial destacada, Majó pot ser ben vist tant en àmbits de la Cambra com en sectors sobiranistes. Per Colau, també podria ser un nom acceptable.
De la maternitat de Colau al 155
La maternitat d'Ada Colau va dificultar que el tema es resolgués la primavera passada. L'alcaldessa va voler controlar directament el procés de designació de nou president de la Fira i la seva baixa per maternitat va ajornar les decisions finals. Després, va ser la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat la que va torpedinar el consens necessari per elegir el substitut de Josep Lluís Bonet. Amb el Govern a la presó o a l'exili, Colau va decidir aturar el procés i la sensació d'impàs es va evidenciar. Consensuar el nom del responsable de la Fira amb les autoritats espanyoles suposaria legitimar la intervenció de l'autonomia.
A la Cambra i en els ambients empresarials catalans s'espera amb candeletes la fi del règim del 155, i es confia que la formació d'un nou Govern posarà fi a la interinitat, ja molt llarga, en un consorci que és cabdal per preservar el potencial econòmic de Barcelona. També a l'Ajuntament volen normalitzar l'abans millor la situació a la Fira quan s'ha entrat en el darrer any de mandat de l'alcaldessa Colau i les eleccions municipals ja són un horitzó a la vista.