Poesia

L'etern retorn de Carles Hac Mor

Pagès editors publica "Obra completa punt dos", el segon volum de la poesia de l'autor

per Jaume C. Pons Alorda , 7 de maig de 2018 a les 14:56 |
Carles Hac Mor, en una imatge d'arxiu a l'Ars Santa Mònica | Víctor Sunyol
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ho comentava l’altre dia amb la poeta Laia Martinez i Lopez, que ha acabat de publicar Venus volta a la col·lecció “La Fosca” de Lleonard Muntaner Editor, i és que, per molt que ens costi reconèixer-ho, se’ns fa difícil acceptar que Carles Hac Mor no hi és en cos present. Per dos motius. El primer, perquè la seva presència semblava eternament garantida: era un element clau de la literatura catalana per la seva energia però també per la seva capacitat d’aglutinar persones molt diferents, i amb veus fins i tot oposades, en una mateixa aventura generosa.

El segon, perquè diferents editorials han anat traient els seus llibres, i això ha propiciat que Carles Hac Mor no hi sigui en persona però sí en text, i d’això es tracta quan parlem d’un poeta. Les Escriptures alçurades varen veure la llum a :Rata_ amb un exèrcit de paratextos que van des de Jordi Nopca fins a Dolors Miquel. Després varen arribar No ben bé a la col·lecció “Quarteres” de Tushita amb pròleg de Jordi Marrugat i antipròleg d’Ester Xargay. També Tant per tant, subpoemes a Fonoll amb un epíleg de Lluís Calvo. I ara tinc l’alegria d’anunciar que ha aparegut Obra completa punt dos a Pagès editors, a cura de Xavier García i amb epíleg de Manuel Guerrero.

 
“La sang encesa de la pedra”

 
Obra completa punt dos ens retorna els següents llibres de Carles Hac Mor, introbables des de feia temps: Que mori el sentit! amb dibuixos de Benet Rossell, Òrsides i fems, La fi del món, El desvari de la raó, Trenta nafrodismes paraparèmics per llegir i desllegir Víctor Sunyol, Epítom infra nu o no i Despintura del jo, que en el seu moment va rebre el Premi Joan Fuster d’Assaig dels Premis Octubre, encara que soni impossible avui en dia.

 
Per a qui no conegui la poètic d’Hac Mor, és imprescindible anar a llegir Obra completa punt u i Obra completa punt dos. S’hi trobarà un autor coherent amb el que es va proposar ja en els seus inicis revoltats: remoure les aigües mortes de la poesia. Perquè Carles Hac Mor ens obliga a recordar que la poesia en ella mateixa ja és un impacte sensorial, emocional i lingüístic, i que no necessita de la raó ni de l’enteniment per ser gaudida. Que la poesia també pot beure de la incongruència i de la follia, de l’anècdota i del joc. I que hi ha un cert punt de màgia i de troballa en un bon poema: ens ho deia Joan Brossa, ens ho recorda Carles Hac Mor i hi insisteix David Lynch quan ens insisteix en el fet que la realitat rau entre l’anècdota i el macabre.
 
I és que Carles Hac Mor ens incita a una pesta poètica permanent en què hi hagi no només el dramatisme imposat d’una metàfora candent, sinó també un pèrfid humor negre, perquè la poesia també pot ser divertida, i memorable, i la poesia també pot estar escrita en prosa. Tal com va dir la romanesa Ana Blandiana, tot és vàlid a l’hora d’expandir el regne del poema. Qui llegeixi aquestes pàgines no només trobarà poesia, antipoesia, metapoesia, infrapoesia… S’encararà a una de les veus més avantguardistes i postmodernes de la història de la poesia mundial i s’enfrontarà directament a “la sang encesa de la pedra”. 
 
Però si parlem de morts cal també parlar de vius, i en aquest cas ve a tomb parlar de poetes que en certa manera estan seguint les propostes hacmorianes des de diferents vessants. Penso en el màxim coneixedor de Carles Hac Mor, com és Jordi Marrugat, que continua treballant en estudis que indaguen en la postmodernitat catalana. També penso en els poetes Eduard Carmona, David Ymbernon, Raquel Santanera, Albert Garcia Elena i Ester Xargay, que escriuen les seves obres (Llibre dels errors a Llibres del Despropòsit, Carbassa emergent a LaBreu, Teologia poètica d’un sol ús a Viena, Silur d’amagatotis a Pagès editors i Desintegrar-se ben aviat a Meteora, respectivament) des del convenciment de la llibertat total, des del desafiament de la tradició heretada i des de l’apassionament de destruir, amb estil, les estructures més encarcarades de la llengua. També Carles Hac Mor segueix vivint clarament a partir d’aquestes propostes.
 
Obra completa punt tres?

 
Que hagin aparegut Obra completa punt u i Obra completa punt dos és ja una notícia per la que hem de sentir gratitud. Però no hem d’oblidar pas que hi ha dos projectes importants que semblen en pausa. El primer és, evidentment, Obra completa punt tres, i que vingui amb un epíleg de Margalida Pons, una de les investigadores que més esforços ha invertit darrerament en l’anàlisi minuciosa de la poesia de Carles Hac Mor, que quan encara era viu ja havia demanat expressament que Pons s’encarregués del paratext.
 
L’altre projecte, ni tan sols no iniciat, és el d’unir tots els textos crítics, analítics i fins i tot periodístics de Carles Hac Mor en un llibre que no serà gens fàcil d‘aclarir. I això és així perquè el mateix Hac Mor confessava que ell mateix canviava les dates de les publicacions com un follet trapella que desafiava el temps, els mitjans i les lectures futures. A mi un dia em va dir que “Així us tindré entretinguts!” abans de posar-se a riure maliciosament. Cal que el llegat de Carles Hac Mor es continuï propagant a través d’aquestes publicacions que ens facilitin l’accés a una de les obres més interessants, atrevides i provocadores de la literatura catalana dels últims anys.
 
Canvis de Pagès
 
A Pagès editors hi ha hagut canvis darrerament: petites modificacions que han aconseguit crear un cert moviment d’avenç en l’actual panorama editorial, cada cop més eclèctic i dinàmic, i per això Pagès s’hi havia d’adaptar o morir. Un d’aquests canvis és el fet que Àngels Marzo i Xavier Macià s’han posat a dirigir la col·lecció de poesia “Biblioteca de la Suda”, que ara sí porta la biobibliografia dels autors i de les autores, en aquest cas a la solapa, cosa que fins ara, per sorprenent que soni, no havia estat així.
 
Un dels últims títols de la “Biblioteca de la Suda” que més m’ha sorprès i impactat és el poemari que va rebre el XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2017: L’usurpador d’Àngels Moreno amb epíleg de Vicenç Altaió. Perquè és un llibre escrit amb destresa, perquè té imatges brutals, perquè alguns dels seus poemes són extraordinaris i perquè assistim a la confirmació d’una poeta que hem de tenir en compte a partir d’ara.
 
Un altre canvi viscut a Pagès editors és el del naixement d’una col·lecció dedicada a la narrativa negra, “Lo marraco negre”, dirigida per Sebastià Bennasar. S’estrena amb Es vessa una sang fàcil de Manuel de Pedrolo amb pròleg d’Àlex Marín, ideal per a les celebracions dedicades a l’autor, i continua amb un triplet d’autores negríssimes: El clan de Sa Ràpita de Montserrat Espallargas (XXVI Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2017), Anna Grimm. Memòria mortal de Montse Sanjuan i Ulls maragda de Marta Alòs.
 
Tant de bo tots aquests canvis ens acostin encara més un catàleg imponent que, si s’atreveix amb meravelles com Obra completa punt dos de Carles Hac Mor, mereix la nostra passió i tot el nostre reconeixement.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació