Andreu Van den Eynde: «La incertesa de no tenir Govern perjudica els presos»

Des del 2 de novembre passat, el penalista Andreu Van den Eynde (París, 1975) és protagonista de bona part de les visites que Oriol Junqueras rep a Estremera. Porta tant la seva defensa com la del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que va ser empresonat per segona vegada el 23 de març.

Ell és un dels advocats que sovinteja el Tribunal Suprem i que coneix cada vegada més com són els cara a cara amb el jutge Pablo Llarena. Aquest dimecres hi serà de nou per intentar que es revisi la situació de presó provisional de Romeva. En esmolar els arguments i l'estratègia treballa intensament aquests dies. Com ha fet els darrers sis mesos.

- Fa ja una mica més de sis mesos que Oriol Junqueras és a presó i un mes i mig des de la segona vegada que Raül Romeva va ser privat de llibertat. Com estan anímicament?

- Ells estan bé. Hi ha, però, una diferència entre un i l'altre. Junqueras, com sempre, manté una activitat política, segueix les notícies, fa articles i està molt actiu, però pateix molt la separació dels fills. Romeva està encara en una situació molt forta i energètica perquè porta menys temps empresonat i els seus fills són més grans... En tot cas, s'han adaptat molt bé, són gent reconeguda allà. Els dos estan al mateix mòdul i es veuen. 

- Veu alguna opció que puguin ser alliberats o bé apropats a presons catalanes, abans de la celebració del judici previst per a la tardor?

- Sempre mantenim l'esperança, però les mostres que hem tingut fins ara són d’una intransigència absoluta. És una intransigència que fins i tot va en contra de la nostra experiència dels precedents. Des d’aquesta perspectiva, hi anem sempre amb molta desconfiança. Sempre que afrontem una vista o un recurs, ho fem amb molts arguments i molt sòlids, però no troben mai acollida. L'esperança té a veure amb la bondat de les nostres raons, però repetidament ens rebutgen les sol·licituds.

"Hem d'obligar el Suprem a que ens respongui si, independentment dels fets, aquesta gent mereix o no esperar el judici a presó"

- Quina estratègia seguirà aquest dimecres durant la sessió en què s'ha de revisar la situació de presó preventiva de Romeva?

- Pretenem fer un esforç per obligar el Tribunal Suprem a contestar i ser congruent amb el que li estem demanant. Fins ara, quan li parlem de mesures cautelars, desvia l'atenció i parla del fons. Ens han dit moltes vegades que creuen que hi ha rebel·lió encara que això no ho entengui ningú. Hem d'obligar el Suprem a què ens respongui allò que li estem preguntant, que és si, independentment dels fets, aquesta gent mereix o no esperar el judici dins d'una presó lluny dels seus domicilis.

El risc de reiteració és una construcció artificial, una petició de principi. No hi ha ningú que conegui la realitat que pensi que es pot produir aquest escenari. També anirem a posar de manifest que el risc de fuga no deixa de ser una petició de principi. Romeva té un convenciment tan fort d'afrontar la seva defensa que nosaltres hem de poder traslladar-ho.
 
- A què atribueix el relat dels fets que fa el jutge Llarena a les seves interlocutòries?

- Una possibilitat és que tota l'acusació i la imputació sigui instrumental amb una finalitat estratègica. Hi ha gent que diu que això podria ser així. L'obstinació per mantenir una acusació tan desproporcionada com la de rebel·lió pot ser que sigui instrumental d'una estratègia política que busca alliçonar, possibilitar la suspensió dels càrrecs públics i construir aquesta postveritat, aquest relat que, a mesura que el van repetint, va quallant.

Han aconseguit desviar el focus d'atenció amb el tema de la rebel·lió i ara sembla que les responsabilitats intermèdies com la sedició son assumibles. Quan un desvia l'atenció i posa la pressió en el més greu, després es més fàcil colar altres coses. Ens estan enganyant. Estan construint artificialment un relat severíssim per preparar-nos per a una condemna més lleu però també severa.

"Quan es posa la pressió en el més greu després es més fàcil colar altres coses. Ens estan enganyant. Estan construint un relat severíssim per preparar-nos per a un condemna més lleu però també severa

- Que es parli d'un jutge "construint un relat de postveritat" és tant com dir que no hi ha separació entre el poder polític i el judicial.

- És que no n'hi ha. Aquesta falta de separació de poders que s'intueix des de fa anys a Espanya, tal com diuen els informes internacionals com el Greco i el Consell d'Europa, la falta de transparència i independència del poder judicial s'ha posat de manifest en aquest cas de forma impressionant. No hem estat nosaltres els que hem fet públiques aquestes trucades del govern al Constitucional per dir-li no sé què, ni som nosaltres els que hem inventat que hi ha ministres que opinen sobre què han de fer els jutges.

Això sense parlar de la ingerència que el poder judicial ha fet en el poder executiu i legislatiu català. S'ha ventilat un Parlament i se'l segueix ventilant tot seguint l'estela del Tribunal Constitucional (TC), que va decidir que controlaria de què es parlaria al Parlament. Tot, efectivament, és la mostra de la degradació de l'estat de dret i democràtic tal i com ens venien que funcionava.

"No hi ha [separació entre el poder polític i el judicial], s'ha posat de manifest en aquest cas de forma impressionant"

- S'han exhibit dues estratègies diferents dels presos polítics en la seva defensa. Inicialment vam veure com acataven el marc legal i renunciaven a la via unilateral i després com, un cop processats, van retreure al jutge que estaven davant d'un judici polític. Per què aquest canvi d'estratègia i quina se seguirà a partir d'ara?

- Els meus clients no han tingut cap canvi d'estratègia. Romeva i Junqueras no han fet mai una declaració sobre el fons de la qüestió a canvi de la possibilitat de sortir en llibertat. L'únic que van acatar, i ho han dit sempre, ha estat la seva destitució. Van entomar el repte electoral que es va fer amb el 155. Mai van entrar en el fons de si renunciaven a les seves idees. Estic bastant tranquil en el sentit que nosaltres estem defensant que això és una causa política que atempta contra la llibertat ideològica. Ho hem mantingut bastant.

Una altra cosa és, sota el meu parer, que tothom ha acabat entenent que aquesta estratègia és l'única possible. Sí que hi ha altres imputats que, a causa de la pressió despietada de quedar en llibertat en funció del que diguessin, van assajar escenaris més col·laboradors que no han tingut bon resultat. Per tant, uns i altres, uns més d'hora i els altres més tard, hem arribat a la conclusió que són ostatges i hem de poder defensar-los de la forma més sincera que creiem, que és defensar que aquesta és una causa política.
 
- En els darrers dies ha estat polèmica la suposada malversació i s'ha arribat a dir que la despesa en llum dels punt de votació durant l'1-O podria ser constitutiu d'aquest delicte. Quan diu que el tribunal pot estar preparant el terreny per a una acusació menor, es refereix a lectures expansives de delictes com aquest?

- Tot forma part d’una estratègia. Tot s'inicia amb un pla que pot fins i tot incloure reformes legals per portar-nos al moment al que estem. Tant el delicte de malversació com la llei del TC es van modificar l'any 2015 i van servir per preparar l'escenari per reinterpretar o retorçar la llei amb l'objectiu de condemnar aquesta gent i bloquejar l'independentisme a tota costa. Els seus esforços bàsicament són per arrossegar-nos a escenaris en què la discussió sigui estrictament tècnica.

I, per tant, desviar-nos de la realitat. Aquesta causa no va de si hi ha malversació o no, va de si tenim dret a exercir drets polítics, si el Parlament és inviolable, quins són els límits del dret a la protesta, dels moviments sobiranistes o independentistes pacífics. Per tant, a través de rebel·lió, sedició o malversació, bàsicament el que ells fan és intentar-nos desviar del problema real d'aquesta causa. Intentaran condemnar-los pel que sigui i, si no ho troben, s'ho inventaran.- Llarena és el jutge instructor. Creu que el magistrat encarregat del judici mantindrà el mateix?

- El relat l'impulsa la Fiscalia, el jutge l'entoma. Però és una estratègia que ve de la Fiscalia i, evidentment, mantindrà aquesta tesi. Ells han d'autojustificar-se.

-Els dirigents independentistes encausats que són diputats poden ser suspesos de càrrec de forma imminent?

- Abans del 22 de maig és impossible, haurien de ser ferms els recursos contra el processament. Si fas un supòsit de laboratori pensant que es resolen els recursos avui, hauria de ser molt exprés perquè els propis terminis no ho permeten.

"És impossible que els dirigents independentistes encausats que són diputats siguin suspesos de càrrec abans del 22 de maig"

- Creu que l'estratègia de defensa dels dirigents que han marxat a l’exili ha estat més exitosa que la dels que estan a presó?

- Són dos mons diferents. Nosaltres tenim una jurisdicció nacional criticada internacionalment que segueix els seus patrons de falta d'independència i de transparència i que no ens regala res. La defensa, aquí, és una defensa de resistència i de generar contradiccions que puguem exportar a jurisdiccions internacionals. Els que estan fora tenen la sort de poder plantejar les seves accions en jurisdiccions que són independents.

Estem jugant amb dues regles de jocs diferents que són complementàries. La gent que defensa la causa a l'estranger la defensa en base al que nosaltres estem construint a dins. Quan van a Alemanya i guanyen alguna cosa és perquè a la causa espanyola l'hem fet generar les contradiccions que s'exporten. Són defenses complementàries. No estava planificat, s'han construït arran de les accions personals dels presos i exiliats.
 
- La situació dels exiliats perjudica la defensa dels que estan empresonats?

- No perjudica. L'únic que perjudica és la incertesa política. És impossible dir que no ha perjudicat a la situació personal dels presos. Però que ho hagi fet no vol dir que s'hagi de criticar, perquè la situació política va per una altra banda. Jurídicament, l'encaix és perfecte i políticament l'enrariment de la política ens perjudica.

- L'"enrariment" de la política vol dir que no hi hagi Govern.

- Exacte. Si tu no pots oferir certesa als tribunals, ells la incertesa la interpreten conforme la hipòtesi més negativa sempre per a tu. Per tant, si no hi ha Govern, ho interpreten com un govern d'enfrontament directe.

"Si no pots oferir certesa als tribunals, interpreten la incertesa conforme la hipòtesi més negativa sempre per a tu. Si no hi ha Govern, ho interpreten com un Govern d'enfrontament directe"

- Els dirigents presos de JxCat han fet arribar a Puigdemont la urgència de formar Govern. Puigdemont i Romeva li han enviat alguna carta?

- No em consta. I, si haig d'apostar, diria que no.

- En tot cas, sí que han expressat públicament que creuen que és necessari formar ja un Govern.

- Ho han fet des del primer moment. Ho expressen per un doble convenciment: la necessitat de definir projectes polítics i perquè, des de l'empresonament de Junqueras, els tribunals van dir que necessitaven certesa sobre l'acció de govern. Aquesta certesa és beneficiosa per a la situació dels presos i per a ells que no hi sigui és un problema de molta magnitud.

"El Suprem ha creat, de nou, nous arguments per mantenir els presos a presó; i ara és el risc de fuga"

- El pitjor escenari per als presos és que hi haguessin unes noves eleccions?

- No té perquè. Ells estan ja en un escenari molt complicat. Per tant, aquest escenari, si és bo o dolent, és ja des d'una perspectiva política. Jurídicament nosaltres necessitem certeses, però estem ja en un estadi molt avançat. Segurament, ara no tindrà l'efecte que hagués tingut abans. El Suprem ha creat, de nou, nous arguments per mantenir els presos a presó; i ara és el risc de fuga. Això no ho teníem fins fa 15 dies. A la vista que es podia resoldre el tema polític, el Suprem ha afegit el nou risc i així té la clau per controlar la sortida o no dels presos.
 
- El que faci un eventual nou Govern pot condicionar el manteniment o no de la situació de presó provisional?

- Ells tenen un pla B, que és mantenir-los a presó per risc de fuga. Romeva, per exemple, no marxarà perquè ell necessita batallar això aquí políticament i jurídicament. Passa que això és molt difícil d'avaluar. També pots conjurar el risc de fuga controlant seguiments, amb arrest domiciliari o amb una presó a Catalunya. El que no farem és condicionar la política per la situació dels presos. La política és la política. S'ha de fer i, si els perjudica, doncs hauran de defensar el seu dret i la seva innocència independentment del projecte polític. No hi ha cap projecte polític a Catalunya que hagi d'implicar l'empresonament d'aquestes persones.

"El que no farem és condicionar la política per la situació dels presos. La política és política. S'ha de fer i, si els perjudica, doncs hauran de defensar la seva innocència independentment."

- Com són les vistes amb el jutge Llarena?

- Hi ha un respecte formal evident. Però l'activitat d'un jutge la jutges per les seves resolucions i no perquè et tracti millor o pitjor. El tracte s'agreix, però més s'agrairia que no t'estiguessin imputant uns fets tan inversemblants. El tracte formal és molt bo però després hi ha una duresa que es trasllada jurídicament. Hem vist que el Tribunal Suprem no està acostumat a investigar. La seva funció no és gaire típica d'un investigador, sinó d'un òrgan d'enjudiciament. Fa moltes conclusions, polemitza amb els processats i entra a discutir coses.

Això té a veure amb què és el Suprem, un òrgan molt criticat per la seva politització, i perquè hi ha un component polític ideològic que naturalment ha de condicionar l'activitat dels jutges. No fa falta que els dirigeixin, és ambiental el fet que la Fiscalia i la judicatura de Madrid assumeixen com a propis aquests valors i la cultura de la indissoluble unitat d'Espanya, que després en les seves resolucions es tradueix en la criminalització de l'independentisme.

"Com es controla que el poder judicial funciona bé en una democràcia? No hi ha altre que el control popular. Votar i canviar el sistema"

- És inevitable preguntar-se qui, al marge dels tribunals europeus, pot fiscalitzar l'actuació del poder judicial?

-Hi ha dos tipus d'àrbitres. Un molt tècnic que seria les jurisdiccions internacionals, que van lentes i que tampoc ens genera una confiança extrema. I l'àrbitre últim, que és la gent. El més bonic d'aquesta causa és que portarà a judici la pròpia democràcia i l'estat de dret. Va d'això aquesta causa. Algun dia les empaties des de fora de Catalunya seran evidents perquè veuran que l'independentisme és una anècdota perquè el que es jutjarà serà com s'articula el discurs polític, la defensa d'ideologies, el dret a la protesta, els drets de les minories, les llibertats públiques. Aquest debat que és molt interessant i que ells volen obviar i que nosaltres sí volem portar és un debat sobre la democràcia. Com es controla que el poder judicial funciona bé en una democràcia? No hi ha altre que el control popular. Votar i canviar el sistema.
 
- Quina confiança té en què revessos de les justícies europees puguin obrir escletxes?

- Ja les ha obert. A mi em sembla que mai a la vida s'havia qüestionat tant i conegut tant com funciona el sistema judicial. La justícia és a l'ordre del dia. Les decisions a Alemanya van generar una crisi i el trasbals perquè s'hagi posat Espanya en el punt de mira internacional és evident. Ja ha passat. A partir d’aquí el recorregut que tindrà serà molt més i posarà més en evidència que el sistema penal, com l'estat espanyol, no ha fet una transició política sincera i s'exposarà internacionalment. Totes aquestes jurisdiccions són motors d'una crítica internacional que pot ser molt bèstia.

- Descarta que es produeixin extradicions dels dirigents a l'exili?

- No ho sé. Però, segons les dades que em passen els companys, la defensa internacional és molt sòlida.

"Mai a la vida s'havia qüestionat tant i conegut tant [a nivell internacional] com funciona el sistema judicial"

- Ens podem trobar en una situació kafkiana en la qual uns dirigents siguin jutjats per rebel·lió i els altres, com Puigdemont, per uns delictes menors?

- Sí, pot passar perquè Kafka està en aquest procediment des del minut u. I perquè el problema és que la construcció del seu relat l'han de mantenir i no es poden tirar enrere per no perdre credibilitat. Ells hauran de muntar alguna cosa. Si no hi ha extradició, Puigdemont no pot ser jutjat i, si hi ha una extradició limitada, serà jutjat només pels delictes de l'entrega. Tindran una limitació jurídica a l'enjudiciament.

Ells analitzaran tots els fets però tenen un embut perquè, en la responsabilitat penal, no es pot sancionar per determinats delictes. Serà un judici molt esperpèntic amb situacions molt distorsionadores. Serà la quinta essència de la contradicció del procediment, la teatralització o la representació de la pantomima que han muntat. Quan et preguntis per què no es pot jutjar Puigdemont per rebel·lió és molt clara la resposta: la rebel·lió és una construcció artificial.

"Quan et preguntis per què no es pot jutjar Puigdemont per rebel·lió és molt clara la resposta: la rebel·lió és una construcció artificial"

- Considera que, amb la reforma de la llei de presidència, Puigdemont pot ser investit?

- Els drets polítics no els perden ni els presos ni els exiliats. Però, a la pràctica, els hi han anul·lat. Si jurídicament estem convençuts que tant presos com exiliats tenen tots els drets polítics vigents i alhora sabem que no els podran exercir per aquest sistema de bloqueig, aquí la solució és d'estratègia política. Jurídicament, puc estar convençudíssim que Junqueras tenia dret a sortir i anar al Parlament. A la pràctica, no ho ha pogut fer.

Hem de separar drets i política. Els partits hauran de decidir com solucionen a la pràctica la situació. Si confiem que les dues coses van unides, estarem fent el passerell. A vegades, les estratègies han de tenir compte això. Pots estar carregat de raons, però, si no funciona, has de canviar d'estratègia per seguir.