Abans que hi hagi Govern -es preveu que un cop es constati que el TC veta la investidura a distància de Puigdemont- haurem de saber qui és el pla D (Junts per Catalunya ara no vol desobeir) i com el reben ERC, Demòcrates i la CUP, els vots dels quals són necessaris per investir el candidat. Ho van explicar Oriol March i Joan Serra Carné en aquesta crònica després de la trobada a Berlín. El que sí fa via són els tribunals. Avui l'antiga mesa del Parlament torna al Tribunal Suprem per declaracions indagatòries.
Sáenz de Santamaría ha preferit no venir (serà a Àvila) i, si ho hagués fet, difícilment hauria parlat d'alguna cosa més que el 155 i d'ETA malgrat que el seu final pugui obrir, tal com explica Joan Rusiñol en aquesta anàlisi, un altre front a l'Estat. Finalment s'ho estalvia per no contestar sobre el seu enfrontament amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. La puixança de Ciutadans, els casos de corrupció i el desgast en les relacions personals han fet la situació insostenible. El 2 de maig, a la recepció a la comunitat de Madrid, que fins fa poc presidia una protegida de Cospedal, Cristina Cifuentes, no es van ni saludar i la secretària general ja havia vetat a Sevilla la vicepresidenta en un dinar de partit. L'ombra del final de la UCD és allargada.
Compte enrere a Sant Antoni. En uns dies s'inaugura, després de més de vuit anys d'obres, el nou mercat de Sant Antoni a Barcelona. Els veïns i comerciants estan satisfets de tornar a tenir a punt aquesta joia arquitectònica, però també temen que el barri es gentrifiqui i els preus es posin impossibles. És la por del nostre temps a la capital. Ho explica Jordi Bes en aquest reportatge.
No era això... Serà una setmana d'un cert impàs sobre la legislatura. La lectora Mercè García n'està una mica tipa de tot plegat i recomana un tema històric de Lluís Llach que descriu el desencís amb la Transició. És el Companys, no és això i el podeu escoltar aquí. "Potser cal ser valents altre cop / i dir no, amics meus, no és això", diu la lletra. Recordeu que cada setmana comencem amb música, si pot ser una cançó relacionada amb l'actualitat. Podeu recomanar-les contestant aquest correu o escrivint-ne un a [email protected].
Vist i llegit
El cas Cifuentes va posar en dubte el prestigi de la Universitat Joan Carles I de Madrid. El mateix podria passar amb l'escola de negocis Esade, una de les més reputades del món i amb seu a Barcelona, si no és capaç de sortir al pas del que ahir publicava el suplement Emprenem del diari Ara. Albert Martín explicava, en un excel·lent treball periodístic que mereix no passar desapercebut, les grans facilitats que va tenir el marit de la infanta Cristina i cunyat de Felip VI, Iñaki Urdangarin, per treure's els seus estudis. Ni a les classes ni als exàmens el recorden i, de forma absolutament extraordinària, se li van convalidar bona part dels cursos. L'explicació que els professors donaven als estudiants que es queixaven és que tenien el privilegi de ser-ne companys de promoció. Encara que no el veiessin mai i que acabés condemnat per corrupció.
El passadís
Fa gairebé un mes que Felip VI va ser a Barcelona. Va entregar els diplomes de l'escola judicial i després va dinar amb un selecte grup d'empresaris. Els assistents us els va detallar en exclusiva NacióDigital. A l'àpat va cridar l'atenció que no hi fos Javier Godó, comte de Godó i editor de La Vanguardia, RAC1 i 8tv. Dies després arriben algunes versions de la seva absència. A Madrid, tant a Zarzuela com a Moncloa, segueixen molestos amb Godó pel tractament donat pels mitjans del seu grup al procés. Els intents de suavitzar la línia editorial sobiranista de la ràdio i la televisió i l'enduriment del perfil unionista del diari no són suficients per a ells. Segons expliquen a la Casa del Rei va doldre especialment que es prescindís, per motius econòmics, de Josep Cuní. Es va llegir com la pèrdua d'un dels pocs espais que podia oferir una versió "diferent de la de TV3". A Cuní l'ha acabat substituint a les nits Ramon Rovira, que inicialment va arribar al grup per dirigir-ne la divisió audiovisual.
L'efemèride
Tal dia com avui s'acabava a Europa, on va començar, la Segona Guerra Mundial, que va enfrontar els feixistes liderats per Alemanya, a una coalició aliada on els Estats Units i l'URSS van tenir un pes militar clau. Itàlia, Àustria, la república Txeca i Alemanya van ser els darrers territoris en rendir-se la primavera de 1945. A mitjan d'abril els aliats, liderats en aquest cas pels soviètics, van atacar Berlín i la van rendir el 2 de maig. Alemanya capitularia finalment el 7 de maig davant russos, americans i francesos i les hostilitats cessarien del tot l'endemà, amb la signatura a Reims. La guerra duraria uns mesos més al Pacífic contra els japonesos. Aquí es recorda des del punt de vista americà.
L'aniversari
Precisament fa anys l'autor de la cançó recomanada per la nostra lectora. El 7 de maig de l'any 1948, avui fa exactament 70 anys, va nàixer a Girona, malgrat que la seva família és de Verges, el cantautor i escriptor Lluís Llach. És un dels referents del moviment de la Nova Cançó i els seus temes, bells i plens de compromís, han posat música a centenars de causes. La darrera, la de la independència de Catalunya. Retirat ja dels escenaris, Llach viu entre Barcelona i el Senegal i fins a l'any passat feia de diputat de Junts pel Sí com a independent. Aquí podeu saber més de la seva trajectòria i escoltar algunes de les seves cançons més emblemàtiques, en aquest reportatge sabreu com feia política i en aquest programa d'El convidat de TV3 la seva vida al Senegal abans de fer el pas.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi