06
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:10h
El paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) ha acollit aquest dissabte el Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret, on més de 400 juristes catalans, de la resta de l'Estat i de l'àmbit internacional van denunciar l'actual situació que viu Catalunya en el marc jurídic. Entre ells, hi van prendre part els advocats de Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Meritxell Serret i Toni Comín, a més de periodistes com ara Beatriz Talegón o David Melgarejo.
En la cita, els juristes van posar de manifest el que van qualificar com una "tirania jurídica" espanyola envers l’independentisme català, després que els principals líders independentistes hagin estat posats entre barrots, mentre que una altra ha hagut de fugir a l'exili. De la mateixa manera, l'objectiu era revertir l'actual situació, per desfer la situació d'excepcionalitat jurídica a la qual està sotmesa Catalunya.
La participació dels advocats dels líders polítics va ser el que més expectació va generar, on es va debatre sobre el delicte polític en el context de l'espanyol en contraposició amb el que s'aplica a la resta d'Europa. Al seu torn, l'advocat August Gil Matamala, que va comparèixer al en la clausura de l'acte juntament amb el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va denunciar les nombroses "vulneracions de drets" i la "falta de separació de poders" a l'Estat espanyol, afegint el fet que es vulgui convertir un moviment pacífic en violent, cosa que minva la confiança cap els estaments judicials.
La cita també va comptar amb la participació del catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster, que va lamentar la falta de qualitat i salut de la democràcia espanyola, un Estat on considera que els darrers fets vinculats amb els atacs contra el sobiranisme evidencien que no hi ha separació de poders.
El congrés, que impulsa Òmnium Cultural, Alerta solidària, Col·lectiu Praga o la Coordinadora de l'advocacia de Catalunya, entre altres, també va posar de manifest que les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) no es poden qualificar de terrorisme.
En la cita, els juristes van posar de manifest el que van qualificar com una "tirania jurídica" espanyola envers l’independentisme català, després que els principals líders independentistes hagin estat posats entre barrots, mentre que una altra ha hagut de fugir a l'exili. De la mateixa manera, l'objectiu era revertir l'actual situació, per desfer la situació d'excepcionalitat jurídica a la qual està sotmesa Catalunya.
La participació dels advocats dels líders polítics va ser el que més expectació va generar, on es va debatre sobre el delicte polític en el context de l'espanyol en contraposició amb el que s'aplica a la resta d'Europa. Al seu torn, l'advocat August Gil Matamala, que va comparèixer al en la clausura de l'acte juntament amb el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va denunciar les nombroses "vulneracions de drets" i la "falta de separació de poders" a l'Estat espanyol, afegint el fet que es vulgui convertir un moviment pacífic en violent, cosa que minva la confiança cap els estaments judicials.
La cita també va comptar amb la participació del catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster, que va lamentar la falta de qualitat i salut de la democràcia espanyola, un Estat on considera que els darrers fets vinculats amb els atacs contra el sobiranisme evidencien que no hi ha separació de poders.
El congrés, que impulsa Òmnium Cultural, Alerta solidària, Col·lectiu Praga o la Coordinadora de l'advocacia de Catalunya, entre altres, també va posar de manifest que les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) no es poden qualificar de terrorisme.