05
de maig
del
2018
Actualitzat
el
06
de maig
a les
12:35h
Una de les conclusions a les quals va arribar Carles Puigdemont en sortir de la presó de Neümunster és que s'havia guanyat el dret de gestionar el calendari de la investidura, encara que això portés al límit els terminis. Setmanes després, el president a l'exili manté aquesta màxima i aposta per seguir al centre de l'escenari. La reunió de Junts per Catalunya (JxCat) celebrada aquest dissabte a Berlín ha servit per tornar a proposar Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat i per situar aquesta tria abans del 14 de maig en base a l'aplicació de la reforma de la llei de la Presidència, que permet escollir el màxim dirigent del país a distància.
L'encarregat de fer públic aquest posicionament ha estat Eduard Pujol, portaveu adjunt del grup parlamentari, que ha atès els mitjans després de quatre hores de reunió. Els últims en arribar a la cita han estat Puigdemont i Elsa Artadi, situada en totes les travesses com a alternativa al líder de JxCat encara que ella mai s'ha volgut posicionar com a favorita. En públic, el pla D segueix sense aparèixer, malgrat que en privat és un dels elements que centren les converses dins de la candidatura.
Pujol ha volgut indicar que només hi ha damunt la taula el nom de Puigdemont i que, si decaigués -per les traves de l'Estat- caldria valorar de nou situar Jordi Sànchez, número dos de la llista i empresonat a Soto del Real, com a alternativa. I, en cas que Sànchez tampoc pogués ser candidat -com en les altres dues vegades que se l'ha proposat-, s'obrirà el debat.
JxCat entén que la reforma de la llei de la Presidència permet la tria del president a l'exili, tot i que l'Estat ja ha posat en marxa els mecanismes per aturar-la davant del Tribunal Constitucional (TC). De fet, el TC va suspendre la setmana passada la candidatura de Puigdemont i va advertir de conseqüències penals la mesa del Parlament en cas que es tornés a promoure. Pujol ha indicat que, a parer del grup parlamentari, aquesta suspensió pot no estar en vigor perquè és prèvia a l'aprovació de la investidura a distància. En tot cas, l'escenari més probable -com al gener- és que la maquinària de l'Estat combati la candidatura de Puigdemont i aboqui a la tria d'un pla D.
Aquest pla D, que ha centrat bona part de les especulacions en tot l'arc sobiranista -no falten alts dirigents que aquests dies es confessen incapaços de predir què passarà d'aquí al 22 de maig-, té per ara tres noms principals: Artadi, Josep Costa -vicepresident primer del Parlament i un dels estrategs jurídics del president- i Antoni Morral, que va ser alcalde de Cerdanyola amb ICV i home de la màxima confiança de Sànchez. Fonts de JxCat consultades per NacióDigital assenyalen la possibilitat que el 15 de maig es procedeixi a la investidura d'un "president o presidenta provisional". Això donaria una setmana a l'independentisme per escollir nou màxim dirigent, un termini en el qual qualsevol imprevist o decisió de l'Estat podria abocar a noves eleccions.
Incomoditat al PDECat i ERC
El discurs verbalitzat des de Berlín -forçar la via Puigdemont a partir de la reforma de la llei de la Presidència i insistir que la investidura del president a l’exili no és sinònim d’obrir un nou escenari electoral- ha generat reaccions immediates a ERC i el PDECat. Tot i que les dues formacions han evitat les declaracions públiques, fonts consultades per aquest diari han detallat la incomoditat pel missatge difós des de la capital alemanya. Al PDECat temen un nou escenari electoral, una lectura compartida per dirigents republicans, que ja havien advertit prèviament que seria "decebedor" que no s'encaminés la formació de Govern a través d'una proposta "efectiva".
Les paraules de Pujol, que ha recalcat que a JxCat no desitgen una nova cita amb les urnes, no s’han descodificat de la mateixa manera entre els partits que contribueixen a sostenir la majoria parlamentària. A ERC desconfien de la "capacitat" del grup parlamentari del president a l'exili per acordar una sortida a l'atzucac en forma de candidat alternatiu. No és estrany, doncs, que tant a la cúpula republicana com al PDECat hagin explorat en les últimes setmanes què implicaria activar la maquinària electoral.
Les posicions dispars sobre el camí a emprendre abans del 22 de maig té un reflex en la base de l'independentisme. Els resultats de la consulta de l'ANC així ho evidencien: els socis de l'entitat han mantingut l’aposta per Puigdemont -un 81% dels vots emesos han donat suport a la seva candidatura-, però també han expressat, de forma majoritària, que prefereixen evitar noves eleccions. Tot i que després de la consulta la cúpula de l'Assemblea ha reclamat als partits "que investeixin el president legítim" per obeir el "mandat popular", les bases han deixat clar que prefereixen formar govern abans que forçar nous comicis. Sigui quina sigui la persona que assumirà el repte de la investidura, després del darrer pas de JxCat queda constatat que la solució arribarà "in extremis". Puigdemont demana més temps.
L'encarregat de fer públic aquest posicionament ha estat Eduard Pujol, portaveu adjunt del grup parlamentari, que ha atès els mitjans després de quatre hores de reunió. Els últims en arribar a la cita han estat Puigdemont i Elsa Artadi, situada en totes les travesses com a alternativa al líder de JxCat encara que ella mai s'ha volgut posicionar com a favorita. En públic, el pla D segueix sense aparèixer, malgrat que en privat és un dels elements que centren les converses dins de la candidatura.
Eduard Pujol assegura que la suspensió de la candidatura de Puigdemont per part del TC podria no ser vàlida ara que hi ha aprovada la investidura a distància
Pujol ha volgut indicar que només hi ha damunt la taula el nom de Puigdemont i que, si decaigués -per les traves de l'Estat- caldria valorar de nou situar Jordi Sànchez, número dos de la llista i empresonat a Soto del Real, com a alternativa. I, en cas que Sànchez tampoc pogués ser candidat -com en les altres dues vegades que se l'ha proposat-, s'obrirà el debat.
JxCat entén que la reforma de la llei de la Presidència permet la tria del president a l'exili, tot i que l'Estat ja ha posat en marxa els mecanismes per aturar-la davant del Tribunal Constitucional (TC). De fet, el TC va suspendre la setmana passada la candidatura de Puigdemont i va advertir de conseqüències penals la mesa del Parlament en cas que es tornés a promoure. Pujol ha indicat que, a parer del grup parlamentari, aquesta suspensió pot no estar en vigor perquè és prèvia a l'aprovació de la investidura a distància. En tot cas, l'escenari més probable -com al gener- és que la maquinària de l'Estat combati la candidatura de Puigdemont i aboqui a la tria d'un pla D.
Fonts de JxCat assenyalen la possibilitat que el 15 de maig es procedeixi a la investidura d'un "president o presidenta provisional"
Aquest pla D, que ha centrat bona part de les especulacions en tot l'arc sobiranista -no falten alts dirigents que aquests dies es confessen incapaços de predir què passarà d'aquí al 22 de maig-, té per ara tres noms principals: Artadi, Josep Costa -vicepresident primer del Parlament i un dels estrategs jurídics del president- i Antoni Morral, que va ser alcalde de Cerdanyola amb ICV i home de la màxima confiança de Sànchez. Fonts de JxCat consultades per NacióDigital assenyalen la possibilitat que el 15 de maig es procedeixi a la investidura d'un "president o presidenta provisional". Això donaria una setmana a l'independentisme per escollir nou màxim dirigent, un termini en el qual qualsevol imprevist o decisió de l'Estat podria abocar a noves eleccions.
Incomoditat al PDECat i ERC
El discurs verbalitzat des de Berlín -forçar la via Puigdemont a partir de la reforma de la llei de la Presidència i insistir que la investidura del president a l’exili no és sinònim d’obrir un nou escenari electoral- ha generat reaccions immediates a ERC i el PDECat. Tot i que les dues formacions han evitat les declaracions públiques, fonts consultades per aquest diari han detallat la incomoditat pel missatge difós des de la capital alemanya. Al PDECat temen un nou escenari electoral, una lectura compartida per dirigents republicans, que ja havien advertit prèviament que seria "decebedor" que no s'encaminés la formació de Govern a través d'una proposta "efectiva".
Les paraules de Pujol, que ha recalcat que a JxCat no desitgen una nova cita amb les urnes, no s’han descodificat de la mateixa manera entre els partits que contribueixen a sostenir la majoria parlamentària. A ERC desconfien de la "capacitat" del grup parlamentari del president a l'exili per acordar una sortida a l'atzucac en forma de candidat alternatiu. No és estrany, doncs, que tant a la cúpula republicana com al PDECat hagin explorat en les últimes setmanes què implicaria activar la maquinària electoral.
A ERC desconfien de la "capacitat" del grup parlamentari del president a l'exili per acordar una sortida a l'atzucac en forma de candidat alternatiu
Les posicions dispars sobre el camí a emprendre abans del 22 de maig té un reflex en la base de l'independentisme. Els resultats de la consulta de l'ANC així ho evidencien: els socis de l'entitat han mantingut l’aposta per Puigdemont -un 81% dels vots emesos han donat suport a la seva candidatura-, però també han expressat, de forma majoritària, que prefereixen evitar noves eleccions. Tot i que després de la consulta la cúpula de l'Assemblea ha reclamat als partits "que investeixin el president legítim" per obeir el "mandat popular", les bases han deixat clar que prefereixen formar govern abans que forçar nous comicis. Sigui quina sigui la persona que assumirà el repte de la investidura, després del darrer pas de JxCat queda constatat que la solució arribarà "in extremis". Puigdemont demana més temps.
Reunió de Junts per Catalunya a Berlín Foto: ACN