Entrevista

Luis Rodríguez Vega: «La violència policial de l'1-O va ser legítima»

El president de l'Associació Professional de la Magistratura, que agrupa jutges d'àmbit conservador, afirma que Llarena ha de garantir un "judici just" | Rodríguez Vega demana als ministres Montoro i Catalá que no interfereixin en les decisions judicials

per Aida Morales, 6 de maig de 2018 a les 16:15 |
Luis Rodríguez Vega | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De gest agradable i somrient, Luis Rodríguez Vega està més que predisposat a donar la cara pels jutges de Catalunya. Ell és el president de l'Associació Professional de la Magistratura en aquest territori, l'agrupació més conservadora que engloba la majoria dels jutges i magistrats que exerceixen al país. Es lleva d'hora i treballa en l'àmbit mercantil com a magistrat de l'Audiència de Barcelona. Ho fa des de fa anys, malgrat que va arribar el 1991 provinent de Madrid. Se sent més còmode parlant en castellà.

Rodríguez Vega és un acèrrim defensor de les decisions judicials, i en cap d'aquestes s'hi ha d'interposar la política. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el de Justícia, Rafael Catalá, han emès, en els últims dies, unes afirmacions "absolutament sorprenents", assevera, respecte de la causa catalana i la sentència de "la Manada". Carn de canó per al desprestigi dels jutges, que fan punts per convertir-se en estrelles mediàtiques sense ni tan sols voler-ho. Rodríguez Vega és contundent amb les seves declaracions. Malgrat la "dificultat" de determinar la violència que justifica la rebel·lió, considera que existeix. I demana confiar en el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena: "No hem de buscar l'encert en Llarena, sinó si és independent".


- Creu que la judicatura està vivint moment difícils, de crisi de legitimitat o de falta de confiança?

- Confiança per part de la ciutadania, desgraciadament, mai n'hem tingut. No és una cosa nova. Però estem vivint moments interessants en què la justícia s'ha manifestat com un ens independent, i això ha creat problemes d'interpretació. La independència no és més que un requisit previ a la imparcialitat, però potser per la poca cultura democràtica d'aquest país, no li hem donat la importància que es mereix, i ara s'adopten dedicions que, malgrat ser independents, no agraden. Però un tribunal no pot resoldre d'acord amb el clamor popular, no pot resoldre en funció dels interessos dels diferents partits polítics. 


- Què ha de fer un jutge per estar segur que pren una bona decisió?

- Un jutge el primer que fa és reconstruir els fets i la història. I llavors, aplica les normes a aquests fets, tal com els ha reconstruït. Moltes vegades hi ha versions incompatibles i resultats de diferent forma. I això ha de conformar un relat raonable. Aquesta és la primera gran dificultat, ja que passa pel sedàs dels perjudicis, capacitat d'empatia i moltíssimes coses més. La segona gran dificultat és la interpretació, que pot ser més tècnica o no. Llavors, encertar és una tasca molt difícil. Nosaltres podem garantir un judici just, però que la decisió sigui encertada és impossible de garantir-ho. Podem donar una sentència raonada i raonable. Però acceptada? Això no és tan senzill. Tenim garanties per intentar que la solució s'ajusti, però també tenim polítics que intervenen directament en el nombrament dels vocals del Poder Judicial, i això contamina els tribunals. 


Els magistrats han fet un judici independent del cas de "la Manada", quan la societat ja ho havia condemnat

- Ha comentat que les decisions dels jutges han d'estar raonades i han de ser raonables. Creu que ho és una sentència tan polèmica com la de "la Manada"?


- Crec que està motivada. Un jutge ha de ser independent i ha de fer complir la llei, però un jutge que emet una sentència també té un marge de llibertat. És una llei que interpretem nosaltres i, per tant, hi ha d'haver una crítica directament proporcional a aquesta llibertat. Tenim un marge ampli d'interpretació, en aquest cas, la valoració de la intimidació. I quan tu interpretes sense conèixer determinats comportaments de la víctima, pots pensar que va dir que no, i apa. 
 

Luis Rodríguez Vega Foto: Adrià Costa


- Creu que això mateix és el que va motivar el vot particular del jutge que apostava per l'absolució dels acusats?

- El problema és com ho interpretes. Els vídeos són allò que ha portat els magistrats a interpretar. A un el fa pensar que va haver-hi consentiment, i als altres dos, no. Llavors s'ha de valorar si hi va haver violència i intimidació. 

- I vostè què en pensa?

- No ho sé, no tinc criteri en aquest cas. Em sembla un tema complicat. Fa molts anys que no m'enfronto professionalment a aquest tipus de temes, i no sé si hi ha una necessitat de modificar la norma o és una mala interpretació de la norma, que també pot ser. Els magistrats han fet un judici independent, quan la societat ja ho havia condemnat. Jo crec que això és la garantia, que el tribunal ha garantit el dret d'uns i altres a un judici just. Ara hi ha dos tribunals per sobre que poden revisar la decisió. 

- Aquesta sentència podria crear una jurisprudència desfavorable per a les víctimes en propers casos d'agressió sexual o abús?

- Espero que no i crec que no. Per dir que la nostra justícia és patriarcal, hem de veure què diu el Tribunal Suprem sobre les interpretacions. I llavors, critiquem-ho. Però no critiquem només una justícia. 

- Què opina de les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, sobre el magistrat que va emetre el vot particular? 

- Que són molt desafortunades. No ha de posar-se en les decisions de l'administració de justícia i, a més, el Consell General del Poder Judicial ha sortit a desmentir-ho. Em sembla que s'ha de tenir prudència, però això tant els és, a ells. 
 

Luis Rodríguez Vega Foto: Adrià Costa


- De fet, les associacions professionals van emetre una crítica unànime respecte d'aquestes declaracions. Això crea un enfrontament entre el poder judicial i el govern espanyol?

- Sí. Aquí hi ha dues possibilitats. Que el ministre s'hagi sumat al populisme de la condemna, quan és una sentència que no pot ser de condemna a tota la justícia. I aquí critico que el ministre sembla que s'hagi posat al capdavant de la manifestació. O que això estigui relacionat amb les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. 

- Es refereix a les declaracions de Montoro que contradiuen el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre la malversació?

- Sí. És aliè, això? Dos ministres remetent contra els jutges? 

- I quina explicació hi troba?

- Jo encara no hi vull trobar una explicació. Crec que l'anàlisi ha de ser molt més política, i per part d'algú que conegui què està fent el govern espanyol. Però em sorprèn que el ministre Montoro surti dient que no s'ha gastat ni un duro en diner públic en el procés, i el jutge d'instrucció hagi imputat les persones que estan a la presó per malversació. És una sensació una mica estranya, que Montoro insisteixi en ficar-se entremig de decisions judicials i que, llavors, el ministre de Justícia del mateix govern surti carregant contra els jutges d'un tribunal que han fet la seva feina. 

Els que han sortit del marc polític i han vingut al judicial són els polítics independentistes. Van prendre una decisió política, però també il·legal

- La causa catalana s'està tractant ara als tribunals. No obstant això, considera que és un assumpte que s'hauria de dirimir només en l'àmbit polític?

- És un assumpte polític que s'ha judicialitzat. Qui ho ha fet? Els que han sortit del marc polític, i aquests són els polítics independentistes. Nosaltres no hem portat els polítics al nostre camp, sinó que ells han vingut solets. És una decisió política, però també és il·legal. 

- No obstant això, el Parlament estava legislant al respecte...

- Però contra la Constitució. Nosaltres hem de jutjar d'acord amb les lleis que tenim. Nosaltres som com personatges que hem de formar part de la solució, però fent el que hem de fer. I aquí hi ha d'haver dues vies. La política, per solucionar aquest terrible enfrontament, i la judicial, per exigir les responsabilitats dels que ens han portat fins aquí. Però, judicialment, només n'hi ha uns que han incomplert la llei. 
 

Luis Rodríguez Vega Foto: Adrià Costa


- Creu que hi va haver violència per justificar el delicte de rebel·lió?

- Reconec la dificultat de l'acusació. Afortunadament, no hi ha casos previs. Però estem buscant un concepte de violència que no pot ser el mateix que en un delicte contra les persones. Es busca violència física, però en aquest cas en què el subjecte passiu és l'ordre constitucional o tots els ciutadans, aquest no pot ser sotmès a violència. Llavors s'ha de buscar un altre concepte de violència, que pot ser la violació de les normes i que es puguin produir un enfrontament físic entre forces armades. El Tribunal Suprem s'ha basat en dos fets puntuals. El 20 i 21 de setembre, quan jo crec que indubtablement hi va haver violència física contra la comissió judicial a qui es va impedir sortir i entrar amb els detinguts per fer la seva feina, i la segona part, que va ser l'1 d'octubre. Jo entenc que el sector independentista digui que la violència era de la policia. Però la violència de la policia, encara que no ens agradi escoltar-ho, va ser una violència legítima perquè complien un mandat judicial de retirar les urnes. 


Crec que Pablo Llarena està prenent les decisions de forma independent, en un procés que és molt difícil. Sap la tensió que deu tenir?

- Ara aquesta interpretació sobre la violència no només la fa el Tribunal Suprem, sinó que també l'ha feta la justícia alemanya. 

- Sí, però no tenim codis penals homogenis. La violència d'uns i altres és diferent en el grau. Tampoc els alemanys tenen massa casos. Però jo, amb tots els respectes, penso que els tribunals alemanys s'han equivocat en l'anàlisi. 

- I vostè creu que Llarena està prenent les decisions correctes?

- Crec que Pablo Llarena està prenent les decisions de forma independent, en un procés que és molt difícil. Sap la tensió que deu tenir? La instrucció d'aquest cas de gran dificultat implica una tensió terrible, i això, perquè firma sol. I quan l'acusen, l'acusen a ell sol, i no hem de buscar l'encert en Llarena, sinó si és indepdendent o no.

- El magistrat, però, està prenent mesures molt restrictives, com ara la presó provisional dels consellers o dels "Jordis", que ja porten més de 200 nits en presó.

- Ell veu risc de reiteració delictiva, que és el motiu de mantenir la presó, i també ha de garantir que els acusats estiguin disponibles per anar a judici. Avui hi ha diversos acusats dispersos per Europa. 

- Però cada cas no s'hauria d'entendre de forma individualitzada i la presó provisional, ser l'última de les opcions?

- És veritat. Això són generalitzacions que comparteixo i el jutge Llarena també, però el problema és quan veus els autos, l'atestat de la Guàrdia Civil, les declaracions i apliques tot això i veus que hi ha risc de reiteració. Influeix el criteri subjectiu del jutge d'instrucció. 
 

Luis Rodríguez Vega Foto: Adrià Costa


- Un criteri subjectiu que Montoro debat.

- Montoro encén el debat quan ho hauria d'haver-hi entrat, amb unes afirmacions absolutament sorprenents. Que es dediqui a fer política i, quan això es resolgui, ja veurem com influeix en el procés judicial. Perquè el sistema judicial és com una màquina que no té cor, és molt poderós. 

- Creu que s'hauria de permetre que els presos fossin traslladats a centres penitenciaris catalans, tal com han demanat?

- El problema d'això és que estan a disposició d'un jutge de Madrid. 

- S'atreviria a fer un pronòstic de com pot acabar la causa catalana als tribunals?

- No, no. Jo l'únic que puc dir és que espero que sigui un judici just, i ara hi intervenen tribunals alemanys, d'Escòcia i Brussel·les. Aquest és un cas tan peculiar...

- Què en pensa de les acusacions de terrorisme que s'estan traçant sobre els joves d'Altsasu, però que també fan ombra als CDR?

- Jo d'Altsasu no ho sé, però aquí a Catalunya, jo sé que no visc en una situació de terror. Crec que el terrorisme significa un risc d'intimidació de la població en general que crec que aquí, avui per avui, no hi és. Aquí, el que defenso, és que encara que la convivència està fracturada, no em sento intimidat quan vaig pel carrer. 

- Quines creu que són les principals mancances del sistema judicial?

- Tenim una organització molt obsoleta. Hauríem de tenir organitzacions en què determinades decisions fossin adoptades en primera instància per més d’un jutge, i per tant, treballar més en equip. Necessitem més imaginació, ja que hem passat a la revolució tecnològica sense passar per la revolució industrial. És un salt importantíssim i hi ha molta burocràcia. Hem de ser molt més sensibles amb els ciutadans, i hem de formar-nos millor.
 

Luis Rodríguez Vega Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació