Barcelona: reportatge

​Sant Antoni no vol ser la nova Boqueria

El mercat de l'Eixample barceloní és una joia arquitectònica centenària que s'inaugurarà el 23 de maig després de vuit anys i mig d'obres | Els comerciants hi veuen una gran oportunitat, però el barri conté la respiració perquè tem convertir-se en un nou punt de massificació turística

per Jordi Bes, Barcelona, 6 de maig de 2018 a les 21:40 |
La remodelació del mercat de Sant Antoni està gairebé acabada | Albert Alcaide
El barri de Sant Antoni de Barcelona està a punt de passar pàgina de gairebé una dècada d'anormalitat. El pròxim 23 de maig reobrirà completament rehabilitat i modernitzat el recinte històric del mercat, una joia arquitectònica del 1882 que ha marcat la identitat d'aquesta zona de l'Eixample. La inauguració és molt esperada al barri perquè anhela que acabin les obres, i els botiguers esperen que la remodelació els repercuteixi positivament en el negoci. La voluntat és que no es converteixi en un nou mercat de la Boqueria massificat de turistes, però hi ha qui veu el risc que acabi passant això –o alguna cosa semblant-.

Aquests dies les obres més visibles es concentren al voltant del mercat, on es treballa a contrarellotge. Ja va prenent forma la superilla que acompanya el projecte, i que consisteix a reservar per a vianants dos laterals del mercat, els dels carrers Tamarit i Borrell, cosa que generarà una nova plaça pública. El dissabte 19 de maig serà l'últim dia dels paradistes a les carpes provisionals que es van habilitar a la Ronda de Sant Antoni mentre duressin els treballs. Aprofitaran el cap de setmana llarg –aquell dilluns és festiu a Barcelona per la Segona Pasqua- per fer el gruix del trasllat i reobrir el dimecres 23 en l'edifici renovat.


El mercat en realitat són tres en un: producte fresc, els encants –roba i parament de la llar- i el dominical del llibre. La reobertura es produeix vuit anys i mig després que els paradistes es traslladessin a les carpes i d'una inversió que haurà estat superior als 60 milions d'euros. En tot aquest temps, al barri n'han viscut de tots colors. L'activació de les obres va coincidir amb l'inici de la crisi i no sempre han avançat a bon ritme. S'havien arribat a aturar i s'acabaran cinc anys més tard del previst inicialment. S'ha executat amb tres alcaldes –Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau-, i cadascun ha deixat la seva empremta. Colau, la superilla.

El repte de preservar la identitat del barri

Ara Sant Antoni afronta nous reptes per preservar la identitat pròpia. El mercat té tots els números de convertir-se en un nou pol d'atracció. I ser atractiu avui a Barcelona significa que hi vagin els turistes. Al barri hi ha la preocupació que s'agreugi encara més el fenomen que els darrers anys ja l'ha transformat, el de la gentrificació, que implica un augment de preus generalitzat perquè una zona guanya interès. S'ha fet notar especialment amb una pujada desorbitada dels preus del lloguer. Prova de com n'és de sensible aquesta qüestió és que el consistori havia difós tímidament a mitjans de setmana una campanya amb el lema "Sant Antoni is coming", i s'ha afanyat a canviar-lo pel de "Sant Antoni ja és aquí". Del vídeo que l'acompanyava, ni rastre.
 

Parades dels encants a la carpa provisional de la Ronda de Sant Antoni. Foto: Albert Alcaide


Al mercat sostenen que la filosofia que impregnarà l'equipament és la de ser "el mercat de barri de Barcelona", assegura el vicepresident de l'associació de paradistes dels productes frescos del mercat, Eduard Escofet. "La idea és que no volem convertir-nos en una Boqueria, sinó en un bon mercat de barri de Barcelona", insisteix. Els paradistes i l'Institut Municipal de Mercats (IMMB) estan preparant un fulletó per apel·lar els turistes al civisme. Per a Vicenç Gasca, que presideix l'entitat de comerciants de Sant Antoni Comerç, l'important és que els efectes positius de la reobertura "s'expandeixin a tot el barri".

"La idea és que no volem convertir-nos en una Boqueria, sinó en un bon mercat de barri de Barcelona", afirmen els paradistes

Gasca subratlla que hi ha "un abans i un després" de les obres del mercat i l'entorn, i remarca que l'Eixample s'ha caracteritzat per la manca d'espais verds i per als vianants, cosa que es pal·liarà sensiblement amb la superilla. Des de diversos àmbits veïnals, però, no amaguen la preocupació, com ara la plataforma veïnal Fem Sant Antoni. Xavier Caballé, un dels seus membres, espera que Sant Antoni no es converteixi en una "Boqueria dos" ni derivi en un "barri caramel" per a inversors. Ho va dir fa uns dies en una de les múltiples accions veïnals per denunciar els processos de gentrificació. La pròxima serà una nova manifestació sota el lema de "Barcelona no està en venda" que es farà el 12 de maig.

Els preus "impossibles" del lloguer

"Fa por que amb el tema del turisme no es massifiqui", confessa la Neus, que viu en un edifici del carrer Manso, al davant del mercat. Li fa il·lusió que per fi pugui tornar-hi a comprar, però no amaga la preocupació pels efectes a llarg termini, justament en un districte, l'Eixample, on cada cop és més difícil viure-hi. Ella fa uns deu anys que va adquirir el pis i no està subjecte als increments dels lloguers, a diferència de la Fina Ramos, que treballa en una petita joieria dels baixos del mateix bloc. Fins fa un any compartia pis al barri. Eren tres i pagaven 900 euros. Ara el mateix habitatge té un preu de 1.600 euros.

El lloguer més barat fa un any ja era d'un micropis per 850 euros: "Si ets mileurista, no t'ho pots pagar"

Ramos ronda els 50 anys i va decidir que havia d'anar a viure sola. El més barat que va trobar a Sant Antoni era un micropis per 850 euros. "Si ets mileurista, no t'ho pots pagar", lamenta, de manera que va haver de marxar de la zona perquè s'ha fet "impossible" residir-hi. Ara viu a la zona de Monumental i paga 650 euros per un pis justet per estar-hi sola. I com aquest cas, les històries dels expulsats de Sant Antoni és com un mantra que recorre moltes de les converses entre els veïns del barri, si bé Gasca avisa que no és una qüestió exclusiva del barri. "La reforma del mercat pot comportar augments, però no són només a Sant Antoni sinó a tota la ciutat", argumenta.
 

La carpa provisional s'ha convertit en un mur entre Sant Antoni i el Raval Foto: Albert Alcaide


Però a uns metres de la joieria de Ramos hi havia una joieria que pagava 1.500 euros de lloguer. Li van demanar més de 3.000 i va haver de tancar. Fa molts mesos que està així. Els propietaris prefereixen mantenir el local buit abans que haver de reduir les expectatives de rendiment. Javier Charro, un altre veí que també té un pis en propietat, comenta amb la Neus que un àtic ha passat dels 2.000 euros als 3.000 de lloguer mensual. I a la Ronda de Sant Antoni, Calçats Ponsà tampoc depèn dels lloguers, però ha hagut de lluitar fort per mantenir-s'hi: un grup francès va comprar tot l'edifici i a la sabateria van decidir comprar el local. Inicialment els havien demanat 450.000 euros, però van aconseguir rebaixar el preu.

No es preveu cap parada de bus turístic

En un aspecte poden estar tranquils els veïns que temen que de cop es multipliquin els turistes. Cap línia d'autobús turístic dels dos serveis regulars existents modificarà el recorregut per acostar-se al mercat ni preveuen fer-ho en un futur, segons asseguren des de les dues companyies. Ni el Bus Turístic, que depèn de la companyia pública del metro (TMB), ni el Barcelona City Tour, vinculat a l'Àrea Metropolitana. Les parades més pròximes queden força allunyades: a la plaça de Catalunya, a Montjuïc i a la plaça Espanya.

Obre una botiga de souvenirs davant del mercat on es venen imants amb una sevillana com si fos el més genuí de Barcelona

De turistes se'n veuen més aviat pocs pels voltants del mercat, especialment amb les obres. Potser algun es fa alguna selfie. Tot i això, a principis d'abril va saltar l'alarma entre els veïns que temen per un possible increment de turistes per l'obertura de la botiga Temptacions, on es venen souvenirs al número 63 de Comte Borrell, just davant del mercat, i això que està prohibit obrir botigues de records. A l'entrada donen la benvinguda als visitants uns barrets i uns imants de nevera de record de Barcelona i de Lloret de Mar amb una sevillana vestida de vermell amb llunes blanques, com si fos el més representatiu d'aquestes localitats.
 

Una botiga de souvenirs davant del recinte històric del mercat. Foto: Albert Alcaide


Les ganes de fer negoci amb els turistes encara no s'ha fet molt evident. Al voltant del mercat s'hi poden trobar preus econòmics. Al restaurant de La Font de la Cervesa el menú de migdia d'entre setmana només val 8,90 euros i el cap de setmana puja de preu, fins als 11,90, i també de categoria, i és que per aquest import ofereixen arròs caldós amb llamàntol, relaten. En un bar regentat per xinesos es pot esmorzar un cafè i un croissant per 1,80 euros, si bé no és difícil trobar ofertes per poc més de 2 euros.

Encara es pot trobar un menú de migdia per 8,90 euros o un esmorzar per 1,80, però el dubte és si els preus assequibles es mantindran

La Claudia, que treballa en un dels cafès, creu que "en teoria no s'hauria d'apujar preus", però espera que la reobertura del mercat sigui "un boom" que multipliqui els clients. L'arribada de turistes podria fer canviar algunes coses. A la botiga de parament de la llar Taula i Cuina, a la cantonada d'Urgell amb Tamarit, els porrons, el cremador i la terrissa per a la crema catalana ja es venen més per a turistes que barcelonins. El responsable, Joan Vidal, no descarta afegir a la botiga alguns souvenirs, com tasses de record de la ciutat.

Discrepàncies sobre els horaris dels encants

"Com que el mercat és tan gran, n'hi haurà per a tothom: residents de Sant Antoni, turistes i el que ve de tant en tant", defensa Vidal. Així com encara no està clar l'encaix que tindran els turistes, queden molts detalls per acabar de perfilar sobre el projecte del mercat. Alguns bars del voltant asseguren que no saben com els quedarà la terrassa. Els encants del carrer –venedors de roba- encara utilitzen els vells carrets de fusta per transportar el gènere, es queixen que el sostre de les marquesines es manté tancat malgrat que és extensible i encara estan en ple debat intern sobre els horaris.

L'associació de comerciants demana paciència: "Fins que no s'organitzi el mercat, no tindrem una idea clara de com ha quedat"

Fa uns dies van decidir en assemblea mantenir els vigents –obrir dilluns, dimecres, divendres i dissabte-, cosa que ha derivat en la dimissió de la junta de l'associació dels encants i l'entrada d'una nova. Per a Escofet, que representa els paradistes del fresc, caldria que passessin a obrir de dimarts a dissabte perquè així s'atrauria més potencials compradors al mercat. Un altre punt polèmic són les marquesines del dominical del llibre, que s'han instal·lat en els patis que envolten l'equipament, i això oculta part de la vista al majestuós edifici. Aquests paradistes encara no tenen assignat quin lloc ocuparan cadascun.

Les marquesines que han d'acollir el dominical de llibres no agraden a tothom. Foto: Albert Alcaide


Malgrat que es tapi part de la vista, en el passat encara es veia menys per les marquesines que envoltaven tot el mercat, i ara els extrems dels quatre braços de l'edifici queden completament nets. Gasca, de Sant Antoni Comerç, reclama paciència i esperar a la reobertura per treure conclusions. "Fins que no s'organitzi el mercat, no tindrem una idea clara de com ha quedat", subratlla. Tot i això, admet que els preocupa que es facin pintades a l'edifici –ja n'han aparegut en marquesines dels Encants- i que les del dominical es converteixin en un focus de molèsties per als veïns. "Sota les pèrgoles a la nit què passarà?", es pregunta.

 
Temor que els narcopisos s'expandeixin des del Raval
El fenomen dels narcopisos, els pisos ocupats on es trafica amb droga, va començar al Raval, però ja s'ha començat a desplaçar a altres punts com el Gòtic per la pressió policial. L'existència d'aquests habitatges ha generat molta preocupació entre els veïns, i alguns dels més mobilitzats fins i tot han apuntat que els pisos de la droga estan adquirint unes dimensions alarmants perquè ja haurien començat a proliferar a Sant Antoni. No obstant això, fonts de la Guàrdia Urbana neguen que se n'hagi detectat cap en aquest barri.

Malgrat això, la preocupació hi és, segons Antoni Tomàs, de Calçats Ponsà, de la Ronda de Sant Antoni. "Temem que el problema del Raval es traslladi", admet. És per això que els comerciants han reclamat a l'Ajuntament que, quan es buidin les carpes provisionals que allotgen parades del mercat a la ronda, es procedeixi immediatament a desmantellar-les per evitar que s'intenti ocupar-les per dormir-hi o comerciar amb estupefaents. La reclamació també té un punt de cansament d'anys d'estar empantanegats: a la ronda han viscut dos períodes d'obres del metro, i ara amb les carpes tenen la sensació d'estar de cara a la paret.

Fonts municipals indiquen que, un cop es faci el trasllat dels paradistes al recinte històric, els comerciants tindran 15 dies per buidar les carpes, i es retiraran unes setmanes després. El govern d'Ada Colau preveu iniciar a l'octubre la transformació de la ronda, en el tram que ocupen les carpes –del carrer Urgell al de Floridablanca-, el més proper al mercat. Aquesta primera fase tindrà un pressupost de 3,7 milions d'euros i un període d'execució d'un any. S'eliminarà un carril de circulació i passarà a haver-n'hi només un per sentit –n'hi havia dos de pujada i un de baixada–, un carril bici bidireccional al centre i les voreres seran més amples.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació