Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

L'independentisme s'uneix per aprovar la llei de la investidura a distància

Els vots de JxCat, ERC i CUP reformen la normativa, que també permet governar telemàticament, però no es comprometen a usar aquesta iniciativa per investir Puigdemont

per Oriol March / Roger Tugas, 4 de maig de 2018 a les 13:13 |
Albert Batet, sortint a defensar la modificació legislativa. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament ja ha reformat la llei de la presidència per permetre la investidura a distància. L'independentisme ha unit els seus vots aquest divendres per esgotar vies per mantenir la possibilitat de ratificar Carles Puigdemont, encara que no pugui assistir al Parlament. JxCat, ERC i la CUP han ignorat així l'avís del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) conforme aquesta iniciativa vulnerava l'Estatut i la Constitució i, de fet, la Moncloa ja té redactat el recurs per impugnar-la al Tribunal Constitucional (TC).

Després de superar el debat sobre si es podia votar per lectura única, el portaveu adjunt de JxCat Albert Batet ha defensat la iniciativa, que també inclou la capacitat de governar per mitjans telemàtics. "Som al segle XXI i ja va pertocant l'administració es vagi modernitzant", ha començat, però ha admès també que la llei "parla de sobirania, de democràcia i de garantir els drets d'aquest Parlament de triar qui ha de ser el president". Ha opinat que, "si aquesta proposta s'hagués presentat el 2011 o el 2005 no hauria estat cap problema", però que ara pren rellevància perquè pot permetre la investidura d'un candidat vetat per l'Estat, ja que "els derrotats no accepten el resultat del 21-D".


Amb aquesta modificació, ha assegurat Batet, s'aconseguirà "que ningú no pugui dir que no és possible", així com "que quedi clar que el president de la Generalitat l'escullen els catalans en eleccions". "Qui mana a Catalunya? Els catalans o el rei? El vot a les urnes o la voluntat judicial? Els resultats electorals o Mariano Rajoy? La democràcia o la repressió?", s'ha preguntat, i ha insistit que no es rendiran "a les pressions, a l'exili, els grups al Parlament, el Govern, a les eleccions, els ajuntaments, la societat civil i el president Puigdemont".
 

Antoni Castellà, mostrant el llaç groc al Parlament. Foto: Adrià Costa


Pot no servir per investir ningú

Antoni Castellà, diputat de Demòcrates adscrit al grup parlamentari d'ERC, ha opinat que, en ple segle XXI, una proposició de llei per defensar l'ús tecnològic per investir i governar hauria d'obtenir la unanimitat, però el debat, en realitat, l'ha situat en "si el sistema institucional espanyol i una part d'aquesta cambra accepta el resultat d'unes eleccions democràtiques". Igualment, ha admès que la reforma "és possible que no serveixi per investir ningú i es podria haver tramitat per la via ordinària si el debat fos sobre la democràcia electrònica".


En canvi, ha etzibat la iniciativa posa en evidència que es viu "en un moment d'involució democràtica" després que l'independentisme hagi guanyat unes eleccions imposades pel govern espanyol a través del 155. Per això, l'unionisme ha iniciat una "campanya de repressió brutal per guanyar per la força el que no es va guanyar a les urnes", però ha avisat que "el poble de Catalunya, durant dècades, ha sobreviscut a la repressió dels diferents règims monàrquics, a les dictadures i les dictablandes, al franquisme i ara ho farà del règim del 78". "El mandat de l'1-O ratificat el 21-D ens hi obliga", ha asseverat Castellà, que ha insistit: "Els agradi o no, la República catalana serà una realitat".

La CUP defensa ampliar drets civils i polítics

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha justificat el seu suport a la reforma "com a totes les iniciatives per ampliar els drets civils i polítics". Ara bé, ha avisat que, si després d'això no es pot investir Puigdemont, "aquest Parlament ha de prendre les decisions i exercir la seva iniciativa política, sense veure's condicionat per les ingerències de l'Estat i el seu marc jurídico-polític" i, de fet, ha criticat que fa temps que el Parlament és un "ens de descentralització administrativa", com evidenciaria la recent suspensió de la llei d'universalització sanitària.

Per aixà, la diputada ha alertat que "fent un Govern d'obediència autonòmica" no s'anirà enlloc i ha preguntat a JxCat i ERC: "Com plantegen aquesta legislatura? Amb un Govern d'obediència autonòmica, humiliant-los i acomplexant-nos com a poble, o fent valer la sobirania i la voluntat popular?". Per això, en el mateix ple en què la CUP ha retret als republicans que no defensin l'autodeterminació, Sirvent ha avisat que, "per resseguir els límits de l'autonomia, busqui'n altres aliats".

Arrimadas, contra la "República imaginària de Puigdemont"

"Estem en el debat de la llei Puigdemont. Un vestit a mida per a un fugit de la justícia que només vol drets i cap obligació. És una llei per a la immunitat dels polítics, una barbaritat des del punt de vista jurídic i parlamentari, però ja no ens sorprèn res. Fan les mateixes barbaritats que el 6 i 7 de setembre, però amb menys suport social", ha assenyalat Inés Arrimadas, cap de files de Ciutadas, que ha vaticinat que la norma "no s'aplicarà enlloc", potser només en la "República imaginària" del president a l'exili.
 

La presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, aquest divendres Foto: Adrià Costa


Arrimadas s'ha tornat a referir al dictament del CGE, com havia fet en el debat de la tramitació sobre la lectura única. "L'informe diu que aquesta reforma és una aberració. Són fatxes, també? És un tema de sentit comú. El contingut d'aquesta llei nega el debat amb l'oposició i diu que no cal anar a Catalunya per governar el país. I després vostès tenen la incongruència d'anar a Berlín per tenir una relació presencial. Poden deixar de fer el ridícul?", s'ha preguntat la dirigent liberal.

"Hi ha algun català que s'hagi cregut que això serveixi per fer president Puigdemont? S'han saltat totes les lleis, només els falta la de la gravetat", ha destacat. Arrimadas també ha recordat una llei aprovada en temps de Silvio Berlusconi, segons la qual es buscava la "impunitat" dels dirigents polítics.

Iceta repassa el dictamen

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha asseverat que "no es pot investir un president que no es troba a Catalunya" i ha repassat el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries per justificar-ho. De fet, ha afirmat que no recorda "cap dictamen tan contundent com el que ha originat aquesta llei" i ha denunciat que els independentistes "volen trepitjar els drets de les minories, com ho van fer els dies 6 i 7 de setembre", amb l'aprovació de les lleis de desconnexió. "Ni la investidura no presencial ni el Govern telemàtic no són possibles", ha etzibat, i ha demanat: "Per què s'entesten en camins que saben que no porten enlloc?".

Iceta ha entès que, si no ho volen, els independentistes poden ajornar la investidura efectiva, però rebutja que puguin "desvirtuar els mecanismes parlamentaris i de govern". Irònicament, s'ha referit a la reunió que farà el grup parlamentari de JxCat a Berlín aquest dissabte, ja que apunta que han comprès que "per prendre decisions importants, no n'hi ha prou amb la videoconferència". "Respecti'n la llei i les formes, perquè, si no, no hi ha respecte a la democràcia", ha conclòs.
 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, durant el debat de la llei de la presidència. Foto: Adrià Costa


Domènech critica JxCat

"Catalunya ha viscut situacions en les quals el Parlament i la Generalitat han estat a l'exili, però aquesta no és la situació actual. I és aquest Parlament el que té la responsabilitat de recuperar les nostres institucions mitjançant la formació d'un executiu. Hem de fer les propostes per avançar aquí, i no en qualsevol altre lloc", ha arrencat Xavier Domènech, cap de files de Catalunya En Comú Podem, que ha criticat que JxCat "no sap" si presentarà un candidat a la investidura o si vol eleccions. 

A vegades, ha dit Domènech, és "necessari" que "un home es sacrifiqui per un poble",  i no a l'inrevés. "No saben cap a on van. El que va votar el poble va ser un Parlament, no un candidat a la presidència", ja ressaltat el dirigent dels comuns, dirigint-se als dirigents de JxCat. "Els lideratges s'hauran d'exercir des d'aquí, per avançar i formar Govern des de la humilitat. El camí serà llarg, no tot s'arregla en un moment o amb una investidura", ha ressaltat Domènech. La partida, ha dit, es guanyarà a Catalunya i a Espanya, avançant des de la "transversalitat". "Prou de simbolismes", ha recalcat.

PP: "La República no existeix"

Santi Rodríguez, portaveu parlamentari del PP, ha demanat a l'independentisme "tornar a la realitat". "La República no existeix, i ERC ho reconeix en la seva ponència política. Només falta que ho reconegui JxCat", ha recalcat Rodríguez, molt insistent a l'hora d'indicar que la reforma aprovada només està pensada pel cas de Puigdemont. Les lleis són un instrument al servei de la gent, no al servei d'un partit ni d'una persona. Ho estan fent servir exclusivament al servei de Puigdemont. Té drets, per descomptat. Com tot ciutadà, també té obligacions", ha indicat el dirigent del PP.

"L'expresident va optar per no complir amb les seves obligacions, i ho ha fet en dues ocasions. Primer, com a president, amb una profunda deslleialtat cap a tots els ciutadans de Catalunya. I, la segona, eludint les responsabilitats i fugint de la justícia", ha destacat Rodríguez, que ja s'ha posicionat en contra de la lectura única.

Pendents del TC

La majoria independentista a la mesa va optar per mantenir aquest punt en l'ordre del dia, malgrat les queixes de l'oposició, arran del dictamen del CGE, per bé que ara encara caldria reformar el reglament del Parlament per permetre una investidura a distància. JxCat s'ha compromès a aconseguir-ho en un mes, un termini que podria ser excessiu per aconseguir ratificar Puigdemont abans de la data límit, el 22 de maig, sobretot si el TC suspèn la reforma de la llei de la presidència davant la impugnació del govern espanyol. Si tot i això, volguessin forçar la votació, l'alt tribunal ja ha alertat de "conseqüències penals".
 

Eduard Pujol, Albert Batet i Elsa Artadi, en un moment del ple Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació