Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ple del Parlament: anàlisi

El Parlament avala la investidura a distància: les claus del gest de suport a Puigdemont

L'independentisme esgota les vies per encabir la presidència telemàtica en el marc legal mentre ja escruta la solució d'un pla D que eviti eleccions

per Sara González / Joan Serra Carné, 4 de maig de 2018 a les 13:22 |
L'hemicicle del Parlament, aquest divendres durant el ple | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des del 21 de desembre, l'independentisme ha reforçat el missatge que l'Estat no respecta els resultats electorals. Els vetos a les investidures de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez han conduït la majoria parlamentària a la gesticulació per fer evident aquesta anomalia. El darrer gest s'ha produït aquest divendres amb la validació de la reforma de la llei de la Presidència, que obre la porta a la investidura a distància, pensant en atendre la legitimitat de Puigdemont, avui resident a Berlín a l'espera d'una decisió judicial sobre la seva extradició. Quan més sona el nom d'Elsa Artadi per convertir-se en el pla D de l'independentisme -no és descartable un ple per a la setmana que ve-, el Parlament ofereix l'últim gest de complicitat amb Puigdemont.

1. La reforma, abans de Berlín


Presentada per Junts per Catalunya (JxCat), i validada amb el suport d'ERC i la CUP, la reforma de la llei de la Presidència tindrà poc recorregut. La Moncloa ja ha advertit que formularà un recurs al Tribunal Constitucional (TC) per vetar l'acord del Parlament, amb el suport argumental de l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que ha advertit que la reforma contravindria l'Estatut i la Constitució. El TC va suspendre la candidatura de Puigdemont arran de l'intent d'investidura del mes de gener i va advertir, amb aquella resolució, de les conseqüències de qualsevol intent d'investir Puigdemont, com l'executat aquest divendres a la cambra catalana.

El pas de les forces independentistes al Parlament -tot i la incomoditat evidenciada per ERC- només és el primer capítol del trajecte final per fer possible una investidura efectiva i formar Govern. El grup parlamentari de JxCat es reunirà aquest dissabte a Berlín amb Puigdemont per analitzar la situació i començar a prendre decisions. L'opció d'Artadi com a candidata ha guanyat enters en els darrers dies. El president a l'exili garanteix als seus interlocutors que hi haurà Govern abans del 22 de maig -data límit per evitar eleccions-, missatge verbalitzat després que els presos reclamessin per carta la necessitat de disposar d'executiu. Des de Berlín es filtra el concepte d'una presidència provisional per subratllar la legitimitat de Puigdemont i encaminar així una via de sortida a l'atzucac. De moment, JxCat i els seus socis han esgotat les vies al Parlament abans d'afrontar el pla D.
 
2. Una reforma plantejada per esquivar els impediments legals


JxCat ha posat sobre la taula la reforma de la llei de Presidència per fer un vestit legal a mida per a una investidura a distància, no prevista per la legislació catalana ni espanyola. L’han plantejada per lectura única –és a dir, escurçant els tràmits parlamentaris- arran de les mesures cautelars adoptades pel Tribunal Constitucional. Les forces unionistes han rememorat el xoc parlamentari del 6 i el 7 de setembre per vetar les dreceres per investir Puigdemont.

També el Consell de Garanties Estatutàries va concloure en el seu dictamen que una investidura sense la presència física no està prevista legalment i que, per tant, contravindria la Constitució i l’Estatut. Afegia la inconveniència de modificar una llei que no és simple i el canvi del qual no compta amb un suport unànime per la via d’urgència i, per tant, de saltar-se tràmits parlamentaris, procediment que ha estat impugnat per l’oposició. Als advertiments s'hi van sumar els lletrats del Parlament, que també han alertat que aquesta reforma pot contravenir el TC si la seva finalitat és investir Puigdemont a distància.
 

La presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, aquest divendres Foto: Adrià Costa

 
3. Els canvis aprovats

L’objectiu de JxCat, que va presentar aquesta modificació legal en solitari, és garantir una drecera legal per esquivar impediments establint que no sigui una condició sine qua non la presència física del candidat per a la investidura. Així doncs, la modificació aprovada de la llei 13/2008 planteja la incorporació d’un nou paràgraf a l’article 4.2 que preveu que, en cas d’absència, malaltia o impediment del candidat a la presidència en el moment de presentar el seu programa de govern, podrà autoritzar, per majoria absoluta, "la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata". En aquest escenari, doncs, el programa es podria presentar per escrit o per qualsevol altre mitjà previst pel reglament.

La proposta de reforma també inclou un afegit a l’article 35 de la llei perquè l’eventual president a distància i el seu Govern puguin reunir-se tant a Catalunya com fora i, fins i tot, que cadascun d'ells estiguin físicament en llocs diferents. També que la participació en aquests òrgans es pugui fer per mitjans electrònics, audioconferències o videoconferències. La incorporació d’aquestes possibilitats i mecanismes haurien de permetre, tal com ho ha concebut JxCat, que Puigdemont pogués comandar l’executiu català i prendre decisions efectives i amb validesa legal des de l’exili. També s'ha fixat el compromís de modificar el reglament del Parlament en un termini d'un mes per ajustar-lo a les modificacions de la llei. Per fer-ho, cal que estigui constituïda la comissió del reglament, que és legislativa i que, per tant, no es pot formar fins que no hi hagi Govern.

4. El mur del govern espanyol

El govern de Mariano Rajoy va advertir des del primer dia que impediria la investidura a distància de Puigdemont i que, per tant, recorreria al Tribunal Constitucional la reforma de la llei un cop fos aprovada. Dit i fet. Just després que hagi estat avalada per la majoria independentista del Parlament, el govern espanyol, reunit en consell de ministres aquest divendres, ha anunciat la presentació del recurs, amb la qual cosa la reforma quedarà suspesa de forma automàtica amb la simple admissió a tràmit. El tribunal haurà de ratificar aquesta suspensió o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos, amb la qual cosa com a mínim durant tot aquest temps és impossible la investidura de Puigdemont, fet que aboca l'independentisme a buscar un president alternatiu si vol impedir que, a partir del 22 de maig, es convoquin unes noves eleccions. El recurs del govern espanyol se suma al d'empara presentat per Ciutadans. També el PSC ha dit en els darrers dies que recorrerien als tribunals si es consumava l'aprovació.

5. Pla D o eleccions

El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ja va deixar clar que el grup no contravindria les ordres del Tribunal Constitucional per investir Puigdemont. Descartada la via de la desobediència, la suspensió de la reforma de la llei de Presidència aboca l'independentisme a una dicotomia: o s'investeix un candidat alternatiu que permeti una investidura efectiva o es va a una nova convocatòria electoral. La reunió d'aquest cap de setmana de JxCat a Berlín pot ser clau per desbrossar la incògnita.
 

Elsa Artadi, durant el ple del Parlament on s'ha aprovat la reforma de la llei de Presidència Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació