L'independentisme ha evidenciat per totes les vies possibles el veto de l'Estat a Carles Puigdemont. Malgrat disposar de majoria parlamentària i ser el candidat que recull més suports, el president a l'exili no podrà ser investit. L'últim moviment per visualitzar la seva legitimitat ha estat la validació de la reforma de la llei de la Presidència -iniciativa pilotada per Junts per Catalunya amb el vot favorable d'ERC i la CUP-, un pas rebutjat pel govern espanyol. La Moncloa sap que compta amb el suport del Tribunal Constitucional.
El de la llei de la Presidència és el darrer gest per evidenciar l'anomalia que es viu el Parlament, just abans d'afrontar el pla D. La cita de Berlín dels diputats de Junts per Catalunya amb Puigdemont marca l'inici de l'esprint final per evitar eleccions. En els darrers dies el nom d'Elsa Artadi ha tornat a agafar volada com a candidata -durant la campanya el seu nom ja va guanyar protagonisme com a alternativa-, un perfil que reuniria les condicions de complicitat amb Puigdemont. El president a l'exili, amb un ampli suport popular validat a les urnes, no vol perdre la seva influència quan el Govern faci camí i la legislatura avanci. Per això, del seu entorn brolla el missatge d'una presidència provisional. Arriben les hores decisives i la responsabilitat recau en Puigdemont.
Ni les amenaces verbalitzades per Enric Millo -que dibuixa l'escenari d'un nou 155 quirúrgic, un missatge del tot intencionat i gens innocu- haurien de ser un argument per renunciar a la formació d'un executiu abans del 22 de maig. Amb Govern hi ha més marge per enfortir el front antirepressiu, exportar el clam de sobirania i atendre les prioritats ciutadanes, especialment en polítiques socials. L'independentisme ha de traçar un pla per avançar -ERC ja ha fet una proposta per forçar l'Estat a dialogar, que implica sumar nous socis-, però el guió es podrà aplicar si disposa del control de la Generalitat.
La frontera dels 200 dies a la presó. El cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els presos polítics que sumen més temps tancats en una cel·la, il·lustren la repressió desplegada per l'Estat des que el referèndum de l'1-O va prendre cos. A NacióDigital hem aprofitat el simbolisme de les 200 jornades de reclusió per reflexionar en un monogràfic sobre l'impacte polític i personal dels empresonaments. Ens hi han ajudat les companyes de Cuixart i Sànchez, Txell Bonet i Susanna Barreda. Dues reflexions interessants de la conversa que hi vam mantenir: les conseqüències que pot tenir la manera com l'Estat està rebregant els drets i les llibertats, i els beneficis de tenir Govern per al conjunt del país.
El Nobel de Literatura, liquidat per escàndol sexual. Per primera vegada des del 1943 -en aquell moment en plena Segona Guerra Mundial-, l'Acadèmia Sueca ha cancel·lat l'entrega del Premi Nobel de Literatura. Les denúncies per assetjament sexual del marit d'una de les integrants de l'entitat, convertides ja en una polèmica majúscula, ha provocat que diversos membres de la junta hagin abandonat la distingida institució. El Nobel de les lletres tindrà l'any que ve dos guardonats, el del 2018 i el del 2019, un cop l'Acadèmia Sueca hagi atès les conseqüències d'un escàndol que ha lesionat el seu prestigi.
Vist i llegit
La criminalització dels professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca ha actualitzat la polèmica de l'adoctrinament a les aules, tesi alimentada per Ciutadans i propagada per mitjans de comunicació que consideren que informar amb rigor és un fet accessori. Mònica Planas, al diari Ara, assenyalava el grup Atresmedia, a qui acusava d'acumular mesos "estigmatitzant els professors i el sistema educatiu de Catalunya". I, amb un títol tan esmolat com diàfan, demanava responsabilitats. A qui? A Josep Creuheras. "Això toleres, Josep Creuheras? Suposo que el president de Planeta i Atresmedia és conscient que, més enllà del negoci i les audiències, existeix la responsabilitat social, i els mitjans de comunicació hi tenen un paper clau", reflexionava Planas, que denunciava que als informatius d'Antena 3 es distorsiona qualsevol expressió vinculada al procés. Un exemple, els Comitès de Defensa de la República (CDR), convertits en "sinònim de violència".
La frase de la setmana
"Avui el meu pare segur que estaria content". Pronunciada a 8TV, la frase d'Eulàlia Lluch, filla d'Ernest Lluch, l'exdirigent socialista assassinat per ETA, il·lustra el regust agredolç que deixa la desaparició de l'organització armada, escenificada aquest divendres al País basc francès. La dissolució d'ETA, el desmantellament de la seva estructura, tanca una història de violència i legitimitat perduda, que ha condicionat la societat i la política basca en les últimes quatre dècades de democràcia. José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera, ha posat veu a l'epitafi de la banda, verificat en la conferència internacional que n'oficialitza la desaparició. El camí de la pau a Euskadi és avui més sòlid, però queden per resoldre'l uns quants serrells. Traçar un relat acurat de la història i reparar els actes d'injustícia requeriran encara exercicis d'empatia i reconciliació. No ha demostrat aquesta empatia Mariano Rajoy, que en el seu primer balanç ha estat incapaç de trobar el to que mereixeria la nova etapa.
El nom propi
La sentència del cas La Manada, resolta amb una simple condemna per abús sexual, va generar una reacció d'indignació en la societat catalana i espanyola. La resposta espontània de la ciutadania davant la tebior de la resolució judicial és un brot d'esperança, per la profunditat del canvi que implica. En les protestes arreu de l'Estat es va assenyalar l'inexplicable vot particular del jutge Ricardo González, que va demanar l'absolució dels acusats. El magistrat va parlar aquest dijous, per primer cop, després de les crítiques rebudes i les insinuacions formulades pel ministre Rafael Catalá. "Amb molt ànim, serè, tranquil i emocionat pel suport dels meus companys, família i amics. És l'única emoció que sento", va expressar per retratar la seva situació. Mentrestant, en el circ de determinats programes televisius, el cas continua generant carnassa. Aquesta setmana ha reaparegut la grolleria d'Arcadi Espada, abans columnista i ara personatge instal·lat en la decrepitud moral. En el plató d'Ana Rosa Quintana, Espada va defensar La Manada i es va preguntar si existien vídeos sobre la "vida sexual de la víctima". Resulta preocupant que tingui quota de pantalla. Sobre Espada hi reflexiona Toni Vall, que recorda el seu vincle amb la gènesi de Ciutadans.
Els imperdibles
Després de l'esclat de propostes que sempre va associat a Sant Jordi, des d'aquesta tribuna volem aturar-nos en un llibre acabat de sortir del forn i del tot recomanable. El periodista Roger Mateos ha escrit Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama), un treball documentat, precís i hipnotitzant d'una de les últimes víctimes de la dictadura. És una història empolsinada d'oblit: Martos va morir només vuit dies abans de la detenció de Salvador Puig Antich, però el seu cas no va tenir cap ressò públic, perquè ni els familiars en van conèixer els detalls. El llibre, que fa emergir els fets, val molta la pena. L'autor el presentarà dimecres que ve a la Llibreria Documenta de Barcelona. Hi esteu citats, no us en penedireu. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?