06
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:41h
El periodista Roger Mateos recupera un dels episodis més sòrdids i desconeguts de la repressió franquista: la mort del militant comunista Cipriano Martos Jiménez, el 17 de setembre de 1973 a l'hospital de Sant Joan de Reus. Aquí el va traslladar la Guàrdia Civil després de cinquanta hores d'interrogatoris. El llibre, Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama), és un treball d'investigació elaborat a partir de l'estudi del sumari i de nombrosos testimonis.
La família rep la notícia de la seva mort al poble granadí de Huétor Tájar, d'on un dia va sortir Cipriano per buscar un futur millor a Catalunya. Els diuen que ha tingut un accident mortal quan treballava en una obra. Fa temps que no en saben res. El fill d'un petit poble de Granada, semianalfabet, ha ingressat a les files del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), una escissió per l'esquerra del PCE de Santiago Carrillo.
A partir d'aquí, la mare, Francisca, i els germans, Manuel i Juan José, més Antonio, que viu a Sabadell, viuen dies terribles. No els deixen veure el cos de Cipriano, que és enterrat al cementiri de Reus sense que la família pugui assistir a la inhumació. Això sí, la firma del pare, José Martos, figura en els documents com a gestor de l'enterrament, malgrat que per la seva salut ni tan sols es va poder traslladar a Reus.
Dies d'agonia
El llibre segueix la trajectòria de Cipriano Martos a Catalunya des de la seva arribada a Sabadell, on treballa en la construcció, passant per la seva militància al PCE (m-l) fins acabar el seu periple vital a Reus, on l'havia destinat l'organització per fer tasques de lluita clandestina. El 25 d'agost té mala sort: és detingut per la Guàrdia Civil. El registre del seu pis suposa descobrir un tresor: material de propaganda, octavetes, documents del partit... I material per elaborar artefactes de fabricació casolana. Allò és una "bomba" i serà certament explosiu per Cirpriano.
Durant dos dies, el tinent Braulio Ramo Ferreruela i sis membres més de la Guàrdia Civil interroguen a Martos. En quines condicions és tractat? És sotmès a tortures? Li faran beure àcid sulfúric del que han trobat al seu pis? Se'l beurà ell, en un intent de suïcidi, fruit del pànic? Sigui com sigui, l'home que ingressa a l'hospital de Sant Joan de Reus el 27 de setembre ja és una desfeta i morirà tres setmanes després.
Dos jutges mediàtics a escena
El llibre de Martos, ric en informació i moltes sorpreses, explica el paper jugat per dos dels jutges destinats a Reus en aquell moment, i que molt després serien mediàtics, com Adolfo Fernández Oubiña i Pedro Martín García, que no van capbussar-se gaire per esbrinar com havia ingerit Cirpiano Martos l'àcid que va foradar el seu estómac.
La mort de Cipriano Martos es va produir en el moment final del franquisme, quan Franco acabava de cedir la presidència del govern a l'almirall Carrero Blanco, un dels estrategues de l'Operació Joan Carles i destinat a fer de guardià de les essències quan faltés el dictador. L'evolució del règim, controlada pels tecnòcrates de l'Opus Dei, no impedia, però, que la brutalitat continués sent un dels seus senyals d'identitat. Tres mesos després, Carrero seria assassinat.
Una mort enterrada
Pocs mesos després de la mort de Cipriano, seria executat a garrot vil l'activista llibertari Salvador Puig Antich. Però a diferència del seu cas, que va generar una forta reacció, la mort violenta de Cipriano Martos va quedar sepultada. El caràcter grupuscular del PCE (m-l) va influir probablement en la clandestinitat, també, de la fi del militant comunista.
L'agost del 1975, l'organització armada creada pel PCE (m-l), el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), va assassinar dos policies i un guàrdia civil. El mes següent, tres dels seus integrants, Ramón García Sanz, Xosé Humberto Baena i José Luis Sánchez Bravo, serien afusellats, junt amb dos membres d'ETA, en el que van ser les darreres execucions de la dictadura.
"Viatge a la clandestinitat profunda"
L'autor del treball, Roger Mateos, explica a NacióDigital que amb el seu llibre ha volgut fer "un viatge a la clandestinitat profunda, desenterrar un cas clamorosament abjecte comès per un règim com el franquista". Mateos assegura que a banda de reconstruir els fets que es van produir a la caserna de la benemèrita de Reus, ha volgut explicar els perquès: "Per què va morir Cipriano Martos, per què algú que neix a l'Espanya oprimida de la postguerra s'embarca en una organització com el PCE (m-l) que preconitza la guerra popular contra la dictadura i com d'asfixiant podia ser la vida de la gent compromesa". Un cas, el de Martos, que no hagués estat possible de recuperar sense la querella presentada per les famílies de víctimes davant la justícia argentina.
L'hora de la justícia
El 14 abril del 2010, familiars de víctimes del franquisme, cansats de no veure ateses les seves peticions per la justícia espanyola, van apel·lar als tribunals argentins, amb la sort que la jutgessa María Servini va acollir la seva denúncia per genocidi i delictes de lesa humanitat. A aquesta demanda s'hi van afegir prop de 500 querellants, entre ells la família de Cirpriano Martos. Això va fer que la seva memòria fos finalment desenterrada. Cipriano Martos, l'home que va venir a Catalunya per trobar un futur millor, mai va saber quin dia va néixer, però el llibre de Roger Mateos ha desenterrat la seva memòria.
La família rep la notícia de la seva mort al poble granadí de Huétor Tájar, d'on un dia va sortir Cipriano per buscar un futur millor a Catalunya. Els diuen que ha tingut un accident mortal quan treballava en una obra. Fa temps que no en saben res. El fill d'un petit poble de Granada, semianalfabet, ha ingressat a les files del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), una escissió per l'esquerra del PCE de Santiago Carrillo.
A partir d'aquí, la mare, Francisca, i els germans, Manuel i Juan José, més Antonio, que viu a Sabadell, viuen dies terribles. No els deixen veure el cos de Cipriano, que és enterrat al cementiri de Reus sense que la família pugui assistir a la inhumació. Això sí, la firma del pare, José Martos, figura en els documents com a gestor de l'enterrament, malgrat que per la seva salut ni tan sols es va poder traslladar a Reus.
Cipriano Martos, dos anys abans de la seva mort. Foto:Família de Cipriano Martos.
El llibre segueix la trajectòria de Cipriano Martos a Catalunya des de la seva arribada a Sabadell, on treballa en la construcció, passant per la seva militància al PCE (m-l) fins acabar el seu periple vital a Reus, on l'havia destinat l'organització per fer tasques de lluita clandestina. El 25 d'agost té mala sort: és detingut per la Guàrdia Civil. El registre del seu pis suposa descobrir un tresor: material de propaganda, octavetes, documents del partit... I material per elaborar artefactes de fabricació casolana. Allò és una "bomba" i serà certament explosiu per Cirpriano.
Durant dos dies, el tinent Braulio Ramo Ferreruela i sis membres més de la Guàrdia Civil interroguen a Martos. En quines condicions és tractat? És sotmès a tortures? Li faran beure àcid sulfúric del que han trobat al seu pis? Se'l beurà ell, en un intent de suïcidi, fruit del pànic? Sigui com sigui, l'home que ingressa a l'hospital de Sant Joan de Reus el 27 de setembre ja és una desfeta i morirà tres setmanes després.
Dos jutges mediàtics a escena
El llibre de Martos, ric en informació i moltes sorpreses, explica el paper jugat per dos dels jutges destinats a Reus en aquell moment, i que molt després serien mediàtics, com Adolfo Fernández Oubiña i Pedro Martín García, que no van capbussar-se gaire per esbrinar com havia ingerit Cirpiano Martos l'àcid que va foradar el seu estómac.
La mort de Cipriano Martos es va produir en el moment final del franquisme, quan Franco acabava de cedir la presidència del govern a l'almirall Carrero Blanco, un dels estrategues de l'Operació Joan Carles i destinat a fer de guardià de les essències quan faltés el dictador. L'evolució del règim, controlada pels tecnòcrates de l'Opus Dei, no impedia, però, que la brutalitat continués sent un dels seus senyals d'identitat. Tres mesos després, Carrero seria assassinat.
Una mort enterrada
Pocs mesos després de la mort de Cipriano, seria executat a garrot vil l'activista llibertari Salvador Puig Antich. Però a diferència del seu cas, que va generar una forta reacció, la mort violenta de Cipriano Martos va quedar sepultada. El caràcter grupuscular del PCE (m-l) va influir probablement en la clandestinitat, també, de la fi del militant comunista.
L'agost del 1975, l'organització armada creada pel PCE (m-l), el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), va assassinar dos policies i un guàrdia civil. El mes següent, tres dels seus integrants, Ramón García Sanz, Xosé Humberto Baena i José Luis Sánchez Bravo, serien afusellats, junt amb dos membres d'ETA, en el que van ser les darreres execucions de la dictadura.
Roger Mateos recupera un dels capítols més foscos de la repressió franquista. Foto: Roger Mateos
"Viatge a la clandestinitat profunda"
L'autor del treball, Roger Mateos, explica a NacióDigital que amb el seu llibre ha volgut fer "un viatge a la clandestinitat profunda, desenterrar un cas clamorosament abjecte comès per un règim com el franquista". Mateos assegura que a banda de reconstruir els fets que es van produir a la caserna de la benemèrita de Reus, ha volgut explicar els perquès: "Per què va morir Cipriano Martos, per què algú que neix a l'Espanya oprimida de la postguerra s'embarca en una organització com el PCE (m-l) que preconitza la guerra popular contra la dictadura i com d'asfixiant podia ser la vida de la gent compromesa". Un cas, el de Martos, que no hagués estat possible de recuperar sense la querella presentada per les famílies de víctimes davant la justícia argentina.
L'hora de la justícia
El 14 abril del 2010, familiars de víctimes del franquisme, cansats de no veure ateses les seves peticions per la justícia espanyola, van apel·lar als tribunals argentins, amb la sort que la jutgessa María Servini va acollir la seva denúncia per genocidi i delictes de lesa humanitat. A aquesta demanda s'hi van afegir prop de 500 querellants, entre ells la família de Cirpriano Martos. Això va fer que la seva memòria fos finalment desenterrada. Cipriano Martos, l'home que va venir a Catalunya per trobar un futur millor, mai va saber quin dia va néixer, però el llibre de Roger Mateos ha desenterrat la seva memòria.