03
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:40h
ERC consolidarà la seva aposta per una implementació de la República negociada amb l'Estat. Ho farà en una conferència nacional que tindrà lloc el 30 de juny i l'1 de juliol, però aquest dijous ja ha enviat la ponència inicial a la seva militància, la qual, si no és esmenada en profunditat, fixa les bases per intentar que el govern espanyol es vegi arrossegat a dialogar la independència, abandonant així del tot la via bàsicament unilateral del full de ruta anterior.
Segons el document, al qual hi ha tingut accés NacióDigital, l'objectiu és aconseguir a través de diverses vies la "progressiva acumulació de forces [de l'independentisme] i el progressiu debilitament del règim del 78" per tal d'aconseguir "que el govern de Madrid dialogui d'una vegada amb el sobiranisme de cara a assolir una sortida a l'escocesa pel conflicte polític català". Un repte que serà més proper "com més dèbil sigui el règim del 78 i com més fortes siguin les forces crítiques amb el règim (dins i fora de l’Estat)".
D'aquesta manera, la direcció d'ERC assumeix que la negociació és inevitable per fer realitat la República catalana, per a la qual, a més, no fixa un termini determinat i assumeix que trigarà a arribar. El document tampoc no cita elements com un nou referèndum i renega fins i tot dels fulls de ruta. En lloc d'un seguit de passos pautats i calendaritzats, assenyala diversos deures a afrontar per vèncer en un futur nou embat de l'Estat que els republicans volen forçar amb més garanties.
La ponència deixa clar que "la creació de la República catalana serà necessàriament fruit d'un procés multilateral, i la ruptura amb el règim del 78 no es produirà per un trencament sobtat, sinó més aviat per fatiga de materials, gradual però constant". "De cara a treballar-la, les virtuts més importants seran la paciència, el coratge, la constància, la resistència i la visió a llarg termini", recepta.
Forçar la negociació
Per això, el text inclou un "compromís per a la República catalana" de cinc punts que vincula tota la militància d'ERC per assolir el nou estat. Entre aquests, hi ha l'objectiu de treballar per "fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit" l'1-O i refermat el 21-D, però també "maldar sense treva a Catalunya, sense deixar de banda el marc espanyol i l'escenari europeu, per generar les circumstàncies més favorables per forçar l'estat espanyol a haver d'acceptar una negociació que faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica de la República catalana".
En aquest conclave, ERC segellarà el nou discurs iniciat en l'última campanya electoral, quan ja va abandonar les proclames encaminades a fer efectiva la independència bàsicament des de la unilateralitat, sense necessitat d'un acord, i s'encara a buscar les vies per forçar-lo, conscient que el govern espanyol no s'hi avindrà amb facilitat.
Ampliar la majoria social
I quins són aquests reptes que els republicans identifiquen per fer-ho possible? El primer és ampliar la majoria social independentista, i no només a nivell de representació parlamentària, ja que considera que el 50% és una "proporció insuficient quan del que es tracta és que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics". La majoria, insisteix, "no pot ser ni exígua ni efímera", sinó reforçada, per a una decisió d'aquestes característiques.
El segon passa per "recuperar les complicitats amb aquells sectors polítics i socials" que, tot i favorables al dret a decidir, no han avalat el full de ruta independentista aplicat fins ara (sense citar-los, es refereix als comuns), abandonant els "sectarismes" i aprofitant les mobilitzacions i protestes conjuntes contra la vulneració de drets fonamentals protagonitzada per l'Estat, amb l'existència de presos polítics com a principal icona.
Connectar amb una societat diversa
El tercer implica aprofundir en aquelles polítiques que connecten "amb la diversitat de la societat catalana actual", el que descriu com a "polítiques republicanes" i que poden obrir la porta a nous suports des d'aspectes allunyats dels que van seduir els independentistes històrics. Es tracta, fonamentalment, de les polítiques socials i de benestar, l'impuls de l'economia catalana i la preservació de la unitat civil del país.
Finalment, el quart repte és afrontar el procés com a "multilateral" i, a banda de seguir insistint en l'acord amb l'Estat, explorar suports de tercers actors, tant a nivell de societat civil i econòmica com de formacions progressistes de l'Estat i d'agents europeus i internacionals que, poc a poc, es poden situar al costat de la causa catalana i, com a mínim, empènyer per l'obertura d'un procés de diàleg.
Dificultats i fortaleses
ERC analitza també les dificultats i fortaleses per implementar el procés, abans de fer les propostes concretes. Entre les primeres, identifica que el suport es limiti a la meitat de la població, excloent bona part de la classe treballadora, o que la majoria de mitjans de comunicació s'hi oposin activament, igual que els poders econòmics "vinculats al BOE". Entre les fortaleses, en canvi, hi situa el ràpid creixement experimentat quant a suports, especialment entre els joves, l'extinció de la imatge essencialista del moviment, una presència rellevant en la societat i civil i l'associacionisme, la capacitat de mobilització, la simpatia i suport d'acadèmics amb reconeixement internacional, i internacionalització arran de l'1-O.
Per restablir la unitat entorn el dret a decidir (el famós 80% de la societat), la ponència aposta per "solidificar els llaços" entre l'independentisme i els moviments socials progressistes, especialment entorn la defensa dels presos i exiliats, una via per tornar a sumar els comuns. "L'esperit del 3 d'octubre, caracteritzat per la suma de la ciutadania, dels agents socials, dels moviments socials i entitats de base, tots ells d'arrel democràtica, ha de poder organitzar-se, coordinar-se i traduir-se en una majoria social inapel·lable", defensa. Per això, recepta més "esforç polític, jurídic i organitzatiu per coordinar la solidaritat amb les persones afectades per la repressió que, per tal de dur-se a terme amb la màxima eficàcia, passarà per reforçar al màxim les iniciatives unitàries, no partidistes i d'àmplia base ciutadana". Un discurs que també requerirà una major coordinació de les estratègies de defensa per fer una "bona lectura política del sentit dels esdeveniments que es jutgen", així com "potenciar el paper referencial de les persones preses i exiliades", com Oriol Junqueras i Marta Rovira, respectivament, en el cas d'ERC.
Preservar l'"un sol poble"
Pel que fa a les polítiques republicanes, els republicans volen mantenir la realitat reflectida amb el lema "un sol poble" per evitar "l'esquinçament de la societat catalana per, un cop fracturada, sotmetre-la amb més facilitat". El Govern ha de ser percebut "com una eina de transformació i millora de la seva vida quotidiana i les seves expectatives de futur" de la ciutadania i de defensa dels drets civils i polítics vulnerats per l'Estat, per sumar adhesions a través de la gestió.
Una acció amb accent social que ha de ser compartida pels ajuntaments, als quals se'ls reconeix el paper en l'1-O i que seran renovats el maig. Després d'aquells comicis, els republicans no es tanquen la política d'aliances amb l'espai del PDECat o el dels comuns, sinó que aspiren a actuar com a ròtula per als pactes municipals "atesa la capacitat d'interlocució amb les diferents formacions polítiques amb representació municipal".
Aliats a l'Estat i la UE
Quant a la recerca d'aliats a l'Estat, l'objectiu és millorar la comunicació i aliances amb les forces republicanes i d'esquerres espanyoles, denunciant també al Congrés i el Senat les vulneracions de drets a altres territoris, per llimar més el règim del 78. I a nivell internacional, es pretén reprendre l'acció exterior i, a banda de confiar en el Tribunal Europeu de Drets Humans, sumar suports polítics, un dels aspectes del pla que demanarà "més esforç, més temps i, per tant, més paciència".
Per aconseguir-hi, recepta aliances a nivell europeu amb aquells que defensen els drets i valors fonamentals de la Unió Europea, sobretot els d'altres famílies polítiques, com és el cas de la plataforma Diàleg UE-Catalunya. També aposta per contribuir a potenciar un discurs europeista modern, per trencar amb el discurs que equipara l'indepedentisme amb el populisme o l'euroescepticisme.
Desconnectar del règim del 78
Els republicans també posen més deures a la societat, ja que constaten que, "per a la implementació de la República catalana, les mobilitzacions i una majoria parlamentària han esdevingut insuficients per consolidar el projecte de República". "La deconstrucció del poder real de l'estat espanyol a Catalunya serà possible si els dos milions de persones compromeses amb el procés català enceten un camí de destitució sostinguda dels poders constituïts que abusen de la seva autoritat", afirmen.
Això implica, per exemple, triar opcions financeres, de telecomunicacions, patronals o sindicals favorables al procés, així com potenciar -també des del Govern- la internacionalització d'empreses. Tot plegat, per "desconnectar gradualment l'economia catalana de la teranyina del règim del 78" i evitar boicots econòmics com el viscut l'octubre amb els canvis de seus.
Debat constituent
Finalment, ERC manté l'aposta pel procés constituent, tot i que rebatejat com a gran diàleg de país de vocació constituent, el qual no es descriu amb detall com ha de ser ni es pressuposa que hagi d'acabar amb la Constitució de la República catalana. Tot dependrà, expliquen fonts del partit, de l'acord amb la resta de forces independentistes i del nivell de participació i suports que sumi aquesta iniciativa.
En tot cas, sí que preveu que sigui "un procés de base ciutadana, transversal, participatiu i amb vocació constituent" que defineixi "les parets mestres de la República catalana". Apunta que les institucions hi han de ser presents, però sobretot els agents cívics, socials, econòmics, culturals, científics i polítics, en especial els no independentistes i no polititzats, "per garantir una representació real de la societat". Els debats, a més, serien d'àmbit sectorial i territorialitzats, "amb l'àmbit local com a punt de partida".
Ponència paritària
La ponència redactora d'aquest text està conformada per 28 autors (la meitat, dones), entre els quals dirigents del partit com Marta Rovira, Eduard López, Marta Vilalta o Josep Manuel Tresserras; polítics provinents d'altres espais com Raül Romeva, Ernest Maragall, Joan Ignasi Elena o Fabián Mohedano; representants del món local com Xavier Godàs (alcalde de Vilassar de Dalt), Maite Aymerich (alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts) o Montse Fornells (alcaldessa de Vilanova de l'Aguda); diputades com Alba Vergés o Najat Driouech); representants valencianes (Raquel Gómez) i illenques (Margalida Seguí) o fins i tot exdirigents com Josep Bargalló.
La ponència ha estat enviada aquest dijous a la militància, que pot presentar-hi esmenes fins al 17 de maig. Entre el 4 i el 13 de juny tindran lloc els congressos territorials, per fer el debat inicial d'aquestes, i les que passin i no siguin transaccionades o pactades arribaran al debat en plenari els dies 30 de juny i 1 de juliol, a l'Hospitalet de Llobregat. Durant aquest cap de setmana, també s'hi faran taules de debat amb ponents externs al partit.
Segons el document, al qual hi ha tingut accés NacióDigital, l'objectiu és aconseguir a través de diverses vies la "progressiva acumulació de forces [de l'independentisme] i el progressiu debilitament del règim del 78" per tal d'aconseguir "que el govern de Madrid dialogui d'una vegada amb el sobiranisme de cara a assolir una sortida a l'escocesa pel conflicte polític català". Un repte que serà més proper "com més dèbil sigui el règim del 78 i com més fortes siguin les forces crítiques amb el règim (dins i fora de l’Estat)".
D'aquesta manera, la direcció d'ERC assumeix que la negociació és inevitable per fer realitat la República catalana, per a la qual, a més, no fixa un termini determinat i assumeix que trigarà a arribar. El document tampoc no cita elements com un nou referèndum i renega fins i tot dels fulls de ruta. En lloc d'un seguit de passos pautats i calendaritzats, assenyala diversos deures a afrontar per vèncer en un futur nou embat de l'Estat que els republicans volen forçar amb més garanties.
La ponència aparca la via unilateral i deixa clar que "la creació de la República catalana serà necessàriament fruit d'un procés multilateral"
La ponència deixa clar que "la creació de la República catalana serà necessàriament fruit d'un procés multilateral, i la ruptura amb el règim del 78 no es produirà per un trencament sobtat, sinó més aviat per fatiga de materials, gradual però constant". "De cara a treballar-la, les virtuts més importants seran la paciència, el coratge, la constància, la resistència i la visió a llarg termini", recepta.
Ponència base de la conferència nacional d'ERC del 2018 by naciodigital on Scribd
Forçar la negociació
Per això, el text inclou un "compromís per a la República catalana" de cinc punts que vincula tota la militància d'ERC per assolir el nou estat. Entre aquests, hi ha l'objectiu de treballar per "fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit" l'1-O i refermat el 21-D, però també "maldar sense treva a Catalunya, sense deixar de banda el marc espanyol i l'escenari europeu, per generar les circumstàncies més favorables per forçar l'estat espanyol a haver d'acceptar una negociació que faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica de la República catalana".
En aquest conclave, ERC segellarà el nou discurs iniciat en l'última campanya electoral, quan ja va abandonar les proclames encaminades a fer efectiva la independència bàsicament des de la unilateralitat, sense necessitat d'un acord, i s'encara a buscar les vies per forçar-lo, conscient que el govern espanyol no s'hi avindrà amb facilitat.
Ampliar la majoria social
I quins són aquests reptes que els republicans identifiquen per fer-ho possible? El primer és ampliar la majoria social independentista, i no només a nivell de representació parlamentària, ja que considera que el 50% és una "proporció insuficient quan del que es tracta és que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics". La majoria, insisteix, "no pot ser ni exígua ni efímera", sinó reforçada, per a una decisió d'aquestes característiques.
El document admet que el 50% és una "proporció insuficient quan del que es tracta és que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics"
El segon passa per "recuperar les complicitats amb aquells sectors polítics i socials" que, tot i favorables al dret a decidir, no han avalat el full de ruta independentista aplicat fins ara (sense citar-los, es refereix als comuns), abandonant els "sectarismes" i aprofitant les mobilitzacions i protestes conjuntes contra la vulneració de drets fonamentals protagonitzada per l'Estat, amb l'existència de presos polítics com a principal icona.
Pere Aragonès, en l'acte de commemoració dels 87 anys de la proclamació de la República. Foto: Albert Alcaide
Connectar amb una societat diversa
El tercer implica aprofundir en aquelles polítiques que connecten "amb la diversitat de la societat catalana actual", el que descriu com a "polítiques republicanes" i que poden obrir la porta a nous suports des d'aspectes allunyats dels que van seduir els independentistes històrics. Es tracta, fonamentalment, de les polítiques socials i de benestar, l'impuls de l'economia catalana i la preservació de la unitat civil del país.
Finalment, el quart repte és afrontar el procés com a "multilateral" i, a banda de seguir insistint en l'acord amb l'Estat, explorar suports de tercers actors, tant a nivell de societat civil i econòmica com de formacions progressistes de l'Estat i d'agents europeus i internacionals que, poc a poc, es poden situar al costat de la causa catalana i, com a mínim, empènyer per l'obertura d'un procés de diàleg.
Dificultats i fortaleses
ERC analitza també les dificultats i fortaleses per implementar el procés, abans de fer les propostes concretes. Entre les primeres, identifica que el suport es limiti a la meitat de la població, excloent bona part de la classe treballadora, o que la majoria de mitjans de comunicació s'hi oposin activament, igual que els poders econòmics "vinculats al BOE". Entre les fortaleses, en canvi, hi situa el ràpid creixement experimentat quant a suports, especialment entre els joves, l'extinció de la imatge essencialista del moviment, una presència rellevant en la societat i civil i l'associacionisme, la capacitat de mobilització, la simpatia i suport d'acadèmics amb reconeixement internacional, i internacionalització arran de l'1-O.
Entre les debilitats del procés, ERC identifica que no compta amb el suport majoritari dels treballadors, dels mitjans de comunicació i dels poders econòmics "vinculats al BOE"
Per restablir la unitat entorn el dret a decidir (el famós 80% de la societat), la ponència aposta per "solidificar els llaços" entre l'independentisme i els moviments socials progressistes, especialment entorn la defensa dels presos i exiliats, una via per tornar a sumar els comuns. "L'esperit del 3 d'octubre, caracteritzat per la suma de la ciutadania, dels agents socials, dels moviments socials i entitats de base, tots ells d'arrel democràtica, ha de poder organitzar-se, coordinar-se i traduir-se en una majoria social inapel·lable", defensa.
Preservar l'"un sol poble"
Pel que fa a les polítiques republicanes, els republicans volen mantenir la realitat reflectida amb el lema "un sol poble" per evitar "l'esquinçament de la societat catalana per, un cop fracturada, sotmetre-la amb més facilitat". El Govern ha de ser percebut "com una eina de transformació i millora de la seva vida quotidiana i les seves expectatives de futur" de la ciutadania i de defensa dels drets civils i polítics vulnerats per l'Estat, per sumar adhesions a través de la gestió.
ERC no prioritza acords amb el PDECat o amb els comuns després de les municipals i vol actuar com a ròtula de pactes per la seva capacitat àmplia d'interlocució
Una acció amb accent social que ha de ser compartida pels ajuntaments, als quals se'ls reconeix el paper en l'1-O i que seran renovats el maig. Després d'aquells comicis, els republicans no es tanquen la política d'aliances amb l'espai del PDECat o el dels comuns, sinó que aspiren a actuar com a ròtula per als pactes municipals "atesa la capacitat d'interlocució amb les diferents formacions polítiques amb representació municipal".
Aliats a l'Estat i la UE
Quant a la recerca d'aliats a l'Estat, l'objectiu és millorar la comunicació i aliances amb les forces republicanes i d'esquerres espanyoles, denunciant també al Congrés i el Senat les vulneracions de drets a altres territoris, per llimar més el règim del 78. I a nivell internacional, es pretén reprendre l'acció exterior i, a banda de confiar en el Tribunal Europeu de Drets Humans, sumar suports polítics, un dels aspectes del pla que demanarà "més esforç, més temps i, per tant, més paciència".
Presentació de la plataforma Diàleg UE-Catalunya. Foto: ACN
Per aconseguir-hi, recepta aliances a nivell europeu amb aquells que defensen els drets i valors fonamentals de la Unió Europea, sobretot els d'altres famílies polítiques, com és el cas de la plataforma Diàleg UE-Catalunya. També aposta per contribuir a potenciar un discurs europeista modern, per trencar amb el discurs que equipara l'indepedentisme amb el populisme o l'euroescepticisme.
Desconnectar del règim del 78
Els republicans també posen més deures a la societat, ja que constaten que, "per a la implementació de la República catalana, les mobilitzacions i una majoria parlamentària han esdevingut insuficients per consolidar el projecte de República". "La deconstrucció del poder real de l'estat espanyol a Catalunya serà possible si els dos milions de persones compromeses amb el procés català enceten un camí de destitució sostinguda dels poders constituïts que abusen de la seva autoritat", afirmen.
El document aposta perquè la ciutadania opti per opcions financeres, de telecomunicacions, patronals o sindicals favorables al procés
Això implica, per exemple, triar opcions financeres, de telecomunicacions, patronals o sindicals favorables al procés, així com potenciar -també des del Govern- la internacionalització d'empreses. Tot plegat, per "desconnectar gradualment l'economia catalana de la teranyina del règim del 78" i evitar boicots econòmics com el viscut l'octubre amb els canvis de seus.
Debat constituent
Finalment, ERC manté l'aposta pel procés constituent, tot i que rebatejat com a gran diàleg de país de vocació constituent, el qual no es descriu amb detall com ha de ser ni es pressuposa que hagi d'acabar amb la Constitució de la República catalana. Tot dependrà, expliquen fonts del partit, de l'acord amb la resta de forces independentistes i del nivell de participació i suports que sumi aquesta iniciativa.
En tot cas, sí que preveu que sigui "un procés de base ciutadana, transversal, participatiu i amb vocació constituent" que defineixi "les parets mestres de la República catalana". Apunta que les institucions hi han de ser presents, però sobretot els agents cívics, socials, econòmics, culturals, científics i polítics, en especial els no independentistes i no polititzats, "per garantir una representació real de la societat". Els debats, a més, serien d'àmbit sectorial i territorialitzats, "amb l'àmbit local com a punt de partida".
Joan Ignasi Elena i Ernest Maragall són dos dels ponents del document de la conferència. Foto: ACN
Ponència paritària
La ponència redactora d'aquest text està conformada per 28 autors (la meitat, dones), entre els quals dirigents del partit com Marta Rovira, Eduard López, Marta Vilalta o Josep Manuel Tresserras; polítics provinents d'altres espais com Raül Romeva, Ernest Maragall, Joan Ignasi Elena o Fabián Mohedano; representants del món local com Xavier Godàs (alcalde de Vilassar de Dalt), Maite Aymerich (alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts) o Montse Fornells (alcaldessa de Vilanova de l'Aguda); diputades com Alba Vergés o Najat Driouech); representants valencianes (Raquel Gómez) i illenques (Margalida Seguí) o fins i tot exdirigents com Josep Bargalló.
La ponència ha estat enviada aquest dijous a la militància, que pot presentar-hi esmenes fins al 17 de maig. Entre el 4 i el 13 de juny tindran lloc els congressos territorials, per fer el debat inicial d'aquestes, i les que passin i no siguin transaccionades o pactades arribaran al debat en plenari els dies 30 de juny i 1 de juliol, a l'Hospitalet de Llobregat. Durant aquest cap de setmana, també s'hi faran taules de debat amb ponents externs al partit.