Guillem López Casasnovas: «La tercera via del Cercle i Foment només ha criticat la part catalana»

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1955) és llicenciat en Dret i i en Economia i catedràtic de la UPF. Es va doctorar en Economia Pública a la Universitat de York i ha estat professor visitant a les universitats de Barcelona, Stanford i Sussex. Va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) i ha estat conseller del Banc d'Espanya (2005-2017) i assessor durant anys del ministeri de Salut i de l'Organització Mundial de la Salut sobre desigualtat en temes de salut.

Durant la primera meitat de l'any passat, també va exercir com a representant de les Illes Balears a la comissió d'experts per reformar el sistema de finançament. La Generalitat no hi era present, però com rebia informació de López Casasnovas, ja que aquest també coordinava la comissió bilateral dels dos territoris sobre finançament autonòmic. En aquesta entrevista amb NacióDigital, opina sobre el procés sobiranista, la seva col·laboració amb el govern espanyol, la crisi bancària o el futur de les pensions.

- Després de ser durant tants anys un representant de la perifèria a Madrid, ja fos al Banc d'Espanya o al ministeri de Sanitat, no té un sentiment de fracàs pel que fa a la comprensió per part de l'Estat de la pluralitat?  

- Sí. He intentat posar els sensors sobre la realitat catalana en totes les institucions en què he participat i he fracassat. L'intent d'intentar explicar la pluralitat de l'Estat ha estat un fracàs.

"En els resums de premsa dels grans directius de Madrid només hi ha la visió de l'ABC, La Razón,El Mundo i El País"

- Com es pot explicar aquest fracàs?

- Li faré només una constatació. Si mirem els resums de premsa que reben tots els directius que jo he conegut, des de governadors del Banc d'Espanya a directors generals, estan fets d'una amalgama de notícies que no es corresponen amb la realitat que vivim a Catalunya. El que prima és la visió de La Razón, ABC, El Mundo i El País. No hi havia manera que entenguessin que l'Avui ven a Catalunya més que El País, i que El Mundo no té quasi incidència a Catalunya, i que el que ells adoren, com Onda Cero o Cope, aquí tenen poc pes. perquè entre Catalunya Ràdio i RAC1 sumen dues terceres parts de tota l'audiència. I això ha generat una mena de dislèxia entre la meva evidència i la percepció que tenen ells del que passa a Catalunya. En això he fracassat. Però hi ha hagut fracassos més sorollosos.
 
- Com quin?

- El de la tercera via, que ha fracassat estrepitosament. Jo i altres vam fer tot l'esforç abans que les coses es podrissin. Els qui, amb les coses podrides, han volgut fer tercera via, Cercles d'Economia, Foments del Treball, i altres a títol individual, han estat el pitjor dels remeis. Han afeblit la part catalana i enfortit la part de l'Estat. El diàleg només neix quan totes dues parts reconeixen que hi ha alguna cosa a guanyar. Però si tu et dediques a erosionar una de les dues parts, fas prepotent l'altra. A gent que conec, els diria que si volen criticar, critiquin les dues bandes. I si diuen que ho han fet, hauré de constatar que també han fracassat. Dir que econòmicament podem ser pitjor que Botswana només aconseguirà fer impossible el diàleg.

"És més important saber qui serà el nou president de Foment, la Cambra o la Fira que el nou conseller d'Indústria"

- Alguns potser han actuat de bona fe.

- Segur però això no basta. El paper de les organitzacions empresarials hauria d'haver sigut més fonamental. Perquè, si demanes diàleg i et dediques a erosionar una de les dues parts, només fas que enfortir l'altra. La tercera via només ha criticat la posició dels catalans. En aquests moments, és més important saber qui serà el nou president de Foment del Treball, la Cambra de Comerç o la Fira que no pas el conseller d'Indústria. La regeneració que necessiten aquestes entitats té més valor afegit que el que pot suposar el nou conseller.   

- Com s'ha vist el procés des del Banc d'Espanya?

- He estat amb tres governadors diferents, Jaime Caruana, Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Luis María Linde, i he vist el procés de deteriorament sense reacció per part seva. Sempre em deien: "Això és un suflé". Fins i tot em deien: "Tu ets una persona intel·ligent, no veus que això no durarà i aquests saltaran del vaixell?". Jo continuo en el vaixell. A mi m'han tractat sempre bé, potser perquè em veien com un ultraperifèric, un menorquí... He tingut un bon tracte amb els governadors, això sí, tot i que no m'han escoltat gaire.  
 
- Com és que, malgrat tot, fins ara l'havien mantingut els diversos ministres de Sanitat en el seu consell assessor?

- Li diré el que em va dir Ana Pastor, que em coneixia perfectament. Jo li donava la meva visió i em demanava que li ho posés per escrit. Ella era sensible a coses que li proposava i a vegades ho duia a la direcció del partit a Gènova i després em deia: "Me dicen que es imposible". Pastor sempre em deia que preferia saber la meva opinió abans de prendre la seva decisió. A mi em sembla molt positiu que ella volgués conèixer la meva visió, sabent que era diferent a la del seu partit.

-  Recorda algun tema en què va passar això?

- En el tema del preu dels medicaments, que es considera una prestació farmacèutica de la seguretat social i no un component de l'assistència sanitària, que fos transferible a les autonomies. Ells volien mantenir el control dels preus, que jo defensava que no era decisiu en la política farmacèutica. Jo li deia a Pastor que, en un estat descentralitzat, part del seu valor és l'autonomia amb què les parts defensen les despeses.

"Dolors Montserrat ha inclòs al consell assessor del ministeri tots els grups de pressió del sector, asseguradores, especialitatas, i cap economista ni expert en salut pública"

- Acaba d'abandonar el consell. Té gràcia que l'hagi fet fora la primera ministra de Sanitat catalana des dels anys d'Ernest Lluch.

- Sí. La ministra Dolors Montserrat ha canviat el consell assessor. Ha inclòs membres de tots els grups de pressió del sector, asseguradores, especialitats, i cap economista ni expert en salut pública.

- Quin ha estat el millor ministre de Sanitat que ha vist passar?

- Ana Pastor, amb diferència. La que ha tingut el perfil més baix ha estat Leire Pajín. Romay Beccaria és un home llest. És l'actual president del Consell d'Estat. Molt gallec.

"La millor ministra que he vist passar és Ana Pastor, amb diferència, i la que ha tingut el perfil més baix ha estat Leire Pajín"

- I Ana Mato?

- Ana Mato volia ser molt pròxima: "Hola, Guillermo, un beso"... Trinidad Jiménez va ser una bona ministra, va tenir un bon director general de Salut Pública i es va notar.  
 
- Quin ha estat el principal error dels catalans quan han negociat amb l'Estat?

- En general, els catalans s'espanten massa davant la parafernàlia de l'Estat, els grans edificis, els grans despatxos, el glamur de la cort. I després perden l'oremus. Ara, sí que és cert que l'Estat té molta més estructura. Recordo que, en l'etapa final de l'elaboració de l'Estatut, només al Banc d'Espanya hi havia tot un equip de lletrats analitzant el text i mirant de torpedinar-lo, mentre jo veia en Carles Viver Pi-Sunyer a l'avió, ell solet, que anava a Madrid per assessorar els nostres diputats.

L'asimetria era evident. Però això no ens ha de fer creure que els altres són millors, tant si comparo Montoro amb Mas-Colell, o el secretari d'Estat Antonio Beteta amb Albert Carreras, o Jordi Galí i Jaume Ventura, de la Pompeu Fabra, amb els experts del Banc d'Espanya, això no ha de ser així.   

"En l'etapa final de l'elaboració de l'Estatut, només al Banc d'Espanya hi havia tot un equip de lletrats analitzant el text i mirant de torpedinar-lo"

- En el cor de l'alt funcionariat estatal hi ha un model que sigui referent? La França bonapartista?

- Crec que l'han anat moldejant ells mateixos. És una estructura molt endogàmica. Sobretot en el camp del dret. Per mi, el dret és tan manipulable com qualsevol altra branca. Però les escoles de pensament en el dret tenen el pensament del catedràtic de torn. En dret administratiu, el que deia el catedràtic García de Enterría [un dels inspiradors de la llei centralitzadora LOAPA els anys vuitanta] anava a missa, com si fessin l'adoració nocturna. Que vol dir que el dia del seu aniversari, tots els seus alumnes anaven a retre-li homenatge.

El màxim valor per un catedràtic a Espanya, si cotitzés en borsa, és quants catedràtics ha fet dels seus doctorands. El màxim que jo he sentit en això és un que va dir que havia dirigit 45 tesis i que 40 doctorands seus eren catedràtics. Això fa per una idea gremial del cos, un dret vinculat a la percepció de cos.  

"Que la judicatura defensi coses indefensables no té res a veure amb la separació de poders, sinó amb el segle XIX"

- Aquest esperit de cos també s'ha delatat en el cas de la sentència de "La Manada"?

- Home, que no s'accepti un mínim descosit i que la judicatura, com un tot, defensi coses indefensables no és un tema de separació de poders, sinó de segle XIX. El que cal és exigir coherència. Un món en què les sentències judicials no es poden criticar és del segle XIX. Els qui defensen la no-crítica només se'ls ha de demanar que siguin coherents. La màxima incoherència és la del ministre Catalá, que critica el jutge de la sentència de "la Manada" però no el jutge Llarena.
 
- Què opina del conflicte entre el ministeri d'Hisenda i el Suprem sobre la suposada malversació de la Generalitat?

-  No m'estranya que Montoro, a qui conec, defensi la feina dels seus tècnics. El contrari seria admetre que tu no estàs fent la feina. El que no és normal és que el que digui el ministre no valgui, i el que diguin informes de la Guàrdia Civil, que encara no tenen la fe provada, valgui més.

"Posar diners perquè la gent voti és malversació pels qui no volen que la gent voti"

- Creu que hi ha hagut malversació?

- Malversació respecte a què? Si l'objectiu era que la gent pogués votar, no hi ha hagut cap malversació. Posar diners perquè la gent voti és malversació pels qui no volen que la gent voti. Impedir a la gent votar és una cosa que està a les Sagrades Escriptures? No, és una interpretació que fa el PP i que recorre al TC.

- Tornem al Banc d'Espanya. Quina posició ocupava vostè?

- El Banc d'Espanya té un consell de govern, amb sis consellers. I hi ha una comissió executiva, formada pel governador el subgovernador i dos consellers. Mai vaig ser de l'executiva. Que en dotze anys no s'hagi optat mai per posar-me a l'executiva també és curiós. Que em posin com a quota catalana (un de sis) no és cap prerrogativa. Ens correspon per població.    

"El governador del Banc d'Espanya cobraba una vintena part del que guanyava Rodrigo Rato com a president de Caja Madrid"

- Quins errors van cometre davant la crisi econòmica i bancària?

- He escrit molts articles parlant d'això. Ja he explicat el "confesso que he viscut". El que vam fer malament és refiar-nos massa de les entitats. No sé si Espanya és un país de primera o segona divisió, però el sector bancari juga la Champions. BBVA, CaixaBank, Santander formen part dels primers del món. Recordo que un subgovernador sempre em deia: "Cada matí reso perquè Botín no s'equivoqui". Perquè, si s'equivocava en una compra a Veneçuela o als EUA, la nostra capacitat de resoldre-ho era mínima. Fixi's: el governador del Banc d'Espanya cobrava una vintena part del que guanyava Rodrigo Rato com a president de Caja Madrid. I alguns presidents de caixa guanyava quinze o divuit cops més que MAFO.
 - Notaven el menyspreu pel supervisor?

- Notàvem que estàvem acompanyant a qui pensava mereixia anar per lliure. Aquesta sensació, que estava estesa pels accionistes del Santander i el BBVA, que al cap i a la fi es jugaven el seu patrimoni, es va estendre a les caixes. Sense tenir accionistes reals, sense jugar-se el patrimoni, van actuar com si fossin bancs. I quan va haver de fer-se el rescat, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi va dir que ells ho resoldrien. Ens vam refiar massa de certes entitats per manca de múscul propi. El resultat ha estat que s'ha esvaït la competència bancària i s'ha generat una concentració espectacular. Ara no es nota prou ja que els tipus d'interès estan molt baixos, però quan la situació es normalitzi, es veurà que s'ha creat un oligopoli bancari. També vull dir una cosa a favor dels responsables del Banc d'Espanya en el moment més cru de la crisi, en els anys de Fernández Ordóñez. MAFO i el seu subgovernador, Javier Arístegui, van actuar convençuts que feien el que havien de fer, i ningú es va embutxacar un euro a diferència de tota aquesta tropa.

"Ara els tipus d'interès estan molt baixos, però, quan la situació es normalitzi, es veurà que s'ha creat un oligopoli bancari"

- Quan diu tropa vol dir...

- Tots els de segona B, els directius de les caixes, que es pensaven tambe eren de Champions League, fent tot tipus de disbarats. Quan s'acabaven les reunions del consell de govern del Banc d'Espanya, el subgovernador em venia i em deia: "Mira les teves caixes...". Jo, alarmat, parlava amb la Generalitat. Quan vaig poder informar al president Montilla i al conseller Castells, dels excessos de la gestió de les caixes, em deien: "Està tot controlat". A mi no m'havien d'explicar, per exemple, com estava Sa Nostra. Si veia que obria la seva seu al costat del Banc d'Espanya, en un edifici espectacular, i feia hipoteques... Quines hipoteques podia fer? Les que no volia ningú. S'estirava més el braç que la màniga.

"Les pensions baixes han de créixer segons l'IPC, però les mitjanes no"

- Les noves generacions cobraran les seves pensions?

- Hi ha un problema intergeneracional de nassos. Les solucions que s'estan donant no fan més que agreujar el problema dels joves. Si ho finances en cotitzacions, malament, perquè no trobaran treball. Si ho finances en impostos, la seva renda neta serà menor. I si ho finances en dèficit, hauran de pagar el cost del deute. Mantenim algunes pensions que, per la manera que hem calculat les bases de cotitzacions, són molt baixes. Quan es diu que les pensions han de créixer segons l'IPC, diria que les baixes sí, però les mitjanes no. Surt gent al carrer a protestar que no hauria de protestar perquè no hauria d'estar jubilat. Hi ha jubilats bancaris que ara treuen pit. Quina solidaritat tenen amb els nostres nets, que s'ho passaran magre?