Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

200 dies a la presó

Catalunya, tenyida de groc

Des de l'empresonament dels seus dirigents, l'independentisme ha utilitzat el groc com a símbol de solidaritat amb els presos polítics

per Gerard Fageda , 3 de maig de 2018 a les 19:00 |
Llaços grocs a la tanca del parc de la Ciutadella | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des que els "Jordis" i els dirigents independentistes van ser empresonats -dels primers en fa 200 dies-, Catalunya s'ha tenyit de groc. Han aparegut llaços a ajuntaments i ponts, en platges i camps. El groc ja va agafar un caràcter reivindicatiu ara fa més de tres segles, durant la Guerra de Successió, i n'ha recuperat l'accepció.

Jordi de Darmstadt, príncep alemany i militar simpatitzant de la causa austriacista, va ser el principal conspirador contra l'absolutisme borbònic a Catalunya. Quan el 1704 intentava prendre el poder de la capital catalana va ser descobert i va haver de refugiar-se a Gibraltar, protegit pels austriacistes. Va ser aleshores, quan Jordi de Dramstadt estava a l'exili, que milers de barcelonins i catalans d'arreu van lluir llaços i mocadors grocs -el color de la divisa imperial del príncep- com a símbol de solidaritat amb aquell heroi que havia hagut d'abandonar el país perseguit pels Borbons, que no van tardar gaire a reprimir el gest reivindicatiu de la població.

 

La font de Montjuïc, il·luminada de groc


312 anys després, el groc ha tornat a agafar un caràcter reivindicatiu i s'ha convertit altra vegada amb un color perseguit pel govern espanyol. En les eleccions del 21 de desembre de 2017, la Junta Electoral Central (JEC) va prohibir als integrants de les meses electorals, inclosos interventors i apoderats dels partits, lluir un llaç groc. Així com van obligar a despenjar les pancartes que demanaven l'alliberament dels presos polítics i van prohibir il·luminar de groc les fonts en els espectacles de Barcelona. L'organisme regulador va justificar la decisió afirmant que volien "assegurar la neutralitat política" durant la celebració dels comicis.

 

Una pancarta que demana la llibertat dels presos polítics a la façana de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


El groc traspassa fronteres


Des d'aleshores el color groc va anar agafant protagonisme. Tant és així que el gest reivindicatiu dels catalans va traspassar fronteres. Es van tenyir de groc diferents ciutats d'Europa en defensa de la República catalana i l'alliberament dels presos polítics. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) d'arreu van penjar llaços grocs de matinada en ciutats com París, Berlín, Tolosa, Munic, Viena o Copenhaguen.
 

Llaços grocs a Berlín Foto: @CDReBERLIN
 

Copenhaguen, tenyit de groc. Foto: @cdrcopenhaguen

 

Milers de creus grogues omplen les platges catalanes

També es van despertar tenyides de groc les platges de Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Argelés (Catalunya del Nord), que van aparèixer la nit del 31 de març plenes de creus -un total de 3.000- per denunciar de manera metafòrica la "mort" de les llibertats dels catalans.
 

La platja del Port de la Selva plena de creus grogues Foto: ACN

  
Sopars grocs

Una de les iniciatives que ha tingut més èxit entre l'independentisme català ha estat l'organització de menjars solidaris. Després del sopar groc del restaurant la Semproniana, regentat per la cuinera Ada Parellada, s'han celebrat nombrosos àpats en solidaritat dels presos polítics per tal d'omplir la caixa de resistència. En vista de l'èxit, des d'aleshores, Òmnuim Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i altres organitzacions ciutadanes, han organitzat diversos sopars grocs arreu del territori.
 

Comensals del sopar groc solidari al Semproniana Foto: Sara González


La bufanda groga més llarga de Catalunya

La situació de repressió que pateix el país ha despertat l'originalitat dels catalans. Un exemple que ho demostra és la bufanda groga més llarga de Catalunya que van començar a cosir avis i àvies del CDR de Caldes de Montbui en suport als presos polítics. Ha arribat a fer, amb la col·laboració d'altres CDR del territori, més de tres quilòmetres de llarg.
Camps de color groc

Els pagesos, que ja van demostrar el seu compromís amb les tractorades, també s'han unit en una proposta singular i han anunciat que diferents cooperatives del país compraran plàstic de color groc per embolicar les bales de farratge en verd dels seus camps. L'any passat, ja es va fer una iniciativa semblant, en una campanya de color rosa en contra del càncer. 
 

Bales encintades de groc Foto: @lo_tractor_rosa


"KMS per la llibertat"

El 27 d'abril es va donar el tret de sortida a la iniciativa "KMS per la Llibertat". L'associació Correm per la Democràcia va organitzar una marxa de relleus des del Parlament fins a les presons madrilenyes, on des de feia gairebé 200 dies que hi havien els presos polítics. El repte va consistir a completar 860 km de distància per donar escalf a tots els dirigents independentistes empresonats.
 

Arrenca ''KMS per la Llibertat'' davant del Parlament de Catalunya Foto: Plataforma Pro Seleccions Catalanes

 

La marxa Kms per la llibertat passant per Lleida Foto: @KMSxlaLLIBERTAT

La marxa de KMS per la Llibertat arriba a les presons madrilenyes Foto: ACN

  Cadena humana

Amb el lema "Faran el Cim", l'Associació Catalana pels Drets Civils va unir el 28 d'abril Collbató i el Cavall Bernat, al massís de Montserrat, mitjançant una cadena humana. La iniciativa pretenia, tal com van assegurar els seus impulsors, fer possible simbòlicament que els presos i exiliats polítics fessin el cim, ja que actualment "estan privats de llibertat".
 

Els retrats dels polítics ja estan al cim del Cavall Bernat Foto: @FaranelCIM

Sant Jordi de color groc

En aquest Sant Jordi la venda de roses grogues s'ha multiplicat per deu, des de les 60.000 que es van comercialitzar l'any passat fins a les 600.000 que s'han regalat aquest passat 23 d'abril. Òmnium Cultural va col·locar un mur de roses grogues a la Plaça Catalunya de Barcelona per demanar la llibertat dels presos polítics, qui també van rebre roses malgrat estar engarjolats a Alcalá-Meco, Estremera i Soto del Real.
 

Reixa de roses grogues a la Plaça Catalunya de Barcelona Foto: Gerard Fageda

Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi Foto: Albert Alemany


El futbol, escenari reivindicatiu

També s'han aprofitat esdeveniments esportius per protestar en contra de l'engarjolament dels presos polítics. En l'últim partit de Champions League al Camp Nou, centenars de globus van tenyir de groc l'estadi entre crits de "llibertat, llibertat!". Membres de seguretat del club van intentar requisar globus als aficionats "per motius de seguretat" i la UEFA va obrir un expedient al club blaugrana pel llançament de globus grocs des de la graderia. També es van requisar estelades i samarretes grogues abans de la final de Copa del Rei celebrada a Madrid. La policia espanyola va fer controls als accessos de l'estadi Wanda Metropolitano, on es va disputar el partit entre el Barça i el Sevilla. Els cossos de seguretat espanyols, segons van assegurar penyes barcelonistes, justificaven les requisicions assegurant que les banderes i els símbols grocs "fomenten l'odi". Pep Guardiola tampoc es va oblidar de la situació en la qual es troba Catalunya i va mostrar la seva solidaritat amb els catalans i els presos polítics. Guardiola va exportar la reivindicació a Anglaterra. Primer va lluir a la solapa un llaç groc, gest que li va costar una multa de la Federació Anglesa de futbol (FA). Després el tècnic català va dur una rosa groga durant els partits i les rodes de premsa, i prop de 6.000 aficionats del Manchester City, club que entrena Guardiola, van lluir llaços i símbols grocs en el partit de la final de la Copa de la Lliga contra l'Arsenal.
 

Pep Guardiola amb el llaç groc Foto: Europa Press

Un seguidor del Manchester City, amb el llaç groc Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació