03
de maig
del
2018
Actualitzat
a la
13:09h
Mentre el nom d'Elsa Artadi s'obre pas per ocupar la presidència de la Generalitat, l'independentisme segueix endavant amb la reforma de la llei de Presidència que hauria de facilitar la investidura a distància de Carles Puigdemont. La majoria de la mesa i de la junta de portaveus ha decidit mantenir-la en l'ordre del dia del ple, amb la qual cosa la proposta de Junts per Catalunya, que busca esgotar totes les vies per intentar que el seu cap de llista sigui president, serà debatuda i votada, previsiblement, aquest divendres. Tot plegat, en paral·lel a una reunió del consell de ministres que podria activar la suspensió automàtica de la reforma amb un recurs al Tribunal Constitucional.
Ciutadans, doncs, no s'ha sortit amb la seva a l'hora de reivindicar que la reforma fos retirada i està disposat a recórrer als tribunals tant per frenar la llei com per barrar el pas al vot delegat de Puigdemont i de Toni Comín. El grup liderat per Inés Arrimadas considera que no es pot afrontar aquest canvi legislatiu després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont, que ha quedat suspesa, i hagi advertit de les "conseqüències penals" que pot susposar desatendre les seves indicacions.
A tot plegat se suma l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que conclou que la reforma de la llei plantejada per lectura única, que va ser registrada en solitari per Junts per Catalunya malgrat la incomoditat d'ERC, contravindria l'Estatut i la Constitució. De fet,
després de conèixer el dictamen d'aquest organ no vinculant, el grup de JxCat s'ha compromès a reformar el reglament del Parlament en el termini d'un mes per introduir-hi la investidura a distància. A més, la setmana passada el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va puntualitzar que no es desobeiria el TC per intentar investir Puigdemont, una situació que posaria en el punt de mira judicial els membres de la mesa.
Un possible retorn al caos parlamentari del 6 i 7 de setembre
L'escenari parlamentari previst en el moment de debatre la reforma de la llei es preveu d'alt voltatge. Diputats dels partits constitucionalistes ja avisen que la cambra catalana pot reviure escenes com les del ple del 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les llei del referèndum i de desconnexió entre retrets de l'oposició i estratègies de dilació per intentar aturar-les. El debat per modificar la llei de Presidència arrencarà amb una primera votació per tramitar-la per lectura única i per la via d'urgència per tal d'aprovar-la demà mateix escurçant tempos i tràmits parlamentaris. Posteriorment, es debatria el seu contingut i seria sotmès a votació dels grups.
Ciutadans i PP s'han mostrat partidaris de la retirada de la reforma tot amenaçant de recórrer al Constitucional, mentre que el PSC i els comuns no s'han oposat al fet que sigui debatuda, però sí han deixat clar que no hi donaran suport. Els dos grups han reivindicat des del 21-D que el president de la Generalitat ha d'estar físicament a Catalunya. "Ni teleinvestidura ni telegovern", va dir aquest dimecres la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados. La seva homòloga dels comuns, Elisenda Alamany, va burxar en la "poca credibilitat" de la reforma de la llei en un escenari de "ball de noms" per a una candidatura efectiva i alternativa a la de Puigdemont.
En tot cas, l'ofensiva al Constitucional contra l'estratègia independentista la liderarà el grup d'Arrimadas. Aquest mateix dijous, la formació taronja presentarà el recurs per frenar els vots delegats de Puigdemont i Toni Comín, clau per a una eventual investidura alternativa a la de Puigdemont si la CUP no es mou de l'abstenció. Ciutadans lamenta que aquest recurs no el lideri el govern de Mariano Rajoy, que té a les seves mans la via per frenar els vots de forma immediata, ja que només un recurs de l'executiu espanyol al Constitucional implica la suspensió immediata amb la seva admissió a tràmit. El gest, però, suposaria dificultar encara més una investidura abans del 22 de maig, data límit abans de la convocatòria de noves eleccions, un escenari poc desitjat per a un PP que a Catalunya té només quatre diputats i ha vist com Ciutadans capitalitza l'unionisme.
Ciutadans, doncs, no s'ha sortit amb la seva a l'hora de reivindicar que la reforma fos retirada i està disposat a recórrer als tribunals tant per frenar la llei com per barrar el pas al vot delegat de Puigdemont i de Toni Comín. El grup liderat per Inés Arrimadas considera que no es pot afrontar aquest canvi legislatiu després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont, que ha quedat suspesa, i hagi advertit de les "conseqüències penals" que pot susposar desatendre les seves indicacions.
A tot plegat se suma l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que conclou que la reforma de la llei plantejada per lectura única, que va ser registrada en solitari per Junts per Catalunya malgrat la incomoditat d'ERC, contravindria l'Estatut i la Constitució. De fet,
després de conèixer el dictamen d'aquest organ no vinculant, el grup de JxCat s'ha compromès a reformar el reglament del Parlament en el termini d'un mes per introduir-hi la investidura a distància. A més, la setmana passada el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va puntualitzar que no es desobeiria el TC per intentar investir Puigdemont, una situació que posaria en el punt de mira judicial els membres de la mesa.
Un possible retorn al caos parlamentari del 6 i 7 de setembre
L'escenari parlamentari previst en el moment de debatre la reforma de la llei es preveu d'alt voltatge. Diputats dels partits constitucionalistes ja avisen que la cambra catalana pot reviure escenes com les del ple del 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les llei del referèndum i de desconnexió entre retrets de l'oposició i estratègies de dilació per intentar aturar-les. El debat per modificar la llei de Presidència arrencarà amb una primera votació per tramitar-la per lectura única i per la via d'urgència per tal d'aprovar-la demà mateix escurçant tempos i tràmits parlamentaris. Posteriorment, es debatria el seu contingut i seria sotmès a votació dels grups.
Ciutadans i PP s'han mostrat partidaris de la retirada de la reforma tot amenaçant de recórrer al Constitucional, mentre que el PSC i els comuns no s'han oposat al fet que sigui debatuda, però sí han deixat clar que no hi donaran suport. Els dos grups han reivindicat des del 21-D que el president de la Generalitat ha d'estar físicament a Catalunya. "Ni teleinvestidura ni telegovern", va dir aquest dimecres la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados. La seva homòloga dels comuns, Elisenda Alamany, va burxar en la "poca credibilitat" de la reforma de la llei en un escenari de "ball de noms" per a una candidatura efectiva i alternativa a la de Puigdemont.
En tot cas, l'ofensiva al Constitucional contra l'estratègia independentista la liderarà el grup d'Arrimadas. Aquest mateix dijous, la formació taronja presentarà el recurs per frenar els vots delegats de Puigdemont i Toni Comín, clau per a una eventual investidura alternativa a la de Puigdemont si la CUP no es mou de l'abstenció. Ciutadans lamenta que aquest recurs no el lideri el govern de Mariano Rajoy, que té a les seves mans la via per frenar els vots de forma immediata, ja que només un recurs de l'executiu espanyol al Constitucional implica la suspensió immediata amb la seva admissió a tràmit. El gest, però, suposaria dificultar encara més una investidura abans del 22 de maig, data límit abans de la convocatòria de noves eleccions, un escenari poc desitjat per a un PP que a Catalunya té només quatre diputats i ha vist com Ciutadans capitalitza l'unionisme.
La líder de Cs al Parlament, Inés Arrimadas, aquest dimecres Foto: ACN