Un «pla D» balsàmic

Artadi es posiciona clarament com a futura presidenta. El nom no ha sorprès perquè en campanya ja va circular davant les dificultats que s'intuïen. Avui també són notícia el ple del Parlament, els presos polítics, Roser Capdevila, la nova pell de NacióDigital, el partit dels amics de Junqueras, els Fets de Maig i Moustaki

03 de maig del 2018
Actualitzat a les 7:03h
Ple del Parlament avui i demà. Es debatran mocions (algunes asseguren alt voltatge com les presentades sobre el "partidisme" de TV3 o la criminalització dels CDR) i sabrem de forma definitiva si es manté a l'ordre del dia de divendres la reforma exprés de la llei de la Presidència que havia de permetre investir Carles Puigdemont. Ha perdut una mica d'interès perquè ja som de ple en el "pla D", que ahir va quedar clar que és Elsa Artadi. Ho va donar a entendre Jordi Sànchez en una entrevista a l'ACN, ERC va avalar el seu nom i, amb prudència davant del micro i un cert alleujament fora de micro, l'avalaven els dirigents de Junts per Catalunya.

Artadi és, formalment, el "pla D" però potser seria més just dir que era el "pla A". En campanya ja se sabia, malgrat que era l'esquer electoral, que difícilment Puigdemont podria tornar, i també que Jordi Sànchez i Jordi Turull serien apartats tard o d'hora per Pablo Llarena i que la seva investidura era dubtosa. Ja es parlava d'Artadi com a opció i ara sembla que es confirma. Les properes hores seran clau. Oriol March en fa aquesta crònica. Hem preguntat als lectors què us sembla el nom i constatem que us fa molta més patxoca que altres noms i que anar a unes noves eleccions, una possibilitat amb cada cop menys partidaris.

Mentre la investidura es va resolen se sovintegen els actes de suport als presos. Aquesta nit serà la que farà 200 a la presó dels Jordis, i a NacióDigital farem un especial per no oblidar-los. De moment ahir, a la plaça Sant Jaume, es va recordar Oriol Junqueras i Quim Forn, que ja porten sis mesos a Estremera, amb un acte ben contundent. Tant ells, a través d'una carta, com el president del Parlament, Roger Torrent, van prometre que el procés cap a la República no l'aturarà la repressió. La crònica és d'Aida Morales i Roger Tugas.   


Acceptar que et fas gran. Roser Capdevila és la creadora de Les tres bessones, uns dibuixos infantils inspirats en les seves filles. A Catorze, el nostre mitjà cultural associat, l'han entrevistada i explica que ja no pot dibuixar. Un greu accident i l'edat fa que gairebé ja no hi vegi. Però ho accepta amb naturalitat i ànim positiu perquè al final, com explica, "les grans tristeses t'ensenyen a viure". L'entrevista és de Gemma Ventura.

Nova pell pel diari. Ja haureu observat que hem fet canvis a la portada i a les ampliacions de notícia. Menys vermell i menys continguts a la vista per evitar la dispersió i també més claredat, protagonisme per als temes de fons i les firmes, les últimes hores i les notícies de territori de les que ens nodreixen les nostres edicions. Volem que el periodisme, amb la bona informació i l'anàlisi, sigui la nostra bandera sense recular en l'aposta per la millor opinió, que darrerament hem reforçat amb noms com Albano Dante Fachin, Cristina Solias, Jordi Costa, Oriol de Balanzó, Iolanda Fresnillo, Joan Ignasi Elena, Jordi Cabré o Jordi Borda.

Poc a poc anireu notant les novetats, millorant l'experiència d'usuari (jugar amb el menú que es desplega a l'esquerra us ho posarà tot a l'abast) en totes les plataformes i xarxes, i us l'anireu fent vostra. És una bona feina del nostre departament de Nous Formats i del de Tecnologia, que respectivament dirigeixen José Manuel Gutiérrez i Miquel Serrabassa. Hem posat el diari al dia. Gràcies per llegir-nos!


Vist i llegit

Cada cop més enquestes assenyalen Albert Rivera com a possible vencedor d'unes properes eleccions estatals. El líder de Cs fa temps que és conegut a Catalunya, on es manté a la retina la imatge de quan va abandonar el Parlament a l'hora de votar contra el franquisme o quan ha defensat les subvencions a les escoles d'elit o retirar la sanitat universal als immigrants irregulars, però a l'Estat encara se'l considera sovint una alternativa centrista, moderna i liberal. La periodista Rosa María Artal, però, desmunta aquest mite a eldiario.es i descriu en un article el seu "ultranacionalisme espanyol", fent un repàs del polèmic assenyalament dels professors de Sant Andreu de la Barca o el titubeig entorn els drets de les dones, i el compara amb Donald Trump, Sarah Palin o Marine Le Pen. No es queda curta!


 El passadís

D'iniciatives per recollir fons pels presos, les seves famílies i la seva defensa se'n fan un munt. Cada dia i arreu del país. A Oriol Junqueras, però, n'hi haurà una que li farà especial il·lusió. Serà el 20 de maig al migdia a Sant Vicenç dels Horts. Partit de futbol entre jugadors locals i companys del partit com Gabriel Rufián, Sergi Sabrià i Roger Torrent i després vermut i fideuà per recaptar fons. El 20 de maig fa, a més, és una data icònica per un soci del Barça com ell. Fa 26 anys de la primera Copa d'Europa culer. A la presó d'Estremera, Junqueras ha tornat a tocar pilota i segons explica als qui el visiten, els companys de mòdul el tenen ben considerat. Fins i tot amb gols a darrera hora que eviten doloroses derrotes per al seu equip. Tot sigui perquè els dies passin més ràpid.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1937, fa 81 anys, esclataven els Fets de Maig. Les tensions entre les faccions republicanes en plena Guerra Civil (la discussió sobre si la prioritat era fer la revolució o guanyar els feixistes) van enfrontar la Generalitat, Estat Català i els comunistes amb els anarquistes de la CNT i la FAI i el POUM. Els enfrontaments van durar quatre dies i es van resoldre a favor dels primers, més partidaris de l'ordre, però la moral del bàndol legítim se'n va ressentir i l'ambient a la rereguarda també. Llegiu aquest reportatge per saber-ne més.


 L'aniversari

El tres de maig de l'any 1934 va nàixer a Egipte de pares jueus-grecs el cantant Georges Moustaki, una de les veus més compromeses i populars de la cançó d'autor contemporània. El recordem en aquest recull de les seves cançons, moltes d'elles versionades al català per Marina Rosell, amb qui va tenir una estreta relació fins a la seva mort l'any 2013. Llegiu-ho aquí.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi