Mapes d'estrelles

La sonda de la Missió Gaia, que té com a objectiu dibuixar el mapa galàctic més gran i més precís que mai no ha existit, va ser posada en òrbita per l’Agència Espacial Europea el desembre de 2013. Està situada a un milió i mig de quilòmetres de distància cinc vegades la distància entre la Terra i la Lluna; en l’anomenat punt de Lagrange on manté equilibri gravitatori entre la Terra i Mart; on no l’afecten la Lluna i la seva òrbita, ni les tempestes de la magnetosfera o el cinturó de Van Allen– allà on s’acumulen les partícules que produeixen les aurores polars.
 
Gaia va necessitar passar uns mesos en "mode enginyeria" mentre s’arranjaven els panells solars, les càmeres i altres aparells electrònics, i s’adequaven a una temperatura d’uns cent cinquanta graus centígrades sota zero. El juny de 2014 va entrar en «mode ciència»; des d’aleshores ha enviat a la Terra milions de dades, que han començat a estar processades i interpretades.
 
Les càmeres de Gaia enregistren entre setanta i cent vegades de cada estrella, imatges que envien a la Terra. Cada dia es reben entorn cinquanta gigabytes en forma binària: zeros i uns. Cal tenir preparats, doncs, antenes capaces de rebre tantes dades i ordinadors que les processin i les autoorganitzin. Com és un procés iteratiu, a mesura que avança la missió, el sistema es va refinant. Si no fos així, seria impossible de treballar-hi, ja que s’estima que totes les referències acabaran ocupant uns cinquanta-mil llibres.
 
Per a poder identificar cada estrella calen correccions de temps i d’espai. Cal sincronitzar les imatges comptant el retard de cinc segons que el senyal triga a arribar a la Terra. I per situar la posició de cada estrella, atès que mostren petits desplaçaments aparents provocats per la translació de la Terra, de les pròpies estrelles i del període de rotació de la sonda, cal realitzar càlculs trigonomètrics de paral·laxi.
 
Gaia ha lliurat dades de posició, distància i moviment de gairebé mil set-cents milions d’estrelles. La temperatura i la lluminositat permeten de deduir l’evolució i la composició química. Així, quan es troben grups d’estrelles amb el mateix color, edat i massa s’infereix que són "família"; que van néixer alhora i que tenen la mateixa composició. També ha detectat estrelles que es mouen de forma imprevista dins una galàxia; i altres que tendeixen al roig, per tant s’allunyen, o tendeixen al blau, per tant, s’acosten a la Terra. 
 
Gaia identifica també altres cossos estel·lars. Fins ara ha observat catorze mil asteroides –alguns del Sistema Solar– i mig milió de quàsars molt distants. Pren imatges de fins a cinquanta-mil anys llum, una mica més enllà de la meitat de la nostra galàxia. El nivell de precisió de les càmeres és tan gran, que els investigadors fan l’analogia com si des de la Terra es pogués detectar una moneda d'un euro a la superfície de la Lluna.

En el projecte Gaia hi treballen quatre-cents cinquanta científics europeus. Entre ells hi ha un equip del Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que realitza bona part dels càlculs. Aquesta part de la missió es pot fer a Barcelona perquè hi ha el supercomputador Marenostrum. La inversió en Gaia rondarà a la fi entorn set-cents quaranta milions d’euros (menys que dos quilòmetres quadrats d’autopista). I s’estima que el retorn serà d’entre el doble i set vegades més la inversió. 
 
Quan estiguin catalogats i situats en les coordenades celestials els mil milions d’estrelles que s’estima trobarà Gaia, cap al 2020, es coneixeran la formació i l'evolució del nostre Sistema Solar i de la Via Làctia. Aquesta informació explicarà la història i l’evolució de l’univers. Fins ara, només ha estat l’inici.