03
de maig
del
2018
"Per poder fer el judici a la tardor, haurien de posar el turbo de tal manera que vulnerarien un munt de garanties processals. Cosa que, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja no m'atreveixo a descartar". En aquests termes s'expressava la setmana passada Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, en una entrevista a NacióDigital. El calendari de les ordres europees de detenció -alguna de les quals, com és el cas de Clara Ponsatí, s'allargaran fins a l'estiu- i la quantitat de tràmits processals que queden per resoldre dificulten que la cúpula del procés sigui jutjada abans que acabi l'any, per bé que el calendari està sotmès als designis del magistrat Pablo Llarena.
En un primer terme, segons explica la defensa, cal resoldre diligències demanades que no estan resoltes i, en cas que es resolguin en contra dels interessos dels encausats, presentar recurs. Un cop Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa -en aquest últim país encara no s'han tramitat- emetin opinió definitiva sobre l'extradició, el cas entrarà en la fase intermitja, que passa a la sala d'apel·lacions del Suprem. És en aquest organisme on cal demanar la revocació de la interlocutòria de conclusió del sumari, que podria constar de diverses peces en funció de si els exiliats són forçats a tornar o no.
En aquesta fase, segons recalca l'equip d'advocats, es poden tornar a demanar "diligències imprescindibles" que encara no s'hagin practicat. Si la causa segueix endavant, Llarena ja pot decretar l'obertura de judici oral, i per tant la Fiscalia pot procedir a fer l'acusació. Les defenses, això sí, tenen temps per plantejar "articles de previ pronunciament", que és la denúncia de vulneració de garanties que es fa amb caràcter previ al judici. Aquests articles s'han de resoldre i després cal donar espai a les defenses per tal de fer les qualificacions, i no és fins aquest moment que s'assenyala el calendari del judici, on s'estipula quan han de comparèixer els encausats.
L'efecte internacional
"Per fer-ho a la tardor, haurien de passar un bulldozer", recalcava Alonso-Cuevillas la setmana passada. L'advocat de Puigdemont defensava que el ritme de Llarena havia canviat des que Alemanya va descartar entregar el president a l'exili per rebel·lió. "Estan en una situació de desconcert", sostenia Alonso-Cuevillas, que tampoc descartava un altre escenari: que el Suprem obri peces separades per als que són fora i tancar la instrucció per als dirigents empresonats. "La lògica diria que s'haurien de replantejar la seva actuació", ressaltava l'advocat del president.
Un cop hi hagi sentència, s'obrirà el torn per anar a les instàncies internacionals. En primer lloc, però, hauran de passar pel Tribunal Constitucional (TC), que seria l'últim organisme estatal on recórrer. A partir d'aquí, el camí més obvi és el del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Els advocats dels encausats sostenen que les "irregularitats" en la instrucció de la causa acabaran amb condemnes a l'Estat. Perquè passi això, però, el procediment es pot allargar durant anys.
En un primer terme, segons explica la defensa, cal resoldre diligències demanades que no estan resoltes i, en cas que es resolguin en contra dels interessos dels encausats, presentar recurs. Un cop Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa -en aquest últim país encara no s'han tramitat- emetin opinió definitiva sobre l'extradició, el cas entrarà en la fase intermitja, que passa a la sala d'apel·lacions del Suprem. És en aquest organisme on cal demanar la revocació de la interlocutòria de conclusió del sumari, que podria constar de diverses peces en funció de si els exiliats són forçats a tornar o no.
En aquesta fase, segons recalca l'equip d'advocats, es poden tornar a demanar "diligències imprescindibles" que encara no s'hagin practicat. Si la causa segueix endavant, Llarena ja pot decretar l'obertura de judici oral, i per tant la Fiscalia pot procedir a fer l'acusació. Les defenses, això sí, tenen temps per plantejar "articles de previ pronunciament", que és la denúncia de vulneració de garanties que es fa amb caràcter previ al judici. Aquests articles s'han de resoldre i després cal donar espai a les defenses per tal de fer les qualificacions, i no és fins aquest moment que s'assenyala el calendari del judici, on s'estipula quan han de comparèixer els encausats.
L'efecte internacional
"Per fer-ho a la tardor, haurien de passar un bulldozer", recalcava Alonso-Cuevillas la setmana passada. L'advocat de Puigdemont defensava que el ritme de Llarena havia canviat des que Alemanya va descartar entregar el president a l'exili per rebel·lió. "Estan en una situació de desconcert", sostenia Alonso-Cuevillas, que tampoc descartava un altre escenari: que el Suprem obri peces separades per als que són fora i tancar la instrucció per als dirigents empresonats. "La lògica diria que s'haurien de replantejar la seva actuació", ressaltava l'advocat del president.
Un cop hi hagi sentència, s'obrirà el torn per anar a les instàncies internacionals. En primer lloc, però, hauran de passar pel Tribunal Constitucional (TC), que seria l'últim organisme estatal on recórrer. A partir d'aquí, el camí més obvi és el del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Els advocats dels encausats sostenen que les "irregularitats" en la instrucció de la causa acabaran amb condemnes a l'Estat. Perquè passi això, però, el procediment es pot allargar durant anys.
Un grup d'independentistes, a l'exterior de la presó de Neumünster Foto: ACN