Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

200 dies a la presó

Les línies vermelles de la presó provisional: l'«abús» de 200 dies entre reixes

Experts en dret penal i processal argumenten la "inexistència" del delicte de rebel·lió que justificaria la reclusió preventiva, i asseguren que no hi ha fonaments per sostenir el risc de fuga i reiteració delictiva

per Aida Morales , 3 de maig de 2018 a les 19:00 |
Banderoles amb la imatge de Sànchez i Cuixart en una concentració per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La presó preventiva és una mesura cautelar que arrossega debat. La correcció d'aplicar-la en determinats casos, i de no fer-ho en d'altres, ha comportat crítiques a alguns jutges i magistrats, així com també el fet de ser una mesura altament restrictiva. L'empresonament provisional manté entre reixes persones que encara no han estat jutjades, i ho fa de forma preventiva, quan encara no s'ha acabat, ni tan sols, la instrucció. Aquest és el cas dels consellers del Govern i dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquests dos últims acumulen 200 dies privats de llibertat.

Per norma, els motius per dictar aquest tipus de presó han de ser sòlids i han d'estar fonamentats, ja que la mesura priva d'un dret fonamental que és el de la llibertat de cadascú. Llibertat de moviments, però també d'expressió i tantes altres, ja que el règim d'empresonament provisional és gairebé igual que el de les persones que ja han estat jutjades i condemnades. L'única diferència rau -en cas que s'apliqui- en el fet que els reclusos provisionals no es barregen amb els ordinaris. La sobresaturació dels centres i les mancances del sistema penitenciari espanyol, però, ho dificulten.


Els requisits per a l'aplicació de la presó preventiva podrien semblar clars, tot i que les seves interpretacions no ho són tant

No obstant això, la presó provisional segueix sent un mecanisme altament usat que, en el marc de la causa catalana, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena està exprimint sobremanera per mantenir entre reixes diversos membres del Govern i els "Jordis". En el cas de president d'Òmnium i de l'expresident de l'ANC, l'acusació és directa: creu que Sànchez i Cuixart, entre d'altres funcions, van utilitzar el seu càrrec per mobilitzar milers de persones el 20 de setembre, amb l'objectiu d'impedir l'actuació policial a la conselleria d'Economia.


Què justifica la presó preventiva?

Els requisits per a l'aplicació de la presó preventiva podrien semblar clars, tot i que les seves interpretacions no ho són tant. El primer supòsit que ha d'existir és que hi hagi forts indicis de culpabilitat, és a dir, que la investigació judicial parteixi amb arguments sòlids que justifiquin l'empresonament. També es dicta reclusió provisional quan hi ha risc de fuga que pugui posar en perill el compliment de la pena si, finalment, hi ha una sentència condemnatòria. En tercer lloc, si hi ha perill que l'acusat pugui destruir proves, pot suposar un perill per a la víctima, o per evitar que es puguin cometre altres fets delictius. I per acabar, si no hi ha cap altra possibilitat d'aplicar mesures alternatives per abordar el cas.


Davant d'aquest escenari, però, on queda la presumpció d'innocència i el dret a la llibertat d'una persona encara no jutjada? Un informe de l'àmbit social i criminològic del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia remet a diversos elements. Alguns dels perills són els "danys irreversibles" que pot comportar aquesta mesura cautelar per a persones que finalment puguin acabar sent innocents, o l'impacte "negatiu" que pot tenir per a la continuïtat de les relacions familiars.
 

La dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, en una concentració de suport. Foto: Adrià Costa


Així doncs, l'informe indica que aquest recurs ha de ser "excepcional" i "sempre justificat" i que, per tant, no ha d'encabir-se en la norma, sinó, precisament, en l'excepció. A més, i sempre que sigui possible, continua, "s'haurà d'evitar la presó preventiva" en el cas d'investigats que tinguin "la responsabilitat principal de tenir cura de criatures", destaca l'informe. Aquest també és un dels elements que s'han al·legat per demanar el trasllat dels presos a centres penitenciaris catalans.

Un delicte "inexistent" 

Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal a la UB, veu en el cas dels presos polítics catalans un clar excés de la mesura de presó preventiva. "Aquí, la concurrència del delicte principal no està gens clara, i fins i tot els alemanys han vist l'abús", argumenta a NacióDigital. De fet, explica, "no hi ha violència per justificar el delicte de rebel·lió". Aquest és l'element principal que hauria de fer caure aquest tipus de reclusió, sosté Nieva.

En la presó provisional "no hi ha d'haver dubte del tipus de delicte, i que aquest l'hagin comès ells", relata. Segons el seu punt de vista, cap dels dos supòsits se sustenta. Més enllà d'aquí, afirma, ja s'haurien d'entrar a valorar altres aspectes, com ara el risc de fuga i la reiteració delictiva. Pel que fa al primer, i malgrat que "no ajuda que altres polítics hagin marxat", cada cas s'ha de valorar "individualment". Respecte de la reiteració delictiva, els polítics empresonats han manifestat la seva intenció d'actuar conforme a l'ordenament jurídic. 

La reiteració delictiva és "totalment impossible" amb l'aplicació del 155, segons Lluís Batlló, i el risc de fuga es desmunta

L'advocat penalista Lluís Batlló ho veu de la mateixa manera. "No es donen els requisits que estableix el codi penal per a la presó provisional i, per tant, és inacceptable", assegura en declaracions a aquest diari. La reiteració delictiva en el cas dels consellers, diu, és "totalment impossible" amb l'aplicació del 155, i el risc de fuga es desmunta, després que aquestes persones hagin comparegut en seu judicial cada vegada que se'ls ha requerit. Pel que fa a la destrucció de proves, afirma, és un aspecte "que no s'ha ni debatut". 

Decisió judicial "poc habitual"

Tampoc és habitual la decisió presa per Llarena de deixar en llibertat Turull, Rull, Bassa, Forcadell, Romeva i Rovira, i mesos després decretar la seva presó provisional. "No és el procediment habitual", assegura Batlló, ja que "no té sentit" que s'adopti aquesta mesura cautelar en el moment de dictar el processament, i que abans no s'hagués considerat.

Les decisions judicials respecte dels consellers, segons l'advocat, estan plenes de "petites disfuncions" de la justícia que estan generant debat entre els experts en dret penal i processal, que tenen diversos punts de vista sobre aquesta mesura. "Han anat al jutjat totes les vegades que han estat citats", recorda Batlló. "I la presó provisional, en aquest cas, és una mesura que no s'ajusta al dret", afegeix.
 

Un furgó de la policia espanyola, amb dos dels acusats arribant al Tribunal Suprem Foto: ACN

 
És possible la reparació del dany?

Una de les qüestions que planteja la presó provisional és la reparació del dany, si al final s'acaba concretant una sentència absolutòria. Què passa amb tot el temps que una persona ha estat a la presó? En situacions similars, relata Batlló, hi ha el que s'anomena la "responsabilitat patrimonial de l'Estat", un mecanisme que hauria d'indemnitzar les persones empresonades pels dies que han estat injustament recloses. 

La reparació del dany, però, afegeix Nieva, és "molt complicada", ja que el codi penal exigeix que "no hagi existit el delicte". "És molt difícil aconseguir aquesta indemnització", assumeix el catedràtic, ja que només s'abona en casos molt evidents com, per exemple, quan s'acusa de matar algú i, al final, resulta que la persona és viva. Pel que fa als presos polítics, el delicte de rebel·lió hauria de quedar totalment desacreditat, fins al punt de considerar-lo del tot inexistent. Si fos així, les defenses dels líders independentistes haurien de demanar a la Sala Penal del Suprem que declari l'existència d'un error judicial i, fins i tot així, seria complicada la seva justificació.

 
La limitació de la llibertat: d'Altsasu a Sandro Rosell
Els límits de la presó preventiva s'han posat en qüestió, també darrerament, en el cas dels joves d'Altsasu, que han estat jutjats per terrorisme a l'Audiència Nacional. Els vuit joves navarresos sumen més de 500 dies en presó provisional, i s'enfronten a penes de més de 60 anys de reclusió per un enfrontament en un bar amb dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei. El cas ha transcendit per les fortes acusacions que recauen sobre els joves -sobretot per part de la Fiscalia- que els relaciona amb moviments favorables a ETA. La sobredimensió de la pena contrasta amb proves gràfiques que posen en dubte la suposada agressió. En aquest punt, l'entorn dels acusats ha denunciat en diverses ocasions la pena injusta i desproporcionada que s'està aplicant ja sobre els joves, a través de la presó provisional. 

La presó preventiva, però, s'ha aplicat també en altres casos mediàtics, com ara l'empresonament dels saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull -a qui l'Audiència Nacional va dictar la reclusió preventiva per "evident risc de fuga"- o bé la reclusió de l'expresident del Barça Sandro Rosell, també per ordre del mateix alt tribunal, que espera ser jutjat per blanqueig de capital. També s'han presentat queixes, per aquesta mesura cautelar, en el cas de l'acusat pel doble crim de Susqueda, Jordi Magentí. Sobre aquest, la seva defensa demanava la posada en llibertat perquè se li havia fet un "vestit a mida", tot i que l'Audiència de Girona ha decidit mantenir-lo entre reixes per risc de fuga. També veu risc de fuga, per exemple, l'Audiència de Lleida, en el cas del pare de Nadia Nerea, per estafa agreujada.

La privació de llibertat, però, no només s'aplica mitjançant aquest mecanisme, sinó que n'hi ha d'altres, com ara l'aplicat a l'activista dels CDR Tamara Carrasco, que l'Audiència Nacional ha decidit deixar lliure, però sota la prohibició de sortir del seu municipi, Viladecans. Una privació de llibertat que converteix el poble en una presó.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació