procés català

La Fiscalia insisteix en investigar les despeses de la Sindicatura de l'1-O

El ministeri públic sospita que es van pagar diners públics pels desplaçaments fins al Parlament | Josep Pagès, un dels membres de la Sindicatura, assegura que no van cobrar ni un sol euro i que, fins i tot, van posar diners de la seva butxaca

per Pere Pratdesaba, 2 de maig de 2018 a les 10:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. Foto: Adrià Costa


La Fiscalia vol investigar si els desplaçaments dels membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O van ser sufragats amb diners públics i si es podria haver comès un possible delicte de malversació de fons, segons publica aquest dimecres eldiario.es i ha confirmat l'ACN. Concretament, el ministri públic vol determinar qui va abonar les despeses de benzina o peatge i bitllets de tren fins a la cambra catalana per assistir a una reunió i de la qual se n'hauria tingut coneixement per les declaracions de testimonis posteriors a les dels membres de la Sindicatura. Així mateix, la Fiscalia ha demanat a la jutgessa que declari la causa complexa i ampliï la instrucció fins als 18 mesos.

En la seva declaració el desembre passat, els membres de la Sindicatura investigats pels presumptes delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació van negar haver rebut cap quantitat per sufragar les despeses per desenvolupar la seva tasca.

La Sindicatura estava formada per Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tania Verge i Josep Pagès, tots ells juristes o politòlegs que havien de fer d'àrbitres en la votació del referèndum. La creació de la Sindicatura Electoral, òrgan responsable d'organitzar les votacions, es va aprovar mitjançant un acord al Parlament el passat 7 de setembre. Ràpidament, però, el TC va suspendre l'acord i va notificar l'avís a les parts, inclosos els cinc membres i els suplents.

L'alt tribunal els va imposar multes de 6.000 i 12.000 euros diaris a totes ells (titulars, suplents i integrants de les sindicatures de cada demarcació) però setmanes més tard les va deixar sense efecte després que tots ells justifiquessin tant la seva renúncia al càrrec com que van deixar sense efecte els acords adoptats per a la preparació del referèndum.

"Hem posat diners de la nostra butxaca"


Josep Pagès, professor de dret constitucional, en declaracions a NacióDigital, ha explicat que els advocats dels membres de la Sindicatura Electoral han demanat que no s'ampliï la instrucció perquè el cas "no té recorregut". 

Pagès insisteix en assegurar que no han cobrat "ni un sol euro" de fons públics per portar a terme la seva funció, que consistia bàsicament en "reunir-se i prendre decisions". En aquesta afirmació s'hi inclouen els desplaçaments que van pagar de la seva "butxaca". 

A més, el professor explica que, en el seu cas, va demanar una absència al seu lloc de treball i va perdre uns diners per no treballar. "Però és el preu que havíem de pagar per complir la voluntat de servei i la demana del país de fer un referèndum", apunta.

"Des de la Fiscalia és té un plantejament molt equivocat: que per fer un servei als ciutadans s'ha de cobrar. I no és així", lamenta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació