Barcelona: memòria històrica

​Barcelona rescata la memòria popular dels barris més desafavorits

Pisarello convida Manuel Valls a conèixer-la i reivindica que el govern de Colau converteix el Born en "una àgora plural" que supera el "temple" del 1714 de Trias

per Jordi Bes, Barcelona, 2 de maig de 2018 a les 13:20 |
Col·locació simbòlica de la primera pedra d'una nova escola pública el 1974 | Cedida per Diego Reina Ruiz/Ajuntament
Barcelona també l'han construït els seus propis habitants, però poques vegades s'ha fet valdre aquesta tasca. L'Ajuntament vol rescatar la memòria popular dels barris més desafavorits amb la finalitat de mostrar la importància d'iniciatives com l'autoconstrucció d'habitatges –les barraques- o la creació de centres culturals als barcelonins que han contribuït a fer ciutat, segons ha subratllat aquest dimecres el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, que ha convidat els barcelonins a aportar fotografies i vídeos.

La iniciativa es canalitza a través del Pla de Barris, el projecte del govern d'Ada Colau per reduir les desigualtats en vuit dels barris de la ciutat amb menys renda –Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, Trinitat Vella, Trinitat Nova, Bon Pastor, La Marina, La Verneda i La Pau, i Raval Sud-, on s'han posat en marxa 30 projectes per reivindicar la memòria popular. Vinyes ha fet una crida a participar-hi aportant fotos i vídeos domèstics per digitalitzar el material –que serà retornat als propietaris- i incorporar-lo a l'arxiu municipal.


Es destinaran més de 900.000 euros al pla que servirà, entre altres, per donar l'empenta definitiva a una de les idees que el consistori arrossega des de fa més d'una dècada: la creació d'un centre d'interpretació de les Cases Barates del Bon Pastor, que podria posar-se en marxa el novembre d'enguany o a principis de l'any que ve com a molt tard. Segons Vinyes, no es tractarà d'explicar aquestes construccions, sinó de relatar l'habitatge de la ciutat a través d'elles.

Segons Vinyes, més enllà de les "lluites explícites" del segle XX a la ciutat hi ha "una altra dimensió", i és la memòria viscuda en diferents indrets de la ciutat. Es tracta de transmetre als col·lectius que l'han construït que "el que han fet és important" i que es posa al centre de la ciutat, i alhora generar identitat en cada barri. Això es concreta per diverses vies, com ara un documental sobre l'autoconstrucció en el marc del pla de Sant Genís i La Teixonera, obres teatrals que invoquen imatges del passat de la Marina per despertar els records, o un àlbum de cromos sobre el barri a La Verneda i La Pau.

Treballs d'obertura del carrer de Trueba el 1968 Foto: Autor desconegut/Fons Bòbila Puigfel

 

Construcció de la carretera de Ribes la dècada del 1950. Foto: Leopoldo Plasencia/IEFC


Queda un any per a les pròximes eleccions municipals, i el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha aprofitat el projecte memorialístic per carregar contra l'ex-primer ministre francès Manuel Valls, que apunta com a candidat de Ciutadans als comicis. Segons Pisarello, "el futur de Barcelona no es pot fer sense la memòria del seu barri", i ha convidat Valls a acudir a indrets com la Teixonera a conèixer-la després que fa uns dies s'evidenciés que no sap que la ciutat té 73 barris.


Per al tinent d'alcalde, és "inadmissible", i ha subratllat que algú que aspiri a governar la ciutat "ha de conèixer la memòria i els seus barris". Fins i tot s'ha mostrat disposat a regalar-li un exemplar del llibre Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán, que l'Ajuntament ha reeditat recentment coincidint amb els 30 anys que han passat des de la seva publicació.

Biennal de memòria viva al Born

Vinculat amb el projecte del Pla de Barris, l'Ajuntament preveu organitzar una Biennal de memòria viva durant el primer trimestre del 2019 al Born Centre de Cultura i Memòria. S'hi trobaran entitats i col·lectius dels diferents projectes de recuperació de la memòria de la ciutat i els barcelonins, cosa que inclou també les entitats com l'Amical Mathausen o l'associació catalana d'expresos polítics del franquisme.

Pisarello ha reivindicat que el govern d'Ada Colau es referma així en la voluntat de "convertir el Born en una àgora plural on siguin presents totes les memòries de Barcelona", cosa que ha contrastat amb la filosofia que va impregnar Xavier Trias en aquest equipament. El govern de Trias va optar perquè la memòria del 1714 protagonitzés la reobertura de l'antic mercat del Born com a centre cultural. "El govern anterior de CiU va fer del Born una mena de temple", ha retret Pisarello, que ha afegit que tenia "una visió molt reduccionista" del que era el país i la ciutat.
 

Família dina els anys 50 a peu del que serà la seva llar al carrer Maré de Déu de Lorda. Foto: Cedida per Ángel Gálvez Ruiz/Ajuntament

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació