L'1 de maig més feminista rema cap a una vaga general

El rebuig a la sentència de "la Manada". L'exigència d'uns salaris i unes pensions dignes. L'aspiració per la "República dels drets socials". La llibertat dels presos polítics. La caiguda del 155. L'1 de maig català ha estat una jornada en què s'ha visualitzat com una part important de la societat bull des de diferents accents. La reclamació dels drets socials per reduir les desigualtats i garantir un repartiment de la riquesa ha conviscut amb la d'avançar cap a l'emancipació nacional, la petició d'alliberament dels presos polítics i la caiguda del 155. Però ha estat la reivindicació feminista i el seu "no és no" la que ha teixit el fil conductor d'unes mobilitzacions que s'han exhibit diverses i plurals.

Que la llavor plantada pel 8-M té arrels fortes ha quedat més que demostrat en les manifestacions espontànies que la setmana passada es van estendre arreu de l'Estat per assenyalar "la justícia patriarcal" -que només veu un abús i no una violació en el cas de "la Manada"- i en les protestes d'aquest 1 de maig, on la lluita contra la violència masclista i l'escletxa salarial entre homes i dones ha estat una bandera que s'ha aixecat de forma transversal. A Catalunya i a Espanya. Segons dades dels sindicats, les dones cobren a Catalunya uns 6.500 euros menys de mitjana que els homes.

"L'assetjament es produeix al carrer i als centres de treball", ha denunciat el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, durant la manifestació del matí. "Alcem-nos per acabar amb les discriminacions i desigualtats laborals de les dones: bretxa salarial, condicions laborals, sostre de vidre, sexualització, assetjament sexual i per raó de sexe", ha reivindicat la plataforma "Alcem-nos" -impulsada per l'ANC i la Intersindical-CSC- en la manifestació de la tarda per una "República dels drets socials". És la radiografia d'una lluita contra la desigualtat que ha quallat en la consciència col·lectiva i sobre la qual pivotaran les mobilitzacions dels pròxims mesos. El "no és no", el "no és un abús, és una violació", el "ens toquen a una, ens toquen a totes" o "fora, fora, fora la justícia patriarcal" són ja proclames que s'han situat per sobre d'ideologies.
 
El govern de Mariano Rajoy com a enemic comú

Els sindicats i l'independentisme diagnostiquen que aquest 2018 marcat per les mobilitzacions al carrer té tots els ingredients per desembocar en una gran vaga general que tingui com a principal blanc el govern de Mariano Rajoy, autor de la última reforma laboral i a qui acusen de fomentar unes polítiques que barren el pas al repartiment de la riquesa i a l'augment dels salaris i de les pensions. El sobiranisme hi suma la repressió aplicada contra Catalunya, l'empresonament dels líders independentistes, la criminalització del procés i la regressió en drets i llibertats, que també han denunciat CCOO i UGT, un pas que els ha costat contestació interna i el fet que Ciutadans els hagi declarat la guerra. Aquest 1 de maig, per primera vegada, els d'Albert Rivera no han participat a les mobilitzacions sota el pretext que els sindicats estan fent costat a l'independentisme per haver promogut la manifestació del 15 d'abril en defensa de la democràcia i dels drets i l'alliberament dels presos polítics.

"Vindran a per nosaltres perquè no articulem una resposta col·lectiva. Ens volen muts i quiets", ha denunciat el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco. Ros ha animat, en aquest sentit, a sumar totes les mobilitzacions per avançar cap a una vaga general. Un pas significatiu tenint en compte que els dos principals sindicats havien refredat darrerament aquesta expectativa i que no van avalar que es fes vaga general el 3 d'octubre, el 8 de novembre i el 8 de març, jornades en què sí van secundar aturades.

Altres, com la CGT i la Intersindical -que precisament afronta un judici per la vaga del 8-N- ja fa temps que ho plantegen obertament. "Cal que fem entrar la República als centres de treball. Ho vam fer amb la vaga i hem d'estar preparats per tornar-hi", ha assegurat Sergi Perelló, vicesecretari general de la Intersindical. "Hem de dir a la patronal que els drets es defensen fent vagues generals i impulsant un altre model sindical", ha afegit el periodista i portaveu de Súmate, Antonio Baños.
 
Que l'emancipació nacional ha d'anar de la mà de l'emancipació social ha estat una proclama reiterada pel sobiranisme. Per primera vegada s'ha buscat que es faci visible amb la primera gran manifestació independentista un 1 de maig amb la implicació de l'ANC, ja que la Intersindical -principal sindicat independentista- cada any havia convocat manifestació. La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha alçat la veu per advertir que sense República no hi haurà manera de defensar els drets socials -46 lleis han estat anul·lades o suspeses pel Tribunal Constitucional- o que el salari mínim se situï en els 1.200 euros.

Caldrà veure quines complicitats es teixeixen a partir d'ara entre els partidaris de l'agitació ciutadana des de la vessant social amb l'anomenat front antirepressiu i l'independentisme. Fins almenys cinc manifestacions s'han celebrat a Barcelona aquest 1 de maig tot recollint l'embranzida del 8-M, les marees pensionistes i les protestes contra la regressió en drets i llibertats. L'èxit d'una eventual vaga general es mesurarà, en part, per la capacitat de traçar sinergies des de la capacitat per donar cabuda a totes les reivindicacions i potenciar els mínims comuns denominadors. La lluita feminista s'ha consolidat com un de ben clar.