En l'àmbit polític, ERC persisteix, malgrat el context advers per l'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira, en ser el pal de paller de l'esquerra catalana. Ahir va donar un pas més amb la integració formal, ja com a militant, d'Ernest Maragall i el que representa per la tradició socialista i catalanista. MES, Avancem i altres plataformes sorgides del PSC se senten còmodes amb els republicans. Mentre, a l'espai dels comuns, un dels que més ha patit per les tensions del procés, Xavier Domènech segueix intentant endreçar l'arrencada i confiarà en Elisenda Alamany, que s'ha consolidat com un valor a l'alça, per fer tàndem intern. No hi ha, en el nou espai, una gran esmena a les posicions històriques d'ICV, com semblava fa tres anys, però si se'n va consumant l'arraconament orgànic. Ho avança en aquesta informacióSara González.
A banda del front polític hi ha el del treball. CCOO i UGT, majoritaris des de la transició i molt incardinats en els engranatges institucionals, tant a Barcelona com a Madrid, estan espantats. Aquest curs han vist com les reivindicacions feministes o dels pensionistes els passaven per damunt. Ahir van sortir al carrer per recuperar posicions, però el clima no els va ajudar malgrat que van agitar la vaga general contra Rajoy. A ells, com als comuns, els incomoda el debat republicà. I veuen com va emergint un tercer pol sindical, marcadament sobiranista i alternatiu i que ofereix "treballar per la República i no per frenar-la".
Ahir la manifestació de la Intersindical-CSC, el sindicat més compromès amb el procés i que va convocar les aturades de país del 8-N i el 3-O a més de la vaga feminista total del 8-M, tenia la implicació de l'ANC i altres col·lectius amb el lema "Alcem-nos per la República dels drets socials". Elisenda Paluzié vol omplir el discurs de l'Assemblea de contingut social perquè, va dir, sent una autonomia el mercat laboral no es podrà canviar ni l'estat del benestar millorar. Veurem fins on arriben i si aconsegueixen alterar un mapa sindical fins ara estable. La crònica de la jornada la va fer Sara González.
L'esquerra, doncs, bull ara i aquí i va fer-ho fa cinquanta anys a París (ahir ho van tornar a provar) i en molts altres indrets del planeta amb el Maig del 68 que just ara commemorem i al que hem dedicat un monogràfic a NacióDigital elaborat per Pep Martí i Esteve Plantada. Us deixo cinc reportatges de molt grata lectura: sobre el que va representar el maig francès en un context de revolucions, la cronologia d'aquella França revoltada, la petjada cultural d'aquell moviment que tenia com a lema "prohibit prohibir", sobre l'Espanya del moment entre el La, la, la i l'estat d'excepció i els testimonis de dos catalans que hi van ser, l'urbanista Jordi Borja i la historiadora Núria Sales.
Els 9 del Palau, l'odi de Rivera i el seguidisme de Rajoy. L'altre focus d'atenció ahir era a Sant Andreu de la Barca. Guàrdies civils van denunciar nou professors d'un institut, els 9 del Palau, per delictes d'odi arran de l'1-O malgrat que l'alta inspecció d'ensenyament no va trobar cap anomalia. Tímidament, la Generalitat (el que en queda), els va fer costat. I sense cap timidesa el govern espanyol, que es nega a ensenyar els informes que els exculpen, es reunirà amb els pares dels guàrdies civils després que el diari El Mundo primer i Albert Rivera assenyalessin els professors. Un dels motius pels que cal Govern -i pels que cal plantejar-se si tenir-ne suma o resta i si unes noves eleccions canviarien les circumstàncies actuals en alguna cosa- és per donar empara en casos com aquests, cada cop més sovintejats. En aquesta línia, dilluns vaig escriure aquesta opinió i avui escriu aquesta altraFrancesc-Marc Àlvaro. Sobre Rivera, que per increïble que sembli pot ser president d'Espanya, i els 9 del Palau us aconsello molt llegir l'article de Francesc Canosa.
Seu vacant a Madrid. A finals d'aquesta setmana s'hauria de buscar un president (o presidenta) efectiu de la Generalitat i també de la comunitat de Madrid després de la dimissió de Cristina Cifuentes arran de l'afer del seu màster fals. Avui és el dia de la Comunitat de Madrid i a la recepció institucional de la Casa de Correus de la Puerta del Sol l'ambient serà de "seu vacant". Ciutadans i el PP hauran d'arribar a un acord d'immediat mirant de reüll les autonòmiques de l'any que ve. Ja sabeu que cada setmana (encara que aquesta ens hi posem en dimecres) la comencem amb una cançó, si pot ser relacionada amb l'actualitat. Aquest cop és Mango, dels Mojinos Escozíos i la proposa Marc Gallart. La podeu escoltar aquí i se li escau molt bé a l'expresidenta. Podeu enviar les vostres recomanacions a [email protected] o contestant aquest correu.
Vist i llegit
El periodista anglès de La VanguardiaAndy Robinson va ser l'encarregat de traduir en el seu dia el pròleg que el genial escriptor Manuel Vázquez Montalbán va fer per a l'edició en anglès de Barcelonas, el llibre sobre la ciutat que ara ha reeditat, amb encert, l'Ajuntament. Ahir el diari el va tornar a treure a la llum i en ell queda clar com l'escriptor (a l'igual que els pocs que eren crítics amb els Jocs) ja intuïa a finals dels 80 els problemes, en forma d'allau turístic i gentrificació, que duria la transformació de la ciutat per convertir-la en un aparador. "Queda només per veure si aquesta enorme inversió no ha estat més que un simple exercici en interès propi de les empreses immobiliàries i de la construcció o si, efectivament, tindrà utilitat per a la ciutat més enllà de l'any 2000", escrivia MVM. Jutgeu-ho els lectors.
El passadís
A vegades les imperdibles cròniques del Village del Godó de Margarita Puig a La Vanguardia es poden ampliar. Diumenge passat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assistir al dinar que feia de clausura del 66 trofeu de tennis. Les relacions entre el consistori i el guardó han millorat sensiblement. Com ja va informar en el seu dia NacióDigital, aquest any el certamen es va tornar a presentar al Saló de Cent de l'Ajuntament, després d'anys en què es va trencar la tradició. Amb tot, es va produir un moment de tensió. L'alcaldessa era esperada per començar el dinar a les dues de la tarda, però no arribava. Els comensals de la seva taula, amb els ministres Rafael Catalá i Isabel García Tejerina entre ells, van decidir començar i Colau va arribar al village passats dos quarts de tres. Qui sí que no es va fer esperar gens durant el torneig va ser l'exlíder d'UDC, Josep Antoni Duran Lleida, que es va fer present al Reial Club i a qui es va poder veure, feliç i omnipresent, a l'estand de La Vanguardia.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1808 Madrid s'aixecava contra les tropes imperials franceses, que havien ocupat Espanya i fet abdicar el rei. Els napoleònics van sufocar les protestes amb centenars d'afusellaments però aquestes es van estendre per tota la península i van donar peu a la guerra d'independència. En l'actualitat és, com dèiem, el dia de la festa autonòmica de Madrid, que es commemora amb fervor patriòtic. Telemadrid, el canal públic, va emetre aquest documental en motiu del bicentenari.
L'aniversari
El dos de maig de 1975, avui fa 43 anys, va nàixer a Londres el futbolista anglès David Beckam, que es va retirar fa ja cinc anys dels camps. Beckam era un migcampista elegant, amb gol i ben dotat tàcticament. Va saltar a la fama al Manchester United, des d'on va passar al Reial Madrid dels "galàctics" que va guanyar diversos títols. D'allà a Los Angeles Galaxy, al Milan i al Paris Saint Germain, on va deixar l'esport d'elit. Beckam no només ha destacat com a futbolista, també ho ha fet com a model. Guanyava més gràcies a la publicitat que al futbol. A més del seu atractiu hi va ajudar el seu matrimoni amb una altra celebritie, l'spice girl Victoria. Aquí algunes de les seves millors jugades sobre la gespa. No apte per a culés, més després de veure ahir com els blancs tenen ja a tocar... bé, deixem-ho estar.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi