Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Barcelona: Can Vies

​Set mossos acusats de colpejar tres detinguts del desallotjament de Can Vies neguen els fets

Els agents només admeten, en l'arrencada del judici del cas a l'Audiència de Barcelona, que van fer servir l'arma prèviament per dispersar uns manifestants

per Redacció , 30 d'abril de 2018 a les 13:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els set mossos acusats de colpejar tres detinguts de Can Vies Foto: ACN


Set antidisturbis dels Mossos d'Esquadra acusats de lesionar presumptament tres detinguts en les protestes pel desallotjament del centre ocupa Can Vies de Barcelona el maig del 2014 han negat aquest dilluns en el judici haver fet servir les seves porres contra ells i només han admès utilitzar aquesta arma prèviament en dispersar un grup de manifestants.


En la primera sessió del judici en la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona, cap acusat ha admès intervenir directament en la detenció dels tres joves que van patir ferides, encara que així ho recull l'atestat policial, i han assegurat que el gruix d'aquesta actuació concreta la van dur a terme agents d'un altre furgó.

Els set agents s'enfronten a una petició de condemna de dues acusacions particulars de fins a 15 anys i mig de presó per tres delictes contra la integritat moral i tres delictes de lesions, mentre que la Fiscalia no acusa en no veure delicte.


Els fets van tenir lloc al voltant de les 23 hores del 28 de maig del 2014 al carrer Rosés del barri de Sants, quan dos furgons policials van actuar en aquesta zona per dispersar i detenir un grup de manifestants que atacaven antidisturbis amb ampolles incendiàries, llambordes i altres objectes, han relatat els comandaments del dispositiu, acusats en el judici.

En aquesta actuació concreta es van detenir quatre persones que ja van ser condemnades en un altre procediment; una d'elles per ferir d'una pedrada a un agent, i tres d'elles posteriorment es van querellar per lesions: un tenia el septe dislocat, un altre va necessitar punts de sutura per un tall en el cap i el tercer tenia cops en tot el cos.


Els agents han negat en el judici els cops en el cap i usar o haver vist com usaven les porres en la detenció, i neguen també proferir insults i amenaces contra els detinguts com "us picarem", "fills de puta" i "no us podreu escapar" o haver-los escoltat, i no han aclarit quins policies portaven escut, encara que admeten que alguns el portaven per protegir-se del llançament d'objectes.

El sergent que liderava aquests dos furgons ha explicat que tenien l'ordre de dispersar i detenir el màxim de persones causants dels incidents i ha relatat com va témer per la "integritat física" dels seus agents i que va donar l'ordre de detenir els quatre manifestants, encara que ell no va intervenir directament.

Ha explicat que hi havia un dels detinguts en un estat molt agitat i nerviós, que es donava cops contra el sòl i contra els cotxes, però ha puntualitzat que va saber que patia la síndrome de Tourette encara que ho va saber ja a comissaria, no durant l'actuació, si bé per a aquest tipus de persones no hi ha un protocol policial d'actuació específic.

Aquest responsable policial també ha detallat que no van portar els detinguts a un centre mèdic abans d'anar a comissaria, perquè sabien que s'havia activat una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) en les dependències policials i perquè, a més, els vehicles sanitaris no van poder accedir a la zona on ells actuaven, pels disturbis.

"Versions contradictòries"

L'advocat de l'acusació particular Eduardo Cáliz ha valorat als mitjans que els agents a la seva declaració com acusats han fet ús del seu dret de legítima defensa, que els permet no declarar contra si mateixos i fins i tot mentir, encara que ha puntualitzat que han donat "versions contradictòries" a l'atestat policial.

Així, ha demanat evitar "el corporativisme mal entès" en considerar que els agents s'encobreixen entre ells per no permetre aclarir qui va causar ferides greus als seus clients, i ha confiat que el tribunal valorarà totes les proves en el seu conjunt.

L'advocada de l'altra acusació particular, Anaïs Franquesa, ha explicat que en un vídeo aportat a la causa es pot veure una persona al sòl en un portal i com un agent el colpeja amb la porra de dalt a baix, la qual cosa és antireglamentària. "Fallen els mecanismes interns del propi cos per determinar l'autoria", ha insistit.

El judici en l'Audiència prosseguirà el dimecres amb les declaracions dels tres querellants i sis testimonis que van presenciar els fets.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació