L'abast del primer congrés ordinari agita el debat intern al PDECat

Són múltiples els canvis substancials que ha viscut la política catalana des del 10 de juliol del 2016. El PDECat tot just tancava el congrés fundacional, Carles Puigdemont feia només vuit mesos que era a la Generalitat, Artur Mas exercia el lideratge dins l'espai hereu de Convergència, encara no s'havia apostat obertament pel referèndum d'independència, l'existència de presos polítics i exiliats no formava ni tan sols part dels malsons de la legislatura i el xoc amb l'Estat, tot i ser previsible, encara no s'havia produït amb tota la cruesa. Si bé aquell conclave estava marcat per les tensions internes, el primer congrés ordinari també estarà marcat per condicionants externs. Les grans preguntes són tres: si cal renovar els càrrecs de la direcció, el grau d'integració amb Junts per Catalunya (JxCat) i el rumb del procés. 

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, les dues primeres qüestions ja estan agitant amb força el debat intern dins del partit. Mentre que la direcció interpreta que el conclave -teòricament situat abans de l'estiu, però que el consell nacional pot ajornar si cal en funció de l'horitzó de la leglislatura i la possibilitat d'anar a noves eleccions- només ha de ser en clau ideològica, mentre que sectors de la formació assenyalen que cal renovar la direcció. El conclave, anomenat assemblea nacional en els estatuts, s'ha de dotar d'un reglament previ que ha d'aprovar el consell nacional. Fonts de la direcció indiquen que "es pot parlar de tot", però indiquen que la prioritat no ha de ser un "debat de noms". "Ja sabem què va passar fa dos anys", recorda un alt dirigent.
 
I què va passar, fa dos anys? Que el disseny dels estatuts es va fer pensant en els "vetos creuats", segons rememora un alt responsable que ho va viure en primera fila. Una imatge defineix el conclave: membres de la direcció darrere d'un ordinador regentat per un membre de les joventuts del partit que elaborava un quadre d'incompatibilitats que va acabar condicionant al màxim la tria dels membres de la cúpula del nou partit. L'impuls renovador del congrés va acabar situant Marta Pascal i David Bonvehí com a màxims responsables executius, mentre que Artur Mas i Neus Munté van ser avalats com a president i vicepresidenta, respectivament. Munté ocupa, des de l'adeu de Mas, la presidència en funcions mentre aspira a ser candidata del PDECat a Barcelona.

En una entrevista a NacióDigital, l'exconsellera de la Presidència feia la següent reflexió: "Tothom és molt conscient que ara, entrar en segons quines dinàmiques internes, no afavoreix el nostre espai polític. I no afavoreix l'aposta que estem fent per restaurar el Govern legítim". Hi ha alts responsables propers a Pascal, coordinadora general, que interpreten que sectors de la formació "no han paït la derrota del congrés fundacional" i que aprofitaran aquest congrés per propiciar canvis. De fet, en cercles del partit es parla discretament d'una recollida de signatures per forçar que en aquest conclave hi hagi canvis organitzatius i de noms a la direcció.

Sectors del partit es mouen per recollir signatures i forçar que en el congrés es renovin càrrecs i no sigui exclusivament ideològic

La cúpula ha patit sotracs durant el mandat. El més important va ser el revés a les excepcions al règim d'incompatibilitats, que van obligar a la sortida de quatre membres de la direcció -Albert Batet, Lluís Guinó, Elsa Artadi (ara lloctinent de Puigdemont i amb el carnet del partit estripat) i Montserrat Candini, reincorporada a la cúpula després de deixar de ser diputada-. El consell nacional, per una diferència de només dos vots, va tombar la proposta de la direcció. En aquell moment la cúpula hi va veure la mà del corrent Moment Zero, influent en la dinàmica interna del partit, de la mateixa manera que ara també se'ls identifica com a promotors de la renovació de càrrecs al congrés.

De PDECat a Junts per Catalunya?

La vida interna de les famílies no es pot deslligar del debat intern sobre quin ha de ser el nivell d'integració amb JxCat, la llista encapçalada per Puigdemont amb el suport tècnic, logístic i econòmic del PDECat. Sectors de la formació aposten obertament perquè la formació muti directament en JxCat, com expressava aquest dijous Carles Agustí, aspirant a les primàries barcelonines, en una entrevista a aquest diari. "El PDECat ha estat o és una bona experiència de partit renovador, modern, amb democràcia interna, que ha fet una transició molt interessant, però JxCat és el port d’arribada, el que ens dona una obertura molt més gran. Treballa amb estructures molt més febles, més digital, i aquí ens necessitem tots", insistia Agustí.  

Per què està vinculada la cohabitació entre les dues ànimes del món hereu de Convergència amb la pugna soterrada entre sectors del PDECat? La cúpula interpreta que "els que van perdre el congrés" -un apel·latiu que acostuma a anar dirigit cap a Miquel Buch, màxim dirigent de Moment Zero i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- estan fent servir JxCat per prendre el control del partit. En la candidatura de Puigdemont hi treballaven, per exemple, dirigents de Moment Zero que no van sortir en una bona posició del congrés fundacional o que no disposen de bona relació amb Pascal. En la integració entre les dues ànimes també hi juga un paper destacat el repartiment de recursos econòmics entre el grup parlamentari i el PDECat, que ha motivat reunions al més alt nivell per desbloquejar la qüestió.

Sectors del partit aposten obertament perquè el PDECat passi a anomenar-se Junts per Catalunya en el proper congrés

Diversos dirigents consultats interpreten, en tot cas, que els contraris a la direcció necessiten recursos per empetitir el partit en favor de JxCat, mentre que el PDECat insisteix que els requereix per poder fer front al pagament dels advocats que defensen els presos polítics. A banda d'aquesta qüestió, la discrepància de fons és que hi ha sectors del partit que sostenen que l'aposta per Pascal i Bonvehí "no ha sortit bé" i que la direcció està "amortitzada". La qüestió sobre el futur de la presidència, interinament en mans de Munté, també plana sobre el PDECat. Un dels noms que apareixen en les travesses és Joaquim Forn, però la seva situació de presó ho condiciona tot.

Rumb estratègic

L'existència de presos polítics i exiliats, l'aplicació del 155 i les dificultats per formar Govern arran de les traves del Tribunal Suprem i les discrepàncies entre el bloc independentista han marcat el primer trimestre. La majoria parlamentària té fins al 22 de maig per investir un nou president i evitar la celebració d'eleccions, i el desenllaç de tot plegat condicionarà la data -i el rumb- del conclave. El PDECat aposta obertament per la formació d'un Govern efectiu mentre que Puigdemont, de moment, aposta per mantenir oberta la confrontació amb l'Estat i portar els terminis fins al límit. La setmana vinent, en teoria, s'aprovarà la reforma que aixopluga la investidura a distància, combatuda pel Tribunal Constitucional i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

Després dels fets d'octubre, que van culminar amb la declaració de la independència i l'aplicació de l'article 155, la direcció del PDECat s'ha conjurat per traçar una estratègia basada en eixamplar la base social sobiranista i en fer crides al diàleg cap a l'Estat, en una línia molt similar al que ha fet ERC després de les eleccions del 21-D. Estatutàriament, l'objectiu de la formació és el següent: "Assolir que Catalunya esdevingui un Estat independent membre de la Unió Europea i de la zona euro, i de les principals organitzacions internacionals, entre elles les Nacions Unides, amb el propòsit de servir al futur Estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i humanista". En el congrés fundacional es parlava obertament de la via unilateral, però les circumstàncies han tornat a posar al centre la negociació i la bilateralitat.