Bodil Valero: «Llarena fa més de fiscal que de jutge»

Bodil Valero (Jönköping, 1958). És eurodiputada pels Verds, dins del grup Aliança Lliure Europea. Amb anterioritat, va ser diputada al Parlament del seu país. El seu partit forma part de l'actual govern de coalició liderat pels socialdemòcrates. Pertany a la plataforma Diàleg Catalunya-Unió Europea, que com va avançar Nació Digital, es va presentar a Barcelona fa dies. Coneix Catalunya des que el 1977 va venir amb un Interrail. Parla un català perfecte i en aquesta entrevista exposa com veu la situació des de la seva mirada sueca.

- Com és que parla tan bé el català?

- Perquè he viscut a Catalunya. Vaig venir per primer cop el gener del 1977, fent un viatge amb Interrail per conèixer Espanya. A Catalunya em vaig enamorar i em vaig casar amb un català amb qui vaig tornar a Suècia. Després vaig passar un temps aquí, a Prades. Conec Catalunya.

- Quina és la imatge d'Espanya com a estat dins de les institucions europees?

- La versió oficial diu que Espanya és un estat soci de la Unió Europea i els membres de la UE han de ser solidaris. Això funciona a vegades, però en d'altres no, com en el tema de la immigració, en què de solidaritat n'hi ha hagut cop. La versió oficial és que Espanya és una democràcia consolidada i cal fer-li costat. Però per sota de l'opinió oficial dels estats, tothom veu el que està passant. Les imatges de l'1-0 an córrer per tot el món. Jo vaig ser a Haití el desembre en una reunió de l'ACP, un fòrum parlamentari internacional (Amèrica-Carib-Pacífic) i només arribar, tothom preguntava: però què està passant a Espanya?  I es va acabar fent un debat sobre Catalunya. I, malgrat l'opinió dels estats, el cert és que no he escoltat cap govern europeu defensant l'actuació policial de l'1-0.
 
- Vostè és política en un país com Suècia que per molts catalans, i molts espanyols, representa la modernitat democràtica. El sistema penitenciari suec ha estat considerat modèlic. Com contempla la presó preventiva per als dirigents sobiranistes?  

- Tots els arguments del jutge del Suprem es veuen com a molt estranys. L'acusació de rebel·lió no s'entén. Per posar algú en presó preventiva s'ha de tractar d'un delicte molt greu, com un assassinat. Si no és així, i s'empresona preventivament, cada dues setmanes s'ha de fer una revisió de la situació.  Detenir algú per fer el que s'ha fet aquí no entra en la meva imaginació.

- Espanya pot acabar tenint problemes a la UE?

- No es pot descartar. Si continuen ficant la pota, sí, perquè estan fent el ridícul davant tot Europa. Però encara no estem en la situació que preveu l'article 7 dels tractats, que pot acabar amb la suspensió del dret de vot d'un estat membre. No estem aquí. Hi ha un interès econòmic important de preservar l'estabilitat d'Espanya. I també d'evitar que el cas de Catalunya obrís la caixa de Pàndora d'altres casos similars.  

- Pablo Llarena podria ser jutge a Suècia?

- Jo no el conec. Sí que em dona la sensació que Llarena fa més de fiscal que de jutge. El paper que fa a Suècia el fan els fiscals o els procuradors.  

"Espanya ha de saber que no es pot comportar de qualsevol manera a Europa"

- Com valora l'actuació de la diplomàcia espanyola en aquests meos?

- Només puc parlar de l'actuació de l'ambaixada espanyola a Estocolm. Vaig conèixer el representant espanyol durant el govern de Rodríguez Zapatero, quan jo era diputada al parlament suec, i la relació era molt bona. Després va canviar el govern a madrid i va haver canvis a la legació espanyola. I amb el procés, les coses van canviar. Va arribar l'ambaixador Javier Jiménez-Ugarte i va ser molt agressiu. El 2014, l'ANC em va convidar a un debat sobre què opinava la UE sobre la situació a Catalunya, i l'ambaixador em va trucar molt nerviós. Vaig organitzar un seminari al Parlament suec i l'ambaixada va demanar al govern que no es fes. No li van fer cas perquè era una cosa inaudita. No és un cas aïllat. Molts diputats d'altres països que han participat o organitzat en debats sobre la situació a Catalunya s'han trobat amb el mateix. La diplomàcia espanyola pressiona tots els polítics europeus que han organitzat debats sobre Catalunya. És una actuació contraproduent pels interessos d'Espanya perquè dona una mala imatge del país. Espanya ha de saber que no es pot comportar de qualsevol manera a Europa.   
  

"Em costa pensar que Mariano Rajoy fos diputat a Suècia"

- S'imagina a Suècia un polític com Mariano Rajoy?

- Imaginable ho és tot. Nosaltres tenim al Parlament un partit de dreta extrema. Però em costa pensar que Mariano Rajoy fos diputat a Suècia. A Suècia fem es coses d'una altra manera. Si tinguéssim un problema, per exemple, a Escània, una regió amb una cultura diferent al sud, estic segura que el primer ministre hi aniria i dialogaria. I es resoldria. Els suecs som molt pragmàtics. Quan els noruecs es van separar de Suècia, els suecs no ho volíem, però es va negociar perquè ells volien marxar. Fins i tot es van repartir els premis Nobel!

"El Govern català va demanar un diàleg vàries vegades, però no va rebre cap resposta"

- L'actuació del Govern català va ser més entesa des de Suècia?

- El Govern català va demanar un diàleg vàries vegades. Però no ha rebut cap resposta. I després, Rajoy explica a Europa que ells sí que estan oberts al diàleg, però al Senat, on tenen la majoria absoluta. Quan Rajoy diu a Europa que vol diàleg no diu la veritat.   

- Ha seguit el cas Cifuentes?

- És increïble. Teníem una dirigent socialdemòcrata que per error va agafar la targeta de la seva feina i va comprar un toblerone. Allò va ser un escàndol. I va haver de marxar. A Suècia, si fas una cosa que està fora de les regle, has de marxar. Nosaltres tenim unes lleis de transparència que provenen de mitjan del segle XVIII.  
 
- La imatge d'Espanya pateix?

- Molt. Hi ha un cúmul de coses: la llei Mordassa, la corrupció, les ajudes a la Fundación Franco, el Valle de los Caídos, la medalla a la patrona de la policia, les banderes a mitja asta per la mort de Jesucrist... Aquestes coses xoquen amb la nostra mentalitat.

"La monarquia espanyola i la sueca no són comparables, el nostre rei no té cap poder i és un bon ambaixador del país"

- Suècia i Espanya són monarquies. Les veu comparables?

- No. El rei a Suècia no té cap poder. Carles Gustau és una figura respectada, que és sobretot un bon ambaixador del país. I encara és més popular la seva filla, l'hereva, la princesa Victòria. Molts partits som republicans, però sabem que perdríem un referèndum sobre la república. A més, la monarquia sueca no és molt cara.    

- Vostè és del partit dels Verds. Quin paper juga a la política sueca?

- Estem al govern en coalició amb el partit Social Demòcrata del primer ministre Löfven, amb el suport de L'Esquerra. Però és un govern en minoria i hem de fer acords amb diferents partits. Ara hem tancat un acord amb el Partit del Centre per facilitar que els refugiats afganesos puguin romandre al país. També hem fet un gran pacte sobre exportació d'armes amb quasi tots els partits del Parlament.

- Una de les imatges del tardofranquisme va ser la d'un primer ministre suec, Olof Palme, demanant diners per a l'oposició democràtica pels carrers d'Estocolm.

- Sí, jo ho recordo perfectament. Jo vaig manifestar-me contra la dictadura després dels darrers afusellaments de Franco, el 1975.  

- Anys més tard, Palme va ser assassinat. Se sap ja qui va matar Olof Palme?

- No. Continua sent un misteri. Hi ha moltes hipòtesis i especulacions.